Matiners acudim per esguardar València amb un altre mirar. I és Mira, Joan Francesc, qui amb Els treballs perduts ens convida a passejar pels seus carrers i refer un paisatge literari.
En properes entrades anirem afegint dades d’aquest treball urbà, del viatge, de la visita a l’Octubre, de la pujada al Micalet, del lleure, del cinema… i de tot això i allò.
Hi ha una cosa que fa il.lusió a la gent:
poder anar a València amb el tren.
L’ajuntament i el rellotge hem de retratar
perquè al llibre en parla només començar
Antiquari amb llibres de vell
i, si pot ser, amb el llom de pell
A la llibreria 3 i 4…
Ara et retrate!
Al centre Octubre hi ha una exposició
que porta per nom: ART EN ACCIÓ
Comença la feina. Hem vingut
i no hi ha cap treball perdut.
Laura se’ns ofereix com a model.
Cal dir que ho fa de mel.
De patis i palaus oberts
en trobem si anem desperts
Al Miquelet cal pujar
S’ho mereix el campanar!
Les dotze parròquies des d’ací
apareixen dibuixades en traç ben fi.
San Joan de l’Hospital
perla del gòtic medieval.
I el call, quin desastre!
esdevé gall i, després, pollastre
Recorrem carrer per carrer
per trobar el que Mira diu al paper.
Al Portal de la Valldigna
el final d’avui s’assigna.
A migdia i per matar el desmai
hem dinat en un lloc ben guai
A l’hora de dinar Jesús ens va donar dos opcions: la primera era un tipus de pub on també es podia dinar, on el menjar estava boníssim i podies elegir entre una gran varietat. Quant al local estava molt bé ja que la decoració era moderna, amb sofans en comptes de cadires i les taules eren més baixetes del normal. L’altra opció era el típic bar sense més on estava el típic menú amb primer plat, segon, postres, beguda i per últim el cafenet. Els dos llocs estaven bastant bé i cadascú va triar.Sara Kedar
“Intouchable” és una pel·lícula francesa dirigida per l’espanyol Eric Toledano i Olivier Nakache. És una comedia dramàtica que ha tingut més de 18 milions d’espectadors a França i també ha sigut número 1 de la taquilla francesa durant 10 semanes consecutives.
Abans de comentar el film, cal destacar que vam vore aquesta pel·lícula al cinema i en francés, l’original subtitulada en espanyol, i va estar molt bé.
El que més m’ha agradat d’aquest llargmetratge ha sigut la relació entre Driss i Philippe. No dura molt, però el poc temps que dura és molt bona. Cada vegada es fan més amics, Philippe confia més en ell i acaben sent grans amics. Part d’aquesta amistat és gràcies al bon sentit de l’humor que té Driss, cosa que cal destacar ja que al llarg de tot el metratge, l’humor està per damunt del drama. Està molt ben mesclat el sufriment d’una persona que no pot fer una vida normal amb l’humor. Una altra cosa que m’ha agradat del film ha sigut la fotografia, especialment en les excursions d’ambdós protagonistes, sempre magnífica i molt cuidada. Per últim cal destacar les bandes sonores, que en tot moment desempenyen un paper molt important i són un element a destacar en l’èxit d’aquest film. Pablo Berbel
De l’eixida a Valéncia el que més em va agradar va ser la pel·lícula, una comèdia molt bonica on vam disfrutar moltíssim. En el menjar tambè vam gaudir Berbel, Jesús i jo ens van riure molt. Al Micalet tambè vam passar una bona estona disfrutant molt de la vista de València. El que menys em va agradar va ser la caminata que vam fer pel riu, anàvem molt de pressa i sense parar, vam acabar morts. Llevat el cansament, aquesta eixida va ser molt bonica i aniria una altra vegada. Àngel Alarcon
A Babel es pot triar
per riure i per plorar
https://www.imatgies.com/2012/04/almanya-willcommen-in-deutschland.html
Amb les cames ben cansades:
una orxata, que és debades!
Del que vam fer a València comentaré quan vam parar a fer-nos una orxata a Fabian, que és una de les orxateries més conegudes de València, no sols per l’orxata sinó perquè tenen els millors bunyols, segons diuen, de València, com vaig vore recentment en la tele. Per a falles feien cues llarguíssimes sols per a agafar un d’eixos bunyols que feien una pinta boníssima, encara que alguns dels meus companys pareix que no són molt de bunyols.
Vam anar després del cine Babel, va estar be perquè després de tot el que vam caminar … i córrer per anar a Babel va merèixer la pena anar amb un poc de calma i descansats, sentar-nos tots junts i fer-nos una orxateta fresqueta, molt bona. Ens vam fer una foto tots junts i vam estar de xarradeta de com havia estat el dia encara que en eixe moment i a eixes hores, després de caminar molt, ja estàvem cansats i va ser un moment de relax.Però això sí, un descanset i cap al tren perquè vam arribar justets i com no, vam haver d’ anar corrent perquè sinó l’haguérem perdut, a la tornada estàvem prou cansants però va merèixer la pena anar a València i conèixer-la un poquet mes així com veure-nos eixa orxata tan bona i sobretot eixe descanset que encara que va ser curt es va agrair. Beatriz Hidalgo
Ens entretenim al mercat de Colom.
La darrera foto la vol fer tothom
L’endemà examen de l’economista alemany
i cal aprovar per tancar bé l’any
Els viatges en tren d’Almassora cap a València i el de València cap a Castelló van ser entretinguts, encara que un més que l’altre. Quan ens dirigíem cap a València el professor Jesus Bernat, amb Laura Montalban, organitzava l’ordre dels llocs que hauríem de fotografiar per València, aquests llocs eren escenaris de l’obra de Joan Francesc Mira, aquesta obra explica una història, però alhora nomena i fins i tot de vegades descriu llocs tant coneguts de València, com racons amagats d’aquesta ciutat, i també nomena alguns comerços que destaquen per algun tret interessant. Alhora que Jesus i Laura repassaven això, uns explicaven als altres el que havien fet el cap de setmana passat, ja que l’excursió la ferem en dilluns. Altres escoltaven música, etc.
En el viatge de tornada a Almassora va ser molt relaxat ja que tots estàvem molt cansats, encara que uns més que altres després de les llargues trajectòries recorregudes. En aquest viatge de tornada alguns també repassem les fotografíes realitzades als diferents llocs, paisatges i persones. Altres aprofitaren per seguir l’estudi començat el cap de setmana, ja que l’endemà tocaven exàmens. Cristian Sánchez
No hi ha Treballs Perduts
amb alumnes tan moguts
ni mestre més satisfet
quan torna amb el tren roget
