FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Intouchables
ANY: 2011 PAÍS: França
DIRECCIÓ: Olivier Nakache, Eric Toledano GUIÓ: Olivier Nakache, Eric Toledano
FOTOGRAFIA: Mathieu Vadepied MÚSICA: Ludovico Einaudi
REPARTIMENT: François Cluzet, Omar Sy, Anne Le Ny, Audrey Fleurot, Clotilde Mollet, Joséphine de Meaux, Alba Gaia Bellugi, Cyril Mendy, Christian Ameri, Marie-Laure Descoureaux, Gregoire Oestermann
PRODUCTOR: Quad Productions / Gaumont / TF1 Films / Ten Films / Chaocorp production / Canal + / Cinecinema
PREMIS:
2012: Globus d’Or: nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa.
2011: Premis Cesar: Millor actor (Omar Sy). 9 nominacions, tot incloent millor pel·lícula
2012: Premis BAFTA: Nominada a millor pel·lícula en parla no anglesa
2012: Premis Goya: Millor pel·lícula europea
2011: Festival de San Sebastián: Secció oficial no competitiva – Clausura
2011: Festival de Tokyo: Millor pel·lícula, millor actor (François Cluzet & Omar Sy)
2011: Nominada Premis David di Donatello: Millor pel·lícula de la Unió Europea
2012: Premis del Cinema Europeu: 4 nominacions, tot incloent Millor pel·lícula
2012: Satellite Awards: Millor pel·lícula estrangera (ex-aequo, amb “Pietà”)
GÈNERE: Comèdia, drama
DRISS ABANS DE…
Driss és un xic negre que viu en un barri molt conflictiu de la periferia de Paris. Aquest conviu amb una familia molt nombrosa. Driss va vindre del Senegal quan era menut i viu amb la seua tia i amb molts cosins. L’única que treballava en eixa casa és la tia de Driss, ell mentrestant va buscant que li signen uns papers per a rebre una ajuda econòmica. També va estar en la presó sis mesos sense dir res a la seua familia. Per aquest motiu sa tia el va treure de la seua casa. Les amistats de Driss són gent problemàtica i conflictiva. A més, quan es reuneixen tots consumeixen drogues. Finalment Driss trobarà treball i ajudarà a la seva familia, principalment al seu cosí, al qual allunyarà d’un món de mafies i drogues. Ángel Alarcón
Driss és un immigrant de Senegal que viu en França en un xicotet barri marginal amb la seua família, un poc desestructurada. La seua “mare” era viuda de fa dos anys i cuidava amb la ajuda de la seua filla Mina als demés fills. Mina és la cosina de Driss, la que més es comunica en ell. Drespes, tenim a un fill de la tieta adolescent, que fa contraban amb la droga del seu barri. Driss es preocupa per ell però ell passa de tot. Driss és un xic que acaba d’eixir de la presó. sempre vestís en xandall perqué li pareix més còmode. La major part del temps ho passa en els carrers amb els seus amics sopant i bevent. Quan ix de la presó, per a omplir l’expedient i poder cobrar de l’atur, es presenta a una entrevista de feina per a que li firmen els papers.Andrea Gas
DE LA NECESSITAT
Philippe i Driss són dos persones que es necessiten l’un a l’altre. Philippe per la seua discapacitat i Driss per la seua situació personal i econòmica, per això actuen d’àngels de la guarda mútuament. S’enfronten dues personalitats totalment diferents que en un principi no congenien fins que es donen compte que junts es senten millor. En un principi Philippe no confia en Driss, el veu com un xic incapaç de cuidar d’un tetraplègic, però com li llança el repte de que no aguantara una setmana, Driss ho posa tot en cuidar-lo. Aconsegueix aguantar tota la semana i es culturitza gràcies a estar al costat de Philippe. Aleshores deixa de treballar per a ell però els dos es senten buits l’un sense l’altre i Driss torna per a donar-li un altra volta la llibertat que Philippe tenia i que havia desaparegut des què havia marxat. En aquest moment tornen a ser un. Alina Morante
EL MÓN DE PHILIPPE ABANS DE CONEIXER DRISS
Phillipe és una persona seriosa, culta, rica, aristòcrata i es va quedar paralític en 1993 degut a un accident practicant parapent. També es vidu i té una filla adolescent. Degut a tot açò Phillipe esdevé una persona marginada i avorrida sense motius per a afrontar la seua situació. Encara que viu amb comoditats i es pot permetre el luxe de contractar persones per a que el cuiden, no és feliç perquè no es considera integrat ja que el tractaven como si no poguera fer res. Manté una relació amorosa amb una dona per carta i no és capaç ni tan sols de enviar-li una fotografia seua i molt menys veure’s en persona perquè Phillipe tenia por de la reacció de la dona quan s’adonara que era paralític. Però tot comença a canviar amb l’arribada de Driss a la seua vida. Miriam Fernàndez
ANGELS DE LA GUARDA
Driss s’encarrega de ser els braços i cames de Philip, un home ric que s’ha quedat tetraplègic però causes desconegudes, ja que no ens ho explica. Al llarg de la pel·lícula hi ha diferents escenes en què un ajuda l’altre. Al principi la policia atrapa a Driss per anar a altes velocitats per l’autopista i aquest diu que ha sigut perquè li havia donat un atac a Philip, en aquest moment és quan aquest comença a fingir un atac. Al no poder moure’s Driss és l’encarregat de fer certes feines familiars, com és per exemple parlar amb la seua filla quan es troba malament perquè l’ha deixada el seu núvi o dir-li al seu amo que parle amb la seua filla, ja que el seu caràcter no és l’adequat per a una adolescent de 15 anys. Una situació en que el que ajuda és Philip és amb la venda del quadre que havia fet Driss, que aconsegueix vendre-lo per una bona quantitat de diners, tot fent-lo passar per un prestigiós quadre, però en veritat era una creació pròpia de Driss. Una altra escena important en que observem com un ajuda l’altre és quasi al final. Philip té un altre cuidador i es torna un descuidat, llavors apareix una altra vegada Driss, com si fóra un àngel de la guarda i se l’emporta a prendre l’aire i finalment li prepara una cita amb la dona que Philip enviava cartes des de feia uns mesos. Laura Montalban
Abans de conèixer Driss, Philip tenia una vida un poc avorrida, ja que els seus servents no l’entretenien, l’únic que feien era fer les feines que ell no podia fer, però ningú no li feia gràcia, ja que eren un poc desubstanciats. Es pot dir que Philip buscava alguna cosa més que un servent que realitzara les feines per ell, buscava una amistat que li ajudara en els moments difícils de la seua vida i aconseguira fer-li gràcia. Per aquest mateix motiu va agafar Driss com a ajudant, perquè era un home molt divertit i amb el qual es distreia molt. Philip sabia que al principi costaria un poc situar-lo en el lloc on toca per a realitzar les feines, però al final ho aconsegueix i amb el pas del temps la seua amistat va creixent, fins el moment en el que l’u necessita l’altre perquè es tenen molt d’apreci. Aquest sentiment d’amistat es pot veure més clarament en la part del film on Driss aconsegueix l’atur i no treballa més per a ell, cosa que fa que contracten un altre xic per a realitzar aquestes feines, però que en aquest cas és un home molt avorrit. A partir d’ací es pot veure clarament com era la vida abans de conèixer Driss, ja que Philip veu passar la seua vida, però no fa res interessant, com feia amb el seu amic. Víctor Blanch
EL CANVI DELS PERSONATGES
Phillipe, era un home tetraplègic que tota la seua vida havia estat depenent d’altres persones ja que només podia moure el cap. La seua vida era molt avorrida ja que ningú li prestava massa atenció en el sentit d’intentar divertir-lo, ni la seua filla. Era un home molt ric que podia tindre tot el que desitjara menys la felicitat. El dia que va conèixer Driss per uns assumptes econòmics, va veure en ell allò que no tenia ningú, una gràcia i un sentit de l’humor descomunal. Driss pertanyia a un barri marginat i vivia amb molta família en un mateix pis. Açò dificultava el poder tindre una mica de diners i quasi sempre marxava de casa. Quan Phillipe el va contractar per treballar cuidant-lo, la vida dels dos va donar un brusc gir. Phillipe va poder tornar a sentir-se feliç, va riure fins plorar i es va sentir lliure deixant de costat els pensaments sobre la seua tetraplexia. Driss era un jove que no tenia coneixements de res en la vida, només volia obtindre diners per poder-se mantenir. Al costat d’aquell home va aprendre molta cultura i el que és més important, va aprendre a tindre responsabilitats. El dia que es van separar, cadascú se’n va anar molt content del treball que havien fet i van quedar en tornar-se a retrobar algun dia en les seues vides. Cata Toma
Driss és un jove que viu als suburbis i que ha estat condemnat a sis mesos a la presó fa poc, té problemes amb la seua família perquè no aporta diners a la casa. Driss va a una entrevista de treball per a que li signen un paper de l’atur. És d’aquesta manera com es coneixen Philippe i Driss. Philippe és un home tetraplègic, ric i vidu, que està buscant algú que el cuide. En conèixer Driss passa de tindre una vida avorrida a sentir-se curat, ja que Driss l’ensenya a gaudir de la vida i, a més, a trobar el seu amor. Per un altre costat, Driss també aprén molt de Philippe, aquest li ensenya un poc de cultura i gràcies a això Driss aconsegueix ajudar a la seua família. Encara que són molt diferents, tant des del punt de vista econòmic com cultural, la seua relació els fa aprendre de cadascú i canvia les seues vides a millor. Laura Cayuela
LA HISTÒRIA REAL
Ara es pot llegir publicada en Espanya per Salamandra, narrada per un de ells, Abdel Sellou, nom del immigrant amb antecedents penals que va entrar al servei d’un noble tetraplègic Phillipe Pozzo del Borgo. El seu estil és tan espontani, benhumorat i, en ocasions, salvatge i impertinent, com reflexa molt bé el personatge del filme. En realitat conta tota la seua vida, des que va arribar d’Argel amb quatre anys en 1975. La ciutat estranya, on no coneixia la llengua ni els costums el va fer aprendre ràpid a moure’s i avançar.
“Será el que tinga que ser”, es va convertir ben aviat en el lema de la seua vida. Des de l’escola va començar a construir el personatge que arrebata al públic de la pel·lícula. Primer van ser xicotets furts cada vegada que l’expulsaven de classe i ell pegava un repás a les jaquetes dels seus companys (francs solts, boletes…) Així que va començar a fer el possible per ser expulsat. Era quasi el seu primer negoci. Els problemes van crèixer amb ell i així als 16 anys fou expulsat de l’escola de oficis. Però s’ho va agarrar a bé.
I només complir els 18, el van detindre sense cap esforç, per denúncies acumulades de turistes, als que llevava les càmeres en el seu xicotet regne de la “Plaça de Trocadero”. Confesa que ixe día no tenía motius per eixir a còrrer. “Vivía com un animal salvatge sense ser conscient del pas del temps”, diu. Maria José López
Els dos presonatges principals, Philippe i Driss són dos persones que es necessiten mútuament per al dia dia. D’una banda Philippe es tetraplègic, nomes pot moure’s el cap, i necessita en tot moment l’ajuda de alguna persona, no pot ni agafar la cullera per a menjar ni anar al vàter ell sol. I l’altra banda Driss es troba en una situació molt delicada, estava en l’atur, la seua situació familiar no era d’allò més confortable, cada dos per tres es veia involucrat en una baralla o amb algun embolic policial. Aquestes dos persones van trobar l’àngel de la guarda que tant els feia falta. Per una part Philippe va trobar a una peroana que l’ajudés dia a dia i que li fes vore la vida d’una altra manera més divertida, i per la part de Driss va trobar un treball que no li costava molt d’esforç i estava ben pagat. Al llarg del film observem com en tot moment s’ajuden un a l’altre, és més quan es separen es veu com en realitat els fa falta la companyia. Sara Kedar
ENTRE EL DOBLATGE I ELS SUBTÍTOLS
Pocs són els films doblats o subtitulats al català. Veiem sempre les versions originals, subtitulades, gairebé sempre, en castellà. Tot aprofitant l’execepcionalitat vam escoltar i llegir en català i ens vam adonar de les diferències entre els subtítols (traducció més o menys literal) i el doblatge, en cursiva (adaptació que també compta amb el moviment dels llavis) Mihaela Elena ens mostra dues seqüències on podem veure’n les diferències.
Philippe: Una afeitada arran del coll m’aniria bé.
Philippe: Un tall precís és el que necessito.
Driss: El veig molt animat, quina alegria… Ho he fet tan bé com he pogut. Obri els ulls.
Driss: Veig que està animat, quanta alegria... Jo he fet tot el que he pogut. Obri els ulls.
Philippe: Quin horror! És horrorós.
Philippe: Quin horror! Quin horror!
D: – I ara! Li està molt bé.
D:- Si li està bé.
P: – Ai, no.
P:- Clar. No, no ,no.
D: Que sí,miri. Amb una armilla de pell, un braçalet amb claus, la gorra Village People…No, ja ho sé! José Baré! Fa la mateixa cosa…Aixó és molt estrany , sembla un capellà ortodox.
D: Miri. Amb una jaqueta de cuir sense manegues, una pulsera de claus i una gorreta de l’estil Village People…Ací, ja està! Fred M., és clavat. Així mola molt. Sembla un sacerdot ortodox.
P:Un popa!…Va. No està bé del cap. On és? Què fa ?…M’espero el pitjor.
P:Un popa!…Va. Com un llum. On s’ha ficat ? Què fa ?…M’espero el pitjor.
D: No, ja ho veurà. Miri.
D: No, ja veura que està bé. Miri.
P: Semblo el meu avi.
P: Me semblo el meu avi.
D: De debò ?…Philippe, aquest bigoti em posa…No ho sé, m’excita. Ja n’hi ha prou. L’afeito del tot.
D:Aa, si ?…Philippe, però que bigoti, no sé que fam em posa, m’excita. Ara li afeitare tot.
P: Gràcies.
P: Molt bé. Gràcies.
D:Molt bé.
D: Molt bé.
P: Ah, no. No té cap gràcia. No…
P: Ui, no, no. No fa gràcia això. No, no no , no…
D:”Nein”, vol dir.
D:”Nain”, ho volia dir ? No?
P: No hi estic d’acord.
P: No, no em sembla bé.
D:Philippe molt empipat. Molt empipat, Philippe.
D: Philippe empipat. Molt empipat, Philippe.
P: No m’imaginava que em convertiria en una joguina. Està com una cabra, acabarà fatal.
P: No comptava compartir amb la seva jogueria. Està com una cabra, acabarà en un manicomi.
D: No té ganes d’envair països?
D: No li ve ganes d’envair algun país ara ?
P: El millor seria afaitar una mica més. Li fa gràcia ?
P:Miri. Val més car que em posi una mica més lluny fora…Li fa gràcia ?
D: Home, una mica. Penso en els tetraplègics nazis. Els devia costar fer la salutació.
D:Penso en els tetraplègics nazis. Els devia costar fer la salutació nazi així.
P: Ja està ? S’ho ha passat bé ? Afaita’m.
P: Vinga, va que ara s’ha divertit, trego.
RECEPCIÓ DEL RESTAURANT
LA XICA: Bon dia.
LA XICA: Hola senyors.
D: He reservat a nom de Bassari.
D: Tenia una reserva amb el nom de Bassari per a la una.
LA XICA: Sí, Bassari, a la vuit. Acompanyin-me, sisplau. Per aquí.
LA XICA : A sí, Bassari, és la vuit. Vine sisplau. Per aquí.
D: Gràcies.
D: Gràcies.
LA XICA: A vosté. ( No apareix subtitulat)
LA XICA: A vosté.
D: Gràcies…Bé, philippe, jo no em quedo a dinar.
D: Gràcies…Miri, philippe, jo no em quedare a dinar.
P: Per què no ?
P: Per què ?
D: Però no el deixo sol. Ara té una cita.
D: Però no el deixo sol. És que resulta que té una cita.
P: Una cita ? Què vol dir ?
P: Una cita ? Què vol dir ?
D: Tranquil, tot anirà bé.
D:No s’espanti que anirà bé.
P: No , però a veure…
P: Però…
D: Aquesta vegada no se’n pot escapar…Per cert, m’ha costat molt, però l’he trobat. Doni-li records de part meva.
D: Aquest cop no es pot escapar. Per cert, he trigat, però l’he trobat. Faça-li un petó per part meva.
P: Driss ? Driss? Què vol dir, això ?
P: Driss? Driss? No entenc res.
LA XICA QUE HA VINGUT A VEURE A PHILIPPE: Hola, Philip.
LA XICA QUE HA VINGUT A VEURE A PHILIPPE: Hola, Philip.
OBSERVACIONS:
1- Com podem vore en la majoria dels subtítols les frases que hi ha no són exactament iguals que les paraules usades dels personatges (fonamentalment quan hi ha un diàleg entre Driss i Philippe).
2- Les paraules utilitzades en els subtítols són, en quasi tot aquest fragment, sinònims de les paraules dites pels personatges. Ací teniu alguns exemples:
- afeitada-tall
- armilla de pell-jaqueta de cuir
- aquesta vegada-aquest cop
3- A més, en els subtítols apareix més o menys paraules que les que diuen els personatges. Per exemple:
Philippe: Quin horror! És horrorós.
Philippe: Quin horror! Quin horror! Quina cosita.
D: No, ja ho veurà. Miri.
D: No, ja veura que està bé. Miri.
D: He reservat a nom de Bassari.
D: Tenia una reserva amb el nom de Bassari per a la una.
P: No , però a veure…
P: Però…
MIHAELA ELENA
