Tot continuant amb la meravellosa novel·la de Raquel Ricart Leal, mostrem imatges que creiem adients al text. Ara, dels capítols 8 al 14. Veritat és que potser haurem d’ajornar el projecte fins el curs vinent perquè l’alumnat participant de 2nBat ja té el cap a la Selectivitat. Esperem poder continuar oferint ‘una bona imatge’. Les ratlles de la vida bé s’ho mereixen.
8. LA RATLLA DELS DITS
I fou d’aquesta manera que ella entrà per la porta (pg.65)
Fou així que ficà els dits a la pica de l’aigua beneita al mateix temps que ell, que li buscà els dits sota l’aigua i que li’ls tocà. (pg.65)
9. BARCELONA Alina Morante
De primeres, Ximo no havia entès què volia dir allò d’una casa de barrets (p.69)
10- EL MIRACLE
…i per això, quan ella havia d’anar al llavador o a les cases a netejar, se’ls emportava darrere (p.74)
Quan les campanes anunciaven la mort d’un infant, la seua Ermerinda no oïa angelets del cel (p.74)
11- ORA PRO NOBIS Alejandro Ocaña
Des que tenia record de la seua existència, que les havia vistes pregar, l’àvia Maria i l’àvia Vicenta (p.76)
Mentre les àvies pregaven, s’escapava a llegir (p.77)
Després venien les oracions pels morts. I de morts, en aquella casa en tenien a grapats (p.79)
12- LA GUERRA. GERARD Hiba Ouadi
… que era cantar les hores, anunciar el temps, ras i curt, i avisar tots els qui haguessen deixat pedretes a la finestra. Quatre pedretes, les quatre… (p.83)
Però després, temps passat allò, es veia obligada a buscar informació, perquè Ermerinda, a la carnisseria, tenia la mateixa tirada que sa mare i mai no preguntava res (p.89)
13- XIMO. EL SECRET.Andrea Caro
…si per cas li pagaven, va poder traure el germà de la presó les tres vegades que l’havien engarjolat. (p.90)
14- MARIA. LA TRAICIÓ
I ell, amb tota la resta de la seua quinta, es va amagar en una cova, a la muntanya (p.96)
Comentari a la imatge del llavador. És la Font de Baix de Vistabella: quan era petita anava jo amb la meva mare i les dues basses em semblaven talment el mar! Posaven una pedra al costat de la primera bassa (la de l'aigua més bruta) i jo pujava a sobre, em donaven un mocador per rentar, i me'l sucaven a l'aigua les dones del meu costat perquè jo no arribava. El que més m'agradava era quan a alguna se li escapolia el sabó, llavors anaven a buscar l'algutzil que venia amb una força i, passejant per la barana entre les dues basses, punxava l'aigua fins que treia el tros de sabó com un trofeu i totes les dones picaven de mans. Una odissea.