Dictats de la natura (7) Quan expliquem a l’alumnat allò dels elements que erosionen el relleu, a més de l’aire, de l’aigua… afegim l’acció humana, cada vegada més responsable dels canvis del paisatge. I si en parlar del elements naturals hem d’aclarir la lenta acció d’aquestos, en referir-nos als canvis produïts per l’home, i la dona, fem veure la rapidesa amb què s’esdevenen. L’ampliació o construcció d’un port, o d’una simple escullera modifiquen la línia costanera immediatament. L’acció antròpica, doncs, canvia el curs natural ben sovint.
I heus ací que, com cada any, després d’esporgar els ametlers prenem foc als gavells de branquillons i ramulla. Alguns al mig del bancal…
…, d’altres molts acostats al ribàs, a les parets antigues de pedra seca.
I la calor sobtada fa que l’hivern esdevinga estiu en alguns racons, caus on hivernaven animalets de la natura.
La serp de la foto, que amb aquells dies de novembre tan freds havia encetat la hivernació, s’ha vist calurosament sorpresa per alguna de les fogueres i ha abandonat la dormida.
L’endemà, un 23 de desembre asolellat, ha trobat en l’escalfor de la sendra un despertar que active la seua sang freda.
Després ha corregut per amagar-se i oblidar aquest malson.
De vegades, permitiu-me la hipèrbola, som actors d’un canvi climàtic instantani que despista animalsben antics.
