Dictats de natura (2) Tampoc els bancals obliden Sant Donís, dia dels enamorats sense Corte Inglés, 9 d’octubre d’un poble que agosteja.
Després d’agostejar, ho recordeu, de patir una sequera que va endormiscar els roures, encara Natura, enamorada de la gent que té a bé xerrar amb ella, regala una Mocadorada amb fruits de la tardor. Són arbres de secà i, sense pluja que els haja besat des del maig, diríeu que enguany no havien de quallar.
Però han guaitat, com cada any, per veure l’encant de la savina i, encara que menuts, se’ns ofereixen amb tots els colors del secà.
Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen.(Sánchez Piñol)
Caldria afegir, però, que els mots són les ulleres agraïdes que corregeixen la nostra miopia en el paisatge. I, a mesura que sabem del bateig de cada cosa, a mesura que aprenem els noms, mirem amb uns altres ulls, observem millor, gaudim el que veiem.
Anoteu a ‘comentaris’, tot relacionant-los amb els guarismes rogets, el nom d’aquestos fruits, tret del coscoll, comestibles. Sí, perquè també aquestes bellotes, de la carrasca Dolça, de tan bones com són, es barataven per la mateixa quantitat d’olives. Així ens ho van contar, però d’això fa molts anys i avui no les plega ningú…, de moment.
Per a més informació sobre la Mocadorada, a la viquipèdia
Com que ja han passat més de 24 hores i no hi ha cap comentari (es veu que els dies de festa grossa no mireu el correu, eh!) vaig a dir la meua. A veure si les encerte totes: 1.- raïm; 2.- magranes; 3.- olives; 4.- pomes; 5.- figues; 6.- pera roja d'hivern; 7.- codonys; 8.- gínjols; 9.- aranyons; 10.-bellotes dolces; 11.- avellanes; 12.- ametles; 13.- nous; 14.- serves. Bon profit, amics!
PS.- A tot arreu, i cada vegada més, trobareu gent que està com una cabra, i les cabres, ja se sap, mengen coscoll. Ja ho deia Cavanilles "la coscoja, que es la delicia de las cabras".
i els caquis?
1.Raïm, 2.Mangrana, 3.olives, 4.poma, 5.figa, 6.pera, 7.codony, 8.gínjol, 9.aranyons, 10.bellotes, 11.avellanes, 12.armeles, 13.anous, 14.serves.
1. un porró de raïm; 2. magrana; 3. olives; 4.- pomes; 5.- figues; 6.- pera; 7.- codonys; 8. gínjols; 9. prunyons; 10. bellotes dolces; 11. avellanes; 12. ametles; 13. anous; 14.- serves.
Sí, també hi falten les mòres i les figues paleres… però només hem exposat el que ens oferia uns bancals concrets, tota una riquesa tardoral
M'encanta el blog i avui vaig a posar la meua poteta: jo crec que cal dir glans enlloc de "bellotes".
No és cap poteta, tots aprenem amb els comentaris. Amb tot, bellota és tan català com gla o aglà, també la carrasca rep el nom d'alzina en part del domini. Bellota, de l'àrab 'bälluta', s'extén per gran part del Català Occidental i es recull també a Eivissa. Gràcies pel comentari, també tots aprenem que la nostra bellota, en algunes parts del domini es diu gla.
Potser m'havia estés massa; estén, i no 'extén'
A la foto no és difícil vore molt de goig i el dibuix d'uns bancals amerats de treball interdisciplinar.
A les ametles hi ha de diverses classes a la foto , crec: marcona, comuna (escarràs/desmai) i "cristo muerto"(cristo morto). I del codony, direm que als de la foto alguns els afegixen allò d'americans, perquè els originaris mediterranis són més petits i presenten una silueta més abonyegada.
Al cap de la correguda dos dubtes , nom de la classe d'ametles que alguns anomenen en castell'a "cristo muerto", altres en italià "cristo morto", i va tenir el pintor Mantegna alguna finca d'ametlers?. Per què es perd escarràs i cada dia s'escolta i s'escriu més desmai?
De codonys, val el cognom americà?
Xè, un concurs! què rebé! puc proposar que aquells amagats darrere "anònim" no comptem per al premi? (a saber qui són!) 1. raïm, 2. mangrana, 3. olives, 4. poma, 5. figues, 6. pera, 7. codony, 8. gínjols, 9. aranyons, 10. BILLOTES de Vistabella, 11. avellanes, 12. armeles, 13. anous, 14. serves
Els rovellons no són fruita encara, tat?
Saps, a Vila-real la mocadorada es fa per Santa Caterina.
Com sempre molt bé Jesús !! Ho gastaré en els meus alumnes de primer 🙂
Si em permeteu, vos recomanaria alguns articles apareguts a la revista Mètode, de la Universtitat de València, relatius a la fruita de la tardor:
* figa de pala: metode.cat/Revistes/Document/La-figuera-de-pala-i-altres-cactus i metode.cat/Metode-TV/Metode-TV-El-margallo-i-la-figuera-de-pala i
* codony: metode.cat/Revistes/Article/La-fruita-perduda-i-trobada-a-la-tardor
* mangrana: metode.cat/revistes/document/el-magraner
* cireretes de pastor: metode.cat/Revistes/Document/L-arc-blanc-i-l-oracle-d-Agamemnon
* aranyons: metode.cat/Noticies/De-la-bardissa-a-la-taula
* móres d'albarzer: metode.cat/Revistes/Document/Barroc-albarzer
* caqui: metode.cat/Revistes/Document/El-caqui-amb-musica-de-fons/El-caqui-amb-musica-de-fons i metode.cat/Els-perques-de-Metode/Per-que-els-caquis-perden-laspror-si-els-poses-dins-duna-olla-amb-licor
Eixos articles, i més, estan recopilats al llibre "Herbari. Viure amb les plantes", de Publicacions de la Universitat de València.
Moltes gràcies, Daniel
Només volia mostrar la riquesa de la tardor en un bancal d'Atzeneta. Sí, conec i he llegit, després de fer l'entrada, el llibre, que vaig rebre com a subscriptor de Mètode.
Gràcies
Jesús Bernat