ESTELLÉS A CASTELLÓ. Fotografies de Marina i Sara

 

El passat dimecres, 29 de maig, vam anar al Museu de Belles Arts de Castelló per vore una interessant exposició sobre Vicent Andrés Estellés, periodista i escriptor, un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en la nostra llengua. Al 2012 va ser declarat escriptor de l’any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Estellés escrivia, novel·les, teatre, guions de cinema i poesies , entre les que destaca Els amants. En elles tractava temes com el sexe, la mort, i coses de la vida quotidiana. Algunes de les seues obres van ser censurades perquè parlava d’aquestos temes sense cap restricció, i en aquells temps no estava ben vist.

En primer lloc, al pati interior del Museu, es podia veure una col·lecció de fotografíes i textos de tota la vida de l’autor. En entrar en una de les sales es podia llegir part de la seua obra i gaudir dels poemes escrits per ell. En una altra part de la mateixa sala es veia una projecció amb imatges que anaven relacionades amb les cançons escrites per Estellés i que es podien escoltar de fons. En el Saló d’Actes del Museu vam vore una part de l’entrevista que li van fer en la qual contava coses de la seua vida.

Tot i això no vam poder gaudir al cent per cent de tota l’exposició ja que també ens vam dedicar a fer fotografies a tot allò que hi veiem. Sara Hernández

El passat dimecres 29 de maig vam anar a Castelló amb el professor de valencià a vore una exposició  del poeta del segle XX Vicent Andrés Estelles.

Aquesta exposició s’inicià amb una cronologia fotogràfica que ens reflectia les diferents etapes per les quals el poeta va passar al llarg de la seua vida, els diferens moments que va viure, la vida de Vicent des de la seua infantesa i la seua mort. En aquestes imatges també hi apareixien diferents personatges importants de la nostra cultura: el lingüista Sanchis Guarner, l’escriptor Joan Fuster, el pintor Josep Renau i l’economista i fill d’almassorina Vicent Ventura. També cantautors com Ovidi Montllor, Remigi Palmero, etc… 

Vam escoltar uns quants poemes d’Estellés recitats en vídeo per altres persones i vam poder vore una entrevista que li vam fer. A més, vam observar algunes traduccions de la seua obra, diversos premis rebuts, diferents objectes, com la màquina d’escriure, tots els llibres editats fins al moment, diferents poemes i moltíssims elements que ens va permetre conèixer millor a aquest poeta valencià, Vicent Andrés Estellés. 

Isabel Fernàndez

 

En la nostra visita al museu, centrada principalment en Vicent Andrés Estellés, vam vore murals sobre la seva vida, un video d’una entrevista que li feren (amb alguna que altra anècdota), vam escoltar els seus versos cantats i recitats per altres músics i poetes.

També tinguèrem l’ocasió de fer un cop d’ull als seus llibres. Una extensa taula plena de llibres de poesia d’Estellés, poesia d’aquella que a ningú li haguera importat tindre una mica a casa. Versos que encisaven, que emocionaven, alguns d’aquestos, en boca d’altres poetes com vam poder escoltar, eren màgics. “69 poemes d’amor” sigué la que de veritat em va captivar. Poemes d’amor, que a tot el món agraden, escrits per un gran poeta com Vicent Andrés Estellés, més que agradar, enamoren. A dia d’avui no recorde gaire bé cap dels versos que podiem trobar en aquestos llibres i és una llàstima perquè, en valencià, són probablement no el millors versos que he llegit sinó els millors que han sigut escrits. Kevin López

 

El dimecres 29 de maig vam anar al museu de Castelló per a veure L’homenatge a Vicent Andrés. Primer vam veure unes fotografies d’ell que hi havia fora i més tard varem entrar dins a veure l’exposició. Sara i jo anàvem darrere de tots els companys fent fotografies de tot el que feien. Dins vam seure en una taula per llegir i mirar alguns dels llibres escrits per ell. Més tard vàrem mirar l’exposició, cadascú pel seu compte, uns escoltaven cançons, uns altres miraven textos que havia escrit per ell, o miraven els objectes que hi havia dins les vitrines i altres escoltaven textos que llegien.

El que més em va agradar foren els fragments que hi havien escrits en les parets i una de les coses que més em va sorprendre fou els textos que en aquella època estaven censurats, perquè fa temps estava mal vist.                                 Marina Esteve

El passat dia 29 de maig vam anar a una exposició a banda de Vicent Andrés Estellés en la qual un dels aspectes que van resaltar van ser els seus premis. Un dels seus primers premis va ser El premi Lletra d’ Or al 1975 pel seu llibre Les pedres de l’àmfora , qué és un poemari de diversos llibres seus. També el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al 1978 que és un reconeixement per la trajectòria profesional. I també guanya el Premi de les Lletres Valencianes al 1984 en la tercera edició dels premis. Després de morir  va rebre un premi pòstum La Medalla d’Or al Mèrit en Les Belles Arts, que va ser atorgada pel Ministeri de Cultura d’Espanya. També vam veure un pimentó d’Or que es va fer en homenatge pel seu famós poema del Pimentó Torrat 

Alejandro Palacios

Dimecres, 29/5/13 vam anar al museu de Castelló per a vore una exposició sobre la vida de Vicent Andrés Estellés. Hi van  vore unes fotografies de la seua vida, des que era jove fins la seua mort. Unes de les coses més curioses que van vore van ser els seus escrits, dels quals alguns estaven prohibits,les seues medalles i sobretot que les cançons que portaven la seua lletra estaven en aquesta exposició per a escoltar-les. Cançons com ” Sonata per a Isabel”,

” Els amants”, entre altres. J.M.Palacios

Periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX. A més, és considerat el principal renovador de la poesia contemporània. També escrigué novel.les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. 

El primer que vam veure va ser el claustre, on ens ordenaren per ordre cronològic la seua biografia. En un moment de l’exposició vam vore llibres d’ell, sempre dedicats a la mort, peró sobretot al sexe com el llibre “Hotel Paris”, molts d’aquestos llibres van estar sensurats als anys setanta per no poder parlar de sexe. 

El que més em va agradar va ser escoltar als cantoautors recitar els poemes de Vicent i escoltar la seua música. Va ser una eixida interesant, perquè vam coneixer un poc mes al escriptor Vicent Andrés Estellés. 

Mireia Claramonte

Pantalla i auriculars per a l´ocasió, els poemes de Vicent Andrés Estellés musicats per cantautors. Ovidi Montllor, canta diversos poemes : “Els amants”, “El ball”,”Hotel París, poema XXII”, “M´aclame a tu”, “Predicacions i conformitats” i “Sonata per a Isabel”. “Assumiràs la veu del poble” és interpretada per Paco Muñoz, al igual que “Em posareu”. Araceli Banyuls canta el poema “Cançó de bressol”. Al Tall canta “Tots em tiren pedraetes”.

 Els visitants de l´exposició a Castelló van tindre la possibilitat d’escoltar aquestos poemes i molts altres més gràcies a la pantalla tàctil mitjançant laqual es podien seleccionar els poemes. És un molt bona forma de que els 

alumnes que vam anar a vore l´exposició ens interessàrem pels poemes, ja que si en compte d´escoltar haguérem hagut de llegir la cosa haguera sigut diferent. A part d´aquesta pantalla amb poemes i havia una sala on emitien una entrevista a VIcent Andrés Estellés. En definitiva podem dir que una exposició interactiva, és a dir, amb productors i pantalles crida més l´atenció i atrau més visitants que una exposició tradicional. Mikel Capdevila

 

En l’excursió que vam fer a Castelló, el dia 29 de maig, vam anar a veure obres d’aquest meravellós poeta, escriptor i periodista. Vicent és un dels grans poetes en valencià, nascut a Burjassot. L’obra més divulgada que ha escrit és el “Llibre de les meravelles.” Els temes centrals de les seues obres eren principalment l’amor i el sexe però sempre des d’una actitud quotidiana. A Vicent se li va morir una filla als  quatre mesos de nàixer, des d’aqueix moment sempre tindria en els seus poemes el tema de la mort, un d’ells  “Coral romput”.

El poema els Amants ha sigut un dels poemes més musicat,  Ovidi Montllor és qui més l’ha interpretat i també altres com Paco Muñoz.

El que més em va impactar de l’excursió va ser escoltar alguna cançó dels seus poemes, també em va agradar molt el petit documental que vam veure sobre ell. També vam pegar una mirada a algunes obres d’ell i ens vam fer fotos. Lara Garcia

El dia 29, vam anar a un museu de Castelló, on vam conèixer una mica més de Vicent Andrés Estellés en una exposició. Primer vam mirar una paret en la que mitjançant imatges i la descripció d’aquestes ens contava la biografia de l’autor. Després, vam anar dins d’una aula i damunt d’una taula vam trobar molts llibres d’ell, un dels més important és el Llibre de Meravelles. Dins de la mateixa aula hi havia també objectes personals de l’autor, com era una impressora antiga i alguns premis, com una escultura d’una pebrera d’or en homenatge al seu poema del pimentó torrat. Una cosa que em va cridar molt l’atenció va ser el papers en els que hi havia poemes de Vicent i aquestos tenien la paraula de prohibit que volia dir que els havien censurat en l’època del franquisme. Després vam entrar en una sala on vam escoltar una sèrie de poemes musicats. Finalment vam vore una entrevista de Vicent Andrés en una sala que pareixia un cine. Andrés Alarcón

Fa unes setmanes vam anar al museu de Castelló per vore l’exposició de Vicent Andrés Estellés que havien dut des de València, un dels més reconeguts  i importants autors de la poesia contemporània. L’exposició que hi havia a l’exterior era prou visual, amb una recopilació de moltíssimes fotografies explicant la seua biografia i el seu recorregut com a poeta i escriptor. Després, a la part de dins i com podeu vore en les fotos, la quantitat d’obres escrites per ell eren un bon grapat, inclòs “El llibre de les Meravelles”, posiblement l’obra més important, estava present allí. També hi havia una xicoteta sala on podíem escoltar una interpretació d’uns dels seus poemes junt amb unes fotografies que l’acompanyaven. Personalment, el que més em va cridar l’atenció, eren els escrits i llibres que estaven marcats amb la paraula “prohibido”, publicats a l’època franquista. Jordi Sànchez

El dimecres 29/05/2013 vam anar al Museu de Castelló a vore una exposició de Vicent Andrés Estellés, escriptor i periodista del s.XX. Ell escrivia sobre temes quotidians i no evitava els sensuals i eròtics. A mi em va cridar l’atenció la quantitat de llibres que va escriure i les diferent utilitats que se li van donar. Alguns es van transformar en cançons, altres en teatre i altres es van quedar com a poesia. També em va sorprendre quant li agradava escriure. Per a ell escriure era un passatemps, una diversió, una manera de tranquilitzar-se, una manera d’evadir-se…Gràcies a eixes ganes d’escriure i la quantitat de llibres que va escriure va rebre molts premis, els més importants són:

-Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978)

-Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990)

-Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura [a títol pòstum(Se l’han donat després de mort)] David Ioan Rosca