Calia pujar.
Si per entendre la Plana cal guaitar al Desert de les Palmes o per saber dels corredors de Castelló ens ajuda la lloma Bernat i el Penyagolosa ens fa un mapa del relleu, per comprendre València cal pujar al MIquelet. Enlairats podem veure dibuixats els carrers del casc antic, les dotze parròquies, el cinyell del llit del Túria, les maleses megalòmanes i el canvi del dibuix d’una València medieval i la resta. Els d’Imatgies de 2n Bat vam pujar per entendre el laberint que ens trobarem amb la novel.la de Mira, mai un treball perdut. Laura, Tamara, Beatriz, Sara, Ángel, Pablo, Cristian i Albiol hi van fer moltes fotografies. Us en mostrem algunes i esperem els comentaris.
Per València
El principal objectiu de l’excursió és poder fotografiar tots els llocs de València que apareixen en Els treballs perduts, un llibre de Francesc Mira que va escriure en 1989. Prèviament havíem llegit els tres primers capítols i havíem subratllat tots els topònims del text i així poder anar llegint el llibre i fotografiant cada lloc que apareguera. Primerament vam passar per l’ajuntament i després férem un recorregut per alguns dels carrers, el de Cavallers, de Cadirers, plaça Nàpols i Sicília… Després pujàrem al Micalet des d’on vam poder gaudir de les seues vistes i conèixer una miqueta més València amb les explicacions de Jesús i vam aprendre moltes coses sobre València que no sabíem encara. Després de baixar del Micalet ens vam dirigir cap a l’església de San Joan de l’Hospital, situada en el carrer Trinquet de Cavallers, una església d’estil gòtic primerenc, amb un pati a l’entrada molt bonic. I després de dinar ja ens vam dirigir cap als cines Babel fent un passeig per l’ antic llit del riu Túria. Tamara Gómez
Més conegut com Micalet degut a la fonètica local. Aquesta torre és el campanar de la Catedral de València i és un diminutiu de la campana principal anomenada Miquel. Una curiositat és la coincidència del perímetre i l’altura: 58’80 metres. Després de pujar moltíssims graons meravellosos i fantàstics, exactament 207, encara que Cristian va dir que eren 210 i després que Tamara es trobara malament de tant de pujar, arribàrem a la terrassa. Ací hi ha una meravellosa vista de tota la ciutat de València, encara que si no coneixes la ciutat no saps molt bé que és cada cosa com per exemple l’antiga agrupació per les dotze esglésies. També s’observa com l’antic llit del riu Túria divideix la ciutat en la part vella i la nova, on ja s’aprecien els edificis de gran alçada. Poc després d’haver-nos recuperat vam continuar amb la nostra volta i no sé si va ser pitjor la pujada al Micalet o la baixada amb els graons tan xicotets que hi ha! Laura Montalban
