PEDRETES. La descripció

La literatura també consisteix a treure bellesa de les coses més menudes i insignificants. Un aprenentatge que ens porte a gaudir del saber mirar, trobar, descobrir, tastar, amb voluntat vital. Quelcom que ens faça apreciar els brins, les coses mínimes… Perquè res no és mesquí


PEDRETES

Petites com els infants, suaus com la pell d’un nen, de diversos colors, quan camines damunt d’elles fan un soroll molt curiós que m’agrada molt. La forma de les pedres varia depenent de l’erosió de l’aigua, una té forma ovalada, l’altra triangular i l’última mig redona, mig ovalada. Els colors són molt diferents, marró, quasi vermell i d’un color claret. Vas pel carrer i les veus, vas per la mar i també, en els rius, en els llacs i a tot arreu, les pedres són el més comú. Hi ha de tots els tamanys, petites, molt petites, diminutes i com el meu cap.
A la llum del dia canvien totalment de tonalitats, quan es mullen també, els colors s’assimilen als d’elements de la natura, color sorra, terra, teula de les cases… Pablo Trigueros

Tres boniques pedretes m’han tocat. Una l’anomenarem Grosseta, l’altra Llargueta i l’última, però no menys important, Coret.

Llargueta és suau, té una mica de relleu perquè té unes altres pedretes dins però es troben pulides. És molt graciosa perquè al mig trobem una altra pedra xicoteta, que de perfil pareix un nas. Les altres pedres que la conformen són de formes variades, unes rodones, altres ovalades i d’altres que no se sap com descriure la forma, la de llargueta és triangular, pareguda a un triangle escalé, encara que l’angle de dalt té una xicoteta mossegada. Per les vores hi ha uns foradets com si algun animalet anara a amagar-se. És molt graciosa.
D’altra banda, Grosseta és rodoneta, suau, encara que una mica rugosa. El seu color és blau amb escletxes de color gris. Sembla un ouet.
Coret és molt bonica, és de color marronet i pareix un cor però l’han fet malament perquè té una escletxa, és un “corazón partio“, com deia algun cantant perdut per la vida. No la vaig a tastar, però sembla com si dins tinguera una mica de sal i si la fiquem cara al sol brilla com un diamant. Pareix que l’hagen banyada en sucre ja que te zones blanquetes molt boniques. És una mica gros i per dalt té una taqueta taronja i diríeu que Coret estiga sangnant, quina llàstima! Laura Montalban.

L’única cosa que se m’ocorre quan mire les pedres és intentar assabentar-me de la seua estructura molecular. En tinc quatre i les he apilades pel seu tamany, més gran al nivell inferior i mes petit al nivell superior. La més gran esta separada en dos, unida pel que crec que és un dipòsit de sal, és d’un to grisenc obscur cap a marró, així que crec que no és metàl·lica, ninguna ho és, ninguna brilla ni res, són pedres d’aspecte avorrit, amb formes rodones i planes, diria que són de riu per la seua superfície rodona i llisa, i ara el professor es posa a parlar…
Les pedres, són avorrides, l’exercici no ho es tant però les pedres sí, són rodones, de colors pareguts i no hi ha ninguna peculiaritat en elles. Així que no tardaré a desvariar i desviar-me del tema, ara les he posades en fila, com soldats, descansi, sergent granitaci! La més gran de les mitjanes es dirà Pedronci, el més gran, Granitaci, el mes petit, Pedrito, que siga castellà, per a que les demés pedres valencianes la puguen discriminar, per ser petita i castellana, quin drama!La mes petita de les mitjanes es dirà Sedimenta, per a que no diguen que el meu exercit és sexista, al mes gran el faré almirall, li comunicaré les noves demà.
Definitivament, he vist massa pel·lícules i he llegit massa llibres, diuen que mai no és llig ni massa ni suficient, que equivocats estan! molt equivocats, ara el professor es posa a dutxar les pedres enemigues, i suggereix posar-li noms. Les meues ja en tenen, un pas per endavant de l’enemic, amb un exèrcit individualitzat i poderós de quatre pedres!
A Pedronci li faré comando, el meu principal soldat, i ara el professor dutxa les meues pedres, un exercit net és un exercit ”happy”… què menjaran les pedres?
He organitzat les meues forces en una torre o obelisc, per a que tinguen una millor visió del camp de batalla… Nooooo! han caigut! les han derivades! Les grans han mantingut la línia i estan bé, les altres han caigut però estan perfectament, tinc un exèrcit indestructible que no es pot ferir! l’exèrcit perfecte, ah! l’exercici s’acaba ací, va a tocar el timbre… Andrei Molnar

Fa uns anys vam encetar l’experiència i n’aprofitem algunes imatges.

QUATRE PEDRES

En tinc quatre. Tres d’elles són “iguals” i la quarta destaca pel seu color  i forma. Respecte a les tres que en són similars, una és arredonida i les altres dos allargades. Quant a la quarta, em recorda el cap d’un pardal. Les quatre són petites i llises, però el petit ocell es més suau. Són grises amb taques marrons, exceptuant el pardalet que sols és grisa.
Quan les hem banyat, el trio es van tornar marró, mentre que Pardalet sols es va obscurir una mica. Però aquesta imatge va durar molt poc, perquè de seguida es van xuclar l’aigua amb què les vam mullar.
Puc entendre que la primera gota d’aigua que va tocar les pedretes fou com un raig de vida, que va donar vitalitat i força a les pedretes i vaig vore com poc a poc s’apagava la vida de les meues amiguetes, que tornaven al seu estat de sers inerts i que ja no em feien sentir res, a excepció de Pardalet, que em feia recordar… Kevin López

Al principi, quan Jesus ens va donar les tres pedretes no li trobava un significat clar, però mirant-les, observant-les i compartint amb elles la seua bellesa vaig detectar que eren ben redonetes i cadascuna d’un color diferent.
La primera, perquè es veu xicoteta, és d’un color rogenc, ella em transmet l’amor que puc tindre per aquesta pedreta. L’altra és completament diferent, de color negre, per això l’he anomenada Negreta. Tenia un tacte suau, que fa que quan està banyada en l’aigua siga suau com la seda. Negreta em transmet la tranquil.litat que té en veure la vida. L’última que tinc és ven curiosa, Pedreta axí eś diu ella, és de color marró i negre i sempre que la veig em transmet seguretat i fermesa. Mireia Claramonte

LES TRES PEDRES

Jesús, professor de Valencià:habilitats comunicatives,  només començar la classe ens ha donat tres pedres. Aquestes pedres no eren res d’altre món però vas mirant i veus que cadascuna té una forma, per exemple una és un cor, de color gris amb línies blaves, és molt xicoteta i molt suau com si fóra que estàs acariciant un gat. La segona pedra té una forma molt peculiar, pareix un cuc de terra i un color  marró amb taques grisenques, té uns forats en la part de dalt que si la veus de lluny pareix una sabata. L’última pedra és la més típica, ja que la forma i el seu tamany és de les pedres que he vist fins ara.

Però de sobte, en mullar-les una mica, es poden percebre d’una forma distinta de la que es veien abans, potser per que ara tenen uns colors més vius o perquè simplement Jesús volia mullar-les. 

Cada pedra transmet una cosa: pau, solidaritat, amor, gràcia, i moltes coses bones, com les persones. Amb tot, cada pedra o cada persona es única i cal veure-la i conèixer-la amb paciència per saber més coses de les quals mai et penediràs. Hiba Ouadi

El professor de Valencià, Jesús, ens ha donat quatre pedres per a que diguem tot el que pensem sobre elles:
-La primera pedra és de color marró, en forma d’una cara, també té tonalitats grises, és menuda i té el tacte molt fi. Es nomenara Cèsar perquè em recorda a ell!
-La segona pedra es pareguda al violeta però té tonalitats blanques i grises que la fan més clara. Té la forma d’un ou i el seu tacte és fi també. És una pedra més gran que la primera, però no molt més. S’anomenarà Judit, el nom de la meua germana.
-La tercera pedra té una forma redona, és de color marró amb nombroses ratlles negres i grises. El seu tacte es fi i té un tamany més gran que la primera i més menut que la segona pedra. Es dirà Blady.
-La pedra numero quatre és de color gris però a la punteta té un to marró molt clar i per la part de darrere té taques grises clar. Té un tacte molt fi com les altres pedres que he dit anteriorment. És la mes gran que tinc. I la seua forma es molt rara, é com un triangle però amb les puntes redones. S’anomena pedra Lulú.

En mullar-les amb aigua s’han fet de color més obscur i les línies o les taques apareixen més marcades. Lara Garcia




LES TRES PEDRETES


Les tres pedretes que m’ha donat Jesús són molt diferents entre si. Cadascuna té un tamany, forma i colors diferents.
La primera és allargada amb un tacte suau i molt diferent de les altres dos. Té un color grisenc amb unes ratlles marrons en un costat amb unes pigues blanques molt característiques. També està corbada per una part com si quan s’haguera format li hagueren xafat la panxa i la té cap a dins. És la més diferent de les tres.
La segona pedreta té una gama de colors marrons a ratlles, per un costat comença per un color més claret i es va fent més obscura. Açò li pot haver passat perquè quan anava creixent li pegava més el sol per una part i es va descolorir o bé perquè la van tenyir quan era menuda i s’ha quedat en aquest color. Per darrere pareix que té com una ferida per un accident que va patir quan va nàixer fa 10 anys, que va caure d’un muntonet d’arena.
La tercera pedra és la més grosseta de les tres, té una forma molt redona encara que per un costat pareix xafada. Els seus colors són d’un to marró molt característic amb pigues més fosquetes i de més clares. Alina Morante

Jesús m’ha donat les tres pedres més boniques de totes. Cada una de elles a la seua manera. La primera pedra es diu Oueta, no és molt gran, de color carn amb puntets blancs i en algunes parts de color blau marí. Té forma d’ou i és com si l’haguera xafat un camió de moltes tones. El seu tacte quan la mires pareix molt suau però quan la toques encara ho és més.
La segona pedra és Merideta perquè es marroneta encara que si et fixes més hi ha diverses tonalitats de marró. És tan xicoteta que pareix una faveta de les que et menges per a guanyar vitamines, ferro i potasi per al teu cos, però també té forma de renyó. És fineta, fineta i redoneta amb una corba com una faveta. Té molts forats xicotes, com el forat que tenen les agulles.
La tercera és Espongeta perquè més que una pedra sembla una esponja de colors morats amb ratlles blanquetes com la neu. També pareix una creïlla podrida pels forats que té, com si els insectes se l’hagueren menjat. Redoneta i més llargueta amb el seu tacte suau i amb colpets. Andrea Gas


TRES PEDRES

Avui Jesús ens ha donat tres meravelloses i precioses pedretes, amb la intenció que férem una descripció detallada de cadascuna d’elles.
La primera pedra, bo, millor dit la primera pedreta, perquè la veritat que no és molt gran, és suau al tacte i té un color molt peculiar perquè no és rosa ni és roig. Podem observar que la pedreta, que l’he batejada Nineta perquè em recorda a quan jo era menuda, té ratlles de color blanc i rosa més fort que el rosa de tota la pedra. Se que les pedres no poden transmetre res, però Nineta ens transmet tranquil·litat perquè com ja he dit abans em recorda la infantesa, on no tens preocupació per res i eres la més feliç del món.
Manchitas, la veritat que és una pedra que no m’agrada per que és d’un color que no em convenç molt, però aixo no és raó de descriure-la i donar-li vida. Doncs bé Manchitas és blanquinosa amb taques negres. Té forma triangular peró no és llisa del tot perquè en una part té com un bony.

Xineta té un color groguenc, d’ahí el seu nom, és com un caramel de mel. El tamany no és ben bé gran, és més be xicotet. Té un tacte no molt rugós però, no és fi, més bé un poc aspre… Xineta em recorda la cultura oriental i com em recorda a això em transmet harmonia i tranquil·litat. Sara Kedar

Tinc davant tres pedretes, no hi ha cap igual (una petita, l’altra grossa i una tercera allargada). Cadascuna té el seu propi color. Ara m’han donat una pedreta nova. La més diferent de totes. Té un color marró claret i es pot apreciar com porta damunt unes ratlles grises, dona la impressió que l’hagueren tacada amb pintura. Pareixen velles, perquè són arredonides i això el fa el desgast i el pas del temps. Al contacte amb l’aigua les quatre pedretes canvien a uns colors més obscurs, però de seguida tornen al seu color inicial. J.M.Palacios

A la pissarra, per tal de crear una base lèxica comuna, anotem els mots tal i com els han escrit, amb la qual cosa també aprofitem per a la correcció col.lectiva (grisenca, tranquil.les o beix). També podem veure els nivells estil.lístic dels trets anotats: de l’adjectiu als recursos expressius (personificacions, diveros nivells de comparació, imatges, metàfores…)

Jesús, avui en classe, ens ha donat tres pedretes a cadascú. A mi m’han tocat dos prou grans i una molt petita en comparació amb les altres. Totes tenen forma ovalada però diferent color cadascuna, la més xicoteta és d’un color rosat i les altres dos són grisenques.
Les pedres tenen un tacte suau, encara que pel continu moviment, l’aigua les erosiona i per això les puntes son més aspres.
També hi ha que estan aixafades, i ninguna té una forma redona completa ja que no podrien rodar com una pilota.
Encara que totes són de la platja, cadascuna podria vindre d’un lloc distint.
Quan les les banyes amb aigua canvien de color i fins i tot apareixen unes línies negres. Marina Esteve
                                                                                            LES TRES PEDRES

Al principi no entenia les funcions d’aquestes pedretes, però ara que les tinc veig que són tres pedres molt xicotetes, n’hi ha una de més gran, que es la més bonica amb un color gris i una forma molt aplanada, triangular. La mitjana es pareix molt a la gran, però el seu color es més obscur, ara que em fixe pareixen idèntiques en la seua forma. La xicoteta és molt estranya, pareix que siga la continuïtat d’una altra. El seu color és com la terra, pareix rogenc i té una taca gris obscura, quasi negra, amb una xicoteta ratlla atravessant la taca.

Ara que li hem afegit l’aigua he notat més detalls com que el seu color ha canviat i estava més lluenta. També ha canviat el seu tacte, ja era suau, però amb l’aigua s’ha fet encara més, i també esvarosa.

Observant-les,  he canviat d’opinió respecte a la meua favorita, ara ho és la xicoteta. Li he ficat nom, es diu Mitja, pareix que siga la meitat d’un altra. Catalina Toma

TRES PEDRETES
Avui Jesús ens ha donat tres pedretes a cadascú. Aquestes pedres les ha arreplegades de la mar, són xicotetes i de diversos colors. La pedreta que més m’agrada és la més menuda; té forma de triangle amb un color marró molt bonic. A més, el seu tacte és molt dur i suau. La segona pedra té una forma irregular però ès la de major pes. El seu color és gris amb taques roges i té un tacte més aspre que la primera pedra. La tercera, de forma ovalada, és d’un pes intermedi entre la primera i la segona. La caracteristica que més m’ha cridat l’atenció és la diversitat de tonalitats de marrons. També apareix una estreta línia blanca que divideix la pedra en dues meitats. Per finalitzar, cal dir que la seua rugositat és molt gran. Ángel Alarcón

LES PEDRETES

A simple vista pareixen tres pedres normals però si ens fixem ens adonem que n’hi ha moltes coses a dir d’elles. Les pedretes que m’han tocat són molt xicotetes però molt diferents entre elles. Una té la mateixa forma que un botó d’una camisa, redona i xicoteta. Aquesta és la meua favorita pel seu color groguenc i pigues marrons. L’altra és també redona però encara més petita i d’un color roseta. La tercera pedra te una forma diferent a les altres dos es molt més lletja, ja que està deforme, per un costat és redona i per l’altre en forma de punta i a més el seu color és fosc.
Ara li hem afegit aigua i pareix que tenen un aspecte diferent, ara els colors es veuen més vius i resalten molt més els xicotets detalls que abans no es veien. Laura Cayuela

Tinc quatre pedres en la taula però són totes diferents. La primera és la més gran de totes, és tan gran com el dit polze, ovaladaiplana, de color groc amb taques verdes, té petits forats en lasuperfíciei el tacte ésrugós. La segona és més petita, aquesta no té una forma definida, és de molts colors, des de negre fins a verd, al tacte és suauilasuperfícieés perfecta. La tercera és encara més petita, té forma de triangleiés de color blanc completament, també és suauino té cap forat. L’última, és la meua pedra favorita, és molt petita. Té formad’ou i el seu colorpassade taronja a roig, d’una banda a l’altra a l’altra, al tacte és aspre ja que té petits forats en la seua superfície.AlejandroPalacios

El professor de valencià ens va donar a cadascú tres pedretes completament diferents. La nostra tasca consistia a descriure-les contant tot allò que pensarem d’elles:

La primera pedra era la més xicoteta de totes, però, personalment, era la que més m’agradava perquè era d’un color rosat amb una franja rogeta que la rodejava. Tenia un aspecte suau i una forma com si fóra un vaixell.

La segona era mitjana, de color gris. Però, curiosament, en mullar-la amb aigua es ficava de color marró durant uns segons, aquesta pedra al vore-la et semblava que era un ou per la seua forma, també es veu que té tres forats causats per algun peixet o alguna altra cosa.

L’última era la més gran de totes, crec que també era una de les més grans que va repartir en tota la classe. Aquesta era diferent a les altres ja que presentava un aspecte molt rugós i era de color gris oscur i tenia forma redona. Andrés Alarcon.

Jesús ens ha donat tres pedretes. Dos d’elles eren paregudes, menudes, de color gris, però una de les característiques que les diferenciaven era que una tenia petites taques negres, que em transmetia que la vida té molt moments durs en la qual hem de saber com enfrontar-los, i l’altra un tamany ovalat, com un ou. Aquestes em recordaven a la mar, les ones i a l’estiu. Els seus tactes eren suaus i fins, com quan vas a la platja i palpes l’arena.
L’altra era la més diferent, amb un color marró claret, amb puntets vermells i blancs i amb una forma molt característica. Em recordava a un fesol, ja que el seu aspecte era paregut, per la qual cosa, li vaig ficar Fesolet. Isabel Fernàndez

Quan l’alumnat es troba concentrat amb la descripció de les pedretes, les remullem perquè prenguen vida i en surten els colors i els petits detalls que no s’hi veien.

Les pedretes que m’ han tocat són molt curioses. Hi ha de diversos colors, tactes i tamanys. En tinc una de color burdeus, amb unes tonalitats intermitges d’un blanc suau. És una pedra petita amb una lleugera forma de peu. La segona pedra és d’un tamany petit també amb unes tonalitats més clares, un color blanc marfil amb contrastos groguencs. Té una forma ovalada amb un petit forat a un costat. La tercera té un major tamany, en comparació amb les altres dos. Té un color arena claret mentre està seca i un color més obscur quan es mulla. La seva forma ovalada li dóna una sensació d’inestabilitat quan es troba en una superfície plana. Belén Morillas

Jesús ens va deixar quatre pedretes. Cadascuna tenia les seues peculiaritats. Hi havia diferències quant al color, la forma i la grandària. La meua preferida era una que em recordava la superfície de Mart pel el seu tacte i, sobretot, pel color. Sempre anaven una darrere d’un altra en quant al tamany, les més grans eren les més lletges, les típiques de tacte més rugós i grises. En canvi la segona, tenia algunes piquetes que la diferenciaven de la més gran. La tercera tenia un color prou diferent, d’un taronja molt claret. A més, quan les vam banyar vam vore encara més vius els seus colors i eixien a lluir algunes cosetes que les diferenciaven i no podíem vore a primera vista, com piguetes menudes, línies i xicotets forats. Jordi Sánchez

Jesús m’ha donat tres pedretes que, sospitosament, pareixen agafades de la platja d’Almassora. La primera té una forma abstracta i és opaca de color granat amb una taca més clara que ocupa un poc, el tacte de la pedra és com el tacte d’un mineral; esta rígida i no se pot canviar la forma que té, fa una oloreta que recorda a la mar. Si la mulles en una toalleta torna a tindre l’aspecte que tindria dins de l’aigua i es torna d’un color més fosc, el seu tamany és xicotet ja que si Jesús ens portara pedres de vint quilos cadascuna haguera acabat desllomat. El tacte de la segona pedra és el mateix que l’altra però diferent ja que té una forma més redona i un poc més gran que la primera amb un color com a terra de muntanya i té unes taques xicotetes per totes parts. Quan Jesús ha mullat la pedra s’ha quedat una gota menuda que quan han passat uns minuts ha desaparegut; en netejar la pedra, però, ha perdut el seu olor a mar. La tercera pedra és d’un gris clar amb uns tons color carn i roig, els quals li donen més colorit però a més li fa tenir més forma a pedra, en una forma més abstracta que la segona pero menys que la primera, també té uns forats menuts per un costat. Àlex Ocaña

Avui primer dia de valencià, primera sorpresa. Quan Jesús ens va donar les pedres ningú entenia el que pretenia fer amb això. Després ens va dir el que havíem de dir sobre elles, i la veritat, ens va estranyar prou.
Les meues pedres eren molt diferents entre elles, però a la vegada molt semblants. La primera que vaig vore va ser una que tenia un color rogenc amb unes taquetes morades i una sèrie de ratlles fosques. El seu tacte era molt suau i la forma ben redona. El nom que li vaig posar va ser Coral, pel seu color i, a més a més, perquè em recordava la mar. La segona era molt senzilla, amb un color gris i tonalitats negres. Era una pedra molt trista, ja que tenia forma de llàgrima. La vaig anomenar Tristesa per aquest motiu. La tercera era de color marró de diferents tonalitats, però portava una taca negra prou gran en una de les cares. Aquesta tenia un tacte més rugós i era xicoteta. El seu nom era Artística, perquè la seva taca em recordava a una gota de pintura.

Res més que dir, açò si era un equip ben format! Sara Hernàndez 

Avui, en la segona classe  de Valencià: habilitats comunicatives, el  professor  ens ha donat tres pedretes a tots els alumnes. Abans de començar, la meua companya Belén m’ha furtat  una pedra de les meues perquè no li  agradava una de les seues. Després,  Jesús ha rentat  les pedres amb un mocador humit.
Les meues pedretes són menudetes, dos quasi del mateix tamany i l’altra és un poquet més gran. La primera és petita, el seu color és roig però porta taques marrons i blanques. Té forma de núvol. La segona és de color violeta però porta puntets blancs i blaus. La  seua forma és  com la de un paramezi. I per últim,la tercera pedreta és la més gran, és de color gris peró no és uniforme perquè també té el color blanc i gris més fort. La seua forma és igual que la segona pedreta, però té un tall en una de les seues cares.  Haig de dir que totes les pedretes són de tacte llis i tenen foradets. Estan aplanades i supose que serà per l’erosió que han patit. Miriam Fernàndez


En la classe de Valencià: habilitats comunicatives, Jesús ens ha donat tres pedres menudes a cadascú. Una d’elles és de color rogenc, amb forma de plàtan, allargat i amb les puntes rodones. També té taques blanques de la fricció contra el terra i uns punts negres com si foren pigues. El tacte és entre espés i llis, a causa de les vegades que s’ha arrossegat pel terra. Una altra de les pedres, és de color beix amb una marca roja, com si li eixira sang. A més, aparenta ser una lluna i, amb la marca, fins i tot pareix que tinga boca, perquè fa que tinga un contorn cridaner, però a la vegada també ens presenta una forma de trapeci. El tacte d’aquesta és com el de la primera, encara que en la línia roja, hi ha un tacte molt espés. En aquesta pedra, també hi ha unes marques de color negre, que no es veuen molt, si no et fixes, ja que és un color negre, pero molt clar. La tercera i última pedra, presenta un color marró, amb una forma curiosa com si fos un bacteri amb una part com si fóra una muntanya. A més, té unes pigues d’un color ataronjat i també té una marca a causa de la fricció. Víctor Blanch

Encara us convidem a una coseta més, un erxercici d’observació. En cadascuna de les redaccions de l’alumnat hi podeu trobar una de les pedres que hem enumerat ací. Podeu unir el nom de l’alumne al número i enviar-ho als comentaris.

Abans d’escriure col·loque les pedres davant meu. A la mà tinc la més xicoteta, però a la vegada la més bonica per les diferents tonalitats, amb forma aplanada i un tacte prou suau. Les altres no presenten característiques massa espectaculars, a excepció d’una d’aquestes, la més gran de totes, que a un dels seus costats presenta una marca semblant al resultat d’una ferida de guerra. Arriba la part del guany de colors, i l’única que presenta canvis en la seua tonalitat és la xicoteta, la bonica… que al ser banyada amb aigua augmenta la seua brillantor i expressa colors més alegres. Mikel Capdevila

 

Una de les pedres és marró amb uns taquetes en forma de cercle de diferents color; gris, blanc, roig, etc. Té una textura molt aspra, la forma triangular, però els angles tenen forma arredonida. La següent pedra és de color granat, pareix pel color i el fons que té, pedra de marbre.Té una textura suau, la seua forma és de trapezi. L’última pedra és de color gris amb forma de cercle. Té una textura també suau, i la seua forma és circular. María José López

Publicacions creat 900

12 pensat en “PEDRETES. La descripció

  1. Pedretes es una excelente lección de pedagogia y no sólo lingüística, se puede
    copiar?
    Y en general el blog es genial, lleno de creatividad imaginacion, 'sentiment' y
    delicadeza, me asombras continuamente.

  2. LES TRES FANTÀSTIQUES

    Avui primer dia de valencià, primera sorpresa. Quan Jesús ens va donar les pedres ningú entenia el que pretenia fer amb això. Després ens va dir el que teníem que dir sobre elles, i la veritat, ens va estranyar prou.
    Les meues pedres eren molt diferents entre elles, però a la vegada molt semblants.

    La primera que vaig vore va ser una que tenia un color rogenc amb unes taquetes morades i una serie de ratlles fosques. El seu tacte era molt suau, i la forma ben redona. El nom que li vaig posar va ser Coral, per el seu color i, a més a més, perquè hem recordava la mar.

    La segona era molt senzilla, amb un color gris i tonalitats negres. Era una pedra molt trista, ja que tenia forma de llàgrima. La vaig anomenar Tristesa per aquest motiu.

    La tercera era de color marró de diferents tonalitats, però portava una taca negra prou gran en una de les cares. Aquesta tenia un tacte més rugós i era xicoteta. El seu nom era Artística, perquè la seva taca hem recordava a una gota de pintura.

    Res més que dir, açò si era un equip ben format!

  3. ES UN EXERCICI MOLT DIVERTIT I ET FA TRAURE COSES DEL CAP QUE MAI CREUS QUE TRAURIES I DESPRES COMPARTIR ELS RESULTATS AMB ELS COMPANYS ES MOLT DIVERTIT

  4. Les pedretes han sigut un treball un poc rar pero a la vegada divertit perque cuan Jesus les ha mullat amb aigua, es veien de una altra forma me diferent. Encara que quan hem estan uns 20 minuts amb elles no hem parlat amb elles ha sigut divertit

  5. hola buenos dias.Es una actividad molt curiosa y entretinguda, ja que et pots estar una estona pensant en les descripcions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt