Alumnes deValencià: llengua i imatge
per Castelló i el seu paisatge
Amb el bus de la Universitat
massa prompte hem arribat.
Ens ho diuen aquestes alumnes matineres
que es desperten mentre van per les dreceres.
El grup, somrient, creua el passeig Ribalta,
I anem cap el centre, que hi fem falta.
Del campanar en diuen el Fadrí
i, ves per on, ja hem aplegat fins ací.
Somriu la font a Paula,
la sap fora de l’aula.
Rosa, morat, blanc, verd, roig i groc
Al mercat de les flors, res és poc.
Claustre del Conservatori, d’Oficis i Arts
Hem caminat molt, però no estem farts.
No és foc ni fum,
és Hristo a contrallum.
L’ombra dibuixada en la paret
cosa del sol, que ens lleva el fred.
Algunes observen estranyades
les ombres sota els arcs emmarcades.
I tenen la foto de grup guanyada
després de la llarga passejada.
Ens ho diu Mireia molt emocionada:
Quan era menuda hi vaig deixar la mà pintada
És un mag que trau del cabàs
el que li passa pel nas.
Al Ribalta, un mar de fulla
que la tardor despulla.
Hi fotografiem naturals textures
per a d’altres assignatures.
Botar, però, fa més comboi
I saber-se en l’aire, heroi.
O elevar-se cap al cel,
sensació de dolça mel.
Passejar com a models
tan lluny dels estels.
I en un racó del passeig
inventar-se medieval torneig
I plouen fulles de dalt
com si fóra carnaval.
I a la bassa del passeig
dos ànecs és festeig.
Del rellotge corre el fus
i a la Jaume ens espera el bus.
I, pel matí llarg que ha tingut,
abans de tornar, descansa la joventut
