Ja fa uns mesos que l’amic Ventura Castellvell ens feia arribar aquest rètol de Sant Llorenç de Cerdans, que recull l’oronímia (noms del relleu) i els carrers. També nosaltres veníem replegant topònims urbans relacionats amb formes del relleu. Us n’oferim uns quants.
L’horitzontalitat del terreny també aporta orònims, com el Pla, a Borriana
Ben amunt, el cormull, la part més alta. El Forcall ens regala, sense preposició, aquest carrer el Cormull que, efectivament, ens porta des de la carretera a la part alta del poble. Fotos enviades per Ferran Guardiola.
L’Alcúdia, amb tantes mostres arreu del domini, ens recorda una elevació, una llometa que sobresurt en un pla. Aquesta la trobem a Miravet.
Alguns pobles tenen a bé posar, al costat del nom oficial d’un carrer, alguna informació que recorda l’antiga toponímia. Aquest portal, a l’Alcúdia, encetava el camí cap a la Muntanya, extensa partida de relleu elevat i conreus de secà.
Dins la mateixa comarca, a Montroi trobem aquest cartell, sense preposició ni article, ben prop d’aquest altre…
Etapa anterior, amb la toponímia castellanitzada -i amb la mateixa absència-que explica, d’alguna manera, el sentit genèric de ‘muntanya’, no com una elevació aïllada sinó com la terra alta oposada a l’horta, a la zona de regadiu.
A Finestrat, carrer de la Penya. Foto de Maria Josep Franc
A Sagunt, entre murs vells, trobem aquest carrer de les Penyetes, on se’ns mostren a mode de riscles de roca.
Tot i que no veiem la penya, no es tractava de cap colla festiva saguntina. Efectivament, més amunt, vora el castell hi ha la penya Esvaradora. Compte!!
Una vegada més se’ns fa necessari afegir preposició i article (que van barats!) Carrer de la Penya Esvaradora.
Acabadet de penjar, a La Barona. També ens valdria per a l’entrada
Mai és tard per penjar un exemple tan nostrat, com aquesta foto que ens envia (20-05-2014) Llum Segarra, des de Xert
Al Cap i Casal, si bé la popular plaça del Tossal correspon a un Tros Alt, sí que trobem un carrer del Tossalet, potser complementari de l’altre indret.
A les Coves de Vinromà el carrer, efectivament, ens porta
a una roca tallada.
A Alcanar, el carrer de les Roques. Foto d’Àngela Buj Alfara
Trobat a les Useres, carrer (de) la Roca
I ben prop, també a les Useres, aquest altre que mostra tres substantius consecutius sense nexes: carrer – roques – conilla. Urbanisme, geologia i zoologia sense cap relació. L’antic cartell (en espanyol) adverteix, tot i el retall dels substantius, que es tracta del carrer de les Roques de la Conilla
Una altra roca, aquesta amb amo, al poble d’Atzeneta del Maestrat.
Un cim tan emblemàtic com Penyagolosa ha de batejar més d’un carrer; el d’Atzeneta del Maestrat es troba en un indret que assenyala el gegant de pedra. Hi ha moltes urbanitzacions, també, que dediquen els seus carrers a camps semàntics. Recorde ara Picanya, on hi ha una urbanització que bateja els carrers amb noms de les serres valencianes, com ara, carrer de la Serra Perenxisa.
El coll d’Ares, orònim tan pronunciat i definit, ben bé mereix un carrer amb aquesta retolació: avinguda del Coll.
A Vilafamés, no lluny del carrer del Pilar…
hi ha el carrer del Collado, ben curiós i ben real perquè es tracta d’un coll, d’un canvi d’aiguavessant entre una part del poble i l’església.
El carrer del Collado és avui carrer del Mestre Bernat. Sortosament, guarda el nom antic.
Tret de Vilafamés no hem conegut altre ‘collado urbà’, que no siga aquella plaça del Doctor Collado de darrere de la Llotja, ornat per una olivera i el café Lisboa. Al Baix Aragó, però, potser fóra Villaroya de los Pinares, vam trobar aquesta preciositat.
A Godelleta, ja en la Foia de Bunyol, la costera marcada es coneix amb un orònim que, tot i existir, no és transparent al Maestrat.
Rotxa apareix, escadusserament, per Culla, Benafigos, Vistabella i, ja amb més freqüència, al sud de Penyagolosa.
Si a Godelleta trobàvem, lògicament, el rètol en castellà, aquest híbrid deTorís, ja en la Ribera, ens va sobtar.
Si aneu a Xert, el poble s’ho mereix, trobareu un seguit de costeres i costeretes.
A Sitges hi ha aquest carrer sinònim de ‘baixada’ i que ja apareixia a l’Aguer coma genèric a davallada de Ricciu
De Bocairent, l’amic Ferran, ens va portar aquest rètol. Talaia, com a punt d’observació sol batejar llocs elevats del relleu. De vegades, però, poden referir-se a les mateixes construccions o simples miradors.
Com en el cas del Doctor Collado, alguna ‘penya’ potser amague un cognom. més que no pas un orònim. Amb tot, cal veure-ho i preguntar, i encara…
També és de Bocairent.
Aquest orònim tan muntanyenc el vam trobar a Villahermosa, que, diguen el que diguen, és preciosa i té riu.
La raboseta, tot recordant-nos un gran clot o depressió del relleu, ens mostra aquest carrer de la Pobla Tornesa: carrer (del) Clotàs
També els terrers compten com a orònims. En aquest cas el trobem dialectalitzat, pèrdua de la -r, al poble d’Alcanar (el Montsià), carrer dels Terrers. Fotografia d’Àngela Buj Alfara.
I ja ho sabeu, si coneixeu altre exemples envieu-nos alguna foto a
jbsensegel@gmail.com
Col.laboracions
Carmina Ribes ens aporta dues mostres ben originals i fites del nostre domini lingüístic. La primera de Prades: una costera, rotxa, rampe o costa del Quintar. I el mirador d’Encamp.
Ferran Guardiola ens facilita aquesta fotografia de Segura de la Sierra.
I el carrer de la Punta, de l’illa de Gorée (Senegal), que porta a una de les puntes de l’illa.
