Se n’ha anat l’escultor, però ens resta la seua obra escampada arreu del planeta.Trobar, en qualsevol ciutat més o menys llunyana, una plaça o era de xarxa viària ornada amb un esclat metàl.lic d’Andreu Alfaro és una d’aquelles coses que, vés per on, ens fa sentir valencians, sabedors d’una cultura catalana universal.
Us proposem que ens trameteu imatges d’escultures d’Andreu Alfaro que heu pogut trobar en els vostres viatges o bé coneixeu del vostre poble, o del poble veí…. Dos de cada, perquè les obres d’Andreu tenen el moviment de la volta i guaiten als vents del món. I, posats a demanar, si hi ha alguna figura humana prop ens pot ajudar a saber-ne les dimensions.
BARCELONA
 |
| Al port de Barcelona. Foto d’Elvira Safont |
 |
| Vista bella d’aquest Alafaro. Elvira Safont (Barcelona) |
 |
| Grans, les dimensions d’aquest Alfaro, a port de Barcelona |
MALLORCA
 |
| Al Parc de la Mar, vora la Seu (Mallorca) |
 |
| Al Parc de la Mar, guardada per l’Almudaina (Mallorca) |
GIRONA
 |
| Pepa Sardanyes, des de Girona ens envia aquesta Escultura per Europa |
 |
| Escultura per Europa. Girona (Pepa Sardanyes) |
MADRID
Javier, un amic, ens envia des de Madrid dues mostres d’Alfaro.
Un món per a infants és el títol d’aquesta escultura situada al Museo de escultura al aire libre de la Castellana.(Madrid)
Puerta de la Ilustración(Madrid)
BORRIANA
 |
| Alfaro a Borriana (foto Vicent Pasqual) |
 |
||||
| Una de les característiques de les obres d’Alfaro, el canvi formal en variar la perspectiva. (Borriana, Vicent Pasqual)
MAINZ (ALEMANYA)
|
VALÈNCIA
Penell de l’Octubre, seu d’ACPV (València).
 |
| Foto de Cristian Cachafeiro (2012)
Tots els anys, l’alumnat de batxillerat es reuneix als peus d’aquest penell que creua tot el pati d’El Siglo (avui Centre Octubre d’ACPV) per escoltar Pepa Alòs. |
 |
| L’amic Amat ens envia aquesta obra d’Afaro situada al Campus dels Tarongers de la Univeristat de València. Fou cedida per l’escultor a la universitat i s’hi troba des del 2011 |
 |
| Adam i Eva. València (Andreu Alfaro 2000) |
 |
| A València s’amaga el sol darrere unes muntanyes d’Alfaro |
 |
| Avinguda d’Aragó, en girar cap als cinemes Babel (València) |
ANDREU, AMIC
Raimon, 1978
Andreu, amic, torsimany de metalls
d’on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.
Dels ponts del riu i de les pedres velles,
dels clars matins, de la llum dels baladres,
dels teus dos peus de passejades dòcils.
Carrers estrets i espais poc metafísics,
tot l’entrellat d’una ciutat difícil,
indiferent i secularment puta.
Del llom del gos la majestat domèstica,
l’angle feroç de vertical segura,
essencials virginitats remotes.
Andreu, amic, torsimany de metalls,
eròtic cast de fusta ben antiga,
arribes tu on la paraula es trenca.
De ferro vell i de mesura insigne
-germans de crit- t’he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.
Una de ben semblant a algunes d'aquestes és l'estrella de barres metàl·liques que hi ha a la Plaça de l'estrella d'Alacant, de l'esculptor Eusebio Sempere. Salut. Eva.