TAUTOLOGIES A LA TOPONÍMIA

Castell d’Alcalà de Xivert

 

La tautologia consisteix en l’ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat, allò que en diem redundància o pleonasme.Moltes vegades hem dit,entrar dins, eixir fora, pujar amunt o baixar cap avall.Qualsevol sap que dirpujarja implica anar ‘amunt’ ibaixar, anar cap‘avall’; són, doncs, idees redundants, repetides.

 

Castell dels Alcalans, vora el riu Magre.

 

A la toponímia trobem, però, molts exemples tautològics dels quals el parlant no n’és conscient. La raó principal rau en el fet que els mots que la composen, sovint, tenen l’origen en llengües diferents, és un producte de la història de la llengua, p.e. castell, ‘alcalà’ en àrab i ‘castro’ en romànic pre-català. No és d’estranyar, doncs, que trobem diversos castell d’Alcalà, com el de Xivert i aquest (pluralitzat pel nom de la vall), o el castell de Castro, a Alfondeguilla, un altre ‘castell de castell’.  Segurament, també els pobladors de la Vall d’Aran desconeixien que ‘aran’ fóra ‘vall’.

 

 

De vegades, és l’administració qui decideix crear, amb dos mots de la mateixa llengua, sinònims parcials, tautologies que no existeixen entre els parlants de la zona. Posem per cas aquest coll, antigament collado d’Atzeneta i, ara, conegut com a coll del Vidre. L’administració, però, inclou el mot ‘port’ – sense mostres en aquesta comarca-  al costat dels seu sinònim ‘collao’. Un tautològic coll del coll.

 

No es tracta, però, de l’única tautologia administrativa. Uns quilòmetres més avall, al terme de la Vall d’Alba, trobem aquesta retolació que ens aclareix que la Ramblella és un barranc.

 

Ja perdonareu la qualitat d’aquesta i la següent fotografia. Si us esforceu podeu llegir Barranco de Torrent. A banda de la castellanització, que ara no podem abordar, hi trobem una altra tautologia. Torrent va quedar com a nom del poble, que va emprar l’hidrònim per al seu bateig.  Hores d’ara hi ha poca gent que identifique els dos mots. Hi ha un altre exemple a Nules, el Torrent, que també l’administració ha decidit rebatejar-lo com a barranc del Torrent.

Caldria fer una mica d’investigació, però aquesta riera de Riudecanyes, de terres  del Baix Camp, sembla que també ajunta, tautològicament, una riera i un riu. Amb tot, Riudecanyes és també el nom del poble i del pantà.

 

El barranc de l’Aigua davalla de la serra del Boi entre rocasses imponents, vora l’antic castell que vigila l’ermita de Sant Bertomeu.  Aquest exemple ens mostra una tautologia ancestral dins la nostra llengua. Aigua, ben antigament i per una lògica metonímia, significava també barranc, torrent, riu…

 

SA RIERA, LA RAMBLA I UN TORRENT

Sa Riera vora Es Baluard, Ciutat de Mallorca, abans d’abocar a la mar.

 

Fins ara hem vist com, dins els hidrònims, ens han anat apareixent diversos exemples de tatutologia amb els duets barranc-ramblella, barranc-torrent i riera-riu i un antic barranc-aigua. A Mallorca trobem un cas semblant que, possiblement, ens enriquesca més amb un triplet: rambla-riera-torrent.

Convé aclarir que no hi ha a la llengua sinònims absoluts, és a dir, dos mots que signifiquen exactament el mateix. Amb tot, la repetició tautològica hi és quan juntem dos mots tan propers en el seu significat.

Conca hidrològica del torrent de sa Riera. Cartell públic situat vora sa Riera.

 

Retolació pública i tautològica de sa Riera.
Diversos mallorquins enquestats ens han assegurat que la coneixen com sa Riera, sense genèrics afegits.

Punt on s’apleguen els dos carrers: la Rambla i el carrer de la Riera

“Fins al començament del segle XVII la Riera entrava per una obertura de la murada musulmana on després hi hagué la porta de Jesús i seguia el curs de la Rambla, el carrer de la Riera…” (Els carrers de Palma, Gabriel Bibiloni. 2012)

Sembla, doncs, que la Riera abans que li canviaren el curs tenia el seu llit per la Rambla, nom que perviu a les nostres comarques amb el sentit hidronímic (rambla de la Viuda, rambla Carbonera, rambla del Pla…) i que, en altres terres del nostre domini lingüístic, ha passat a batejar carrers i avingudes. Curiosament, aquestos carrers que mantenen el bateig hídric, advertiment toponímic, en temps de pluges són paranys per als cotxes…

que es deixen dur torrent avall, com ses al·lotes cap al ball

 

 

El cas més graciós de les tautologies ens l’ofereix el riu Guadiana, una rialla tautològica, el riu, riu, riu. Sembla que quan els repobladors cristians van preguntar pel nom, aquells andalusos que parlaven àrab els van dir que era el Wuad-ana (més o menys. Que no se m’ofenguen els arabistes!) i clar, río Guadiana. Passa, però, que ja els àrabs havien fet la mateixa deducció quan ells van saber que aquell riu nomia Ana (més o menys. Que no se m’ofenguen els iberistes!) i el van batejar com wad-Ana, riu Ana.

 

Pensar que el riu Sec, batejat al seu pas per Borriana com riu Anna, tinga el mateix origen que l’andalús, no deixa de ser un pensament que demanaria l’estudi que no hem fet.

EXERCICIS

I ara, us deixe feina. Ací teniu un seguit anàrquic de les tautologies que recordem. Podeu allargar el llistat, fer-ne els comentaris que cregueu oportuns o regalar-nos alguna imatge fotogràfica de qualsevol tautologia toponímica.

Tot ho podeu trametre a jbsensegel@gmail.com o bé entrar a ‘comentaris’ que trobeu ‘baixant avall’.

 

Cova del Covarxo (Costur)

Tossalet de l’Alcúdia (Vilallonga)

Camí de l’Atall (Orpesa, Cabanes, Alcalà)

Camí de la Calçada (Corbera, Cullera)

Carretera de la Calçada (Tavernes de la Valldigna)

Cova de la Balma (Sorita)

Toll de la Caldera (Traiguera)

Cantal del Tormo (Xixona)

Assagador de la Canyadeta (Canals)

Camí del Carril (Ador)

Cantal del Tormo (Vistabella)
Picons del Clotxó (Vistabella)

Tossal de la Cogullada (Catí)

Forat de l’Alvenc (Cinctorres)

L’amic Martí Domínguez ens recorda el Racó d’Ademús, un racó del racó.
Un altre amic i toponimista, Ventura Castellvell, des del Principat ens fa saber que a la Ribera d’Ebre hi ha la roca de la Quereta. Quer és roca (recordeu Queralt -roca alta- Queralb -roca blanca-…)
El meu Ferran també diu coses: “Les Coves de l’Ombria de les Sitjasses. Com que sitja i el seu augmentatitu sitjassa ja fa temps que van desaparéixer de la parla cinctorrana, hem perdut el significat de sitjassa i el repetim amb cova. Val a dir que la sinonímia de cova amb sitja, que el topònim mostra, no viu ja a cap lloc. Coromines diu que va sentir pronunciar ‘setjasses’, jo no.

La realitat fa que la sitjassa o sitjasses siga una cova molt fonda (se n’han topografiat prop de quatre-cents metres i amb infinitat d’estalactites i de les altres. També hi ha un invertebrat que no se li coneix família (Lithobius jorbai)” Ferran Guardiola