Fa uns dies, l’amic Ferran Guardiola i jo mateix vam xalar per terres dels Ports. Vam eixir de l’Anglesola i per Portell i Cinctorres feiem cap a Morella. Amants tots dos de la toponímia ens va alegrar trobar un cartell il·lustratiu amb el bateig d’allò que, suposàvem, teníem al davant.
La cura toponímica no és un costum massa extés i, així, el pla d’en Balaguer havia estat retolat com a Embalague, transcripció quasi fonètica si hagueren tingut a bé posar l’accent /embalagé/
Passada la lloma Solta, ja sense el rítmic i llandós acompanyament dels voladorets, vam contemplar, tot mirant cap a l’Aragó, aquesta meravella informativa. Abans, però, Ferran em va acomboiar “Davant tenim el cerro Martín, allà baix el riu de la Cuba i més al nord la Mata… i aquell és el mas de les Monges” La informació de qui ha voltat aquestos termes recollint els topònims, salvant els mots, era precisa i preciosa. Però, heus ací, cap dels noms que el meu amic anunciava es trobava en aquell cartell magnífic, fixat a un preciós faristol de pedra seca, un púlpit des d’on cantar els noms dels llocs.
“Assegador de Portell al Pla de Ramones, Roca Parda, Portell, rambla Celumbres, Serra Simona, Tossal de la Nevereta, El Picaio, Penyagolosa, Els Montllats…” tot de topònims que teníem a l’espatla. I la foto, la foto que res tenia a veure amb el que veiem, res de les terres d’Aragó… ponent era llevant. Un Vosté està ací ens ho va aclarir, perquè nosaltre no erem allí:
Pos sí, el cartell amb pedestal de pedra seca estava a un quilòmetre d’on hauria d’ésser i en el sentit contrari. La toponímia desorientada i nosaltres sense comprendre com ningú no se n’havia adonat de la malesa, o, vés a saber,… Una vegada posat… Qualsevol admet l’errada!
Pocs aniran a veure-ho, però fa vergonya.
Quina ràbia! I quina llàstima!