Possiblement aquesta frase de l’alcalde de Sacanyet, un dels pobles afectats pels darrers incendis, ha estat la sentència més carregada de raó, la denúncia més clara de la mala política forestal d’aquest país. Però, no sols és aplicable a l’abandonament dels boscos, és una manera de fer de l’administració que ha anat calant dins la ‘normalitat’, tan assolida per la nostra societat. Previndre, apagar el foc a l’hivern, vol dir, també, ensenyar a cremar, informar, ajudar, col.laborar amb els particulars, amb el poble: instruir. Des de fa uns anys, però, l’administració ha esdevingut una gestora cara, que sembla tindre per patró a Sant Sió: san-cionen, cobren, denuncien… Penseu, si no, per què acudiu al vostre ajuntament? Quines accions us relacionen amb la Sala o Ca la Vila? A banda de rebuts, pagaments, paperassa, cobraments bancaris…, quines altres coses us fan anar a l’administració local, provincial, autonòmica o estatal? Hi ha, sí, destacables excepcions, ajuntaments de pobles petits on encara hi ha l’ajut al veí, on sembla comprendre’s que hom pot fer més humana la paperassa de la burocràcia, però als pobles grans, a les ciutats, a les grans administracions és difícil.
Al secà, després d’esporgar els ametlers s’enceta l’època de cremar pels bancals. Hi cal demanar un permís i hom procura fer la foguera lluny del bosc, sense vent, ben dematinet… Amb tot, sempre ens exposem a tindre un esglai, perquè el nostre és un bosc piròfit i piròfil, s’estima el foc, i només cal obrir els ulls per veure l’abandonament de tants indrets, també de propietat pública com els assegadors. Si per ventura acut algun representant de la nostra administració és per demanar el permís de la crema, un paper, burocràcia, però mai hem vist que instruïsquen sobre la millor manera de fer la crema. La negligència, motiu de tants incendis, és, ben sovint, falta d’educació, d’instrucció de la bona, no la dels sumaris.
Un amic em recordava que, a la República, l’educació corria a càrrec del ministeri d’Instrucció Pública. La previsió en els incendis, l’estima pel bosc, és una qüestió d’instrucció pública, tot un repte de futur d’una administració que hauria d’abadonar tanta burocràcia de gestoria i promoure l’educació i felicitat dels seus ciutadans.
Jesús Bernat, mestre
(carta publicada a ‘El temps’, 24-07-2012 i ‘el Mediterráneo 30-07-2012)
