LA TARDOR. Natàlia (50é aniversari del DCVB)

Tot i que s’està acabant l’hivern encara em recorde d’ell i per això he tingut la idea de fer que siga el protagonista del meu projecte fotogràfico-literari.

Si sabeu d’alguna pel·lícula, novel·la o cançó que porten el títol la “Tardor” indiqueu-nos-ho a comentaris.

Us deixem que envolte unes quantes fulles engroguides la definició que dóna el DCVB de la paraula tardor.

A la tardor el sol ja és molt més dèbil que a l’estiu, ja no escalfa tant.

Les fulles verdes a les parets de l’institut van adquirir un color rogenc.

Podeu vore que van caure algunes fulles tardorals en terra i va deixar aquesta bonica combinació de tonalitats tardorals.

Ara us deixe penjades unes quantes fotografies en una mida mitjana perquè no es podia vore amb molta nitidesa si les penjava en mida <gran>.

Les fulles d’aquesta primavera d’hivern ja han inundat tot el sòl amb una tonalitat parda.

Hi podem vore branques i fulles engroguint-se.

El que ens quedava de les roses despullades.

S’inicià un oratge tardorenc.

Comença i ja s’ha finalitzat la tardor a l’IES Álvaro Falomir.

Cançons :

S’han pogut trobar diverses músiques relacionades amb la tardor però no que tinguen com a títol el tema que s’ha triat per fer aquest projecte.

Canvis que no esperàvem- Grup: La tardor

Ací ja hi podeu vere una cançó amb el títol de “La Tardor”

La Tardor del grup Vint-i-dos

Literatura :

Novel.la de l’autor Antoni Dalmau .
La primera publicació d’aquetsa obra relacionada amb la “Primavera de l’hivern” fou al 2005 .

A partir d’una història real que sembla de novel·la, aquest llibre parla del dret d’enamorar-se de nou en la vellesa, just quan la majoria de la gent pensa que el temps de l’amor ja s’ha acabat per sempre.
Més encara: és una novel·la que mostra com, a vegades, l’amor primer de l’adolescència o de la joventut -que tantes vegades naufraga enmig de les inclemències de la vida- decideix de donar-se una segona oportunitat. Llavors, realment, és com si vingués una nova primavera, just en el moment en què l’home i la dona que s’havien estimat quan eren joves viuen l’hivern de l’existència.

Poema :

TARDOR Isidor Marí

(recordant Carner)

“L’aire té una altra claror

–pensa la fulla que vola–,

els nens tornen cap a escola

i els núvols a l’horitzó.

El meu arbre, tot verdor,

mig despull ara tremola…

Adéu estiu i tabola,

branca del meu gronxador:

ara el vent a un carreró

m’arrossega tota sola.”

	“Cambra de la tardor”
	La persiana, no del tot tancada, com
	un esglai que es reté de caure a terra,
	no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
	trenta-set horitzons rectes i prims,
	però el cor els oblida. Sense enyor
	se’ns va morint la llum, que era color
	de mel, i ara és color d’olor de poma.
	Que lent el món, que lent el món, que lenta
	la pena per les hores que se’n van
	de pressa. Digues, te’n recordaràs
	d’aquesta cambra?

	“Me l’estimo molt.
	Aquelles veus d’obrers – Què son?”

	Paletes:
	manca una casa a la mançana

	“Canten,
	i avui no els sento. Criden, riuen,
	i avui que callen em fa estrany”.

	Que lentes
	les fulles roges de les veus, que incertes
	quan vénen a colgar-nos. Adormides,
	les fulles dels meus besos van colgant
	els recers del teu cos, i mentre oblides
	les fulles altes de l’estiu, els dies
	oberts i sense besos, ben al fons
	el cos recorda: encara
	tens la pell mig del sol, mig de la lluna

El poema de Cambra de la tardor, que forma part del llibre de poesies Menja’t una cama (1962), va ser escrit per l’escriptor i lingüista català Gabriel Ferrater.