 |
| Carrers de Baix, d’Enmig i de Dalt, una mostra ben aclaridora a la Torre d’en Besora (l’Alt Maestrat) |
El més amunter, evidentment, aquest carrer de Dalt.
Entre el de Dalt i el de Baix, el d’Enmig, calle del Medio en la retolació anterior. Sempre ens resta el dubte, “d’enmig” o “del mig”; perquè trobem les dues variants arreu: pobles on hi ha carrer del Mig (Almenara, la Jana, Miravet) i d’altres d’Enmig (la Pobla Tornesa, Vilar de Canes, Xodos).
“Al mig” i “enmig” són sinònims, tot i que semble que aquest “enmig” denote més una situació entre dos, mentre “al mig” siga entre molts. Cal pensar que la caiguda de preposicions és ben habitual a la toponímia; de fet a Castelló hom coneix, en la pronunciació, el carrer Mig, sense preposició, al costat de la forma antiga carrer d’Enmig que encara hem sentit a la gent major.
Aquesta triple posició es completa amb el carrer de Baix, el més avaller del nucli antic.
Ja fora del nucli antic, apareix el carrer de Baix la Vila, possiblement ‘de baix de la’ amb pèrdua d’una preposició. També trobem aquest carrer a la Pobla Tornesa que es completava amb un carrer de Dalt la Vila.
Recentment, l’equip Tandemoor va poder visitar Paüls (el Baix Ebre), que ens va oferir, amb la seua tipologia urbana arrapada a la muntanya, un seguit de carrers ben interessants.
Tot i que semble un cognom, per la pèrdua de l’article, la ubicació ben amuntera d’aquest carrer de Capdevila no deixava cap dubte. Més si trobem després el complementari ‘sòl de vila’.
Amb la veïna serra dels Masos, el poble de Paüls davalla, des del castell fins la vall de Vinyes, amb un seguit de carrers paral·lels i un serpentejant carrer de les Voltes.
I, més avall, aquest carrer de Soldevila, orònim urbà (sòl de la vila) origen també d’un cognom.
Si dels exemples anteriors tenim mostres diverses en aquesta i l’anterior entrada sobre ‘situació i orientació’, el carrer del Soto ens parla d’un punt més avaller, potser també lligat a ‘soterrani’, ‘fonament’ o ‘baixos d’una casa’. Coromines recollia un carrer del Soto a Peníscola, on hi havia la presó. El DCVB recull un sentit més precís com a “depressió excavada en la terra per bastir-hi la carbonera”; també recull la partida de Los Sotos a Benissanet (la Ribera d’Ebre). A la Plana, hom coneix ‘el soto’ com la part més avallera d’un carro, aquella que penjava.
Val a dir que la preocupació per la retolació dels seus carrers és ben pobra a Paüls. L’aprofitament dels antics rètols ens portava a la confusió i desconeixement del lloc.
Repintat damunt l’anterior, sembla, ‘plaza de José Antonio’ trobem un interessantíssim carrer de la Remulla.
La Remulla, tal i com ens contà una dona, de labiodental sonora memorable, deu el seu nom al fet que replegava les aigües de tots els carrers de dalt per abocar-les, després, al carrer de la Canal. Carrers, tots dos, que incloem dins aquesta entrada sobre la situació, però que també caldria incloure’ls dins la hidronímia
També Vilar de Canes, el Vilar (l’Alt Maestrat), com veiem al plànol, conté aquesta gradació de carrer de ‘Dalt / Enmig / Baix‘ i afig un situacional “carrer Detràs la Vila“.
En la fotografia de l’esquerra observem també l’adscripció a la província de Castelló i partit judicial d’Albocàsser, rètols que trobem en molts pobles i desapareguts en d’altres.
Joan Coromines, al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, ens aporta diversos exemples d’aquests elements, entre ells el d’Albocàsser:
“Sobretot hi constatem el mot en designacions topogràfiques: una barriada del poble de Soses, p.ex., es diu “lo detràs-dels-Corrals” (1964). En efecte està molt estesa la supervivència de (de)tràs per designar una part de la població, i llavors, sobretot en el País Val., sovint no se sap si hi ha aglutinació (o, al contrari, deglutinació del prefix de-) D’un barri d’Albocàsser tan aviat sentiu el nom com Detràs la iglézia o bé traz la igl-; a Vilafranca del Maestrat exisiteix el Carrer de traz-la-bíla (1-61)”
A Sant Sebastià dels Gorgs (el Penedès) només tobem tres carrers: carrer dels Gorgs, carrer de Dalt (els taulellets s’endevinen a la façana asolellada) i carrer de Baix, tot mostrant-nos la importància bàsica dels situacionals a la toponímia urbana.
Falset (el Priorat) ens regala un seguit de carrers situacionals. En aquesta cantonada hi ha el carrer de la Quartera, que deixarem per a l’agricultura, i un carrer de Baix que ja ens sol·licitava buscar el seu antitètic complementari. I mentre el buscàvem vam trobar aquest altre ‘dalt’, que funciona com a especificatiu d’un forn que en tindria un altre més avall, carrer del Forn de Dalt. 
El carrer de Dalt no vam tardar a trobar-lo una mica més amunt. 
I heus ací que, en tornar cap al centre, vam trobar aquest carrer de Davall, que s’ajunta amb el de Baix. I ho considerem tot una troballa perquè hi ha a d’altres indrets carrer d’Avall (Vilanova d’Alcolea, mateix, i també Balaguer, com ens ha fet saber l’amic Rafel Molina, i Botarell, comveurem més avall) i són diversos els carrers d’Amunt, però ens resta el dubte si no es tracta del carrer de Damunt que ha perdut la preposició i ha acabat per ser d’Amunt, com el d’Almassora (damunt del carrer Major), Castelló (damunt del carrer d’Enmig) o Vilanova d’Alcolea. Considerem ‘avall’ i ‘amunt’ direccionals, no situacionals. 
A Vistabella hi ha un pla Amunt i un pla Avall, sense preposició, i es comprèn la seua direccionalitat tot partint del poble, situat en un punt intermedi. Altrament, trobem carrer de la Damunt, en femení, a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. 
Juny de 2016, visita de Tandemor a Botarell. El poble ens regala un seguit de situacionals Raval de Dalt i Raval de Baix, però ens segueix deixant el dubte. 
Una mica després trobem un carrer d’Amunt i un carrer d’Avall… 
Sempre ha estat així o, com el de Falset, es tracta d’un carrer de Davall que ha perdut la preposició?Carrer d’Amunt o de Damunt?
A més dels exemples de ‘dalt’ vists a la Torre d’en Besora, Vilar de Canes, Sant Sebastià dels Gorgs, Falset o els ja anotats a l’entrada anterior (carrers 7) com Almenara, Benassal, Cinctorres, la Pobla Tornesa, Ulldecona o Vilafamés, n’afegim els següents:
Tot emblanquinant la façana, a Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre), carrer de Dalt. A l’esquerra, ben enlairat i damunt unes parets repintades diverses vegades, el carrer de Dalt, en un altre Alfara, aquest de Carles (el Baix Ebre).
Batiste, des de Cullera, va tindre a bé informar-nos sobre l’existència també al seu poble dels dos carrers, a una banda i l’altra de l’església: carrer de Baix
i carrer de Dalt, que convergeix amb l’anterior. L’amic Ernest ens ha tramés les fotografies.
A Gratallops (el Priorat) trobem, en un taulellet-làpida gairebé invisible, el carrer de Dalt (a la dreta i baix. Fieu-vos-en, però costa de llegir). A l’esquera, amb blau sobre fons blanc, ben clar, clàssic i popular, la plaça de Dalt (i les roses baix).
L’Alforja, al Baix Camp, també ens ofereix una plaça de Dalt, segurament per distingir la seua situació respecte a la veïna plaça del Mercadal.
I no són carrers de dalt, sinó alts, aquests dos d’ací: carrer Alt de Sant Francesc, a Morella (els Ports), que ens va trametre l’Àngela Buj, i carrer Alt, al Pinell de Brai (la Terra Alta), que no s’oposa a cap carrer de Baix sinó que és el més alt d’un poble costerut. Recordem, com ja vèiem a Carrers (14) la qualitat que la qualitat es mostra amb un especificatiu sense preposició.
Ens resta, però, el dubte sobre alguns carrers en què la retolació en castellà durant dècades ha influït sobre la recent retolació. Ens referim a casos com aquest carrer Baix situat vora un rètol calle Baja. Potser fóra un carrer de Baix (situacional) o bé es tracta d’un carrer Baix (qualitatiu) on l’especificatiu ens aporta la situació. L’exemple correspon a Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
Ara, hem pogut localitzar aquesta variant vora l’Ebre (rètol supra), carrer del Mig a Miravet (la Ribera d’Ebre), una altra a l’Ampolla (el Baix Ebre). I encara una altra a la Sénia (el Montsià).
En moure’ns cap als extrems del poble trobem els/les ravals i els afores, i també Cap de Vila i Sòl de Vila. La variant ‘afores’ no la recollíem en l’anterior entrada (carrers 7). A Ulldecona, al barri Castell, trobem aquest carrer Afores, sense preposició ni article. La dialectòloga Àngela Buj Alfara, integrant de Tandemoor, ens fa saber que entre la gent gran es manté la forma genuïna ‘els afores’, però ja és majoritària ‘les afores’.
Als ja apareguts (carrers 7) el Raval d’Almassora i Culla, el Ravalet d’Atzeneta, Raval de Baix a Ares i els femenins, la Raval, d’Alcanar i Xert afegim aquest masculí carrer del Raval, d’Algímia d’Alfara, i un femení carrer de la Raval de Càlig (el Baix Maestrat).
A l’entrada anterior sobre carrers i situació esmentàvem diversos exemples de Cap de Vila com Cinctorres, Sitges, Tremp i Xert; afegim aquest Cap de la Vila, a Miravet (la Ribera d’Ebre) o un il·legible i castellanitzat calle Capdevilla de Vallibona (els Ports).
I a Mallorca, a Ciutat trobem una mostra de ‘cap’ com extrem, no de la vila sinó d’un indret concret. El carrer Jovellanos afig aquest taulellet que ens recorda el nom antic: carrer d’es Cap d’es Born. Al 1863, segons que ens diu Gabriel Bibiloni a Els carrers de Palma, es proposà calle de la Cabeza.
A Canet lo Roig (el Baix Maestrat) trobem un carrer de Soldevila que, com la resta dels retolats al poble, se’ns mostra en castellà i sense l’article, la qual cosa el fa semblar un cognom. També hi és el carrer del Sol (com a Culla i Sant Rafel) que ens assegura ser una solana i no tractar-se del sòl de la Vila, que ja té carrer.
La castellanització d’aquest poble, que tan bé parla la nostra llengua (amb uns trets dialectals bellíssims), es mostra també a l’entrada del nucli, on veiem la Cenia i Rosell per a la Sénia i Rossell. Ja vam veure (carrers 7) un carrer de Trascases a Xert, amb una retolació preciosa, ben lluny de l’abandonament estètic i lingüístic que en fa Canet lo Roig.
Per últim, la Raval (en femení com a Alcanar i Xert) canvia de gènere en haver-se castellanitzat.
A més dels situacionals topogràfics que hem vist fins ara: dalt, baix, damunt, davall, enmig, del mig, mitger, del centre, central, afores, raval, cap de vila, sòl de vila, tras cases… hi ha un seguit de carrers lligats als punts cardinals o a l’orientació respecte al sol. Obviem, ara, el camp dels vents que apareixen sovint com un camp semàntic més, sense tindre en compte l’orientació del carrer. 
Ens valen els exemples del carrer del Nord que trobem a Algímia d’Alfara (el Camp de Morvedre) o el, una vegada més borrós, carrer de Migdia de Gratallops.
També el carrer d’Orient que trobem als dos pobles esmentats: Algímia d’Alfara i Gratallops.
Si a Eus (el Conflent) trobàvem un carrer del Sol Ixent, ara, a Móra d’Ebre (la Ribera d’Ebre) tenim aquest carrer de l’Alba. |
| foto d’Àngela Buj Alfara |
Fixem-nos, si no, en aquest exemple de Morella que ens ha tramés Manel.Recorde que, ja fa uns quants anys, hi trobava l’explicació en algunes hores del dia en què li pegara el sol… No era, però, massa convincent.
La mala traducció al castellà n’era la responsable.
La nova retolació, amb l’accent diacrític, ha tornat el seu sentit situacional al sòl de la vila, carrer del Sòl. Així, doncs, són molts els carrers que creiem orientats al migdia i que potser expressen la fonda situació en què es troben.
I, tot seguint amb més exemples trobats a partir d’abril, us mostrem aquest carrer del Sol que, possiblement, tinga més a veure amb el sòl de la Vila que no amb la solana.
També, a la mateixa Vilafranca (els Ports), hi ha un carrer de Baix de la Plaça, baix de la plaça de l’Església, que la retolació castellana fixa com ‘calle Bajo Plaza’, segurament traducció de la forma més popular carrer Baix Plaça, que ja trobem al directori de l’avinguda del Llosar.
Els Ivarsos (la Serra d’en Galceran, la Plana Alta) afig un carrer de Dalt amb un erroni d’Alt
Sobre els genèrics i les tautologies
I ara:
A Balaguer també tenim un carrer d'Avall