M’exalta el nou i m’enamora el vell (J.V.Foix)
El mas Vell, vora el camí de Culla, guaita sobre el pla de Vistabella.
El mas Nou, veí de Sant Bertomeu, a la serra del Boi (Vistabella del Maestrat)
Nou i vell, vella i nova, bategen un grapat de topònims. Difícil trobar un poble que no tinga un nom de lloc amb aquestos especificatius. De vegades, trobem el nou i el vell ben prop l’un de l’altre, marcant l’oposició temporal, sovint produïda per la necessitat de noves construccions (mas de Benages Nou i mas de Benages Vell). Més aviat sol ocórrer, però, que el ‘nou’ ens parle d’un lloc molt antic, això sí, recent en el seu moment. Vegeu sinó aquest mas secular, de cairells grossos, amb arcs al corral, refet només a la teulada i amb les parets badades.
Revisarem, en aquesta entrada, allò que en diuen microtopònims, i deixarem barris, pobles, ciutats i països per a la següent.
Podeu participar-hi enviant-nos fotografies que eixamplen aquesta entrada o conformen la següent. Vilanova, Vilavella, Poblenou, Llocnou…
La font Nova, al terme de Vistabella, no és tan nova; ens apareix ja en documents del 1634.
Al mas de l’Alberta hi ha una casa separada, construïda després del carròs de cases que veieu a la dreta, la casa Nova.
Una serrada batejada per la novetat d’un element,la Paret Nova. També localitzem la serrada Vella, l’artiga Nova, el bancal Nou… Qualsevol element de la muntanya, més o menys antropitzat, podríem trobar-lo, amb un dels dos qualificatius, per molts pobles de l’interior.
El fet d’artigar coscollars com aquest, extreure’n la pedra i fer-ne les parets o ribassos, abancalar la terra… ha estat una feina secular. Quan, com en aquest cas, s’ha realitzat dins el mas que ja tenia altres bancals batejats, ben bé podia rebre el nom de la Terra Nova (Atzeneta del Maestrat). També, segurament amb feinades diferents com ara arrabassar, reomplir…, s’aconsegueixen les Terres Noves (Albalat de la Ribera o Cullera). A Rossell trobem les Terres Velles.
Mentre baixem ca a la Plana, vora carretera, trobem diversos exemples d‘hostal Nou, aquest a les Crebades, partida de les Useres, coneguda popularment com els Hostals.
Si no més vell més antic és aquest magnífic hostal Nou del terme de Cinctorres, construït al XVII, després d’haver-se cremat ‘el vell’.
En aplegar a la Plana, el reg mana.
A Almassora, els partidors Nous, vorejats per la séquia de la Malafa, divideixen l’ample braç del Rector en tres noves séquies: la del Batà, el partidor del Mig i la Tarongera.
Més al sud, a la Ribera Alta, trobem la séquia Vella (l’Alcúdia) i la séquia Nova (Real de Montroi)
Partidor Vell de les séquies de Castelló i Almassora, abans que al 1790 es construïra la Casa de les Reixes. Actualment divideix la séquia del Molins i la de l’Estret.
Aquesta carretera uneix, recta com un fil, Almassora i el Grau. Refeta un parell de vegades i amb denominacions classificatòries, com ara CV-183, encara és coneguda per molts almassorins com la carretera Nova. Al cap i a la fi, no han deixat de renovar-la (la foto, de Maria Pesudo, és dels anys cinquanta). Xeraco, poble unit a Almassora ni que siga per l’almacén de Martinavarro, conté una carretera Vella.
El camí Vell de Borriana, abans molt trafegat i avui esdevingut camí rural que, des d’Almassora, mor al riu Millars. Ben bonic pel joc de mots és el camí Vell de Bellreguard (Gandia)
Ja en l’àmbit urbà trobem nombrosos exemples de nou i vell. Aquesta imatge de l’Almassora dels anys cinquanta (foto de Rodolfo Agut) ens mostra el per què del nom del carrer, el Darremur Vell, oposat a l’altre Darremur que ja no retenia la murada. Avui només resta la casa de l’esquerra.
Són molts els pobles que tene un carrer Nou. Aquest pertany a Real de Montroi.
o aquest, d’Almenara.
De vegades, els canvis urbanístics propicien nous espais, com aquesta plaça Nova de Flassaders, a Mallorca
Sembla que les instruccions per treure els fossars de vora les esglésies són del 1773. Amb tot, encara passarien molts anys per veure els nous fossars, alguns ja retolats coma ‘cementerio’. Aquest carrer del Fossar Vell el trobem a Reus.
En aquesta foto aèria podem observar com la General, la N-340, ha esdevingut NOVA diverses vegades. La General Vella, que passava pel pont Nou, va girar cap amunt per voltar Castelló per fora (N-340 Nova) Els problemes de trànsit l’han tornada a pujar més a l’interior amb un altre pont Nou: Variant de la N-340 (de moment novíssima) ja prop de l’autovia i l’autopista, tot un exemple de planificació comarcal. El pont de Ferro va abandonar el metall fa una quarantena d’anys. Ens queda, però, el nom.
Esperem les vostres aportacions per aquesta entrada i la següent
El pont Vell, a Cinctorres, sobre el riu de Calders, l’obra ere del segle XV i va endur-se’l una riuada al XVIII. Ara la carretera Nova de la Canada passa pel riu sense pont, mentre les restes del Vell miren orgulloses i augurant-li poca vida a la carretera. La riuada de la imatge és de la primavera del 2013. Ferran Guardiola
La Porta Nova, per darrrere, en la nevada de març del 2013, a Culla.Esperança Moliner
Al barri Vell de Girona hi ha aquest carrer del Portal Nou. (Elvira Safont)
Portal Nou que Ester Garcia ha trobat a l’Alguer
Com aquest carrer de la Carneceria Vella
I aquest carrer de la Posta Vella que ens recorda la plaça del Correu Vell d’aquell J.F.Mira i Els treballs perduts.
Una passada, mestre.
Gràcies
Quina il·lusió em fa llegir-te, encara que siga, enguany, sense els teus alumnes! Una forta abraçada, Jesús, que et vaja d'allò més bé!
Fotografiascon mucho encanto. Abundante documentacion para escribir un libro….Animo Jesus.
A Nules tenim un Camí de l'Horta Nova.