Hi ha mestres, com Lucia, que ho són tots els dies i saben, amb la fermesa que cal per ensenyar i la mà esquerra del somriure, educar també en la lectura, en l’estima cap als autors, en l’amor als mots.
Us contem com va anar l’experiència i també reproduïm alguns fragments de la lectura que va ajuntar una setantena d’alumnes, des de 1r d’ESO fins a 1r de Batxillerat.
A l’aula de 1rA Lucia i els alumnes, amb l’ajut de Vicent Pasqual, van muntar una exposició sobre l’obra de Joanot Martorell, Shakespeare, Cervantes, Josep Pla i Gerard Vergés; els quatre darrers traspassats (si fa no fa) un 23 d’abril, raó de la data de la Diada de Sant Jordi, Dia del Llibre.
Sobre Sant Jordi veieu aquesta bonica entrada de Josep Miquel Bausset
http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/5244/sant-jordi-1
Jesús Ruiz (2n E) donava entrada a cada lectura i omplia de notes el respectuós silenci dels alumnes, atents al quefer musical dels seus companys.
També Reyes ens va llegir un fragment d’aquell cavaller idealista.
I aquest grup de 2nE va continuar amb fragments cervantins
(foto de la nostra companya Cristina García-Carpintero)
Capítulo Primero
Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo D. Quijote de la Mancha
En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas con sus pantuflos de lo mismo, los días de entre semana se honraba con su vellori de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta, y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza, que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años, era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro; gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de Quijada o Quesada (que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben), aunque por conjeturas verosímiles se deja entender que se llama Quijana; pero esto importa poco a nuestro cuento; basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad.
L’alumnat de 1r Bat participà en una lectura a cinc veus de l’obra cervantina.
Angel López Ortiz (2n E) ens va regalar unes quantes peces de guitarra.
Josep Pla, també mort un 23 d’abril, a La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964) fa referència al dia de Sant Jordi
23 d’abril de 1964
Els castanyers d’índies de l’era, que aquests últims dies han anat traient la fulla, han aparegut avui completament enfullats. Sant Jordi. Dia plenament primaveral. A la tarda s’emboirina. Acabat l’homenot de Jaume Bofill. Apareix Martinell amb el seu cotxe, que em porta a Palafrugell a dos quarts de vuit. Algunes diligències. Martinell em retorna a casa. Al llit, a les nou. Sopo i treballo al llit.
Carmen Adell (4t A) llegeix un fragment sobre les fruites estiuenques. Adrià Carda va llegir un text breu sobre l’ermita de Sant Sebastià i Natàlia Jarque un paràgraf sobre els seus ulls. Us reproduïm el darrer text:
Fragment de l’autoretrat
Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d’una incisió d’escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i son –segons m’han dit– molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls és característic de les meves faccions, extremament mòbils –d’una mobilitat tan acusada que sempre que a algun amic dibuixant m’ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament. És trist no poder disposar d’unes faccions estàtiques, fixes i acadèmiques, d’un mecanisme facial impassible. Perquè, de què serveixen unes faccions així? ¿Què signifiquen? No crec pas que siguin un símptoma de sensibilitat important –com el front ample no és un símptoma d’intel·ligència segura, diguin el que diguin els novel·listes. Amb una cara tan mòbil, val més no moure’s de casa, abstenir-se de tot contacte amb la
També l’Alicia de Lewis Caroll fou lectura d’aquests alumnes.
Alumnes de 1rC1 van llegir aquest poema de Juana de Ibarbourou
La higuera
Porque es áspera y fea,
porque todas sus ramas son grises,
yo le tengo piedad a la higuera.
En mi quinta hay cien árboles bellos,
ciruelos redondos,
limoneros rectos
y naranjos de brotes lustrosos.
En las primaveras,
todos ellos se cubren de flores
en torno a la higuera.
Y la pobre parece tan triste
con sus gajos torcidos que nunca
de apretados capullos se viste…
Por eso,
cada vez que yo paso a su lado,
digo, procurando
hacer dulce y alegre mi acento:
«Es la higuera el más bello
de los árboles todos del huerto».
Si ella escucha,
si comprende el idioma en que hablo,
¡qué dulzura tan honda hará nido
en su alma sensible de árbol!
Y tal vez, a la noche,
cuando el viento abanique su copa,
embriagada de gozo le cuente:
¡Hoy a mí me dijeron hermosa!
César, tutor de 1rA, sempre amorós amb els seus alumnes, els guardà al sí d’una capseta màgica mentre llegien poemes de Machado.
Rocío, Sandra i Loubna van recitar un poema del tortosí Gerard Vergés, de qui celebràvem el primer aniversari del seu traspàs (23-04-2014).
Maig d’amor
Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.
Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.
D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.
Res no val tant com un instant d’amor.
Vicent Pasqual, tot aprofitant el temps que restava, va llegir uns fragments del cavaller Tirant lo Blanc, llibre de Joanot Martorell, també cavaller, i que Cervantes va salvar, per la seua gran qualitat, de ser cremat. Mireu, sinó, aquest fragment del Quixot:
—¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero.
I tanquem amb un bell poema de Gabriel Celaya a l’educació que la gran mestra, veïna de la rosa, va llegir per a la reflexió de tants adolescents.
Educar es lo mismo
que poner motor a una barca…
hay que medir, pesar, equilibrar…
… y poner todo en marcha.
Para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia
concentrada.
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes,
hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera
enarbolada.
….I tot és possible que se sàpiga, que es veja, que arribe a tots, gràcies a l'afectuosa mirada de Jesús que sempre veu el més essencial,el que és invisible als ulls; un fortíssim bes.
Quina sort tenir-te'n!!!!!!!!
¿Esta "gran mestra" es Lucía Martínez? Si se trata de ella es posible que recuerde cuando ella misma tenía la edad de sus ahora alumnos, hace muchos años, cuando el propio Álvaro Falomir, entonces director del Instituto, se enfadaba porque dábamos las clases de Literatura en los entonces incipientes jardines de ese Instituto o ella misma decía los versos de Lorca en distintos lugares de esas tierras valencianas. En cualquier caso enhorabuena de parte de Clemente Alonso Crespo hoy en Toulouse y entonces profesor de Literatura ahí. Me alegro de que Lucía sea una "gran mestra". Felicidades.
clementealonso[at]hotmail.es
El Dia del Llibre vam fer una exposició de llibres de Cervantes, Machado…
Aquell dia havíem de llegir uns poemes de Machado davant de cent persones o més i jo estava molt nerviosa. Loubna, Sandra i jo vam llegir un poema de Gerard Vergés: Maig d'amor.
En la classe també hi havien dos xiquets que donaven l'entrada a les lectures amb música. U tocava el saxo i l'altre tocava la guitarra.
Quan vam llegir nosaltres després també van llegir els mestres i ho van fer molt bé.
El dia 23 d'abril de 2015, vam celebrar el Dia del Llibre. Ens vam ajuntar molts alumnes, de diferents cursos. Vam fer dues parts; en la primera, van vindre 80 alumnes, més el mestres i més la nostra classe, i la segona part que eren 63 alumnes de classes diferents. Dies abans del Dia del Llibre vam fer un muntatge, molt gran, on vam ficar fulls de Shakespeare, Cervantes, Gerard Vergés, Josep Pla… També vam assajar els poemes de diferents autors. Aquell dia estàvem molt nerviosos i més perquè érem els primers en eixir cara al public, però a la segona part ja no estàvem tan nerviosos, també els mestres van participar llegint un llibre com el de Cervantes, Joanot Martorell, o un poema com el que va llegir Lucía Martínez titulat 'Educación' de l'autor Gabriel Celaya. Va ser molt emocionant. Ens van acompanyar amb la guitarra (Ángel López) i el saxo (Jesús Ruiz) DE 2n E.
El Dia del Llibre el vam estar preparant molts dies, els poemes i la presentació amb Lucia. Vam estar assajant fins que isquera bé. Lucia va tindre molta paciència amb nosaltres, però va aconseguir que ho férem bé. També vam estar molt nerviosos perquè no sabíem com anava a eixir. La primera hora vam llegir tots els poemes menys el de Gerard Vergés, que el vam llegir a la segona hora, perquè no va donar temps. A la segona hora vam llegir tots els poemes però ens va sobrar temps i un professor va llegir 1 o 2 capítols de Tirant lo Blanc. Quan va acabar vam recollir la classe i vam ficar les coses al seu lloc. Després vam parlar amb Lucia de què ens havia paregut els poemes d'altres cursos i finalment vam descansar.
respondiendo a Clemente Alonso,nuestro añorado Clemente, sí soy yo y que sepas que tú sembraste la semilla del amor a la poesía con aquellos alumnos del 78 (primera promoción del BUP) ; tu montaje de Lorca nos hizo conocer y enamorarnos de la palabra poética e intentar trasmitirla,es tu herencia.Un besazo
El dia del llibre vam fer una exposició de llibres de Cervantes,Machado,Josep Pla…Hi havien dos xiquets de segon que ens donaven l'entrada per començar a llegir i estavem molt nerviosos.Però la vergonya se'n va anar i vam disfrutar llegint els poemes.
El dijous passat va ser el Dia del Llibre. Tots els alumnes entre 1r a 1r de batxiller vam llegir poemes o fragmentes de llibres. Nosaltres, 1r A, vam llegir a Antonio Machado, Gerard Vergés, Miguel de Cervantes… Hem estat molt de temps preparant la lectura. El dijous ens va eixir prou bé, però vam passar molta vergonya perquè érem els primers en eixir, feia molta vergonya eixir els primers davant de tots. La primera hora va eixir prou bé però amb nervis, la segona ja va eixir més bé perquè estàvem mes relaxats de la primera hora. Ens ho vam passar prou bé.
Dijous passat vàrem celebrar el Dia del Llibre. Vam fer una exposició, on van vindre alumnes d'altres cursos a recitar-nos alguns dels seus poemes. La meua classe va recitar a Cervantes, Josep Pla i Shakespeare. Vam estar dies abans repassant tot on ficar-nos, havíem de parlar més fort i tot això. Jo crec que tots vam tindre molts de nervis i vergonya.