Diuen les veus sàvies que hi ha un llenya que ens escalfa tres vegades: quan l’esporgues de l’arbre, quan la transportes i quan crema dins la llar.
Aquest dimecres revise les notícies d’àmbit comarcal d’un periòdic de Castelló. Hi ha una dotzena de titulars, però em criden l’atenció els següents: Borriana. Las Fallas optarán en el 2015 a ser patrimonio de la humanidad, Nules repoblará las dunas de sus playas con flora 100% autóctona, La Pascua Taurina tendrá tres actos gratis en Onda, Benicàssim rebajará su deuda a la mitad al acabar la legislatura, Alcalà contarà con su nuevo local sociocultural el próximo verano, Adif creará un paso subterráneo en la estación de tren de Almassora. Efectivament, atenta lectora, allò que em crida l’atenció és el temps verbal d’aquestos titulars: optarà, repoblarà, tindrà, rebaixarà, comptarà i crearà.
Pegue una ullada als pobles petits i no trobe ‘futur’. Pense, potser malpense, que, en no tindre gabinet de premsa, només parlen d’allò que s’esdevé, de l’actualitat més immediata. Diríeu que el futur, com a temps verbal, sembla més adient al llenguatge publicitari, a una promesa (no sé si electoral).
Un conegut comerç almassorí de reprografia té penjat a la paret un dossier amb les notícies que, des de fa anys, prometen redissenyar el camí de la Mar. Li propose que n’afegesca un altre sobre l’apertura de l’avinguda Mediterrània, amb més de trenta anys possibleguiness de les promeses de futur.
Algunes notícies, com la llenya, s’aprofiten dues, tres…, moltes vegades; només es tracta d’emprar el futur, tan prometedor, i no tindre responsabilitat en el seu possible incompliment, no fóra que els creme a les mans.
Publicat a El temps nº1554
És que la política és en realitat política-ficció. Vages on vages els polítics viuen a colp de titular i és igual si en acabant fan o no fan el que diuen que faran.
Dels polítics, dissortadament, ja és d'esperar; sobta, però, que alguns 'periodistes' i, sistemàticament, algun periòdic, siguen promotors d'aquest joc de promeses.