PERE-ENRIC BARREDA. Un adéu impossible.

L’estiu de 2008, a Benassal, vora el monument a Carles Salvador.

Viatjàvem cap a Vinaròs amb el deler de retrobar-nos, per un dia, amb amics de la llengua; gent que, d’arreu del domini ens aportaria, ben segur, alguna lliçó sobre els noms de lloc de qualque terme estimat o sobre els antropònims medievals de la comarca. Com jo, imagine que molts esperarien els mots, sempre clars i apassionats, de Pere-Enric. Alguns, a més, aprofitaríem per preguntar al mestre qualsevol dubte sobre un topònim ancestral o perfilaríem aquell projecte de les Visures de la Setena que el de Benassal volia dur endavant.

Amb Andreu Beltran, també benassalenc, a la I Jornada d’Onomàstica, a Sant Mateu.

I al dinar, recordaríem la primera Jornada d’Onomàstica, a Sant Mateu…

i riuríem repassant les anècdotes d’aquella host jaumina que cavalcà dos dies entre Fortanet i Catí.

 

Amb Salvador Giner (aleshores president de l’IEC), Vicent Pitarch i Carles Salvador (nét)

 

Pere-Enric, amfitrió de Carles Salvador i de Benassal, explica cada racó que va acollir al poeta i lingüista.

I heus ací que, en arribar a Vinalab, ens diuen que no vindrà, que ha faltat; un eufemisme que no ho és, perquè ja el trobem a faltar, perifrasi ben nostra per expressar l’enyor.

 

Diumenge, mentre Ferran i jo pugem al soterrar, recordem Pere-Enric creuant la Canada d’Ares i les sàvies explicacions amb què enriquia el paisatge d’aquell camí de Jaume I.

En pujar cap a Benassal, recorrem termes de la Setena, com ara el de Mossén Jesús Miralles (de qui, el 2011, va fer l’edició dels seus escrits) i afirmem que no hi ha arxiu ni poble d’aquestes contrades que no haja estat conreat pel nostre amic.

Davant la casa familiar espera una munió de gent i s’arrengleren les moltes corones de flors vingudes de pobles i institucions

 

Amics, molts amics que vénen perquè el sabien amic.

Amic de la terra, de la llengua, d’un país no tan petit, del seu poble, amb una església gran que no pot donar cabuda a tanta gent.

Entrem al Calvari per la Mare de Déu del Loreto

 

I no ens estem d’acompanyar-lo entre fragments de Carles Salvador.

Xiprers: de la Vida símbols vers

 

En eixir, passem, novament, per l’ermita de Loreto i captem la imatge que ens va prometre Pere-Enric quan tornara al poble, perquè la foto d’aquella entrada (baixada d’internet) desdeia dels encants que ens mostra la realitat. Ara sí.

Ha estat un camí massa curt per qui no ha deixat de donar.

I és per això que ens queda tant de Pere-Enric, a qui no volem dir-li adéu.

I els amics diuen…

 

A la falsa

I me’l veig a l’arxiu de Castellfort, aquella falsa fosca i freda, farta de paperassa antiga, on poca gent anirà a marejar-lo, escorcollant els rastres de llengües familiars. I pel finestró que mira a ponent, presents se li faran la taca blava de Palomita i els records dels  camins inicials. O pujarà a Sant Pere en dia de vent aclaridor per a que la mar li digue les paraules primeres dels estimats poetes llatins, per a que a les envistes de les línies suaus dels Ports de Tortosa, no enyore la catalana terra, per a que toque amb les puntetes dels dits,  Sant Cristòfol i Sant Roc i, una miqueta  en l’horitzó, el Penyagolosa estimat. Els Port i el Maestrat i tants pobles i tanta gent, pregaran i recordaran i, al finestró de la falsa, una flameta hi viurà encesa.

Ferran Guardiola

 

 

PERE-ENRIC BARREDA I EDO: UNA VIDA DEDICADA AL POBLE

 

Som d’un poble amb història i tenim història perquè hòmens com Pere-Enric Barreda s’han dedicat a recollir els testimonis materials, orals, escrits i visuals, necessaris per a narrar el passat de la nostra societat.

Benassal acomiadava el diumenge 6 d’abril el seu cronista, el professor de la Universitat de Barcelona, intel·lectual investigador incansable. El Maestrat, els valencians i tota la nostra cultura deia adéu a un veí honorable, mostrant l’estima a la persona i el mèrit de la seua obra que restarà per mantenir digna la seua memòria.

El treball que ens deixa és ingent. Edicions, articles i llibres que enalteixen la llengua, el patrimoni, la cultura i la gent dels nostres pobles: Les cartes de població del Maestrat (traducció) (2010), Crònica documentada d’Ares (2006), Els Establiments de la Torre d’en Besora (1997), Vocabulari de Catí. Festes i costums. Joan Puig. Edició i estudi (2012), La Iglesuela y su ermita del Cid. Documentos para su historia (1) (2011), El nacimiento de nuestros pueblos: las cartas de población de la Bailia de Cantavieja (2012) en són només una mostra.

Amb Àngela Buj Alfara, coautora del Vocabulari de Catí. Festes i costums. Joan Puig. Edició i estudi (2012), durant la presentació del llibre a Catí.

 

Nascut a Benassal encara no fa cinquanta anys, l’erudit llatinista, acordat amb el seus temps, divulgava i compartia el fruit de les recerques en pàgines web multimèdia dissenyades per ell mateix. Destaquem la iniciativa particular i privada, sense cap suport, ajut ni vinculació institucional, de creació de la primera pàgina web de Benassal, la Setena de Culla i l’Alt Maestrat: Aspectes de Benassal (http://www.reocities.com/Athens/acropolis/2864/) en la xarxa des del 1995. Aquesta web deixa constància de la contínua col·laboració en l’activitat cultural del seu poble. La recuperació del patrimoni en elaborar informes per a les institucions de manera desinteressada, com ara el destinat la restauració de l’edifici del forn de Dalt. Contribucions a la divulgació completant iniciatives oficials inacabades com l’inventari de les creus de terme o la promoció turística cultural amb la confecció itineraris d’excursions.

Va donar suport a tots els actes i propostes culturals de la vila, entre les quals reïx el magnífic treball d’edició dels quatre volums Benassal. Recull bibliogràfic de textos, on es tracten diferents temes: història, biografies, textos literaris, botànica, arquitectura, esport, etc. amb disc compacte que inclou milers de fotografies, il·lustracions i hores de documentació sonora d’enregistraments realitzats en la dècada del 1970.

Fou artífex de la recuperació el 1988 d’una de les manifestacions festives més originals de Benassal, l’entrada de la tea, que recorda la tornada al poble dels antics traginers i la preparació dels llumeners per al ball. Va coordinar la publicacio Benassal, segle XX (2007) del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Segle XX. Era patró de la Fundació Carles Salvador on col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans i la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.

Caldrien moltes pàgines per enumerar les obres que el nostre amic i prolífic autor ens ha deixat. Valga el nostre agraïment i el reconeixement més sincer.

 

Andreu Beltran Zaragozà

 

Universitat Jaume I

 

I no han tardat els homenatges

Com aquest, a Peníscola, on la germana i el nebot recollien el premi Carles Salvador atorgat per Maestrat Viu. (17-05-2014)

O aquest altre, uns dies abans, al seu poble, Benassal, on Ximo Roca i un emocionat Rafel Ferrer recordaven l’artífex de l’exposició sobre les Cartes de Població del Maestrat.  (10-05-2014)