Com cada any, tornem a València per saber d’escriptors en la nostra llengua, recórrer l’encant dels seus carrers o perdre’s una estona al dinar. I després, el llit del Túria, el cinema de Babel i el retorn en un vagó del tren roget.
L’alumnat hi podeu participar enviant comentaris dels següents apartats: al tren o al microbús, el teatret, el Centre Octubre, Art en Acció, Ruta Literària, pel llit del Túria, Cines Babel, Mercat de Colom i l’FNAC. L’alumnat de Valencià, llengua i Imatge compta amb un arsenal fotogràfic d’aquest dia; la resta també podeu enviar-nos fotos. Els propers dies anirem penjant fotos i comentaris de cadascuns dels apartats esmentats. Animeu-vos-hi!
AL TREN (L’ANADA)
Espai adient a la conversació
en aquestos temps de tanta comunicació.
A les 8 del matí vam quedar els alumnes d’audiovisuals per a arribar a València, abans que la classe de Paqui. Quan tots estàvem en l’andana esperàrem el tren i quan va arribar pujàrem. Al principi cercàvem un seient lliure per a fer més còmode el viatge, al trobar lloc vam seure i cadascú va estar en els seus temes. Va estar un viatge tranquil i vam arribar a València sense problemes. Alejandro Ocaña
EL TEATRET
A L’OCTUBRE
El dia que van anar a València vam ser molt divertit perquè primer alguns de classe d’audiovisuals anaven molt lents i quasi perdem el tren. Quan vam arribar a València anaven una mica ràpid perquè havien quedat al Centre d’Octubre amb els altres alumnes de la excursió que anaven amb un microbús. L’exposició del Centre era molt original, el terra algunes parts era de cristall per a visualitzar l’antiga muralla que hi havia abans en València. També en el centre vam vore un mini teatret interpretat per dos persones, un xic i una xica. Desprès vam anar esmorzar. Quan vam acabar, una parella ens va fer pujar al terrat i a partir d’ahí vam començar la ruta de la literatura. Després, quan vam acabar la ruta, els de la classe d’audiovisuals vam anar al llit del Túria a fer unes fotos i per acabar vam anar a Babel, un cine que es de VSO. La pel·lícula que vam visualitzar era ¿ Y ahora donde vamos?. Quan vam agafar el tren ja estàvem molt contens. En resum, va ser un dia molt divertit però una mica cansat. Andrea Caro
ART EN ACCIÓ
D’aquesta eixida em va parèixer molt interesant l’art en acció. Una de les coses que em va cridar l’atenció va ser la muralla que hi havia a terra coberta de cristal, era molt original, també el sac gegant de taronges. D’altra banda em va agradar quan van recitar el poema que tothom vam escoltar amb atenció. El millor va ser quan van posar els quadres per a recaudar diners per a pagar la multa a TV3 Javi Alarcón
Em va parèixer una de les coses més animades i creatives, quadres, pòsters, escultures, fotografies entre d’altres. Vam observar també que era una exposició que pretenia recaptar fons que eren destinats a TV3, una televisió que no ha eixit molt ben parada. Diversitat d’opinions, d’expressions, creativitat, diferents maneres de veure la vida depenent de l’individu i depenent de l’autor que faça les seues obres. Una exposició ben organitzada, ja que comptava amb diversos espais, concretament tres, on es distribuïen totes les obres que omplien de personalitat, llibertat i color aquella sala Pablo Trigueros
RUTA LITERÀRIA
JA HEM DINAT!
La ruta literària ens va servir per a conèixer millor els autors valencians de l’època medieval. El que més em va agradar va ser quan vam anar al saló d’actes del Centre Octubre, on ens van llegir unes lectures dramatitzades, amb les que ens vam riure. També vam visitar la llotja, el carrer Cordellats i el carres Cabillers, on vam escoltar el famós Veles e Vents de Ausiàs Marc. Després de dinar, els de valencià, llengua i imatge, vam veure una pel·lícula en versió original, i després vam visitar l’FNAC, on hi havia molts aparells electrònics. Va ser un viatge entretingut. Víctor Blanch
PEL RIU
A BABEL
Quan els de la classe de valencià se’n van anar a Almassora els alumnes d’audiovisuals vam partir al cinema per a vore una pel·lícula en versió original. La pel·lícula elegida va ser ” Y ahora donde vamos” un film libanès. En la sala érem els alumnes d’audiovisuals, el mestre Jesús, dos xiques I un home. La historia comença en un poble de la muntanya on musulmanes i cristianes s’uneixen per a evitar que els seus fills i hòmens no es maten entre ells. Es una pel·lícula que pareix dramàtica però al ser de Líban no es una trama molt ben elaborada ja que apareixen parts còmiques, dramàtiques, romanços, etc.. Tot barrejat amb cançons al mes pur estil de romanços americans. En la meua opinió la pel·lícula va estar prou bé per a haver-se fet en un país amb tans pocs recursos. Desprès del cinema havíem d’anar a l’estació però vam fer una parada en FNAC una tenda de electrònica. Alejandro Ocaña
¿Y ahora a dónde vamos?
Un film, on les dones adopten una gran importància respecte als homes, ja que en aquesta pel·lícula apareix una societat molt masclista on les dones sols serveixen per a cuidar dels fills, preparar el dinar i escurar els plats. Les dones, al llarg del film s’adonen que la religió no és un obstacle tan important ja que tots som iguals independentment de la opció religiosa o del mode de vida d’un mateix. Mentre els homes es barallen entre ells perquè hi apareixen una sèrie de problemes i d’aldarulls en les seues respectives esglésies i mesquites, les dones sols es preocupen pels seus fills, d’estar juntes i planejar el final del conflicte, que consistia en elaborar una serie de pastissos, coques… que contenien unes certes drogues amb les quals intenten que tots els homes s’obliden dels problemes que ells mateixos han generat per les seues opcions religioses i que compartisquen el mateix tots junts. Però ací no acaba tot, el més impactant i solidari que decideixen fer les dones del poble, és que decideixen canviar-se de religió, és a dir, si una dona era cristiana, opta per l’altra religió i viceversa.
Un film que val la pena vore, ja que tracta un conflicte molt present en els nostres dies. Pablo Trigueros
Quan els de la classe de valencià se’n van anar a Almassora els alumnes d’audiovisuals vam partir al cinema per a vore una pel·lícula en versió original. La pel·lícula elegida va ser ” Y ahora donde vamos” un film libanès. En la sala érem els alumnes d’audiovisuals, el mestre Jesús, dos xiques I un home. La historia comença en un poble de la muntanya on musulmanes i cristianes s’uneixen per a evitar que els seus fills i hòmens no es maten entre ells. Es una pel·lícula que pareix dramàtica però al ser del Líban no es una trama molt ben elaborada ja que apareixen parts còmiques, dramàtiques, romanços, etc.. Tot barrejat amb cançons al mes pur estil de romanços americans. En la meua opinió la pel·lícula va estar prou ve per a haberse fet en un país en tans pocs recursos. Desprès del cinema teníem que anar a la estació però vam fer una parada en FNAC una tenda de electrònica.
L’FNAC
La ruta literària ens va servir per a conèixer millor els autors valencians de l’època medieval. El que més em va agradar va ser quan vam anar al saló d’actes del Centre Octubre, on ens van llegir unes lectures dramatitzades, amb les que ens vam riure. També vam visitar la Llotja, el carrer Cordellats i el carres Cabillers, on vam escoltar el famós Veles e Vents de Ausiàs Marc. Després de dinar, els de Valencià, llengua i imatge, vam veure una pel·lícula en versió original, i després vam visitar l’FNAC, on hi havia molts aparells electrònics. Va ser un viatge entretingut. Víctor Blanch
AL TREN
Ben feliços,amb la tornada,
la conversa més animada
L’anada a València amb el tren va ser un poquet avorrit, perquè estàvem un poc adormits. Per a que el temps passara més ràpid van començar a parlar de films de por. Però a la tornada va ser molt divertit ja que vam començar a parlar de tota l’excursió i vore les fotos. També ens vam pegar unes rises amb Jaime perquè havia d’anar a entrenar i li deiem que no arribaria i van estar tot el camí igual Javi Alarcón
A la tornada a Almassora un dels nostres companys tenia pressa per tornar i va estar tot el viatge preocupat. En la tornada estàvem més animats pels ocurrents acudits que ens contava Jesús, un poc roïns però graciosos. Quan vam arribar a Almassora Jesús ens va portar a alguns a casa i en eixe moment vam acabar la eixida d’audiovisuals Alejandro Ocaña
