Si veiem el cinema que darrerament està fent aquest geni de la comèdia, Woody Allen, i la promoció turística de ciutats com Londres, París, Barcelona o Roma, a més de saber del seu enamorament per Europa, sospitaríem que torna a tindre sentit aquell “Agafa els diners i corre”
Veritat és que l’humor de l’absurd, lluny de l’aprenentatge que hom rep a través del ‘Club de la comedia’ i el seu altíssim nivell intel.lectual, resulta poc atractiu per a l’alumnat. Veiem-ho.
FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: TAKE THE MONEY AND RUN ANY:1969 PAÍS: USA
DIRECCIÓ: Woody Allen GUIÓ: Woody Allen i Mickey Rose
MÚSICA: Marvin Hamlisch FOTOGRAFIA: Lester Shorr
REPARTIMENT: Woody Allen, Janet Margolin
PRODUCTORA: Jack Rollins i Charles H.JoffeProductions
GÈNERE: Fals documental, comèdia
L’humor de l’absurd
En aquesta pel·lícula hem pogut vore moltes seqüències còmiques. Per exemple, quan va a atracar un banc, els treballadors discuteixen sobre la cal·ligrafia i l’ortografia del paper que els dóna. Una altra vegada, va amb la seua banda i es trobaven en el banc amb una altra banda que també volia atracar el banc. Quan l’empresonen intenta fugir de la presó amb una pistola de sabó que fa ell mateix pintada de betum, però com que estava plovent el sabó es va desfer i es queda amb la mà voltada de bromera. Un dia quan la seua parella i ell es van de sopar ell paga amb un muntó de moneda solta, que havia robat d’una maquina de dolços. El dia que planegen la fugida, ell és l’encarregat de furtar la roba interior dels guardes de la presó. Les furta totes i se les fica una damunt de l’altra i pareix que esta fibrat. Al remat resulta que la policia sopitava de l’escapada, els presos la suspenen, excepte el nostre protagonista Alejandro Montoya.
Aquest film tracta sobre un xic que des de que creix es dedica a robar, però sempre l’agafa la policia. En un moment determinat de la pel·lícula coneix a una xica a la que anava a robar, i s’enamora. Es muden a diferents llocs segons transcurreix el film per fugir de la policia i la parella té un fill. A ell el tanquen varies vegades però sol escapar. Entre mig de la pel·lícula apareixen els pares del protagonista o psiquiatres parlant sobre ell. Hi ha una part en que apareix el judaisme, perque el director Woody es jueu i li agrada jugar amb aquestes coses.
No m’agrada gens, perquè hi ha un tipus de humor basat en l’absurd que en la meua opinió no té cap gracia. També es nota que fou el segon o primer film que va fer Woody Allen, perquè no està molt ben fet per al meu gust. A més és una comèdia de llarga duració. Es presenta com un documental de la vida de un criminal; té un estil molt periodístic. Ana Guiral
La pel.lícula ens fa gaudir molt als espectadors perquè usa un humor absurd i això es una molt bona tècnica per provocar-ne el plaer estètic .
El director/actor principal (Woody Allen) d’aquest film“ Take the money and run “ aconsegueix complir un dels objectius principals del cinema : contar una història, fer-nos passar una bona estona i ensenyar-nos aspectes de la vida quotidiana. Això es realitza mitjançant l’humor absurd i la ridiculització en molts aspectes com per exemple, a l’hora en que el protagonista vol tindre una pistola i en compte de comprar-se-la el que fa es construir una amb sabó i pintar-la de color negre. Aquest objecte es utilitzat per fer possibles atracaments que li surten tots molt malament. Després també tenim un altre aspecte còmic que és quan els seus pares assisteixen a teràpia disfressats per contar el problemes/disgustos que el seu fill l’està generant constantment.I, encara, un altre aspecte curiós es que ell sent un xic com era haja pogut trobar a un xica que l’estimara tant i no l’importara gens ni mica les infraccions constants que cometia.
Aquesta pel.lícula la recomanaria a tot tipus de públic, fins i tot a alumnes de segon de la ESO peque es divertiren . Natàlia Galindo
Explica la vida de Virgil Starkwell, El protagonista tocava el violoncel però el va abandonar per entrar en el món del crim, malgrat el seu aspecte físic: petit d’estatura, la seua timidesa, i les seues ulleres que normalment són aixafades perquè simbolitzen l’home intel·lectual contrari al poder. El tema en què més aprofundeix és l’humor absurd. Algunes situacions son les següents: es fa una pistola d’una pastilla de sabó per intentar escapar, intenta escapar en una fugida amb els altres presoners i no té molt d’èxit.
Desprès intervenen com explicacions com si fóra un documental, en el qual, apareixen els pares de Virgil no mostren el seu rostre per a que no els reconeguen. Andrea Caro
Aquest film va d’un home que va robant bancs a senyores majors…Ha estat en la presó per aquests crims diverses vegades. Va intentar fugir dues vegades; en el primer intent va fabricar una pistola de sabó i la va pintar amb betum de negre, el segon intent de fugir no el van avisar de que estava anul·lada la fugida i el van agafar. La primera vegada que va eixir de la presó va buscar treball i el va trobar, la segona vegada va eixir de la presó perquè van experimentar amb ell amb una vacuna. Aquest film es passa durant la història fent humor. En un intent de robatori s’enamora d’una dona molt joveneta i molt boniqueta, amb el temps tenen un fill.
Aquest film no m’ha agradat gens ja que no li trobe sentit i no ocorren coses interessants. Woody Allen vol fer una crítica amb el que passava abans en la societat. Javi Alarcon
Take the money and run és la primera pel·lícula dirigida i protagonitzada per Woody Allen. És una comèdia rodada com si fóra un documental, en la qual el director fa d’un lladre bastant inútil anomenat Virgil Starkwell. Virgil, sempre havia sigut el blanc de burles i humiliacions dels altres xics, des de menut i això també es pot vore en com el tracten quan és major. Hi ha un símbol clar durant tota la pel·licula, sempre li trenquen les ulleres.
El que més m’ha cridat l’atenció, són les entrevistes que fan durant tota la pel·licula, com es ridiculitza alguna cosa tan seriosa com pot ser un robatori i la utilització que fa Allen d’un humor absurd, però amb molts comentaris cultes. En definitiva, és una veritable comèdia. Sandra Alarcon
Tracta sobre un xic que des de petit sofreix assetjament. Aleshores, intenta ser un gran lladre tot furtant diners als banc, però mai arriba a triomfar. Fins i tot troba l’amor i té un fill però ell segueix cometent delictes.
El que més m’agradat de la pel.licula és que és diferent a els altres films que hem vist a classe, perquè aquest no tracta d’amor, ni té un final trist, si no que el que intenta és que ens ho passem bé veient-la, ja que simula un documental (en el moment en el que els pares parlen d’ell disfressats per a que no sàpiguen que son ells els pares, i donen la seua opinió sobre el seu fill) i una comèdia per la multitud de casos que es donen en la pel.licula per a fer-nos riure. Marina Esteve
Aquest film tracta sobre un xic que no havia tingut molt bona infància, ja que des de xicotet tot el món li pegava. Aleshores, es va ajuntar en un grup de malfeiners que nomes es dedicaven a robar. Però com tenia tanta mala sort, sempre l’acabava embolicant i el pillaven.
La història comença quan vol furtar un furgó blindat i el pillen. Quan ix al carrer, vol furtar la bossa d’una xica, però quan va a robar-li’l la xica el pilla i, per dissimular ell li conta que es músic i estava donant una volta. Es fiquen a parlar i finalment s’enamoren. Desprès d’un temps les circumstancies l’obliguen a tornar a delinquir i el pillen robant un banc. Va ser condemnat a 10 anys de presó, però ell després de varis intents de fugir, aconsegueix escapar-se i des de eixe moment es fa un dels criminals mes buscats dels Estas Units. Però finalment serà detingut per un agent del FBI, que era un vell amic seu de la infantesa. David Fernández
