Mentre ratllen el cel del Marinet, d’avui us contaré un fet. |
A Sant Joan hem aplegat i ningú no s’ha marejat |
Ens ho ha demostrat Alberto parlant de natura, un experto. |
I com si fos un passeig caminen joioses. Ho veig! |
La bassa està gelada Quina passada!! |
Tothom ho veu ja som al pla de la Creu
|
Ho veieu, allà al final una cabra, animal! |
No era cabra sinó ramat i Xodos, al remat! |
Pugem per la solana i el cos va fent gana. |
Ja som al capadamunt del Marinet La veritat, ací dalt no fa fred. |
Tenim un fotògraf gens extravagant Ens acompanya el gran Ferran |
I a contrallum, sense foc ni fum. |
Amb desconcert i mirar confús la gent busca les claus de l’autobús. |
Ja amb la senda retrobada encetem la davallada. |
Darrere hi resta el Marinet. Que no es perda cap xiquet! |
Pel bosc, amb les pinyes fan harca Una guerra ben arcaica |
Tot gastant molts més diners fan harca aquests guerrers |
Només ens resta per la pista davallar I anar fent gana per dinar. |