Un nou exemple de traïció en la traducció ens el dóna aquesta preciositat de film de Tom Mc Carthy (també realitzador del magnífic The visitor, 2008), que va guanyar el premi del públic del famós festival de Sundance (el de Robert Redford), els premis dels jurats dels festivals de Valladolid i Marraqueix, tots al 2003. Potser els distribuïdors d’ací també volien jugar amb el que havia donat aquell Short Cuts de Robert Altman, traït com a Vidas Cruzadas.
L’amistat és el tema bàsic d’aquesta meravella i no hi ha personatge del film que no ens enamore, tot i les marcades diferències de personalitat. ‘La solitud es porta millor quan és compartida’ Aquesta paradoxa que hem llegit en algun lloc s’adiu perfectament a l’argument d’aquest Cap d’Estació, que recorre vies solitàries i troba d’altres vies-vides que s’hi creuen. Potser també, açò explique la traducció-traició del títol en espanyol.
FITXA TÈCNICATÍTOL ORIGINAL: The Station Agent ANY:2003 PAÍS: USA
DIRECCIÓ: Thomas McCarthy GUIÓ: Thomas McCarthy
MÚSICA: Stephen Trask FOTOGRAFIA: Oliver Bokelberg
REPARTIMENT: Patricia Clarkson , Peter Dinklage , Bobby Cannavale , Michelle Williams.
PRODUCTORA: Miramax
PREMIS: 2003: Premis BAFTA: Millor guió original
2003: Festival de Sundance: Premi del Públic, Millor guió, Premi Esp. Jurat (Clarkson)
2003: Festival de San Sebastià: Premi Especial del Jurat
GÈNERE: Drama,Cinema independent, l’amistat
La pel.lícula tracta de tres persones diferents, però a la vegada molt paregudes.Un d’ells, Fin, és nanet, sempre ha estat sol perquè no ha tingut confiança per a parlar amb ningú, ja que el tracten con una persona diferent, per exemple quan va pel carrer la gent li diu coses o quan va a comprar el fotografien…Un altre personatge és Olivia que està separada i el seu fill va morir, a les hores es sent sola, i a més esta enamorada del seu ex-marit. L’últim és Joe que és cuiner i té una furgoneta prop de casa de Fin, a més son pare està malalt.
Els tres es fan amics i encara que cadascú te un caràcter i una personalitat molt diferent, desprès de conèixer-se no podrien viure enfadats uns amb els altres. Marina Esteve
L’objectiu d’aquest film és ensenyar-nos una sèrie de valors i fer-nos entendre com poden arribar a ser de bons el llaços de l’amistat. Això ens ho mostren d’una manera perfecta per mitjà dels personatges principals d’aquesta pel.lícula (Fin , Olivia i Joe)que al llarg de la història acaben construint una molt bona relació. Tots tres són ben diferents perquè Fin es troba molt distant, poc xarrador i alguna vegada insociable. A les antípodes tenim a Joe, un jove d’origen cubà que sempre es mostra molt sociable, amable, simpàtic, impetuós, enèrgic etc… I per acabar tenim a Olivia que mostra el dolor pel trencament de la seu relació matrimonial i la pèrdua del seu únic xiquet. També expressa la: desconcentracó -com per exemple a l’hora de conduir- l’angoixa, preocupació…
Aquests tres ultims sentiments venen donats pel motiu de la separació que està patint amb el seu home i la pèrdua del seu volgut fill .
Aquesta pel.lícula la recomanaria a tot tipus de public perquè pugueren guadir d’una forma natural , real del QUE ÉS REALMENT LA BONA AMISTAT. Natàlia Galindo
Aquesta pel·lícula és molt interessant perquè parla de l’amistat de persones que es coneixien de vore’s a tindre una relació molt forta. Un del personatges és un nanet que tota la gent el mira per ser com és i li diuen coses. Treballa en una tenda de trens però el seu soci és mort i ell va a viure a una estació de trens que li va donar el soci de l’herència.Joe és un xic molt obert i vol fer amistat amb Fin des de la seua parada de cafés. Olivia és una dona separada que va perdre el seu fill i té alguns accidents amb Fin.
Els tres aconsegueixen una molt bona relació i una amistat molt forta. Fin els va contar que abans es reunia amb amics per vore pel·lícules de trens i els va dir que hi ha gent que els caçava. Fin i Joe van anar a caçar trens i van anar a vore la pel·lícula a casa d’Olivia, tot demostarnt una forta amistat entre els tres. Omar Masrour
Fin (protagonista) és una persona amb un problema d’enanisme, que l’única cosa que vol és estar sol i que el deixen tranquil, però aquesta malaltia que té li dificulta molt la tasca de passar inadvertit del públic. Treballa amb un company en una tenda de reparació de trens de joguet, d’ací li ve la seua gran afició. Després de la mort del seu únic amic i company de treball, es trasllada a viure a una estació abandonada, que ha rebut per herència. La idea que té Fin en arribar és viure una vida solitària sense que el destorbe ningú, aïllat de la civilització, però es veu truncada amb l’aparició de dos nous personatges.
Joe, un jove cubà que treballa en un lloc ambulant de hot dogs, davant de l’estació. És una persona molt sociable i amb una sed insaciable de conversació. Tot i tindre aquesta personalitat, és molt solitari també. Només té al seu pare, que està malalt, i dos amics que no són una bona influència per a ell.
I Olivia, una dona artista, que es troba en un estat depressiu causat per la mort del seu fill i la separació del marit. A conseqüència de tot això, també es pot considerar una persona solitària mancada de relacions socials.
Aquestos dos personatges intenten relacionar-se amb Fin, però aquest no està per la llavor, a causa de la seua personalitat. A mesura quetranscorre el film, els tres coneguts comencen a establir una relació d’amistat molt forta. Són tres persones que comparteixen moltes característiques en comú; estan sols en el món, sense cap companyia, només es tenen a ells mateixos.
En aquesta pel·lícula encara que hi ha diversos problemes entre ells, el valor de l’amistat està molt present. En un principi de l’historia cadascú viu amb l’única amiga que comparteixen, la soletat, però finalment aconsegueixen obrir-se, fins a arribar a un punt en què no poden separar-se. Pablo Soriano
Aquest film narra la història d’un home nanet anomenat Fin que és aficionat als trens i com el destí el fa canviar de població i com coneix als seus dos millors amics sense donar-se compte, un emigrant cubà anomenat Joe i una dona del poble que es diu Olivia. La relació que té amb aquestos personatges és molt contradictòria ja que és un home molt reservat per que la gent el tracta diferent per ser nanet i no vol cap relació, i el cubà que és un home molt obert. La dona es manté distant ja que el seu fill ha mort i s’acaba de separar. La relació entre ells és molt bona ja que s’entretenen parlant i fent coses en comú. Fin viu a l’estació que va heretar d’un amic. Es manté solitari ja que en aquest poble la gent el tracta diferent per la seua estatura, però encara hi ha gent que el tracta bé com els seus amic i la bibliotecària. Quan la seua amiga sofreix un dur colp ell l’ajuda a superar-lo i ells continuen amb la seua vida Julen Navarro
The station agent és una història de creixement personal. Tres persones aparentment diferents, cada un amb els seus propis problemes, es coneixen quan Fin arriba a l’ estació de tren.Els tres es fan amics i aconsegueixen aprendre dels altres, però abans, passaran per moments poc agradables.
Fin es un home reservat, li agrada l’aïllament i tot açò és perquè te un problema de raquitisme. No és fins que troba a Olivia i a Joe, quan comença a eixir d’aquesta situació d’aïllament.
La pel·lícula, encara que ens mostra situacions d’angoixa personal, també té moments còmics que fan que dins de la duresa del tema, es puga gaudir d’ella.
En conclusió, podem vore com tres personalitats completament diferents poden tindre una unió ben forta, com l’amistat pot suportar tempestats i com es pot recolzar una persona en ella. Sandra Alarcón
Aquest film mostra tres personatges. Fin és un nanet molt reservat ja que la societat en general sempre es burla d’ell ja que la societat no accepta allò que es diferent i davant d’allò que no entén es burla, aleshores ell es tanca en si mateix. Joe és una persona molt oberta a la qual no li costa gens conèixer gent, és molt enrrotllat però no troba el seu lloc en el món i damunt el seu pare està malalt i troba una evasió amb l’amistat que genera amb Olivia i Finn. Olivia és una dona que va perdre al seu fill i pateix molt pels records que en té d’ell i damunt és separada. Troba en Fin i Joe una forma d’evadir-se de la seua realitat. Bayron Gabarri
Aquesta pel·lícula esta molt bé per reflexionar sobre els prejudicis. Els personatges, un nanet, una dona que ha perdut al seu fill i un xic cubà, que té una petita cafeteria ambulant, es coneixen per casualitat quan el nanet va a viure a una estació abandonada. El film ens mostra un retrat de la solitud. A més, podem observar l’amistat i sinceritat juntes sense importar l’aparença fisica. La gran virtut de la pel·licula és que, en morir el soci, la vida de Fin canvia totalment en mudar-se a un altre lloc i conèixer gent perquè deixa de fer la rutina de sempre. També esta la ira, quan el protagonista principal s’enfada amb ell mateix per la seua estatura i perquè s’ha enfadat amb els amics i s’ha quedat sol.
M’ha agradat poc, perquè m’esperava un final diferent, però dins del que cap ha estat bé, pots imaginar-te el teu propi final. Ana Guiral
Aquesta pel.lícula tracta sobre un nanet que treballava en una tenda de trens de joguet, reparant-los. És una persona solitària, sense amics. Per causes que van passar va haver de anar-se’n a viure a una vella estaciò. Allí va conèixer dues persones que també estaven més o menys com ell, sense ningú. Al cap del temps es va fer amic dels dos i van compartir moltes coses junts. Com que li agradava molt llegir va anar a la biblioteca i va conèixer una jove, la bibliotecària, amb qui va fer una bona relació i ella li contava coses privades. A Joe el sorprenia que el nanet, Fin, puguera lligar tant, més i tot que ell. Alejandro Montoya
Aquest film tracta sobre l’amistat. Fin, un nanet solitari al que tot el món mira per ser com és, Olivia, una dona separada a qui se li havia mort el fill i Joe, un home cubà que tenia son pare molt malalt, es fan inseparables.
Tot va començar quan el cap de Fin va morir i li va donar una casa en una estacioneta. Al principi Fin no tenia molta relació amb Joe i Olivia perquè com la gent sempre s’havia rigut d’ell, ara quan algu volia tindre relació amb ell era agre, però poc a poc, en donar-se compte que ells dos no el miraven mal per ser com és, es van unir molt.
Quan Fin els va contar que es dedicava a reunir fotos de trens i a caçar-los, Joe es va quedar sorprés i volia anar un dia a caçar-los i aquesta afició tan extranya uneix els tres personatges. David Fernández
Aquest film és molt diferent al que estem acostumats a vore, ja que no apareixen tirs, efectes especial… La història es desenvolupa amb 3 personatges: Fin, que és un home nano que ha perdut al seu amic i se’n va a viure a una estació de tren vella. Olivia, una dona que està separada del seu marit i ha perdut al seu fill. Joe és un venedor ambulant. Durant el film van evolucionant de comportament i es fan molt amics. Fin no es relacionava amb la gent i Joe és molt obert amb la gent però no té amics. Olivia està molt afectada per la pèrdua del seu fill. El director deixa un final obert per a que cadascun s’imagine el seu final. A mi no m’ha agradat perquè li falta més coses. Desenvoluparia un final diferent: Fin es fa conductor de tren. D’altra banda, Joe i Olivia es posen junts i tenen un fill.Javi Alarcón
Aquest film tracta de tres persones que en la seua vida són solitaries. Un és Fin, un nanet que treballa en una tenda on fa miniatures de trens, i per una circumstància li toca anar-se’n a una estació de tren vella. Joe és un cubà, que està al costat de l’estació de tren on viu Fin, que va amb la seua furgoneta venent begudes, menjar … Ell està ahí perquè el seu pare està malalt. Olivia és una dona que va perdre el seu fill i va tots els dies a la “paraeta” de Joe a prendre’s el seu cafè.
Station Agent ès una pel·lícula que tracta sobre l’amistat i la soletat de les persones. A mi no m’ha agradat perquè no té un final tancat. Jaime Muñoz
Aquest film té com a tema principal l’amistat. Tres personatges molt diferents entre ells, un nanet poc extravertit de sentiments reprimits gràcies a la difícil vida que té, un cubà molt extravertit i una dona divorciada, que se li va morir el fill. Fin (el nano) te una passió, els trens. Treballava en una tenda de trens de joguet i quan l’amo de la tenda mor, deixa a Fin una estacioneta on ell treballava; allí troba Joe i l’Olivia. Joe és la contraposició de Fin, una persona molt oberta, no pot estar-se ni quiet ni callat durant més de deu minuts, fins i tot acaba per desesperar a Fin. Malgrat totes les diferències, acaben sent dues persones inseparables, amb alguns problemes que ocorren al llarg de la pel·lícula, però a la fi consoliden una gran amistat juntament amb Olivia. Sergio Orero
“The station agent” és un film on el protagonista és un nanet, Fin. Ha heretat una estació molt vella on se’n va a viure. Fin coneix dos persones que el tracten molt millor que l`altra gent. Al protagonista tothom el discrimina per tindre l’estatura molt menuda, (una dona li fa una foto perquè és estrany, quan va per el carrer li diuen frases com “a on t’has deixat a Blancaneus”). Olivia és una veïna de una vida poc dura, perquè es va morir el seu fill, i a més esta separada. Olivia i Fin tenen en comú que busquen la solitud però Joe, un cubà que s’encarrega del bar ambulant perquè el seu pare esta malant, no els deixa, Joe és tot el contrari de Fin i Olivia, ell és molt alegre, simpátic, inquiet… etc, tot el que li fa falta a ells per alegrar la seua trista vida. Andrea Caro
I EL CURS PASSAT DEIEN…
Fin és un xic que arriba a l’estació i no te a ningú que estiga en ell, es recolza en la passió que presenta en tot moment cap als trens. Coneix a Joe, que és completament diferent a ell, no tenen res en comú, ni el caràcter ni els pensaments i molt menys els costums. En Joe veiem que és molt obert. mes extrovertit, de fet és ell el que en un primer moment s’acosta a Fin, li agrada molt jugar i sobretot parlar i veiem que no és tant educat com Fin. En canvi, Fin, molt mes educat, mostra respecte cap a tot el món, en tots els moments, fins i tot quan sap que a qui observen és a ell. És molt mes reservat i solitari. En un primer moment veiem que a Fin pareix que no li agrada molt la companyia d’eixe estrany per a ell potser podria ser perquè tota la seva vida ha estat acostumat a que l’observen i a no mirar mes enllà de la seva estatura i a vore que en veritat és un home com un altre i, en ocasions, més bona persona que alguns. Poc a poc veiem un clara evolució i Fin va notant que vertaderament a Joe li agrada estar amb ell. Li costa acostumar-se a la companyia però o aconsegueix. Junts van a veure com passa el tren, veuen pel·lícules i passen el temps junts encara que no parlen massa.
També cal destacar el personatge d’Olivia, una dona més madura que ells, divorciada i que acaba de perdre a un fill. I també hi fan amistat.
Ningun dels personatges té cap semblança entre si; són tot el contrari, però el que volia aconseguir el director precisament era això que ens adonarem que les semblances o contradiccions no són prou per a que ens fixem en una persona i enseguida la refusem. Però pareix que el punt en comú que vulga trobar és que totes les persones tenim problemes i passem per situacions difícils i de confiança en nosaltres mateixos i en altra gent. S’han de trencar eixes barreres i vore mes enllà d’un simple problema de estatura. En ocasions les persones que menys es pensem són les que mes ens plenen com la historia de vertadera amistat d’Olivia, Fin i Joe que sempre que es necessitaven han estat units.
Pel que fa a l’estètica direm que és un film molt senzill, no té grans fotografies ni filmacions però pareix importar que el pressupost és el que menys va preocupar a l’autor per a fer aquest film crec que el que volia remarcar eren altres aspectes de la vida quotidiana que en un moment o altre tots podem arribar a sofrir. Beatriz Hidalgo
En aquest llargmetratge el tema principal és l’amistat. Al llarg de tot el film observem com l’amistat està per damunt de totes les coses i els personatges sempre acaben ajudant-se encara que hagueren renyit abans.
El personatge principal és Fin, un enanet que després de la mort del seu company de treball i únic amic, es trasllada a una estació de tren abandonada al camp, en Nova Jersey. El que Fin vol es aïllarse de la gent i estar tranquil, pero no pot evitar involucrar-se en les vides dels seus veïns. Es fa amic de Joe, venedor de frankfurts i hamburgueses; i també d’una xica, Olivia Harris, que acabava de tindre una tragèdia familiar, amb la mort del seu fill Sam. El temps lliure que té el passa amb aquestes dos persones amb les quals va agafant confiança al llarg de la pel·lícula. Fin sempre es preocupa per Olivia ja que es dóna compte que té problemas amb el seu marit. També té una relació d’amistat amb una xiqueta de color negre i amb una rossa.
Observem en aquesta pel·lícula que l’amistat està per damunt de tot, mentre moltes persones es burlen d’aquest personatge, altres intenten fer-se amic d’ell, i encara que discuteixen, al final sempre acaben ajundant-se, com bons amics. Pablo Berbel
Aquest film ens mostra alguna cosa més enllà de les aparences i del que sempre estem acostumats a vore, pel·lícules amb molt pressupost i efectes especials. Fin, un home nano viu en una estació on coneix a Joe, un venedor ambulant que disfruta de la seua vida encara que té problemes familiars, i Olivia, una dona separada del seu home, molt adolorida per la mort del seu fill. Encara que aquest film gira al voltant d’aquestos tres personatges es veu clarament l’evolució de cadascun d’ells, l’amistat que va més enllà de l’aspecte físic i l’eronyança que es pot arribar a tindre pels bons amics. Fin en un principi era un home reservat, que no expressava els seus sentiments, apassionat pel món del trens i que preferia quedar-se en casa abans que sortir al carrer pels comentaris ofensius que poden ferir els seus sentiments, canvia dràsticament gràcies a l’ajuda de Joe, cubà que fa honor al dit carpe diem que finalment, comença a llegir llibres per plaer i distracció, cosa que abans mai hauria fet. Olivia es deixa ajudar per professionals i els seus amics, que són de gran ajuda. Laura Montalban
El tema central de The station agent és l’amistat entre els personatges. Aquestos són tres; el principal és Fin, un nanet que després de la mort del seu company de treball i únic amic, se’n va a una estació de tren que està abandonada. Fin vol aïllar-se de la gent i estar a soles , però quan coneix els seus veïns passa molt de temps amb ells. L’altre es Joe, que es venedor de frankfurts i hamburgueses i també d’una xica, Olivia Harris, un personatge amb un paper molt tràgic ja que el seu fill Sam, es va morir. Els tres estan relacionats ja que s’entenen molt bé al llarg de la pel.lícula. Un exemple molt clar el podem vore quan els demés se’n riuen de Fin per la seua alçària, ells no li donen importància i es una cosa que poca gent fa. Malgrat que tenen moltes baralles, acaben s’empre sent amics i junts. Sara Segura
D’ aquest film m’agradaria destacar la particular amistat que hi ha entre els personatges. Fin, després de la mort del seu únic amic canviara de residència i viurà en una vella estació de tren. Allí coneixerà Joe, un personatge molt peculiar. Primer Fin rebutjarà la seua amistat amb Joe perquè Fin té complexe, perquè es un enanet. També coneix Olivia, una dona que no ha superat la pèrdua del seu fill. Però amb el temps Fin acabarà acceptant tant a Joe com Olivia i entre ells es crearà una forta amistat on tots s’ajuden a superar els problemes i complexes o traumes que sofreixen. Una amistat complexa però a la vegada senzilla. Complexa perquè els personatges travessen una situació difícil però senzilla perquè gràcies a la amistat superaran els diferents problemes. Àngel Alarcón
The Station Agent ens conta una meravellosa història d’amistat entre tres persones que un principi són molt diferents encara que si aprofundim més, ens adonem que els tres tenen problemes i que es troben en soledat. En el cas de Fin, el protagonista principal, és nano i se sent observa’t cada cop que està envoltat de gent; Joe és cubà i el seu pare està malalt i ha de cuidar d’ell i per últim, Olivia és una dona que va perdre al seu fill i des d’aleshores sent que la seua vida no té sentit. Durant tota la pel·lícula està present el símbol del tren i cadascú pot interpretar amb llibertat el que el director vol transmetre. Una de les interpretacions podria ser un encreuament de les tres vides o també com a un canvi de “via”, fent referència a l’evolució dels personatges durant el film. En aquest film podem aprendre moltes coses, entre elles que les persones ens sentim atretes per altres persones i moltes vegades no sabem per què. No sempre és per un físic i el exemple és Fin, que atrau a una xica jove i guapa. És una pel·lícula recomanable, no perquè siga una gran producció sinó perquè ens mostra valors que moltes vegades no els valorem i que són molt importants. Tamara Gómez
En aquesta fotografia podem observar l’amistat que posseeixen aquestes tres persones encara sense conèixer-se des de fa molt de temps. Anomenem amistat a aqueixa relació afectiva entre dues o més persones. L’amistat és una de les relacions interpersonals que la majoria dels persones utilitzen en la vida. Aquesta amistat naix quan els personatges troben inquietuds comuns. Hi ha amistats que naixen als pocs minuts de relacionar-se i d’altres que tarden anys en fer-ho; aquesta naix en molt poc de temps però es fa molt fluida. La veritable amistat dura tota la vida. L’amistat es demostra en la preocupació per l’amic, interessant-se pel benestar, problemes i èxits. Per això procuren reunir-se, comunicar-se o conviure entre ells. Un amic és el que esta amb tu en tot moment, el que t’alça quan estàs decaigut. És en la tristesa on l’amistat es posa a prova. Cristian Sànchez
Aquest film m’ha sorprés per varies raons: primerament és un pel.lícula d’un cost mol baix, es nota perquè quasi sempre son els mateixos escenaris al llarg del film i soles ixen 3 personatges principals: Fin, un nanet; Joe, un cubà molt parlador però bona persona i Olívia, una xica que té problemes amb el marit i a part té una depressió molt gran per la mort del seu fill Sam. Els tres es coneixen per circumstàncies diverses: Fin va a viure a una estació abandonada i Joe té la seua tenda davant de l’estació. I Olivia va a vegades a comprar a la tenda de Joe. Però que la película siga de baix cost no vol dir en absolut que siga roïna, el director vol destacar coses mes profundes del que a simple vista es poden veure. Vol remarcar per damunt de tot l’amistat i els prejudicis que tenim. Tots tres tenen problemes. Fin es vol allunyar i aïllar-se de tothom perquè sempre l’estan discriminant per la seua curta estatura. Està molt ben reflectit perquè és el que passa a la vida real, és a dir, aquest film no entra en la “utopia” típica de quasi totes les pel.lícules que hi ha, que tots han d’acabar feliços i casant-se o ha d’haver algún mort de per mig. També Joe té problemes amb el seu pare, i Olivia, com ja he dit, té problemes amb el seu marit. A més d’aquestos tres personatges ix també una bibliotecària, que es una xica jove que es completament el contrari a Fin, pero a pesar d’açò, ella confia en ell i li conta el seu problema: està embarassada i no vol dir-ho al seu nuvi. És un clar exemple de que de vegades es necessita una persona totalment oposta a tu per a que la amistat puga sorgir. I tornant als prejudicis: m’ha encantat la manera com ho ha reflectit el director al llarg del film. Totes les persones de la nostra cultura i societat actual hem sigut manipulats per a mirar les diferències individuals: així, mires a cada persona i el que realment ens impacta es la seua raça, religió, patriotisme, riquesa, classe, inclinacions sexuals o polítiques i cada forma d’identificació arbritrària separatista ha servit per a crear una població facilment controlada en mans de uns pocs. També ens fixem en si és més alt, més baix, més tonto o més intel.ligent, més jove, més ric… Fem estes distincions i les posem en diferents categories, i tractem a les persones basant-nos en aquestes categoríes, creant d’aquesta manera una societat individualitzada i separada entre persones que són com nosaltres. Però si realment mirem bé, si mirem l’essència de cada persona, tots som iguals. Una cosa molt bonica es estar amb una persona i adonar-te’n del que es pareix realment a tu i no del que es diferencia, perquè l’essencia en mi és, de fet, la mateixa essència que la teua. I, d’aquesta manera, entenem que tots som un i que ens hem de deixar de prejudicis per a poder ixir en davant. Jesús Albiol
En aquesta pel·lícula es tracten diferents temes actuals, però el que més m’ha cridat l’atenció és el tracte especial que reben les persones que són, per dir-ho d’alguna forma, especials. Aquesta foto és de la seqüencia en la que el protagonista, que pateix nanisme, va al supermercat per a fer unes compres i com a la dependenta li va cridar l’atenció, li va fer una foto, cosa que no se perquè ho va fer. Apart d’aquesta seqüència també en trobem d’altres en les quals el protagonista es humillat per ser nanet com en la que esta passejant pel carrer i una colla de xiquets li diu: “On t’has deixat a Blancaneus?” Sara 
Kedar.
Aquest film tracta sobretot de l’amistat que és el que vol destacar principalment l’autor, i com més ho destaca és amb el final de la pel·lícula. L’amistat està per damunt de totes les coses i sempre intenten ajudar-se els uns als altres. El personatge principal es diu Fin que es trasllada a una estació de trens per a aïllar-se i oblidar-se de la mort del seu company de treball i únic amic. En arribar a la estació es fa amic d’una xica que es diu Olivia a la qual se li havia mort el seu fill i també de Joe que és venedor de franckfurts. Fin intenta ajudar en tot moment la seua amiga Olivia perquè després de la mort del seu fill comença a tindre problemes amb el seu marit. Els tres amics tenen personalitats diferents i gustos diferents, però gràcies a la amistat que tenen deixen el problemes enrere.És un bonic film per a totes aquelles persones que pensen que l’amistat està per damunt de tot. Mª José López
En aquesta pel·lícula predominen diversos temes. Podem dir que un dels principals és la soletat. Els tres personatges més importants de l’obra ens mostren aquest sentiment des de diversos punts de vista i diversos casos diferents, però en realitat, és un gran motiu pel qual les seves vides es creuen, com aquelles vies del tren. Tots tres són persones molt diferents a causa de les vides que porten, però mitjançant el diàleg, passar el temps junts, i l’amistat, que és un altre tema del film, compartiran interessos i hobbies que, encara que a algú no li cridara l’atenció abans, descobrix en ells una satisfacció i una manera de passar el temps diferent. Belén Morillas.
