El sol dibuixa amb estil,
cada coseta en el seu fil
Quin paisatge més bonic,
que dibuixa aquest mirall antic
Al centre de la ciutat,
el temps passa aviat.
El sol des de l’alt del cel,
altra vegada pinta amb mel
Que bonics els coloms,
que son tots bessons
Cristina es concentra en la obra
d’aquest gran pintor que el temps li sobra
El sol la fa daurada,
aquesta bella façada
En veure aquest obelisc,
estic que me n’isc
En un punt distant,
es concentra aquest passatge al·lucinant
El meu amic se’n va lluny,
perquè li he alçat el puny
Es veu distant,
un enemic desafiant
L’aigua flueix amb tranquil·litat,
i tot el Ribalta resta en serenitat
