Agost ens regala dues llunes rodones, el darrer dia del mes tornarà a ser plena.
I aquesta primera ha volgut jugar amb el vaixell, un petrolier gran, provinent d’orient i ancorat a les Boies, cregut, en el seu esplendor, de poder-la guanyar.
La lluna, a mesura que s’eleva, perd el seu taronja solar, s’engrogueix i es fa blanca.
I quan ja perdem l’estampa de l’horitzó ens queda el seu riu d’argent, cada vegada més lluminós.
Tot un regal d’una nit d’estiu… Si jo fos pescador!
Preciosa la primera foto. Molt ben trobada.
Que n'ets de perillós, poeta.
quina passada!!
fantàstic