Aquest curs i tots els dilluns a l’hora de Valencià estem llegint en veu alta, comentant el que llegim i donant les nostres opinions. Ens acompanya sempre Aida Lecegui, ex-alumna de l’institut, que de manera voluntària participa enriquint les sessions amb les seves paraules, idees i el seu somriure. Gràcies també a Miriam Nova per tots els dies que ens ha acompanyat.
Pel que fa a les lectures, ens hem anat acostant a diferents tipus de textos i El Petit Príncep ha segut un d’ells. La seva lectura ens ha anat atrapant poc a poc ajudant-nos a reflexionar sobre les persones i el món en que vivim.
En aquesta entrada trobareu algunes fotos i comentaris sobre l’experiència. També sobre el llibre trobareu dibuixos, textos i inclús algun lloc imaginat que podrien pertànyer al llibre.
Carme Nogueira
El meu pas per la tertúlia de Valencià ha segut una gran experiència. Sobretot per la lectura que vam fer “El petit príncep”.
Aquest llibre sempre m’ha sorprès molt. Des de la primera vegada que el vaig llegir he fet varies lectures fins aquest curs, i sempre he aprés i descobert coses noves, sobretot en valors. I et dones compte com, encara que la societat canvie, els valors bàsics continuen sent imprescindibles: l’ amistat, el respecte, l’amor, la solidaritat…
A més m’ha agradat molt fer esta lectura en comú. Encara que semble estrany naixen idees entre tots i opinions diverses i això enriquís més el coneixement que anem adquirint i al mateix temps desenvolupem altres habilitats, com la participació en grup i el perdre la vergonya.
Crec que és molt bona idea fer tertúlies. Em sembla un gran espai per enriquir-nos tots i aprendre uns dels altres.
Gràcies a tots. Prompte repetirem. B7s Aida Lecegui
“El cinquè planeta era molt curiós. Era el més petit de tots. Hi havia el lloc just per encabir-hi un fanal i un fanaler. El petit príncep no acabava d’explicar-se de què podien servir, allà al mig del cel, en un planeta sense cases ni habitants, un fanal i un fanaler. (…) “Aquest”, es va dir el petit príncep mentre continuava el viatge més enllà, “aquests, tots els altres el menystindrien: el rei, el vanitós, el bevedor, l’home de negocis. Però és l’únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d’ell mateix”Verónica Pérez
“Les persones grans no entenen mai res”
Aquesta és una de les coses que recordo de la lectura, em fa pensar que les persones grans entenen les seves coses però no les de les persones petites.
També m’ha agradat la història de la rosa. Es queixa sempre i de quasi tot i li demana que l’ha de protegir.
El planeta i personatge que més m’ha agradat és el del geògraf, perquè el petit príncep li pregunta moltes coses sobre els planetes, els llibre que fa, els mapes… i com és possible que la seva rosa no aparegue en cap mapa, la resposta és : perquè és efímera. Brian Àlvarez
Zaira Gabarri
El llibre m’ha resultat agradable. Hi ha moments en els que m’he identificat molt en el que diu. Són idees molt autèntiques amb les que aprens coses importants. És una història un poc difícil d’entendre per això és important llegir-lo com ho hem fet nosaltres. És un llibre que et fascina. Pedro Garcia
He pensat que el petit príncep també podria haver visitat el planeta de la Música.
En aquest planeta només hi ha instruments musicals i sons tal vegada desagradables per a sentir-los.
–Hi ha algú? pregunta el petit príncep
La flauta-trista li diu que “algú” són tots.
– Per què esteu tristos i toqueu tan lleig?
– El problema que patim és que no tenim qui ens guie… Teresa Pérez
Pensant en la lectura he inventat un planeta nou.
El petit príncep, després de recórrer tots el planetes que es va trobar pel camí, volia estar sol, sense ningú que el molestara, fins que un dia va arribar al planeta de la soletat. Només es va trobar la llum del sol radiant i floretes precioses. Ell es sentia lliure i va tindre temps de reflexionar sobre la seva vida i escriure un diari. Va escriure sobre totes les aventures que va viure i els amic que havia conegut, Erika Manzaneda
En la tertúlia cada vegada llegim un i comentem cada capítol. Les persones voluntàries que participen ens tracten molt bé, participen i ens ajuden a entendre millor les coses que no sabem, el seu significat… Són molt simpàtiques.
Espere que continuen amb nosaltres.
Aquest és un llibre bonic. És també interessant perquè en cada capítol va a un planeta diferent i en cadascú es troba una persona diferent.
Quan arriba a la terra es fa amic d’una guineu. Soraya Masrour, dibuix de Verónica Pérez
Llegir el llibre en la tertúlia i poder-lo anar comentant, ha fet que fora més divertida la lectura.
El llibre està ple de frases que et fan pensar.
Aquesta m’ha agradat molt: “No es veu bé sinó amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”. Crec que vol dir que és més important la personalitat i el caràcter que el que només es veu a simple vista.
Altres idees que m’han fet pensar són:
– Totes les persones grans han començant essent nens (però n’hi ha poques que se’n recorden)
– Les persones grans sempre necessiten explicacions
El llibre és molt adequat per a nosaltres perquè aprenem i en fa pensar en la vida. Maria Muñoz
El petit príncep passa per uns quants planetes però a cap l’estima tant com al seu. En ell té una flor que per a ell és l’única en la seva espècie i està indefensa, però ell la cuida. Quan està viatjant és quan sent quant l’estima. Madelin Bulancea
Un final diferent
La separació entre l’aviador i el petit príncep no existeix, en aquest final estan fets l’u per l’altre.
El petit príncep li va dir a l’aviador que no tocara la malvada serp i que havien d’anar-se’n perquè una tempesta de sorra estava a punt de començar. Els dos van caminar fins l’avió i es van refugiar allí.
La tempesta va destruir el refugi però el petit príncep va reparar-lo. De sobte tots els materials van eixir volant i ells dos van caure a terra.
El petit príncep li va dir a l’aviador que amb el petit raig de sol, viatjaria al seu asteroide. Després tots dos van arribar a l’asteroide on van poder respirar tranquils.
Era un bon refugi. Es van quedar allí fins que passara la tempesta i pugueren arreglar l’avió. Nerea Morcillo
La tertúlia m’agrada molt per les opinions que donem. Ho passem d’allò més bé llegint i parlant sobre molts temes, opinant de tot, com ens pareix, preguntant el que no sabem, per exemple el significat de paraules o frases, expressions…
Sobretot m’ agrada l’experiència que vinga gent de fora com Aida que no ha faltat cap dia sinó era per coses importants i privades. En resum, m’agrada molt.
Respecte al llibre del petit príncep, ací us he dibuixat el primer dibuix que va fer. Es molestava perquè els majors no entenien el seu dibuix i li deien que era un barret, però de veritat era una boa que estava digerint un elefant, aleshores va fer un altre dibuix dibuixant el que hi havia dins de la boa per a que s’entenguera. Alejandro Ferrer
“El Petit Príncep és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d’aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.” Desiré Zaragozà
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Petit_Pr%C3%ADncep
M’ha agradat molt el llibre perquè ha representat en diversos planetes alguns caràcters i formes de pensar de les persones.
També ha segut molt divertit llegir tots junts i amb companyia de persones de fora de l’aula.
Dels set planetes que visita el petit príncep, en el quart planeta hi havia un home molt seriós, era un home de negocis, deia que posseïa tots els estels. També deia que totes les persones que es troben alguna cosa que no siga de ningú poden convertir-se en propietaris d’ella. El petit príncep li va dir que no servia de res posseir tots els estels, que ell només posseïa una flor i tres volcans: a la flor la regava cada dia i els volcans els escurava cada setmana. Per a la flor i per als volcans és útil que ell siga el propietari, però per als estels no és útil que ell els tinga en propietat.
“Decididament, les persones grans són d’allò més extraordinàries” Marta campos
La veritat és que fer la tertúlia està molt bé. Encara que jo participe poc, m’agrada veure als meus companys participar i comentar el llibre. . Vull donar-li les gràcies a Aida i Míriam per haver vingut. Gràcies a elles les tertúlies són més divertides. Espere que continuem amb aquesta activitat. També espere que jo participe més, sé que és voluntat pròpia, però em dóna vergonya.Valentina Claros
El Petit Príncep és un llibre molt conegut d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquest llibre que pareix un conte per a xiquets, en realitat, llegint el que diu fa pensar molt a adults i xiquets.
El llibre està molt bé i el recomanaria a tothom i a altres instituts.
Al principi pensàvem que seria avorrit, però després té la seva intriga i vols saber que passarà al final. Llegint-lo he descobert coses noves, per exemple jo no sabia que existien “els baobabs”. El petit príncep parla dels baobabs, diu que són un drama, no són arbusts, si ell no els arranca de forma disciplinada se fan grans i ocupen el seu planeta. Andrea Gea
I ací us deixem les últimes paraules del llibre que a nosaltres ens emocionen especialment.
"A les persones grans els agraden les xifres" va dir. Per això es van inventar les estadístiques que afirmen de manera contundent i matemàtica que l'alumnat de secundària no llegeix. Siguem indulgents amb les persones grans i seguim llegint d'amagat als instituts.
Felicitats companys, Amics, Nens.
Moltes gràcies per motivar-nos amb les teues paraules. Ens agradaría que recomanares aquest blog a la resta de companys. Un beset de tota la classe de 2A1.