Fer-se de dia, una cosa que ocorre 365 vegades a l’any. Nosaltres, els estudiants, poquetes vegades podem observar com ix el sol, com a molt veiem la llum groguenca del sol enlluernar la pissarra i ens toca abaixar les persianes perquè ens destorba.
Ha de ser meravellós observar com el sol va apareixent a poc a poc. Primer només uns rajos solts que s’han escapat dels altres i després tota la cavalleria de rajos ataronjats seguits de la gran esfera brillant que ix a poc a poc fins ser una esfera completa amb rajos per tot arreu. Ací en la ciutat és molt difícil vore això a causa de tants edificis que ens impedixen vore el gran astre fins que està dalt del cap. Per a vore-ho, una possibilitat seria pujar al terrat i una vegada allí pujar damunt dels trasters, és difícil per a algú que no ha practicat “parkour´´ però sempre es pot emprar una escala. Una vegada damunt dels trasters pots vore a tot arreu i també l’eixida del sol d’entre les muntanyes o la mar, amb tota la seua escolta.
Encara que vore-ho des d’un terrat pot ser molt bonic, és encara més bonic i adquireix encara més bellesa estar en un poble de muntanya i tindre el bosc a colp de pedra. Ahi pots anar al bosc abans que ixca el sol i aturar-te en un clar, tombar-te en l’herba i esperar el Sol, vore’l eixir d’entre les muntanyes i que els seus rajos passen per entre les fulles i les branques dels arbres mentre sents el transcurs de l’aigua del riu a prop teua i l’olor característica a puresa, a aigua, a gespa, a bosc…
Aquest és un lloc de Romania que m’ha encantat, es troba en el poble de la meua iaia, el poble es diu Cerisa (com la nostra cirera). Aquest lloc m’ha captivat, i encara que fins ara no he fet el que he escrit abans, ho pense fer quan tinga la possibilitat. Però de moment m’he de conformar amb la meua vida monotona de despertar-me pel matí per a anar a l’institut, a fer sempre el mateix, a sentar-me en la meua cadira davant de la meua taula a escoltar i a fer cas al que diga el mestre/mestra. En acabar l’institut anar a casa, menjar, ordinador, deures, estudiar…tot molt avorrit. Algunes vegades es trenca la monotonia quedant amb els amics, anant a entrenar…
Tot molt avorrit, així que el pròxim dia em pense alçar més prompte, pujar al terrat i observar el gran astre amb tota la cavalleria en tot el seu esplendor.
