Tot i assolir l’escassa qualitat fotogràfica d’un reportatge farcit de reflexos, els pocs dies que resten per gaudir de les magnífiques fotografies que ens ofereix l’exposició i la riquesa toponímica que ens mostra m’han abocat a penjar-ne algunes imatges.
L’exposició, ha estat produïda pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La mostra consta de 24 fotografies aèries que mostren la costa de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Vinaròs, Benicarló i Peníscola l’any 1961, en el moment en que el procés d’urbanització d’aquest espai tot just havia començat. Aquestes fotografies que formen part del fons del Museu de les Terres de l’Ebre fruit de la donació d’un particular, mai han estat exhibides i constitueixen un testimoni que parla per ell mateix de com era el nostre litoral.
A més, les fotografies de cada municipi van precedides d’un text redactat per un autor local que ha viscut aquest procés de primera mà. Així mateix, a les fotografies s’han incorporat la toponímia tradicional de la costa que mostren les imatges.
L’exposició es podrà veure a L’Auditori Municipal de Vinaròs del 14 al 31 de gener de dimarts a diumenge de 18.00 a 21.00h.
http://www.museuterresebre.cat/
http://www.museuterresebre.cat/activitat.asp?id=141&i=ca
 |
| La Ràpita: el moll Nou, el Varadero, la punta Vella, el Camet de Piñana, el Mollet, la llotja Antiga, lo Xicago, canalet de la Paca, les Casotes, antic canal de navegació, lo Saliner, la Zona. |
 |
| Entre la Ràpita i Alcanar: lligallo de la Mar, roca Llobera, fonts de Sant Pere, punta del Codonyol, platja dels Tontos, fossar dels Gossos, platja del Bol del Gos, platja de les Figueres, platja de la Granja, hotel Suís, barranc de la Granja. |
Àngela Buj Alfara (2002), en parla a l’article “El tortosí a través d’un assaig de sistematització toponímica a la Serra de Montsià” dins Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. València. Universitat de València.
Fem notar la reivindicació sobre la correcta retolació dels topònims
Teresa Tort, des del interessantíssim blog “Agafada al vol”, també dedica un article al mot ‘lligallo’, pas, carrerada o assagador en altres comarques.
http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/?p=268772
 |
| Alcanar: barranc de les Forques o de la Misseta, fondo del Jan, la Misseta, platja del Marjal, lligallo de la Mar, platja de les Cases, barri de la Caravana, les Cases d’Alcanar, lligallo del Coll de la Punta. |
 |
| Alcanar: torre de Sòl de Riu, roca del Caputxet, Sòl de Riu, lligallo del Riu de la Sénia, roques de les Forques, tancat de Codorniu, la Llosa, el Barrancot, lligallo de la Mar. |
Sobre el topònim Sòl de Riu, punt de la desembocadura del riu de la Sénia, en què es troba la confluència del Principat de Catalunya, al terme d’Alcanar (Montsià), i el País Valencià, a Vinaròs (Baix Maestrat), es pot consultar, d’Àngela Buj Alfara, l’article “De Benicarló a Benissanet: notes toponímiques i antroponímiques de les comarques centrals”, p. 107. També algunes referències a l’ús de l’article lo des del Maestrat a la Ribera d’Ebre, p. 106.
Mireu les actes
 |
| Vinaròs: el Port, platja de Santa Magdalena, el Varadero, platja del Fortí, escola de Sant Sebastià, barri de Sant Pere, Fora Forat, platja del Riu. |
 |
| Vinaròs: Fora Forat, riu Servol, punta dels Cossis, cala dels Cossis, barranc del Saldonar. |
 |
| Vinaròs: platja de Saldonar, cala de Saldonar, platja de la Barbiguera, barranc de la Barbiguera, punta del Torm. |
 |
| Vinaròs: cala Foradada, cala de (la) Roca Plana, cala de les Llanetes, cala de les Timbes, cala de les Deveses, cales de Sòl de Riu. |
 |
| Benicarló: barranc de Polpís, platja del Gurugú, roquer del Gurugú, platja del Morrongo, port de Benicarló, platja de la Parreta. |
 |
| Peníscola: el Bufador, roca dels Artillers, la Porteta, ullal de l’Estany, Llandells, platja Nord o de Llevant, les Argires, camí Nou, carretera a Benicarló, séquia del Rei, séquia Templera, séquia Sangonera, les Villes, lo Prat, assagador de la Creu, lo Trencat. |
“Des de finals de la dècada de 1960, el litoral comprès entre Sant Carles de la Ràpita i Peníscola ha estat objecte d’un constant procés d’urbanització que ha acabat transformant completament la seva fesomia original. El paisatge de secà amb garroferars, o de l’horta irrigada per sínies tant sols separada de la mar per una franja de sorra o còdols o per la timba de roques, es va veure progressivament envaïda pels veïns i veïnes dels pobles de l’entorn que, en un primer moment de forma fugaç, omplien els diumenges dels dies d’estiu les platges més populars, al temps que apareixien petits càmpings i hostals ocupant algunes parcel·les arran de mar. Una segona etapa va portar a l’ampliació dels ports, l’expansió dels nuclis urbans, i la proliferació arreu de xalets i segones residències que actualment gairebé formen un continu.
Les fotografies aèries que integren l’exposició, un total de 24, mostren la costa de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Vinaròs, Benicarló i Peníscola l’any 1961, en el moment en què aquest procés tot just havia començat. Aquestes fotografies que formen part del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, fruit de la donació d’un particular, mai han estat exhibides i constitueixen un testimoni que parla per ell mateix de com era el nostre litoral. A més a més, l’exposició incorpora textos d’erudits locals per a cada municipi , els quals evoquen aquest paisatge desaparegut, les activitats que en ell es duien a terme i com ells van viure en primer persona aquests canvis. Els diferents autors també reflexionen sobre el que ha significat aquest procés en el paisatge a primera línia de mar en el tram de costa, de 37km de longitud, a cavall de Catalunya i el País Valencià. Així mateix, per a l’exposició s’ha recuperat la toponímia de la costa anterior a aquest procés de canvi, que en molts casos va provocar la modificació dels topònims tradicionals, noms d’indrets que han perdurat en la memòria de la població local i que en altres casos van ser substituïts, en les darreres dècades, pels noms que les noves urbanitzacions i modes han anat fixant com a referents col·lectius.” (aguaita.cat)
http://www.naciodigital.cat/delcamp/ebrediari/generapdf.php?id=2320
 |
| Peníscola: camí del Pebret, la Cantera, punta del Mabre, platja de les Viudes, l’Hort, platja Sud o de Migjorn. |
Oh pou, digueu-me on sou!
Mireu què en sabeu d’aquest; millor d’aquesta perquè més que pou és cisterna. En quina ermita la trobem?
Hola Jesús, com que ningú respon (de moment) pot ser caldrà donar una pista. L'ermita està dedicada al Sant del dia (de la publicació) i a un dels pobles de la fotografia (i no dels primers).
Com va Jesús? Per no xafar massa la guitarra a ningú. Jo diria que un poc més al nord de Benicarló i quasi a la vora de la riba del riu Sénia hi ha un puig i, als seues peus, un poble mariner que té una ermita dedicada a la mare de Déu de la Misericòrdia i a Sant Sebastià. Revisant fotos d'una visita amb l'amic Vicent Ferrer, he vist que, al pati central, que hi ha front a la porta de l'ermita, hi ha una cisterna que no tenia aigua en aquelles dates perquè estàvem al ple de l'estiu. Recorde que, aleshores, un grup d'estudiants universitaris treballaven destapant un antic poblat, que hi havia en una punta d'aquell puig, mirant-se la mar.
No vas lluny Francesc, pel que fa a la comarca. No es tracta, però, de l'ermita de Sant Sebastià de Vinaròs que ens suggereixes.
Perdona, però les fotos no haurien de tenir la mar a la dreta i la terra a l’esquerra? Es que sembla que ho hem de mirar de cap per avall.
Les he penjades tal i com es van exposar. A més són aèries i tant s’hi val… I, per molts anys!