No ha tingut temps per més. Aquesta nit ha plogut a bots i barrals, a cànters. Feia tant de temps que no plovia! I al matí, us ho jure, no esperava que el sol guaitara. Ha estat un instant, perquè tot seguit ha retornat la pluja i el sol s’ha esvaït. Però ha estat d’agrair que el matiner, amb el foc rebaixat per la pluja, haja tengut a bé pegar una ulladeta, ni que només fóra per dir bon dia. Semblava una peça de l’amic Pepe Barrachina, acabada d’eixir del forn, mudada pels clivells.
La gavina, de la boia estant, se’l mirava estranyada i li explicava com de roja anava l’aigua de la mar per les escorrenties de les séquies.
I l’amic, per comboiar-nos a tots, ens ha tramés aquesta safa que porta el foc del sol, trencat, com el de l’altre matí.
Has captat eixe instant com un angel matiner,que bonico! A Pepe Barrachina li agradarà molt la comparació
Acabo de llegir un correu de Pepe i ara óbric el teu per pegar una ulladeta i me'n adono de la sort i ull que vaig tindre quan vaig arribar a aquest IES i us vaig conèixer. Deu ser únic ull que haurà tingut la nostra Conselleria.
Llum Segarra
Els dos comentaris són encertats en la meua opinió.