FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Avril ANY: 2006 PAÍS: França
DIRECCIÓ: Gérald Hustache-Mathieu GUIÓ: Gérald hustache-Mathieu MÚSICA: FOTOGRAFIA: Jean-Claude Lother
REPARTIMENT: Sophie Quinton, Miou-Miou, Nicolas Duvauchelle, Clément Sibony, Richaud Valls, Geneviève Casile, Monique Mélinand
PRODUCTORA: Dharamsala / Les Soficas Europacorp / Soficinéma / Cofinova 2
GÈNERE: comèdia dramàtica
Avril és una història de descobriment, d’abandonar el diminut món on una novícia ha viscut d’ençà que te ús de raó per a buscar un germà perdut que representa una forma de vida radicalment oposada a la seua. De les fosques cel·les del convent on la seua creativitat és reprimida, la novícia passa a la vida lliure de la platja, on cada dia pareixen festa. La inadaptada monja experimenta al llarg de la pel·lícula una evolució condicionada pels seus nous amics, que la portarà a enfrontar-se a la mare superiora en un desenllaç brusc, extret més bé d’una pel·lícula de Hollywood que d’un director francés, i per tant, casa amb el ritme marcadament lent de la resta del film. Llevat d’aquest final massa fantasiós, en el qual deu mateix fa acte de presència per reparar l’error dut a terme per la seua seguidora més fanàtica, aquesta és una pel·lícula agradable, sense grans girs de guió o intrigues, però amb un to agradable. Recomane aquesta obra per a qui busque una pel·lícula tranquil·la, però és possible que, durant els llargs per iodes en els quals la història no avança, la majoria de la gent s’avorrisca.Vicent Tena (2015)
Com bona pel·lícula francesa que és, Avril no defrauda gens i conta una història, encara que no massa original, però que entreté. Pot ser la història no agrade a molta gent, però la fotografia ben cuidada i el desenvolupament de la protagonista fan que siga un film fàcil de vore; però només es salva Avril, la protagonista, perquè els demés personatges no poden ser més plans i quasi tota la història es bastant predictible pelicula (amb un final que escala molt ràpidament, ben fet França).
No puc dir que “Avril” siga la millor pel·lícula del seu gènere, ni molt menys, però si t’agrada el cine en si, i et dóna igual el gènere que siga, aquesta pel·lícula es deixarà veure bé; i si no t’agrada serà una pel·lícula que podries veure perfectament un diumenge vesprada. Ainhoa Vidal (2015)
“Avril“. Només amb aquesta paraula ja ens venen al cap moltes coses. És el nom de la nostra protagonista, així com el títol del film. A més, “avril“, en francés, ho podem traduir com “abril” a la nostra llengua. Aquest mes ens recorda el refrany “en abril, aigües mil”, el qual està simbolitzat per la platja, on Avril es troba a si mateixa i decideix prendre una decisió que li canviarà la vida.
No només en el títol, aquest és un film ple de símbols. El fet que el seu germà siga homosexual és una altra demostració que Avril va obrint la seua ment, eixint de la bombolla en la qual havia viscut.
També les pintures que fan a la paret de la capella simbolitzen aquesta nova llibertat, la llibertat d’estimar sense restriccions. Dóna igual si ets gai, monja, si tens tatuatges. Sigues com sigues pots estimar a qui vulgues, igual que Déu ens estima a tots. Ana Romero. (2015)
Aquest film no m’ha agradat gens, és una pel·lícula que no té res d’acció ni té una història que intrigue o capte l’atenció dels receptors, és una pel·lícula massa simple a parer meu. Al començament tot va molt esplai, sense cap trama i segueix així fins que arriba a un punt on ocorre tot de colp, massa de pressa i continua d’aquesta manera fins al final. El sortograficeu final deixa moltes opcions obertes i a mi, personalment, m’hauria agradat més un final més tancat, que deixara més clar el que anava a passar amb Avril, amb el seu germà, la seua mare i el seu amor.
A més és un film que no m’ha ensenyat res nou, tampoc m’ha fet reflexionar perquè no planteja ni dilemes ni un tema que em puga fer reflexionar. Comenta coses que actualment existeixen i per això ja ho coneixem Laura Navarro (2015)
Avril és una monja que descobreix que té un germà i va a buscar-lo quan devia estar de retir en una capella, en el camí coneix a un xic que l’acompanyarà en el camí, on descobrirà que vol viure una nova vida.
El film en general és interessant, és xocant com una monja acostumada a la vida religiosa passa a viure una vida gens pareguda i com canvia les seues expectatives en la vida i ja no vol viure la vida que portava. En la pel·lícula Avril arriba a tindre una molt bona relació amb el seu germà i el seu nòvio molt apressa, ja que volen recuperar el temps perdut.
El que no m’ha agradat tant ha sigut el final, han passat massa coses en molt poc temps i m’esperava un final diferent, no millor però si diferent Alejandro Salvador (2015)
Avril, és una pel·lícula mística que tracta sobre una monja que acaba d’eixir d’un món religiós per a trobar al seu germà i es troba en una nova vida. M’ha paregut una pel·lícula interessant, com en eixir del convent troba un món que li agrada més, fins i tot sent el sentiment de l’amor i no sols per Déu. Hi ha trossos en la pel·lícula que m’han paregut insòlits com quan acaben pintant-se tot el cos per a deixar la marca en la
paret. El final barreja el miracle amb la realitat com quan la monja superior li clava un puntacorrent a Avril contra la voluntat de Déu que la porta uns segons a la mort però Déu la ressuscita i també tornen a aparéixer els dibuixos en la paret que la monja superior va tapar. Al principi la pel·lícula manté un ritme constant però al final es precipita i fa que ens sorprenguem i això ha sigut una cosa que m’ha agradat. Paula Fernàndez (2015)
I FA UNS ANYS, JA DEIEN
Avril, una pel·lícula amb escenes molt màgiques amb una estètica molt cuidada on destacaria el paper de la protagonista . Amb una personalitat molt fresca, natural, innocent i amb un toc de rebel·lia, amb una evolució personal que sembla molt real. Avril ha viscut tota la seua vida en un convent i no ha pogut fer moltes coses pròpies d’un infant i d’una adolescent, no ha gaudit de fer coses que a nosaltres ens semblen normals. No ha compartit moments amb altres xiquets, no ha anat a la platja, no ha tingut una família, s’ha criat en un ambient molt religiós i amb una gran repressió. Durant tota la pel·lícula es mostra un alliberament de la vida religiosa i Avril comença a descobrir el que és la vida fora del convent. Avril coneix el que és la llibertat, l’amor, la sexualitat… I aprén que hi ha un altre món totalment diferent fora del convent que ha d’experimentar. Gérald Hustache-Mathieu, el director, podria haver elegit entre infinitats de finals per a la pel·lícula, però, ha triat el més surrealista i ha estat la part més fluixa de tot el film. Tal vegada va elegir aquest final amb la intenció de fer una crítica directa a l’església o de simbolitzar la mort de la vida religiosa d’Avril, donant-li pas a una vida lliure sense repressions religioses. Tamara Gómez
El film, dirigit per Gérald Hustache-Mathieu, tracta sobre una monja joveneta la qual no ha vist món en tota la seva vida en criar-se al convent. Ha de fer els vots i, abans, ha de quedar-se aïllada en una capella prop del convent.Però, en enterar-se que té un germà bessó per algun lloc de França decideix anar a buscar-lo i descobreix un altre món molt diferent al que coneixia al convent. Apart dels objectes materials que pot anar descobrint al llarg del film també hi descobreix uns sentiments nous i iniciarà un viatge que potser canvie la seva vida. Un viatge que ens mostra el contrast de els dos mons. D’una banda el món en el que ha sigut criada Avril, amb restriccions i d’una certa manera ignorant, ja que no coneix la vertadera realitat. Per l’altra part ens mostra el món al que pareix que a Avril li crida més l’atenció, fora del convent es pot sentir vertaderament com es ella s’expressa i té llibertat sobretot per pintar el que ella vulga. També ens veiem com evoluciona el personatge tant per dins com per fora ja que en la manera de vestir-se pareix que en algunes ocasions vulga adaptar-se a l’època en què viu. Cal destacar que el que predomina en aquest film es prou creïble. Sols cal destacar una situació en una de les escenes finals quan Avril salva la vida a sa mare interposant-se pel mig per a que no li faça mal a ella que seria un poc més irreal, com treta de les pel·lícules americanes però en general totes les escenes es veuen prou reals.
Una altra de les escenes que destaquen és quan apareixen en la paret blanca de l’ortograficesglésia quatre cosos nus, els de els xics de blau i el d’Avril de roig. Aquesta escena seria la més significativa perquè mostraria el que Avril vol fer entendre a les monges del seu convent, es una manera de deixar clar que el que ella vol es ser lliure seguir els seus instints i que ella no va elegir eixa vida i que una vegada descobert el món de fora li agradava més.
Per el que fa a l’escena final ens deixa a l’espectador amb eixa intriga del que passara, ja ho he vist en altres films i no m’agrada molt això però el que el director vol que fem es pensar en això, deixa un marc de possibilitats per al final del film. Beatriz Hidalgo
En aquest llargmetratge hem observat moltes coses relacionades amb la vida religiosa. La protagonista Avril anava a fer els vots perpetus però quan s’entera que té un germà besó i que està en algún lloc de la Camarga, junt al Mediterrani, decideix anar a buscar-lo. Pel camí es troba amb un xic que està de vacances i l’acompanya. Troben al seu germà i es queden amb ell i el seu nuvi.
Coses a comentar: el personatge principal, Avril, experimenta una sèrie de canvis al llarg del film. Quan ix de l’esglèsia viu coses que no havia viscut mai. Primer coneix un jove que decideix acompanyarla i ajudar-la a buscar al germà. Ja quan el troba, poc a poc es va alliberant. Es banya en la platja, primer en banyador i més tard o fa nua. També decideix provar l’alcohol, i finalment troba l’amor en l’home que anava amb ella. Finalment una monja del convent confessa que és la seva mare. Els dos germans, i els nuvis d’ambdós es queden uns díes en l’esglèsia. Una altra monja és torna boja i agredeix accidentalment Avril. Apareix una seqüència d’ella en l’hospital i es deixa un final obert, per a que cadascú pense el final que vulga. Pablo Berbel
Una monja que li agrada el miniaturisme i la perfecció va a fer durant dos setmanes vot de silenci i dejuni així que soterra els seus béns materials per dedicar-se a Déu. Una altra monja, Flora, li diu que se’n vaja eixes dues setmanes de l’església que havia de netejar i que coneguera el seu germà; ella li ajudaria a que ningú s’enterara que se n’havia anat. Avril s’ho pensa i decideix vore el món de fora. Pel camí es troba amb un venedor de pintures que li ajuda a localitzar el seu germà David. Una vegada que l’ha trobat es coneixen i veuen un vídeo de David de petit i Avril es veu que té enyor perquè ella no ha pogut tindre eixa vida amb pares. David i el seu nuvi la porten a una casa de la platja i el venedor li fa un llençol per pintar. Després Avril comença a canviar els seus hàbits, es fica un banyador, es banya a la mar, aprén a ballar, veu alcohol i fins i tot es banya una altra vegada en la mar però ara, tota nua. El venedor la veu i es besen. Tots tornen al convent on estava Avril, per ajudar-la a reformar l’església. Pel camí de tornada es troben Flora on coneix a David. Una vegada l’església nova, arriba Flora i confessa que és la mare d’Avril i David. Al dia següent tornen les monges per recollir Avril i es troben amb tots allí dins i aquesta diu que vol començar una nova vida fora d’eixe lloc, però les seues expectatives es veuen tallades quan la monja superiora li clava un puntacorrent al ventre per salvar la seua mare. Una vegada l’Avril en l’hospital es recupera… Laura Montalban
Aquest film m’ha paregut que té moltes coses a mostrar. Conta els canvis de vida i de pensament que té una jove que ha passat tota la seva vida a un convent sense saber res dels seus pares. Quan sap de l’existència del seu germà i surt a l’exterior es troba amb la possibilitat de viure per uns dies una vida totalment diferent a la de ser monja. Troba el seu germà, troba el amor i el més important retroba a la seva vertadera mare. El fet de que el seu germà siga homosexual li fa vore que al carrer hi ha uns pensament molt més enllà dels que ella coneixia. Belén Morillas
Avril conta la història d’una xiqueta que està preparada per ser monja. Ha de passar un cert temps tancada en una ermita. Avril, és com es diu la xiqueta, no està segura de donar el pas per a ser monja i té molts dubtes. A més, s’enterà que tortograficé un germà gràcies a Flora, una monja del convent, i se’n va a buscar-lo. Amb l’ajuda d’un amic trobarà el seu germà. El seu germà viu amb el seu nuvi en la platja. Els quatre conviuen junts, i Avril veu un món que li agrada més que la vida del convent i prefirirá conèixer i viure en eixe món més apropiat per a la seua edat. Angel Alarcón Tan xiqueta tampoc és!
Avril reflecteix les injustícies que suposa formar part d’un convent. En ser monja no està ben vist el tindre fills, per això Flora ha d’abandonar a un del seus fills desprès de nàixer. A l’altra filla, la germana bessona, se l’endu al convent amb ella i fa com que no és res d’ella. Dic que açò és una injustícia perquè Flora ha de renunciar a una part molt important en la seua vida con és un fill. Des què l’abandona Flora es sent molt angoixada i trista, però quan Avril el porta recupera un tros de la seua vida i a cada moment que passa es sent més alegre. Tot comença a empitjorar quan la Priora s’entera que Flora te una filla i pitjor encara que la filla és Avril… Cristian Sánchez
Avril, és una jove que ha viscut desde xicoteta en un convent i no coneix el mon tal i com és. Aquest film dóna un canvi quan Avril s’entera que té un germà i decideix anar a buscar-lo. Pel cami, s’adona que el món fora del convent li agrada més ja que li ocorren moltes coses que mai havia viscut: troba l’home que li ajuda a buscar el seu germà i a la vegada s’enamora d’ell, es banya nua a la platja, prova l’acohol… Quan troba el seu germà el porta al convent i Flora, que confessa ser la mare, es fica molt contenta.
En aquesta pel·lícula es poden destacar temes con l’homosexualitat, ja que el germà d’Avril és homosexual, també es destaquen moltes injustícies perquè Avril és tancada al convent però ella no està preparada. El final ha sigut molt impactant pel fet que les altres monges no veuen bé que Avril vulga continuar la seua vida fora del convent i una d’elles li clava a Flora, la mare d’Avril, un ganivet, però Avril intenta salvar a la seua mare… Sara Segura
Avril ens parla sobre una jove novícia que no coneix un altre món que el del convent perquè, des que va nàixer, hi viu.Com totes les novícies ha de fer els vots, en el seu cas havia de quedar-se en una capella durant una setmana, la seva feina era pintar la capella per dins. Però, abans d’acabar de pintar-la del tot, va una monja i li diu que té un germà. Sense pensar-s’ho dues vegades, se’n va a buscar-lo i el troba .Al llarg de tota la pel.lícula podem observar que el utilitza molt el món de la pintura ja que a ella li encanta i passa les estones pintant. Una cosa que m’ha impressionat molt i que m’ha agradat molt és vore com la novícia, poc a poc, va descobrint un món totalment nou per a ella. Sara Kedar
Avril, una xiqueta que desde que era menuda, vivia en un convent amb la seva mare, no coneixia el mon exterior Fins que un dia li va dir la seua mare que anara a buscar el seu germá. Va tindre un accident i la va recollir un pintor que la va ajudar a trobar el seu germà. Quan el troben estan un temps junts i ella pot viure gràcies al seu germà el món exterior, tot. Aquesta s’enamora del pintor i toma la decisió de no volver al convent, i quedarse amb el pintor i seguir vivint la vida del exterior que mai havia pogut disfrutar. Una pel·lícula molt bonica de vore perquè sents que hi ha gent que en la realitat pot haver-li passat el mateix que a Avril i pots comprendre com es poden sentir. MªJosé
Una altra pel·lícula on destaca principalment l’evolució personal de la protagonista. Ella viu des que va néixer en un convent, i no coneix pràcticament res del món exterior. Un bon dia és quan decideix anar-se’n a buscar al seu germà i troba un altre món diferent, allunyat de la religió i de la solitud. Coneix al seu germà, al novio del seu germà, i a un altre noi molt bona persona. Coneix la sexualitat, la platja, la llibertat i l’art. L’única cosa més fluixa m’ha semblat el final, encara que també es pot interpretar com la repressió que l’Església fa als “descarriats”. Meravellós film. Jesús Albiol
