Enguany, la XVIIa edició de la Primavera Literària la dediquem a l’autor borrianenc i valencià Octavi Monsonís. El títol de la seua novel·la, Carrer de Pas, sembla feta per aquestes entrades de toponímia urbana, més quan la portada ens regala aquest taulellet.
Òbviem, en aquesta ocasió farinosa, els molins, tot un món que mereixeria una altra entrada.
A la plaça de la Mare de Déu s’esdevenen alguns capítols del llibre. Darrere del cimbori escolumbrem l’Almodí veí del carrer de la Farina i del carrer del Pes de la Farina.
Dalt d’aquest rètol del carrer de la Farina de València, el paradoxal no faces el que faig “No se permite fijar carteles“.
Pepa Alòs ens ha enviat, entre d’altres, aquest rètol del carrer del Pes de la Farina de València.
També a Perpinyà, al nucli antic, trobem el pes… del bilingüisme.
A Mallorca, amb una certa sensibilitat per la toponímia urbana, localitzem el mateix carrer, normativitzat i ‘amb una mica de sal’. Gabriel Bibiloni al seu ‘Els carrers de Palma‘ ens conta que era el lloc ‘on es pesava i es venia la farina. Notem que hi ha establiments semblants on es controlava públicament el pes d’altres productes (a fi d’evitar fraus), que han originat altres topònims urbans:
el Pes del Carbó, (en aquest cas recordat a la plaça del Mercadal)
el Pes del Formatge,
el Pes de la Palla,
Que també és a Barcelona com ens ho mostra Elvira Safont.
I un carrer de la Palla. Veieu a ‘comentaris’ les notes que ens ha fet arribar Elvira Safont, corresponsal a Barcelona.
el Banc de l’Oli, etc (p.579)
A més de la plaça, trobem el carrer del banc de l’Oli, carrer de s’Oli.
Una bona mesura del blat, la barcella, bateja aquest carrer de València. El carrer de la Barcella també es localitza a Mallorca, prop del carrer de l’Almud, una altra mesura. Agraïm la fotografia a Pepa Alòs.
També Pepa ens ha recordat que fa anys la retolació era una altra.
Diguem que anem fent ganeta. Amb la farina ja pesada i l’oli anem cap al forn. Difícil és trobar pobles sense un carrer del Forn. En aquest cas mallorquí, però, algun cinèfil reivindica, amb un cert respecte formal, un carrer per al seté art.
A Ciutat, són molts els carrers batejats per un forn: carrer del Forn de la Creu, carrer del Forn de la Glòria, carrer del Forn de l’Olivera, carrer del Forn de na Penya, carrer del Forn del Racó o aquest carrer del Forn d’en Vila. També algun desaparegut com el carrer del Forn de la Pescateria (Bibiloni-2012) o d’altres on no es pasta farina, com el carrer del Forn del Vidre Vell.
Al nucli antic de València, i no tardarem en tindre’n mostres, a més del carrer de la Farina i el del Pes de la Farina hi ha carrers com el del Repés, del Forn dels Apòstols, del Forn de l’Hospital o…
la plaça del Forn de Sant Nicolau. Fotografia de Pepa Alòs.
A Tremp, al Pallars Jussà, hi ha, al mateix mur de l’Hospitals dels Pobres, aquest rètol de la plaça del Forn…
..no lluny del carrer del Forn, que manté el rètol anterior.
Àngela Buj ens envia aquest carrer del Forn d’Alcanar, tan prop de l’església.
i que ben bé mereix les dues fotografies
A pobles més menuts, que no ho eren tant fa unes dècadaes, com Vistabella del Maestrat, no sols trobem el carrer del Forn…
…també hi ha un de més antic, el carrer del Forn Vell.
Nou i vell a la toponímia (I) i Nou i vell a la toponímia (II)
Que també vam trobar a les Coves de Vinromà.
I més lluny. De Porto, l’amic Ferran, sabedor de les nostres dèries, ens va regalar aquesta calçada do Forno Velho.
Deixem el forn vell per observar la varietat en el genèric. A la plaça i el carrer afegim ‘carreró’, diminutiu com Castelló, tot i que Castellón sone a més gran. Aquest el trobem al Real de Montroi.
A Xert, la doble denominació, possiblement l’ofical i la popular, ens ajunta carrer i carreró, a més de la pervivència de l’article ‘lo’ al Baix Maestrat.
Al carrer, carreró i plaça, afegim aquesta travessa del Forn, també de Xert.
I, tot i que es tracta de la costera del Molí (també fariner) és tan encantadora que costa no penjar-la. Més coneguda pels xertolins d’una certa edat com calçada de la Juncara, resulta molt interessant ‘calçada’ com a genèric. I cal entendre que, en tractar-se de costeres calia calçar-les per mantenir el camí.
El forn demana un forner. Pepe, com l’Estellés, també és fill d’un forner i va tindre a bé posar-se davant d’aquest rètol venecià. A més de via, viale i molta calle, a Venècia hi ha també fondamenta, vora els canals. Diríeu que es tracta de voreres que han pres el nom dels fonaments necessaris en aquesta ciutat que sura. Potser algú ens treurà d’aquest dubte que no em resolen els diccionaris a l’abast.
Adorada Blay, mestra i amiga, no ha tardat en donar raó
A propósito. Nombres y números de las calles de Venecia
Del blat, diuen, també fan els fideus. Un altre dels carrers de Ciutat Vella, a Mallorca.
Sobretot però, de la farina, el forn i el forner esperem el pa. Aquest carrer, com l’anterior, respon als punts de venda dels diversos aliments. (Bibiloni-2012)
Tot i que es tracta d’un atifell, cistell per al pa o panera, no ens estem d’afegir aquest carrer dels Paners de Mallorca. Anteriorment, calle de los Cestos.
I acabem, de moment, amb un rètol que no és de carrer sinó d’un comerç, potser de Montuïri, que ens convida a juntar la farina, l’oli, potser el formatge… i tot amb un remat d’article mallorquí.
Ja ho sabeu. Envieu comentaris, correcions, afegits, fotografies… a
Col·laboracions
Antoni Garcia Osuna ens diu
En acabant de llegir i gaudir de les imatges d’una pàgina tan historiada poc més he dir des de València estant; només afegir un parell més de carrers: el de l’Herba, relativament prop de l’Almodí, i el carrer Vell de la Palla, a tocar el Mercat Central i els Sants Joans. I, especialment, voldria fer menció a un dels darrers reductes del comerç tradicional de ramat.
Fins els començaments del segle XX, el llit del riu Túria, a l’alçada del pont dels Serrans, era el lloc de les transaccions comercials i des d’ací es traslladaren a un indret més retirat cap als afores. En una mena de cruïlla, on es creuen les avingudes de Campanar, General Avilés, Doctor Peset i Aleixandre, Burjassot i el camí Nou de Paterna –ara, Doctor Nicasio Benlloch- tingué lloc fins els anys seixanta la fireta del bestiar casolà – encara eren èpoques de fam! Aquest inhòspit i agressiu indret actual encara és conegut per molts valencians de certa edat com El Dijous dels Porquets, sense cap més genèric urbà.
I tot parlant de forns t’envie la imatge d’un dels forns més populars de Montcada de l’Horta, el dels Quatre Cantons, on la xicalla s’aplegava per jugar als quatre cantons i abastir-se de llepolies; situat, doncs, tot just en la cruïlla dels carrers de sant Roc, antic d’ En Giner, “on se solia jugar a birles” ja al s..XVII, i el de la Baixada d’Alfara –ara del Pintor Sorolla.
Una abraçada i endavant.
Àngela Buj ens tramet aquesta antítesi de freda neu d’Ares i l’escalfor del forn proper
“Davant la porta de l’institut mateix, a Silla, tenim el carrer dels Forns; un carrer on ara n’hi ha només dos. Fent memòria, de menut recorde que hi havia 4 forns diferents, alguns tenien la cara bona, la porta principal, a un altre carrer i la portella al carrer que reconeixia el lloc i l’ofici de forner” Paco López.
Paco Igual ens recorda que també a l’Alguer couen el pa.
Ester Garcia ens va regalar un grapat de taulellets del seu viatge a l’Alguer. Aquest, ben relacionat amb la farina, també el trobareu a l’entrada sobre hidronímia
Al DCVB podeu trobar ALGUA f. Aigua. Algua i sol, frument a bruiol; Algua i neu, frument arreu Rfr. (Alguer)
Jesús, davant la porta de l'institut mateix, a Silla, tenim el carrer dels Forns; un carrer on ara n'hi ha només dos. Fent memòria, de menut recorde que hi havia 4 forns diferents, alguns tenien la cara bona, la porta principal, a un altre carrer i la portella al carrer que reconeixia el lloc i l'ofici de forner.
Intentaré que els alumnes de LLIMA facen dilluns algunes fotos on es vegen els rètols del carrer i te n'enviaré alguna que tinc d'un forn dels antics, que fa cantó i tenia el rètol del nom del carrer a la pròpia façana.
silla.callejero.net/carrer-dels-forns.html
Felicitats per la tasca etnogràfica i lingüística tan magnífica que ens mostres.
Jesús visc al carrer del Forn ,5, dues cases més amunt d'on estaven els taulellets que diuen el nom del carrer.
Has endivinat la doble denominació. El forn estava enfront del carreró tant bonic que vas fotografiar i que jo passo quan pujo cap amunt camí de l'església vella.
Lo carreró és la denominació polpular.
llum
Jesús, a Barcelona, prop de la plaça Universitat, hi ha la plaça del Pes de la Palla, que hem porta molts records, ja que era l'adreça que havíem dir als taxis quan anavem a veure els meus iaios.
A Alzira també tenim aquests topònims, plaça del Forn, plaça del Carbó,… sempre relacionades amb l'activitat que indiquen. I tan vigents!
A Barcelona la Plaça del Pes de La Palla és divisòria entre l'Eixample i el Raval, en plena Ronda de Sant Antoni i a una parada de metro de l'antiga Universitat (encara que cau del costat del Raval). L'escriptor Terenci Moix va néixer a prop i les seues memòries porten com a títol "El pes de la palla" per aquest, i per d'altres motius.
Però també al casc antic, a prop de la catedral, en ple barri gòtic, trobem el Carrer de La Palla: s'inicia a la cantonada amb el carrer del Pi i la plaça de Sant Josep Oriol, i va a morir a La Plaça Nova (un lateral de l'Avinguda de la Catedral que fa que es confonguen les dues en una única plaça). Actualment en el seu tram final (des de Banys Nous fins la catedral) encara resisteixen moltes botigues d'antiquaris i brocanters, la resta ha estat xuclat per negocis d'hostaleria per aprofitar el turisme. Hauríem de trobar la raó de la palla abans dels antiquaris.