CARRERS (2) DE MURS I VALLS

 

L’enregistrament és de l’abril del 76. La tia Sunsion em deia que el seu home i més gent del poble van construir l’hospital ‘a musivalls‘, mot que no vaig entendre. ‘Si el tio Pepe alçara el cap i veiera que han desfet l’hospital per fer l’ajuntament es tornaria a morir.’  En acabant em va comentar que el Darremur era el vall, que recollia els regalls del carrer Sant Blai i dels altres carrers…

Algun any després, al departament de Lingüística Valenciana, mentre presentava un treballet a Don Manuel Sanchis Guarner, darrere del mestre vaig veure el llom d’un gros volum amb els monosíl·labs MURS E VALLS. El jornal de vila, la feina feta per a la res publica tenia en el seu moment, com a tasca principal, els murs i els valls.

A Almassora, tot vorejant per fora l’antiga murada de la Vila hi havia el Darremur Vell, ara carrer de Borriana. Per ací corria el Vall.
(fotografia de Rodolfo Agut)

 

El Darremur, a l’altra banda de la Vila, encara manté l’antic nom al carrer. La castellanització d’una època explicava amb ‘Extramuros’ el seu sentit.

A Dénia vam trobar aquesta altra manera de dir Darremur: carrer de Fora Mur.

 

I a Xàtiva, carrer Vora el Mur

 

Vistabella no fa massa que ha restaurat la Murà.

A migdia del poble hi ha un carrer que, tot i la retolació, hom coneix com Baix lo Mur, bateig que també té un carrer de Culla.

 

I aquest, carrer del Mur d’Almenara.

 

O aquest carrer (del) Muret de Bocairent

A Mallorca, entre la Seu i la Porta de la Mar podem passejar Dalt Murada.

Amb el marès salat…

 

…o amb el nom pelat.

Ja haureu observat  que les perifrasis inicials: Darrere del Mur, Baix del Mur, Dalt de sa Murada, Fora del Mur, desestimen les preposicions i, de vegades, l’article. Darremur, Baix lo Mur, Fora Mur, Dalt Murada… És un dels trets dels noms de lloc que cal atendre.

 

 

Aquesta és la murada, d’on pengen, en alguns trams, tapereres. Dalt Murada hom pot passejar i veure la mar (foto portada)

També Atzeneta del Maestrat té la seua murada i un carrer que la festega.

“Per l’altra banda cal dir el Vall i no la Vall de Verduc. Un vall és això que en castellà es diu ‘foso’, i de ‘foso’ ha fet aquest barranc, que dóna nom al carrer que va créixer al llarg de tot aquest barranc.” Mossén Jesús Miralles al Programa de festes d’Atzeneta del Maestrat 1981
Tot i els anys passats, la retolació ha seguit confonent un vall amb una vall

El carrer des Vallet Petit, a Campos, manté el gènere.
Cullera conté un carrer del Vall. També Puçol té un vall que recorre part de l’actual casc urbà amb el tautològic nom debarranc del Vallet. Veritat és que el barranc prové de fora del poble i en passar per aquest esdevé un vall.
Recordeu les tautologies?

 

A Vilafranca del Penedès, el vall ens apareix acompanyat del castell que vorejava.

Plaça del Vall del Castell

 

 

Volíem parlar només de murs i valls. L’aportació de Paco Membrado en la darrera entrada, però, i el fet que parlara del Trenc com una oberta de la murada em va recordar aquest taulellet del carrer de la Bretxa, a Dénia.

 

 

Portals, torres… són elements relacionats amb les murades que trobaríem a molts pobles. Vora la murada d’Atzeneta trobem aquest carrer.

 

 

La Botella, tot i la temptació d’explicar-la amb un‘relaxing cup of café con leche’, es troba més prop dela Boatella(València), porta de lamurada amb una significació lligada, sembla, amb ‘ramat boví’. De fet, com ens ha recordat Pere-Enric Barreda, Mossén Jesús Miralles localitza en un document del 1558 “Cases a la Buatella. Afronten ab cases de Joan Mallol, ab pallissa de Bernat çahera e ab lo Mur de la Vila.”

 

Envieu les col.laboracions fotogràfiques que relacioneu amb mur o vall i les variants que presente a jbsensegel@gmail.com

 

Altrament, si voleu fer un comentari trobareu la manera a la fi d’aquesta entrada

 

Col·laboracions

 

Albert Agorreta Borrell ens envia la següent informació:

“Ara només dir-te que a Solsona, on hi vaig sovint, tenen ben viu en el parlar de la gent, El Vall Calent, que és el passeig que segueix l’antiga muralla que està a la banda del solell de la població, i també El Vall Fred, que és l’altre passeig que segueix l’antiga muralla que està a la banda de l’obac de la població. Al llarg dels dos Valls encara hi resten alguns murs del que havia sigut la muralla.”

 

“Portell, porta d’entrada als Ports i al País Valencià, des de l’Anglesola i Cantavella, l’Aragó de casa, encara manté murades i noms: el carrer del Portal, el Mur, el Corro -transformació de la plaça del castell en plaça de bous- més antiga que la de Bocairent, encara que solament té algunes files de durs i massisos seients, alguna torre ha passat a campanar de l’església, i encara es veu dibuixada tota la línia del mur original en la foto aèria.” Ferran Guardiola

 

Morella no hi podia faltar. Carme Nogueira ens ha enviat aquest taulelllet del Carrer de la Murada, vora la porta de Sant Mateu.

 

Carrer Baix lo Mur de Culla, perfectament explicat amb la imatge que ens envia Esperança  Moliner.

 

Culla. El carrer Baix lo Mur és protagonista de molts esdeveniments religiosos, la processó del Corpus, la de Sant Miquel (el cas d’aquesta foto), la tornada de la rogativa de Sant Joan, etc. A la foto es poden vore els espectaculars pendons que es trauen a les processons més importants i que són propietat dels sants venerats al poble. Esperança Moliner

 

 

El Forcall Blas Sempere ens ha facilitat aquest rètol del carrer el Vall i aquest altre de la Tapieta, possible mur petit.

 

 

Graus (a la Ribagorça) malgrat l’oficialització del genèric manté el Vall. Carme Puig

 

Olocau del Rei, els Ports, ara de parla castellana. Tanmateix la toponímia (i l’arxiu) ens parlen de temps no massa llunyans quan el valencià ere la llengua d’Olocau. I l’exemple : un barranquissó que creua el poble:el Vall.Ferran Guardiola.

Borriana també té un vall. El carrer Sant Gregori és conegut, popularment, com el Vallet. Gloria Olivares

 

Cinctorres, amb un mur que la guerra dels dos Peres -segle XIV-, va institucionalitzar, envolta tot el nucli urbà. La part que dóna al barranc, la solana, sense construcció, les parets de les cases fan de mur i encara és reconeixible,  malgrat les finestres i els terrats (amb topònims ja perduts: el mur de la Botigassa, el portal de Morella, el portal de la Font, el portal del Cap de la Vila ). L’altra part, la lloma, tenia el seu mur extens i alt. Ara encara viu a la toponímia : el Mur de Dalt i el Mur de Baix, el Portal(de la Lloma).

I una curiositat: quan es trenca el mur per a obrir un carrer naix un carrer Nou (lligam amb les anteriors entrades). Ferran Guardiola.