 |
| Començava rogenca la lluna, com si encara arrossegara el sol… |
 |
| i a mesura que s’enlairava lluïa rostre de xarol. |
 |
| Uns nuvolets li van dir de jugar… |
 |
| a conillet amagadet, damunt la mar. |
 |
| I, com si bufara ponent, també s’amagava el riu d’argent. |
 |
| Sabreu, però, que tampoc la lluna s’estima els retalls i és per això que eixia dels amagatalls |
 |
| I unes palmeres festejaven amb delit poder veure la lluna cada nit |
quina meravella!
que fotos mes boniques!!!