PUJADA AL CAMPANAR

Les ratlles de la vida, la magnífica novel.la de Raquel Ricart, demanava la Vila, l’església, una mica d’encens i campanes, uns rastrells i uns brancals, i portes amb la clau al pany i guardarrodes de carros antics. 
Abans de sentir-la damunt la gespa, en la XVI Primavera Literària, vam voltar per la Vila i vam pujar al campanar. L’alumnat ens ho conta:

 El divendres passat vam tindre l’oportunitat de pujar al campanar del poble. A les 8:30 vam eixir cap a la Vila. Per fer-hi temps fins les deu ens van deixar al voltant d’un hora per poder fer fotografies per tot el casc antic i així poder completar les entrades d’Imatgies sobre “Les ratlles de la vida”. A les 10 estàvem en l’església major on vam entrar i ens vam seure per tal d’escoltar una breu xerrada oferida pels Lluïsos. L’església personalment m’agradà molt i va ser de les poques vegades que he tingut l’oportunitat d’entrar-hi dins. Després vam començar a pujar en xicotets grups de 7 al campanar. Haviem de passar per una xicoteta escala de caragol molt estreta, en la que alguns companys van patir un poc per poder pujar fins d’alt.

Abans d’arribar-hi a la part més alta ens vam aturar en el lloc on estava el rellotge. Allí ens van contar que antigament cada 3 dies venien per donar-li corda per fer-lo funcionar; ara per sort és tot digital i no cal fer-ho així. Després vam pujar fins on estaven les 4 campanes. Allí ens van explicar tot allò relacionat amb elles: anys que tenien, dimensions, pes, a qui representaven… Sense cap dubte va ser la part que més em va agradar de tota la excursió pel fet de poder veure tot el poble des del punt més alt possible. Encara que pareix mentira, Almassora se veia, fins i tot, bonica des d’allí. Jordi Sánchez

El divendres 19 d’abril vam tenir l’oportunitat d’accedir al campanar de l’església Natividad d’Almassora amb la classe i el professor de valencià. La primera vegada que vaig pujar. Però abans vam tenir temps lliure per anar a fer fotos de cada un dels nostres capítols de les Ratlles de la vida.Després vam anar cap al campanar. Primer de tot, una associació de joves de l’església d’Almassora, Els Lluïsos, ens van fer una breu explicació sobre el campanar i en grups reduïts vam anar pujant. Un d’ells es quedaven en el rellotge antic, on un membre dels Lluïsos els explicava sobre aquesta antiga maquinària que marcava les hores i que, actualment, està en desús, substituït per una moderna tecnologia. L’altre grup  mentrestant estava en la segona cambra on es situen les diferents campanes, que marquen les hores i els quarts. Vam haver de pujar més de 80 escalons, una serpentejant escala amb una zona obscura – les Fosquetes- per a poder contemplar aquelles vistes. La veritat es que va valer la pena,  va ser una gran experiència, el poder descobrir l’interior d’aquesta estructura que corona el nucli antic de la nostra població. Isabel Fernández

El passat divendres, la classe de 1r de Bat-A vam anar de ruta per la Vila. Vam arribar fins a la Picaora i Jesús ens va donar una hora lliure per fer fotos per al llibre de Les ratlles de la vida.  Al principi  vam perdre un poquet el temps però al final vam fer moltes fotos. Arribàrem a l’església de la Nativitat i entràrem en ella. Allí ens juntàrem amb alumnes de 1r i 2n de l’ESO. Vam fer grups de 7 persones i vam pujar al campanar. Al principi tot era molt feliç, hi  havia una escala enorme, ampla i ben il·luminada, però tot va canviar d’una i l’enorme escala es va convertir en una petita, estreta i fosca escala de cargol, en la qual òbviament havíem d’anar d’un en un. Després d’una llarga pujada vam arribar al cim del campanar. Allí hi havia 4 grans campanes, uns xics d’Els Lluïssos ens van explicar la  procedència, el pes i el diàmetre de cadascuna de les campanes, també ens van dir que hi havia dues campanes més amunt, on només es podia pujar amb una escala vertical, però no hi vam pujar. Mentre estavem allà dalt, van tocar les campanes del quart, ens vam esglaiar, però no era comparable amb els següents grups que pujaren a la mitja i al punt. Després vam baixar a la sala del rellotge on també ens va explicar la procedència, però ja no s’usava sinó que hi havia un rellotge digital. Ací va acabar la nostra excursió i vam tornar a l’institut. Alejandro Palacios

Sense saber amb certesa si ens deixarien entrar a l’església ens van dirigir cap a la Vila. Una volteta ens van dir que donarem per aprofitar i fer fotos. Els alumnes creien ser més astuts que el professor, però a Jesús no se les donen amb formatge… Arribà l´hora de la pujada, els Luïsos ens anaven a explicar les curiositats del campanar; per grups ens vam dividir i la pujada va començar. Al principi grans escales per on passavem tots sense cap problema, però arribà el moment del canvi d´escala… Menys d’un metre d´amplada, en forma de cargol, i alguns moments sense llum. En arribar dalt el nostre poble vam poder observar; fins la platja véiem i amb esperança alguns cercaven la seua casa. Mentre explicaven els noms, les dades de fabricació i les característiques de cada campana sense adonar-nos eren i quart. Aleshores una campanada inesperada va sonar, sobresalt del membres del grup, però res si la comparem amb el sobresalt dels membres del grup que van pujar a la mitja…Després el rellotge ens van mostrar, un funcionament antic i desconegut per a tots. Acabà la nostra visita, tornavem a l’institut amb unes quantes anècdotes per a contar als amics. Mikel Capdevila

El dia 19 d’abril vam pujar al campanar de l’església d’Almassora. Primerament vam anar a la Vila a prendre fotos interessants o que ens feren falta per al llibre Les ratlles de la vida. Després d’una bona estona en la Vila vam accedir per fi a l’església. Una vegada dins, uns joves d’ Els Lluïsos ens van fer una explicació del que voríem i seguidament per grups vam pujar al campanar. Vam accedir per una porteta que hi havia al lateral de l’església. Escales amunt, aquella vella construcció s’anava fent cada vegada més estreta, petita i recargolada. El primer que vam vore va ser una petita sala on es trobava el mecanisme de l’antic rellotge, on ens van explicar que havien de donar-li corda cada tres dies per a que funcionara. Dins d’aquella sala hi havia també el mecanisme del nou rellotge que es podia vore capgirat. Una cosa curiosa d’aquella habitació era que hi havia algunes signatures i escriptures que no eren molt noves, no, sinó que eren lletres d’aquelles que feia la gent fa 50 anys. Després de vore tot això, per les escales petites, estretes d’abans vam accedir al campanar, un lloc molt bonic on s’apreciava perfectament l’estructura de la Vila i es podia contemplar la “nova Almassora”. En el campanar  es podien apreciar tres campanes mitjanes i una considerablement més gran. Dalt ens van explicar els anys de les campanes, el seu pes, el funcionament. Com a cosa curiosa ens van dir que en temps de guerra utilitzaven les campanes foses per a fer metralla per a armes.

Una anècdota que va ocórrer en el campanar és que mentres estaven dalt, les campanes van tocar la mitja i un dels meus companys va dir, esglaiat, en el campanar d’una església: ” Me cague en Déu”. José Manuel Palacios 

Vam quedar a la porta de l’institut per anar tots junts, encara que alguns van arribar una mica més tard. Pel camí vam passar pel mercat d’Almassora fins arribar a la Picaora. Una vegada arribarem a la Vila, Jesús ens va dir que havíem de fer unes fotos pel casc antic fins a les deu del matí. A les deu estàvem tots en la porta de l’església i de sobte van arribar uns companys de l’institut de primer i segon. Una vegada estàvem tots vam entrar a l’església i uns components dels Lluïsos ens van donar una xerrada i ens  van dir que al campanar hauríem de pujar en grups de set. El nostre grup va ser el primer i un noi ens va contar la història del rellotge del campanar i després vam pujar a vore les campanes i va coincidir que quan estàvem allà dalt va sonar una campana, Finalment vam tornar a l’institut per a vore la Primavera Literària. Andrés Alarcón

Foto de Rubén Blasco

 Quan vam arribar a la Vila tot eren cases velles i ens vam posar a la feina. Féiem fotografies a tot el que se’ns ocorria, inclús a les iaies que passejaven, per a un treball del llibre de Raquel Ricart “Les Ratlles de la Vida”. Més tard, els Lluïsos, quan vam arribar a L’església, ens van donar una petita xarrada de la història del campanar, el qual estava construït al segle XVIII. Després vam iniciar la pujada al campanar, per grups de set en set, vam pujar al rellotge, fet en el segle XIX. Era molt rar amb moltes peces, però cada tres dies havia d’anar una persona a donar-li corda. En acabar la explicació vam pujar on estan les campanes, les quals tenien la seua història i cadascuna la seua mesura i pes. Alejandro Montoya

 Vam aplegar sota les 9 del matí al casc antic d’Almassora, amb la missió de fer fotografies per a representar algun fragment del llibre de l’escriptora Raquel Ricart, Les ratlles de la vida. 

A les 9.50 vam quedar davant de la església de la Nativitat per a pujar al campanar. Una vegada dins de l’església ens van explicar una miqueta la història del campanar i de la Nativitat i vam fer grups de 7 persones per a anar pujant. Una vegada allà dalt ens van explicar la història de les quatre campanes del campanar. Des d’allà dalt es podia veure Almassora, els seus carrerons, la Vila i els voltants. Acte seguit vam anar a la sala del rellotge on vam veure el funcionament del rellotge antic i el rellotge actual per la part de darrere. després vam fer cap a l’institut per a acudir a la primavera literària amb la participació de Raquel Ricart. Sergio Orero

El divendres dia 19 d’abril varem anar tota la classe junta al campanar de l’església major. La primera hora, fins pujar, vam anar a voltar per la Vila, ja que havíem de trobar noves imatges per al llibre que ens estàvem llegint Les ratlles de la vida. El meu grup i jo vàrem buscar portes antigues, per fotografiar a dos xiques en la porta de la casa o en un cantó del carrer parlant.

Més tard, sobre les deu, vam coincidir tots junts a la porta de l’església per pujar al campanar. Allí ens van explicar que havíem de pujar de set en set per que l’escala i el campanar era prou estret. Per a pujar era prou complicat ja que a més d‘estret estava prou fosc i tots teníem por de caure algun bac. Una vegada dalt ens van explicar que hi havia quatre campanes, el funcionament d’elles, a l’hora que tocaven i que abans quan tocaven volia dir que havia mort algun xiquet el que s’anomenava l‘albat. I per acabar entràrem a la segona habitació, allí trobàrem la maquinaria del rellotge de l’església

Marina Esteve

El passat divendres va ser un dia molt complet. Per començar, vam fer fotos per al llibre Les ratlles de la vida, i vam estar buscant noves imatges que fotografiar. Quan vam arribar al campanar ens van rebre Els Lluïsos, i van fer una explicació ràpida sobre les coses bàsiques que hauríem de saber abans de pujar. Després ens van dividir en grups de set i vam anar per unes escales molt menudes i fosques fins arribar dalt del tot. En aplegar ens van fer una descripció de cadascuna de les campanes que ocupaven la part més alta de l’església i al baixar vam entrar en un altre quartet on es trobava la maquinària que feia funcionar antigament el rellotge. Aquesta va ser una visita molt agradable i entretinguda , ja que vam poder descobrir una part de l’Almassora antiga que, potser, molt poca gent conega. Sara Hernández

Un matí més d’alçar-se prompte. Marxàrem a les 8:30 però encara així vam arribar massa prompte. Vam partir, quan ja hi herem tots, cap a la Vila. Quan vam arribar a la Picaora, preludi de la pujada, vam fer una volteta per la Vila per tal de captar eixes imatges que Les ratlles de la vida ens suggeria. Com anàvem una mica perduts, un company i jo fórem escoltats per Jesús, tant que trobàrem un senyor amb els seus tres pardalets cantors.

Voltes i més voltes per la Vila, alguns càmara en mà, uns altres ulls a l’aguait, provant de trobar les imatges desitjades. Tot abocant en la porta de l’esglèsia, vam arribar per tal de començar la visita guiada al campanar de la mà dels Llüisos. Escales amunt, massa estretes per qualsevol que siga una mica ample, escala de caragol que ens conduïa primer a la cambra del rellotge, després a peu de les campanes.

A la primera cambra, un dels Llüisos ens va explicar el funcionament de l’antic i vell mecanisme del rellotge, de com havien de vindre a donar-li corda. Però aquesta feina hi era ja obsoleta gràcies a la presència del rellotge modern i automàtic.

Més i més amunt, ens explicaren les històries de les campanes, quina tocava, quan, quina estava fet de què i quan, quina fosa i reforjada. I ací acabavem la visita, escales avall, de nou, però amb més saviesa de la història del nostre poble. Preludi de la primavera. Vam tornar cap a l’institut per tal de fer una classe mentres els mestres preparaven l’escenari de la XVI Primavera Literaria.Kevin López

El dia de la pujada al campanar em creia que estava arribant tard, com sempre, per això anava a marxa ràpida, però en arribar a la porta de l’institut resultava que havia arribat a l’hora i encara havíem d’esperar algunes persones. Total, en arribar els que faltaven vam anar a pegar una volta per la Vila i fer algunes fotos relacionades amb el llibre Les ratlles de la vida. A les 10.00-10.30 vam entrar a l’església i un grup de joves ens van fer una petita explicació sobre l’església i sobre el grup de joves al que ells pertanyen. Després ens vam enfilar escales amunt pel campanar en petits grups. Eren unes escales molt estretes, fins jo que sóc petit cabia justet. En la primera sala on ens vam aturar hi havia un rellotge gran i antic que anava amb corda. Evidentment, el rellotge de l’església ja no anava amb aquesta maquinària sinó amb un motor elèctric modern. Després d’això vam pujar amunt del campanar, on hi havia 4  campanes i una d’elles pesava 1220 Kg, i quan ens van dir que en un altre lloc hi havia una que pesava 12.000 Kg em vaig quedar bocabadat. Ens van explicar que encara que en l’actualitat el sistema de tocar les campanes siga elèctric, abans hi havia una persona encarregada de tocar-les i hi havia unes cordes que anaven des de les campanes fins a la base de la torre que era on estava el campaner. En baixar vaig fer unes fotos a l’església i vam tornar a l’institut, però pel camí vaig mirar el rellotge i eres les 11.00 així que vaig decidir anar a casa a deixar algunes coses i agarrar unes altres perquè, per desgràcia, havia de tornar a l’institut. David Rosca