A l’Institut hi ha tres oliveres que esdevenen oli de pati, aixafades pel tràfec humà. Enguany, l’alumnat de 2nA i Carme Nogueira han decidit entrar a El Rebost amb aquesta manera tradicional de conservar les olives.
 |
| Gallardets d’oli promés |
 |
| Munyir l’olivera, lladre furtiu… |
 |
| Dansa profitosa a sota l’olivera… |
 |
| Collita d’olives amanides per patir. |
 |
| Pam, pam, pam… |
 |
| Partides, trencades, aixafades… |
 |
|
| De la bossa a la pica. De la pica al pot. |
 |
| Cal detectar l’excés de proteïnes d’algunes olives. |
 |
| Posem les olives en aigua, que canviarem diàriament. (8 dies) |
 |
| Els ingredients demanen la ‘prova de l’ou’. |
 |
| Salem, amb compte, la petita mar |
 |
| Remenem, removem, diluïm… |
 |
| Fracassem! |
 |
| Tornem-hi! Una mica més… |
 |
| Triomfem!!! |
 |
| Posem en un pot l’aigua amb el punt de sal, romer, saboritja, timó, llima, alls i les olives. |
 |
| Al cap d‘una quinzena de dies ja podem obrir el pot. |
 |
| Reapartiu-les entre els amics… |
 |
| amb petits pots de vidre. |
 |
| Tasteu-les! |
Tenen una pinta excel·lent…. llàstima que l'aigua no siga de Bejís.
Veritat és que hi ha una botella de Cortes, però és que patíem per si algú es tallava.