Aprofitem aquesta nova entrada per felicitar Eugeni S. Reig, l’home de l’Infomigjorn, revista digital sobre la llengua catalana que arriba a més de 10.000 subscriptors i que, dijous passat, va arribar al seu número 1000.
Dalt, enmig, baix, a la punta, al cap o al sòl i també orientada al sol. Damunt, darrere, fora… localitzadors que especifiquen carrers de molts municipis. La Pobla Tornesa en recull diverses mostres.
Aquest nucli és, sobretot, un nus de comunicacions, de pas, un camí, tal com ho demostren els tres mil·liars romans trobats al camí antic (via Augusta) que després esdevingué Camí Real des de l’Edat Mitjana (..) La disposició del conjunt urbà del poble que s’assenta sobre terrenys paleozoics a la part alta, en situa l’origen en algun hostal d’aquest mateix camí, com ho indica el conjunt de carrers que es traça en paral·lel i esglaonadament (carrer de Dalt, d’Enmig o Major i de Baix) a la carretera que fa d’eix principal a la vora de la qual es troba l’església parroquial.(Geografia de les Comarques Valencianes)
El professor Joan Mateu, a qui segurament devem les paraules de dalt, cada any, dins les Jornades del Pla de l’Arc, explica el traçat urbà del poble que acull les Jornades. L’any 2006, el carrer d’Enmig de la Pobla Tornesa s’omplia de gent que seguia les explicacions del mestre.
El carrer d’Enmig, a la Pobla Tornesa, arranca de la plaça del Portal i durant molts anys fou la carretera que ens portava cap a l’interior castellonenc.
També Xodos té el seu carrer d’Enmig
Carrer del Mig. Les variants formals són abundants, com aquesta d’Almenara, que també té un carrer de Dalt.
La Jana (el Baix Maestrat) també conté un carrer del Mig. No s’acompanya, però de cap carrer de Dalt o de Baix. Segurament, el carrer de Baix es correspon am la Raval, oficialment carrer de Santa Bàrbara.
Ben curiós aquest de Llombai, carrer Forn del Mig, trobat recentment, que presuposa un de Dalt i un altre de Baix. Potser, però, caldria incloure’l dins Carrers (4) De la farina al forn
I encara més aquest carrer Mitger, també a Llombai, poble transparent en el significat, això sí després de veure’n la disposició damunt un allargada lloma.
A Sant Mateu, dues places veïnes amb el nom de Pla. Baix, marca la diferència amb la situació.
Són bonics els nous rètols de Sant Mateu i la informació del punt on es fa el ban, però no caldria la presència de tota la banda per fer-lo.
Plaça de Baix a Santa Pau (la Garrotxa) fotografia d’Àngela Buj.
A la Pobla, a més d’Enmig, Dalt i Baix hi ha aquest carrer de Baix les Cases que mou del carrer de Dalt la Vila i volta per tornar a ell. Veieu la foto aèria.
La pèrdua de preposicions és força habitual en l’evolució dels topònims. Carrer de Baix la Vila, a la Pobla Tornesa.
Calle de Bajo Torre una altra mostra de la pèrdua de preposicions, a Xèrica.
No són massa els pobles on trobem les tres posicions Dalt, Enmig i Baix; la Pobla Tornesa, però, ens ofereix, possiblement per la disposició que explicava el professor Joan Mateu, els tres exemples.
Carrer de Dalt, a Almenara.
Aquest exemple de Mallorca ja ens va aparèixer a Carrers (2) de murs i valls
Ara, però, ens interessa l’element localització Dalt de
O aquest de Xàtiva, a la Costera, carrer Vora el Mur
Com passa a Vistabella amb la font de Dalt, retolada fon d’Alt, també Cinctorres recull un carrer Mur de Dalt amb apostrofació enganyosa.
Ulldecona, com ens ho mostra Àngela Buj, manté la dualitat Murada de Baix, Murada de Dalt.
Vilafamés ha tingut a bé, a la vora del nou bateig ( vés a saber per què) recordar-nos l’antic. Antic Carrer de Dalt i Antic Carrer de Baix
Benassal compta amb un interessantíssim el Pany de Dalt. Hi falta, però, la retolació de molts carrers. Fóra una bona manera d’homenatjar Pere-Enric Barreda que també, juntament amb Joan Peraire, va publicar un article al butlletí de la Societat Onomàstica http://www.onomastica.cat/ sobre ‘Els carrers de Benassal’
Carrer d’Amunt i carrer d’Avall, complementaris i situats als dos extrems del nucli antic del poble, a Vilanova d’Alcolea.
També l’exemple d’Almassora, carrer d’Amunt el relacionem amb el seu paral·lel, el carrer Major, potser antigament el d’Avall.
Cap de la Vila i Sòl de la Vila, com elements situacionals al si d’un recinte urbà, són topònims urbans que també es repeteixen a molts pobles, però que no es mantenen a tots o es troben modificats. La plaça (del) Cap de la Vila de Cinctorres té un Sòl de Vila que s’hi oposa.
Recordem que el Cap de la Vila i el Sòl de la Vila són els pares dels cognoms Capdevila i Soldevila. Carrer Sòl de Vila, a Cinctorres.
Dalt d’aquest portal tan bonic, a Xert trobem el carrer del Cap de Vila.
També amb tots els mots Sitges ens regala aquesta plaça del Cap de la Vila.
A Tremp localitzem la plaça del Cap de la Vila que, per la retolació sembla d’un senyor. A l’altre extrem del petit nucli antic, però, trobem un carrer de Soldevila (com ja hem vist a Cinctorres) que també, antigament, correspondria al Sòl de la Vila.
El carrer d’entrada al poble de Xodos, tot coincidint amb la carretera que tants anys van tardar a refer, rep aquest curiós i descriptiu nom: carrer Punta de la Carretera
Denominació semblant a aquesta que Ferran Guardiola va trobar a Gorée (Senegal) Rue de la Pointe. Aquest rètol també podria lligar-se amb l’oronímia si es tracta d’una punta de terra que guaita a la mar, un petit cap; per això ja el vam incloure dins Carrers (3) Oronímia als carrers
Darrere de l’església, a Albocàsser, encara queden aquestos taulelleta antics amb curiosa ortografia: calle Tras Yglesia
També a Xert, a la fi del poble, trobem aquest carrer de Trascases que ens fa dubtar sobre la castellanització de l’exemple d’Albocàsser. (foto de Llum Segarra, acabadeta de coure)
A l’Alforja (ja recollit al 2016) trobem aquest situacional Darrera de l’Esglesia, on a més de la A ha caigut l’accent
A Montbrió del Camp, amb aquesta perifrasi adverbial, Prop l’Hospital batejaven el carrer.
Un altre adverbi, rera, ens situa el carrer Rera Sant Doménec
I també darrere, darrere de la murada (Extramuros, com apareixia retolat antigament, en castellà) ja fora del mur, a Almassora, tenim el Darremur.
A més d’aquest hi ha el Darremur Vell
A Dénia recollíem aquest carrer equivalent al Darremur, carrer de Fora Mur.
Fora els recintes emmurallats apareixen els nous barris, els ravals. A Culla, a llevant del poble hi ha el carrer del Raval.
Al plànol d’Almassora d’Allendelagua (1790) observem la Vila i, fora mur, cap al nord, els ravals de la Trinitat i de Sant Marc.
I els ravals, si el poble no ha crescut massa sovint als afores, són adients a prendre el solet, com aquest carrer del Ravalet, a Atzeneta. (Conste que no s’amaguen del fotògraf tremolós sinó del sol de la vesprada)
A molts pobles de les comarques del nord, també al Montsià, esdevé femení: la raval, les ravals. La Raval de Santa Llúcia, a Xert. (foto de Llum Segarra)
Alcanar, al Montsià, ens mostra la mateixa forma que trobàvem en pobles de l’altra banda del riu de la Sénia, carrer de la Raval, beneït per l’església de Sant Miquel. (foto d’Àngela Buj)
Un altre sant, aquesta vegada llaurador, ens mostra lo carrer de la Raval de Sant Isidre, des d’on s’albira lo Marjal, masculí, com el Marjalet almassorí. (foto d’Àngela Buj)
També Ares té els seus ravals. Raval de Baix, doble localització. (foto A.Buj)
A la part solana de molts pobles, com Culla, trobem el carrer del Sol.
Tot mirant cap a llevant, el poble d’Eus (el Conflent) pinta aquestes rajoletes. Carreró del Sol Ixent.
Més prop, a Xert, carrer del Sol
Sant Rafel del Riu, al Baix Maestrat, als rètols dels carrers afegeix unes fotografies que ens mostren antigors urbanes. Carrer del Sol.
A Vilanova d’Alcolea trobem aquest carrer Nord ben definitori de la seu orientació i situació septentrional al nucli urbà. Hi ha molts carrer de llevant, ponent… a diveros pobles però que no s’adiuen al lloc sinó que formen part de sèries del vent, sense cap orientació adient.
Participeu amb els vostres comentaris o enviant-nos fotografies de carrers amb especificatius locatius dels vostres pobles. Potser trobeu algun carrer de la Solana o qualque Sòl de la Vila, que no he pogut fotografiar. jbsensegel@gmail.com
Tot seguint amb el concurs Oh pou, digueu-me on sou!. Sabríeu el nom i lloc d’aquest pouet?
Ja veieu que aquesta vegada, més prop del cel, no correspon a València, com els dos anteriors.
Mare de Déu dels Àngels, a Sant Mateu (Xavi Llop)
Col·laboracions
Albert Agorreta ens aporta un interessant doblet des de Solsona: Vall Calent i Vall Fred, referit a la respectiva orientació solana i ombria, d’obaga, que tenen aquestos carrers, antics valls de les murades de Solsona.
“VALL CALENT és el nom autèntic i popular en el parlar de la gent de Solsona, però oficialment, per la pressió del Bisbat, la varen batejar amb el nom d’ AVINGUDA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE, que és un nom que no fa servir ningú, es veuen alguns trossos de la muralla que s’han conservat. Espot apreciar que hi toca molt el sol al matí, i això justifica el nom de calent.”
“I el cartell d’un bar amb el nom autèntic del passeig, que com és natural no es podia dir d’una altra manera, que com ho diu tothom”.
VALL FRED, on també es veuen trossos de muralla que s’han conservat, i aquí si que es veu el nom autèntic en una placa posada en una paret. Ja es veu que al matí queda més a l’ombra del sol, i d’aquí el nom de fred.
El nostre corresponsal a l’Horta Antoni Garcia Osuna ens diu:
Només uns breus apunts sobre el particular. Tot i que la comarca de l’Horta sembla el palmell de la mà, les petites diferències en el relleu resten plasmades en la toponímia, així és el cas del Carrer de Dalt i el Carrer de Baix del barri del Carme de València que des del seu origen a la plaça de sant Jaume al capdavall del Tossal comencen a divergir seguint les corbes de nivell que a primera vista passen desapercebudes. A tot estirar tant a Meliana com a Tavernes atrobem sengles carrers que indiquen la orientació: el carrer del Sol i el carrer de Llevant, en aquest darrer cas un carrer de mitjagalta que fins els anys vuitanta només tenia cases en la galta que mirava a llevant. Pel que fa a ravals, tant Montcada, amb la plaça del Ravalet com Carpesa, carrer del Raval, mantenen aquests topònims tan nostrats.
a l’Algímia, la Calle de Arriba, ens mena des del Cárcavo fins l’església a la part alta del poble; i, a la part més empinada del poble s’encamina la Calle de la Rocha un orònim interpretat com a situacional respecte de la part més suau de la resta del poble. Ser de la Rocha imprimeix un cert caràcter, ho jure!
Ben bé es pot observar el respecte a les denominacions toponímiques de fa un segle i mig, CALLE DE LA ROCHA i la més coetània, CALLE ROCHA, a més del bon gust de la rajoleta ceràmica.
A vore si guanye el concurs: el pouet es troba a la plaça que s'obre al davant de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu. Davant seu s'estén el pla entre Sant Mateu i la Salzedella i al fons, un piquet que es veu és Penyagolosa.
Efectivament, ho és