El darrer cap setmana, en aplegar a Mallorca, vam veure nàixer la pluja i, a la vora, la ratlla de Sant Martí.
Mai l’havíem tinguda tan a l’abast. Una llegenda masovera diu que si t’acostes prou i hi pixes, canvies de sexe.
Temptadora com és, ens va seguir una estona. Damunt Llucmajor m’hi vaig decidir.
L’hostessa, però, ben uniformada de sensatesa, em va dir que no obria la porta.
Francesc Xavier Estellés, sempre tan amatent, m’envia aquest enllaç tan adient
Tocando las nubes y el arcoiris, el saxo suena y suena como pocos lo hacen.Un viaje corto, para una melodia que desaparece en las alturas . Una obra maestra de Don Byas….y dos excelentes fotografias de Jesus.
Gràcies a Jesús, hem pogut vore la ratlla de San Martí perquè per ací la pluja passe sempre de llarg.
M´ha aplegat en un moment molt oportú ja que a mi em dóna molt bona sintonia