Aplega l’estiu, s’han acabat els exàmens i vénen les notes i els repassos per fer més exàmens i posar més notes. Us proposem, innocents com som, aprendre amb el joc, sense notes ni exàmens, sense avaluacions…, amb el plaer que demana la cançó… i el mot. L’èxit està assegurat.
 |
| fotografia de diarijove.elperiodico.cat |
Imatginem que heu farcit amb mots moltes cançons buidades com aquesta que us presentem. En aquest cas, però, i pel que fa als ‘absents’ finals de cada vers, els haureu d’inventar vosaltres abans de sentir la cançó, tot sabent que rimen amb el mot final del vers anterior. Després podeu escoltar la cançó (l’enllaç es troba més avall) i omplir-ne la resta, al temps que comproveu les vostre rimes. Compte amb les obertes i tancades!
LA FAGEDA. Lluís Cartes
Dit el dit,
Em quedo igual que ……… que ho hagis ….
Fet el fet,
Tu m’insisteixes, jo em faig el……….
Ull per ull,
Arrenques sempre que la sang ………
Pas a pas
Ets tu qui marques el camí i ………….
Cerquem en ………… algun regust
d’antigues fantasies que hem ……..
Busquem ………………… algun rebut
Que justifiqui tot el temps ……………
Flirt a flirt,
em tens el cor robat i ……………….
Dent per dent,
Responc al joc ……………..
Tros a tros
El teu imperi ……. amb el …………..
Tant per tant,
Em vaig ………… i no em faig …………….
TORNADA
Escombrarem totes …………….
Per retornar …………… i a la passió.
A la ………………….., al més inhòspit de tots ……………,
Sentint-nos
Tan forts!
I ací la pots escoltar.
Observacions dialectals:
A banda de la necessitat d’una revisió actualitzada d’aquells trets que tothom donava com a fixes en els manuals de dialectologia, la primera qüestió que cal afegir és el fet neutralitzador, de possible estàndard, del barceloní en molts cantautors actuals. Tot i que Lluís Cartes, pel que hem pogut esbrinar, prové d’Andorra (català nord-occidental) i que manté la diferenciació a-e àtones (cerquem, fageda…) pronuncia , [rubát] per robat, [eskumbrarém] [returná]. Pel que fa a la morfologia caldria esmentar ‘hagis’ i ‘justifiqui’.
Sobre el cantautor Lluís Cartes
El faig Pare sembla una amoreta d’una dona a un home templat. Ben altrament – sofrit lector, estimada lectora- és un preciós arbre de la Tinença, potser el més meridional dels Fagus sylvatica. La darrera vegada que hi vam ser encara no hi havia la universalització fotogràfica que permet la càmera digital. Em costaria una vesprada de trobar i escanejar aquelles diapositives, per la qual cosa hem optat per fer un prèstec a un altre bloc, també escrit en aquest íber o lapao que compartim els d’ací amb els d’enllà del Sénia i el Matarranya.
Sobre el faig podeu esbrinar
LA FAGEDA D’EN JORDÀ (J.MARAGALL)
I també el poeta modernista, avi d’aquell batlle que no recorde, cantava a una fageda, la d’en Jordà -foto de portada- que es troba al terme d’Olot, allà per la Garrotxa, ben al nord, on també parlotegen el lapao i l’íber.
I encara, un exercici d’homofonia:
Faig, en català, té un altre sentit al d’aquest preciós arbre caducifoli. En castellà, a l’arbre, haya, també li ha pegat per l’homofonia i, tot tenint en compte el ieisme generalitzat, no sols té dos significats sinó tres. Pots fer frases amb els cinc exemples? Ja veus que no ens sap greu aprendre, a més de llengua, castellà.
La fageda (lletra)
Dit el dit /em quedo igual que abans que ho hagis dit.
Fet el fet/ tu m’insisteixes, jo em faig el distret
Ull per ull/ arrenques sempre que la sang et bull.
Pas a pas/ ets tu qui marques el camí i el traç.
Cerquem en la fageda algun regust/ d’antigues fantasies que hem viscut
Busquem entre la brossa algun rebut/ que justifiqui tot el temps perdut
Flirt a flirt/ em tens el cor robat i embadalit.
Dent per dent/ responc al joc desesperadament.
Tros a tros/ el teu imperi creix amb el meu cos.
Tant per tant/ em vaig deixant i no em faig mala sang.
TORNADA
Escombrarem totes les pors/ per retornar a l’instint i la passió.
A la grisor sobreviurem/ al més inhòspit de tots els inferns
Sentint-nos/ tan forts.
