JOSEP CARNER A L'IES SALES I FERRÉ (Ulldecona) - Imatgies. Els dictats de la natura

Verticalitat

No vull comentar res de la grandiositat poètica de Josep Carner, subjectiva, si voleu, però per a mi és així. I he d’agrair el departament d’Ensenyament per haver seleccionat una antologia dels seus poemes per a l’assignatura de Literatura Catalana, de 2n de batxillerat.

En els cursos que l’he hagut d’explicar n’he anat aprenent cada vegada, i cada vegada més. I me n’he adonat sempre de tot allò que no sé. Enguany no és lectura de batxillerat, però sí que hi és en el currículum de 4t d’ESO i he pensat que no podia passar l’ocasió de fer-lo sentir als meus alumnes. I igual que hi ha autors essencials com Caterina Albert, la qual s’ha de llegir i s’ha de fer agradar, el mateix havia de passar amb Josep Carner.

A classe els havia de donar poca dosi i ben condensada. I així s’han agafat a la sensibilitat exquisida de l’autor que els presentava, del poeta que a mi em va emocionar amb el poema de «Les llimones casolanes». Perquè no fos un ensenyament unidireccional els vaig encarregar de fer un fil cronològic de la vida del poeta i aquells esdeveniments essencials de la nostra cultura que Carner va viure. I ho han agafat amb ganes, ho han treballat amb il·lusió i m’han sorprès ben agradablement amb unes senzilles mostres que arranquen el 1884 i acaben el 1970. Han passat per Gènova, Le Havre, Beirut…, Brussel·les. I sense power points, amb paperets, amb filets, amb cordellets, amb dibuixets, escrivint, pintant, imaginant… així han arribat a emocionar-se amb un dels nostres, que ha sortit del llibre i ha pres vida per l’aula, perquè ells l’hi han fet viure. I així com l’amic m’ensenyà «De lluny estant», i jo a soles aprenguí a recitar, us deixo esta mostra senzilla dels meus alumnes a qui vull felicitar. Àngela Buj Alfara