IN AMERICA

Un film on podem destacar el punt de vista de la narradora, analitzar un seguit de recursos literaris portats al cinema (paral.llelismes, antítesis, engany-desengany, metàfores…) o tractar el tema dels prejudicis. Una pel.lícula que pot ser vista i analitzada des del primer curs de l’ESO fins el 2n de Batxillerat…, sempre hi podem descobrir nous aspectes.

FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: In America (AKA East of Harlem) 

ANY: 2002 PAÍS: Irlanda

DIRECCIÓ: Jim Sheridan GUIÓ: Jim Sheridan, Kirsten Sheridan i Naomi Sheridan 

FOTOGRAFIA: Declan Quinn MÚSICA: Gavin Friday & Maurice Seezer.

REPARTIMENT: Samantha Morton, Paddy Considin, Djimon Hounsou, Sarah Bolger, Emma Bolger, Neal Jones, Randall Carlton, Cirian Cronin, Juan Carlos Hernandez i Nye Heron.

PRODUCTORA: Coproducción Irlanda-GB; Hell’s Kitchen Films / Fox Searchlight Pictures

PREMIS: 2003: 3 nominacions a l’Oscar: millor actor de repartiment, actriu, guió original;2 nominacions al globus d’or: millor cançó original, guió;National Board of Review: Millor guió original.

GÈNERE: Drama, emigració, família, estima, PREJUDICIS…

En aquest film, un dels aspectes que més podem destacar és el tema dels prejudicis. Quan arriben els personatges principals a Amèrica (la família Sullivan), pràcticament totes les persones que els coneixen els anomenen irlandesos, per tal de remarcar que no són del continent americà. Una altra mostra d’aquest aspecte és la desconfiança que té la gent amb aquesta família, ja que viuen en un bloc d’edificis on viuen molts homosexuals i drogoaddictes. A més a més, també podríem referir-nos com a prejudici al personatge de Mateo perquè, al començament del film, es creu que és un personatge roí, cosa que desmentim a mesura que avança la pel·lícula.
Per tant, jo pense que una de les coses que més coexisteix amb nosaltres en la societat i que cal eliminar són els prejudicis, ja que ens donen idees falses i roïnes dels altres sense saber si això és cert o no. Daniel Tarín

En la pel·lícula cal destacar l’aspecte d’emigrar buscant oportunitats. Des del principi veiem a una família, que no te diners que immigra a Amèrica per a oblidar-se del seu xiquet, que va morir, i a més per a buscar una oportunitat de poder treballar. Al començament, la família de la pel·lícula va sense quasi diners a Amèrica i s’instal·len en una casa de ionquis, en un pis fet malbé i  desert. A poc a poc el que fan és restaurar la casa fins que queda bé.
Amb esforç el pare de les xiquetes aconsegueix un treball com a taxista i a poc a poc aconsegueixen diners per a poder viure.
L’exemple de la pel·lícula és un clar retrat d’allò que ocorre hui en dia en quasi tot el món, on la gent viu en condicions pèssimes en els seus països subdesenvolupats i emigren aquest per a aconseguir arribar a un país on sels aculla per a poder viure en condicions. Adrian Beltran

En la pel·lícula ens mostra com els éssers humans poden tindre prejudicis d’una persona sense conèixer-la. Per exemple, al veïnat on viu la família protagonista hi ha una casa en la qual viu un home negre, que aparentment dona mala imatge. Les xiquetes criden perquè els done llepolies. En obrir la porta l’espectador pensa que aquest home de raça negra farà alguna cosa a les dues xiquetes, i és tot el contrari, l’home tracta molt bé a les xiquetes i fins i tot els dóna un pot ple de monedes.

També es pot veure com quan la xiqueta li fa el boca boca a Mateo, pensem que li ha pogut pegar la sida, fins i tot la germana sembra el dubte en l’espectador. És per això que en aquest sentit la pel·lícula ens ensenya que els prejudicis sobre una persona sense conèixer-la no és bo, que les aparences poden enganyar i per jutjar a una persona primer l’has de conèixer i no fer un prejudici per l’aspecte. Alberto Jiménez

In America és una pel·lícula on podem veure un cas molt pràctic de prejudici. Al principi ens ensenyen una imatge diferent de Mateo, l’home que té a la seua porta “Prohibit entrar”.
Al principi pensem que ell és una mala persona, ens pensem que és una persona dolenta, però després és tot el contrari, perquè el dia de Halloween, les noies van per tot l’edifici tocant portes, però ningú els obri la porta, solament Mateo que pensaven que era una persona dolenta. I des d’aquest moment l’espectador ho mira d’una altra manera diferent. Després podem veure com ell agafa un espai molt especial a la família. Gràcies a la seua ajuda en el moment de la seua mort quan naix la nova xiqueta de la família.Hakima Zaitouni

En la pel·lícula de In America, els pares de les xiquetes van tenir un fill entre Christy i Ariel anomenat Frankie. Es va morir per un tumor que li va aparéixer en caure per les escales quan tenia 2 anys. Christy demana 3 desitjos a Frankie durant la pel·lícula.

El primer va ser quan volien immigrar als Estats Units, va demanar que els deixaren passar perquè van dir que anaven de vacances i Ariel va dir que el seu pare no tenia treball. El segon va ser quan va demanar que el seu pare guanyara en el joc de la fira perquè havien apostat tots els seus diners per a recuperar-los i guanyar el ninot de E.T. El tercer va ser que el seu pare li diguera adéu a Frankie perquè no l’oblidava. José Arjona

Una família irlandesa emigra als Estats Units. Jonny i Sarah tenen dues filles, Ariel, que és la menuda i Christy la major. Tenien un altre fill, Frankie, però va morir en caure per les escales en intentar saltar un protector que va ficar son pare. Aquesta peculiar família irlandesa intenta començar una nova vida en E.E.U.U, i es compren una casa en una finca que viuen ionquis. Els pares, que encara no han superat la mort de Frankie intenten aparentar ser feliços per les seves filles.
Quan Frankie va morir, li va atorgar 3 desitjos a Christy per a demanar-los quan ella vulga. El primer el demana perquè els deixen passar per la duana per anar als Estats Units. El segon desig perquè son pare guanye en un concurs de la fira tots el diners apostats i un ninot d’ET, i el tercer desig per a què la xiqueta resen nascuda puga viure, ja que era prematura.
El dia de Halloween coneixen Mateo, encara que la pel·lícula al principi el presenta com a un home perillós, després s’adonen que és un bon xic i es fan amics.
Sarah es queda en cinta i tenen una filla que li fiquen de segon nom Mateo en honor al seu amic de color que ha mort per una malaltia. Jorge Rovira
 

 Christy és la primera filla d’aquesta parella irlandesa que va a viure als Estats Units. Des de la mort del seu germà menut, Frankie, creu que pot acomplir tres desitjos i ha de tindre precaució per a gastar-los. El primer desig ho gasta per a poder passar la frontera dels Estats Units perquè que no tenien papers. El segon desig és quan estan en la fira i la seua germana vol un peluix d’ ET. Aleshores, el pare juga a col·locar una pilota pel forat, i com que no ho guanya, cada vegada es gasta més diners fins que es juga tots els diners del lloguer. La xiqueta desitja que son pare guanye. Aleshores, el pare aconsegueix el peluix i recupera tots els diners que s’havia gastat. El tercer desig l’utilitza al final de la pel·lícula quan el pare i les seues filles estan fora veient les estreles i la lluna. Christy li diu a son pare que li diga adéu a Frankie, ja que ell li va dir a Deu que mai veuria les seues llàgrimes i amb aquell desig va tornar a plorar i ja podia oblidar la tristor. Paula Fernández

Un aspecte que des del meu punt de vista cal destacar en la pel·lícula és la fe que te Christy en Frankie. Encara que el germà de la xiqueta està mort, ella creu que té el poder de fer realitat 3 desitjos. Un dels quals el gasta al principi de la pel·lícula quan els policies creuen que la família de Christy vol passar a Amèrica de forma il·legal. De manera silenciosa la xica li demana a Franklie que per favor els deixen creuar sense problemes. 

El segon desig és el que més bé ha gastat. Ja que si no ho demanava, se n’anirien a la ruïna, més del que ja estaven. Era un dia normal en el que volien anar-se’n a la fira. Ariel li demana a son pare que per favor vaja a fer un joc, el premi era un peluix. Tractava de ficar les 7 pilotes en un forat, però si en fallaves, havies d’apostar el doble del que has apostat abans. Falla tantes vegades que té que apostar tot els diners que li queden fent que Christy gaste el segon desig.

El tercer desig és gastat quan la xiqueta sap que el seu pare mai ha plorat per la pèrdua de Franklie. Acabant de gastar el tercer desig que li quedava demanant que per una vegada el seu pare expresse els seus sentiments enfront del seu fill. Amin Ghammad

“In America” és un film que ens pot servir com a exemple de certs colps durs que ens pot donar la vida. Presenta maneres d’anar en contra de la llei, resultats positius que pot tindre una persona molt catòlica perquè pregue amb molta fe demanat-ne un favor o desig.

Aquest film s’estructura de la següent manera: mostren, basant-se en el fet de la pèrdua de Franklie (el fill menut) d’eixa família irlandesa provinent de Canadà, els fets que els ocorre a l’hora d’arribar a un nou país completament distint al que s’hi trobaven abans.

Allí, en Amèrica, els toca canviar completament la seua vida. Comencen llogant un pis en un barri que esta ple de sud-americans i més gent provinent d’altres països com ells. La dona troba un treball molt diferent al que tenia allí en Irlanda (era professora i passa a ser cambrera d’un restaurant) i el seu home està esforçant-se per trobar feina del mateix treball que feia (d’actor) però no aconsegueix que l’agafen en cap de les múltiples opcions que anava trobant perquè no li eixien els sentiments escaients pel fet que no podia esborrar-se de la ment la pèrdua del seu xiquet. Aquesta situació li impedia ser expressiu per interpretar-ne els distints papers. No pot plorar, no li surten les llàgrimes.

Alguns aspectes formals que podríem esmentar són: les figures d’engany-desengany, com per exemple a l’hora de mostrar l’aparença que tenia un dels veïns d’aquell bloc de pisos (Mateo). Semblava roí però no hi era així; tot el contrari. De ell sortia constantment amor cap a tothom. Un altre moment contradictori que podria esmentar-se com tècnica literària / cinematogràfica seria l’antítesi a l’hora que surten dues escenes paral.leles i contraposades; en la primera ens indica l’arribada d’una nova vida al món i en la segona la mort de Mateo. Natàlia Galindo

“In America” tracta sobre un matrimoni irlandès que té dues filles (Christy i Ariel) i acaba de perdre un xiquet (Frankie). Aquesta família entra il·legalment a Amèrica fent-se passar per uns turistes. Viuen en condicions pèssimes en un bloc de yonkis. La mare abans era professora però ara treballa en una geladeria i el pare és actor i està buscant treball, però és més complicat del que s’imaginaven viure allí.La pel.licula fa un homenatge al film E.T, ja que apareixen la familia en el cinema veient la pel·lícula i el pare, com vol el millor per a les seues filles, arrisca diners per intentar aconseguir un ninot d’E.T per a una de les xiquetes que se sent sola. Finalment l’aconsegueix. En el bloc de yonkis en el que viuen, la nit de Halloween coneixen al seu veí, que és negre, i de qui, pel seu aspecte físic, no esperaven que fóra tan bona persona.  Marina Grifo

In America és un film que tracta sobre una família irlandesa amb manca de recursos. El matrimoni decideix anar-se’n a viure a Amèrica amb les seues filles, després d’haver perdut al seu xiquet. El pare busca sort en el món de l’actuació i vol trobar la manera que la seva família puga sortir endavant. La mare, que és mestra, no pot trobar treball en aquesta professió i acaba treballant en una geladeria anomenada Heaven.

En la pel·licula es juga amb l’efecte ‘engany-desengany’. Un exemple clar és el personatge del veí de color. És un home amb una aparença dura, un home molt fort i que viu quasi aïllat de la resta del món. I no és fins que coneix a aquesta família quan ens adonem com és en realitat. Una persona que està malalta, amb un cor gegant. Sandra Alarcón

Tot comença quan una família irlandesa va a Amèrica en busca de treball. Quan van a passar la frontera un guàrdia comença a fer-los diverses preguntes sobre per què estan allí, quant de temps van a estar, etc… És aleshores quan la filla demana un desig i és que els deixen passar la frontera per instalar-se a viure als Estats Units.
Viuen en un barri marginal ple de ionkis i estrangers, i per si fóra poc sobre ells recau el trauma d’un fill seu que se’ls va morir quan era menut per culpa d’un tumor cerebral. Les filles tenen molt d’amor a sa mare ja que sempre ha viscut per a elles. La nit de Halloween van fer truco o tracte per l’edifici on viuen quan, de sobte, van cridar a una porta i se’ls va parèixer un home negre que les va convidar a entrar a sa casa. Va ser aleshores que ell en  comptes de llepolies els dóna els seus estalvis. Poc a poc es van fer molt amics ell i la família de les xiquetes; encara que al principi el pare no podia veure’l per culpa dels prejudicis. Després, un dia les xiquetes es van trobar al seu amic estès al replà de l’escala, i va ser quan ell li va explicar als pares que sofria la malaltia de la sida. Al cap del temps la mare va quedar embarassada, però el metge li va dir que podria perdre la vida per tindre el xiquet, però la mare va voler arriscar-se. Aquesta pel·lícula tracta sobre la vida i la mort, de com un home mort de dolor per culpa d’una malatia terminal i un altre xiquet sorgeix al món ple d’alegria. David Fernández

Aquest film comença quan una família arriba a la frontera dels Estats Units. Allí descobrirem que han perdut a un fill, i portaran un trauma tota la pel·lícula. Aconsegueixen entrar i han de viure en un barri conflictiu amb “yonkis”. El pis es vell i xicotet, Joe treballa de taxista perquè no troba treball com actor. Sarah treballa en una geladeria que està baix del pis. Christy és la germana major i sempre està filmant amb una càmera de vídeo i demana 3 desitjos i es pensa que és el seu germà qui els concedeix, Ariel es la germana xicoteta. En la nit de halloween es fan amics d’un veí negre marginat en l’edifici que durant el film li passaran moltes coses interessants i algunes molt tristes. Sarah es queda embarassada però el metge diu que si el bebè naix molt prompte pot morir i si naix molt tard pot morir ella. Finalment passen coses molt sorprenents. Javi Alarcón

 Aquest film tracta de la vida d’una família que va a viure a Amèrica perquè del país on venen, Irlanda, no tenen feina ni res. La família consta de el pare i la mare i dos xiquetes menudes. Hi havia un tercer però es va morir fa anys, el xiquet aquest encara que no apareix en la pel·lícula té molta importància i es podria dir que tot gira a voltant del xiquet. La família viu en un barri de drogadictes, travestis etc.. En la finca on viuen i ha diferents nacionalitats i, més o menys, tots es duien bé. El pare era actor i volia participar en una obra teatral on va anar a fer l’audició.
La nit de “halloween” les xiquetes van anar per la finca en busca de llepolies, van tocar a una porta on ficava no destorbar. Les xiquetes van tornar a tocar i va eixir un home negre, grandot molt seriós. Aquest xic tenia la sida i es va fer molt amic de la família. La família va tenir una altra filla però va nàixer setmesina i tenia poques probabilitats de viure. El negret va donar la seua vida per salvar la de la xiqueta. Abans de morir va dir unes paraules en la seua llengua com si li donara la vida. La família va acabar feliç, els cinc junts. Omar Masrur

In América tracta com a tema principal l’amor a la família i els records de la mort d’un familiar. El director, conta la historia a través del personatge de la filla major. La família en veu obligada a anar a viure als Estats Units, allí, la mare aconsegueix treballar en una cafeteria i el pare, malgrat ser actor, es veu en l’obligació de treballar conduint un taxi. Tenien tres fills, un d’ells va morir i ens alguns aspectes de la pel·lícula es veu reflectit com els pares no assumeixen la pèrdua del fill, en canvi, la filla major creu que té tres desitjos pels quals el germà l’ajudaria quan els desitjara. La nit de halloween, les filles anaven per l’edifici buscant caramels, a la fi van aplegar a la porta de un personatge, a priori una persona sinistra, resulta ser una persona molt amable, es fa molt amic de les xiquetes i de la mare, la qual cosa provoca una gelosia greu en el pare. Quan descobreix que està a punt de morir té un atac d’empatia i es fa molt amic d’ell. A la vegada la mare es queda embarassada, el director ens fa veure com si els pares es feren creure a si mateixos que el xiquet que està creixent era la reencarnació de Frankie. Al final de la pel·lícula hi ha una seqüencia de paral·lelisme entre la mort del amic d’ells i el naixement del fill.

Una família emigra als Estats Units. Són dos xiquetes menudes i els pares; tenien un fill més però es va morir. Els pares encara no ho havien oblidat, la xiqueta menuda es veu que tampoc ho ha superat i a la filla més gran no es nota que el troba a faltar. Quan ja estan en Amèrica, van al bloc on viuran, que és de drogoaddictes. La mare treballa en una geladeria que es diu Heaven, es veu relacionat la paraula cel en aquest film en moltes parts. El pare és actor però està parat. Estan molt mal de diners. El pare sempre està fen coses per les xiquetes perquè no els influïsca la mort del germà. Un dia les xiquetes coneixen a un veí. Ell té una malaltia greu.
Es pot observar en la pel·lícula que hi ha una imatge paral·lela, quan naix el nou fill, es quan mor el veí al que li han agafat molt de apreci. Està pel·lícula és molt bona, també té una escena d’engany-desengany on estan presents els prejudicis. Quan coneixen al veí, que pareix que siga una mala persona, però en el fons és bo. Té un final en que tot va bé després de haver ho passat mal. Ana Guiral

És una família irlandesa que va emigrar per a treballar en Amèrica. Han perdut un fill, Frankie. Viuen en un edifici no molt considerat per a viure una família. La mare, Sarah, és professora però no troba treball de la seua professió així que agafa un treball en una geladeria. El pare, Jhonny, és actor i no para de fer proves per a papers. Ells no tenen molts de diners, però els pares volen la felicitat per a les seues filles. Així que ell vol aconseguir un ET per a obtindre la felicitat de les seues filles. La filla gran, Christy, pensa que amb la màgia de Frankie se solucionen tots els problemes de la seua família (en la frontera, en la fira …). En aquesta pel·lícula la narradora és Christy. Entre els aspectes formals destaquen les seqüencies a tres bandes (els pares fen l’amor, les filles en la geladeria i el veí en actituds violentes amb pintura roja que juga amb lla sang), també una antítesi entre la mort i la vida (el naixement de un nou membre en la família i la mort de Mateo) al mateix temps i la tècnica de engany i desengany que juga amb els prejudicis (el director juga amb els nostres pensaments). L’estructura d’aquest film és la d’un conte. Andrea Caro

Aquest film tracta sobre una família que ha perdut al seu fill. Com que els pares no tenen treball i havien de sostenir a les dues filles, es van traslladar als Estats Units. Arriben al bloc de pisos on han de viure de lloguer. El lloc i les persones no estaven gairebé en condicions. Busquen treball i la mare el troba en una geladeria i el pare està estudiant un guió per a que l’agarren com a actor en una pel·lícula. La nit de Halloween coneixen al seu veí, de qui sospiten. Quan es coneixen bé, passen molt de temps junts, però un dia es va ficar malalt i el van ingressar, alhora van ingressar també a la mare de la família perquè està embarassada. Hi ha una seqüència paral·lela, mentre que el veí s’està morint, la xiqueta està naixent. Alejandro Montoya
Després de la mort del seu fill Franki la parella irlandesa, Jhony i Sarah, van emigrar als Estats Units amb les sues filles, Christy de 10 anys que sempre ho grava tot amb la seua camera, i Ariel de 5 anys. La família arriba a una finca de pisos en la qual està plena de drogadictes, travestis i una persona molt estranya.
El pare és actor però no troba treball i la mare és professora però treballa en un en una geladeria. En la nit de Halloween les dos germanes van casa per casa demanant caramels, diners…Però ningú obrirà la porta, tret de l’home estrany que es diu Mateo. La família i Mateo es van comprendre molt bé i es van fer “amics”. Sarah es va quedar embarassada i Mateo li va dir que el xiquet anava a eixir bé, però el metge no deia el mateix i el seu home no volia que el tinguera perquè podria perjudicar la vida d’ella. Finalment el xiquet va eixir sa i la mare no va tindre cap problema, però Mateo es va morir a causa de la seua malaltia. Jaime Muñoz

Aquest film narra la història  d´una  família irlandesa que emigra als Estats Units des de Canadà per que se’ls va morir el seu fill. La família consta de quatre membres: el pare, la mare, la filla menuda i la filla gran, que es dedica filmar-ho tot en la seu càmera,. Ella pensa que té el poder de demanar-li ajuda al seu germà mort. El primer desig el demana per a creuar la frontera, quan emigren als Estats Units no tenen res, es veuen obligats a viure en un edifici de ionquis i drogadictes. El pare és actor però no li donen cap paper perquè ell esta moralment destrossat per la mort del seu fill, la mare treballa en la geladeria del barri i les filles van a un collegi de monges. Els pares es dediquen a intentar superar la mort del seu fill i fer veure a les filles que no passa res, però la nit de Halloween les xiquetes coneixen a un veí de la finca que s‘està morint i que es fab intim amic de la família per a poder disfrutar de els seus últims moments de la seua vida. La família va a tindre un altre fill però aquest ve am complicacions i la xiqueta demana un desig al seu germà mort per a que el nadó vinga sa. El veí comença a morir se en eixe moment. Hi ha una mena d’antítesi ja que el veí mor però el fill sobreviu i la família es recupera. Julen Navarro