LORETO, LORITO I ORETO a les comarques del nord.

 

Caminàvem, ja fa uns anys, tot seguint els rastre d’una viatge de Jaume I per terres de Terol, ben explicat per Pere-Enric Barreda al seu “El camino de Jaime I por la Iglesuela i las Bailías”. La cosa és que, en eixir de Fortanete, vam parar davant la bellesa d’aquesta ermita del Loreto. (fotografia de Josep Miquel Ribés) Ens va cridar l’atenció el pòrtic, pel fet que era un element que es repetia en altres Loretos que coneixíem.

 

Efectivament, també a Vistabella, tot i ser més modesta, l’ermita de Loreto s’orna amb aquest pòrtic, altrament tan adient a llocs freds i de possibles nevades. Loreto no sembla ben bé un nom autòcton i la curiositat ens va portar a cercar-ne el seu origen.

I, tot davallant, passem per Atzeneta del Maestrat i la trobem ‘amb pòrtic’. 


Atzeneta dedica dos carrers (carrer i travessia de la Mare de Déu de Loreto) i una plaça a l’ermita de Loreto, també sentida com de Lorito.

La plaça, amb l’ermita i el peiró

Una bona explicació amb una de les variants: l’Orito

 

L’ermita de Loreto, a les Useres, com que no té pòrtic i és més menuda, almenys l’actual, ens deixa espai per dir quatre coses.

 

Vam buscar informació de la Mare de Déu de Loreto, la d’Itàlia, allà per la zona d’Ancona, on hi ha la basílica. I heus ací que, a banda de la història de la santa Casa, ens trobem que Loreto, prové, efectivament, de lauretum, un bosc de llorers, igual que el nostre Lloret. Molts topònims acabats en -et,  -eta que podríem sospitar afectius diminutius, són col·lectius botànics. A més dels -ar, -al que formen un savinar o un pinar, a més dels -os, -osa d’un Pinós o la Ginebrosa, també gaudim d’un Freixenet (bosc de freixes), d’un Poblet, que no és aldea sinó xopar, bosc de ‘populus’ (com aquell carrer del Poll de Mallorca), la Carrasqueta, més carrascal que carrasca menuda i, qui sap, també aquell barranc del Carraixet.

 

El Loreto d’Itàlia, el lloc della Madona, té el mateix origen que el de Lloret de Mar, lauretum.  Les ermites, però, no deuen el seu ‘Loreto’ a cap bosc de Laurus nobilis (fixeu-vos en el dibuixet que orna el rètol) sinó a la invocació a una Mare de Déu vinguda d’Itàlia, bé siga per la influència dels comerciants de la llana en unes zones, com diu el rètol de l’ermita de les Useres, o per la difusió que en van fer els franciscans.

Com que el nom de Loreto és estrany a la nostra fonètica, fàcilment podia esdevindre Lorito o Llorito, com el cas de Mallorca. El fet que apareguera escrit l’Orito, tal i com hem llegit al cartell d’Atzeneta, o el Oreto, com ens informà Pere-Enric Barreda que havia trobat documentat al 1626, explicaria, potser, el fet que moltes roscanes de l’Alcúdia (la Ribera Alta) porten el nom d’Oreto.

 

 

Mare de Déu de Loreto, a Benassal, darrera porta de l’amic Pere-Enric

 

‘Sobre el topònim Loreto-Llorito als Països Catalans’ d’Antoni Guinard i Andreu Ramis, és un article que explica moltes coses sobre la Mare de Déu de Loreto i el Llorito de Mallorca. El podeu trobar a les Actes delCongrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes que es va celebrar a València l’any 2001, publicat per Denes el 2002.

 

 

Encara en zona catalano-parlant trobem la de Bell.lloc del Pla  (Autor VeTeNe)

 

Ermita de Loreto, aBejís (foto de Jaime Clemente)

 

Ermita de Loreto, a Jérica. (trapatroles.wordpress.com)

 

I aquesta és de la Puebla de Arenoso. eb5cs.blogspot

 

Ens quedava aquesta preciositat, aconseguida per l’amic Josep Miquel, de principis del XX: la plaça de Loreto de l’Alcora, avui rebatejada.

I al 2022 vam fotografiar el Loreto de Mosquerola, d’enorme porxada

I aquest 2023, el de Cantavella