BABEL, Trencaclosques en l’espai i el temps

FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: BABEL          ANY: 2006     PAÍS: USA
DIRECCIÓ:  Alejandro González Iñarritu         GUIÓ: Guillermo Arriaga
MÚSICA: Gustavo Santaolalla               FOTOGRAFIA: Rodrigo Prieto
REPARTIMENT:  Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael Garcia Bernal, Koji Yakusho, Elle Fanning
PRODUCCIÓ:Paramount Pictures, Paramount Vantage, Summit Entertainment, Anonymous Content
PREMIS: (2006) Oscar a la millor banda sonora (2006) i 7 nominacions. Globus d’Or a la millor pel.lícula. Cannes, millor director. César, David Donatello i Fotogramas d’argent  a la millor pel.lícula estrangera… i més
GÈNERE:Drama. Humanitat i creuament d’històries

Són moltes les coses a destacar en aquest film del mateix director de pel.lícules tan famoses com 21 grams, Amores perros o  Biutiful:  

La sintaxi de les seqüències. En la unió de les diverses seqüències del film, cada vegada que canvia d’espai i temps, trobem una sèrie de recursos molt elaborats: Paral.lelismes, com la dels xiquets corrent a Marroc i els nens corrent per casa a USA (1ª seq.) o la del plor de la Blanchet al Marroc i la de Xieco al Japó (seq.21)  Antítesis, com el crit de dolor de la dona al Marroc i el silenci estricte d’una muda al Japó (7ª seq.) Matisos, com la ràdio al Marroc que passa a ser música a Mèxic (5ª seq.) Metàfores visuals, com la sang del pollastre decapitat i la sang de la turista americana (6ª seq.) Un altre element bàsic al film és la banda sonora, minimalista en la majoria de les seqüències i impressionant en la darrera. Per damunt de tot, però, hi ha la quantitat de temes plantejats. El mateix títol ’Babel’ ens aboca a un món divers i ric, però avui també globalitzat; tres llocs tan diferents es troben units per un rifle. Són les armes, dissortadament, les que uneixen el món (impressionant l’aparició de l’aparell policial marroquí, avançadíssim front a la misèria que encara omple la vida rural). La malfiança envers l’estranger (el turista no és un viatger) La paradoxa del món hipercomunicat (tv, internet…) i cada vegada més aïllat (el drama de solitud de Xieco que busca amb el sexe l’abraç necessari) L’ús de la droga com a sedant (l’àvia del Marroc) i com a element motor d’una festa (amics al Japó) i l’abraç i el bes com a redempció… i encara més temes que fan d’aquest film una pel.lícula necessària.

L’estructura seqüencial d’aquest film d’Iñarritu és un veritable trencaclosques en el temps i l’espai. Us presente les 25 seqüències, que es reparteixen entre Marroc, USA-Mèxic i Japó.

Podeu, estimat alumnat, triar una d’aquestes tres possibilitats:
1-      Comentar alguna de les seqüències.
2-      La trajectòria en el film de qualsevol personatge
3-      Comentar alguns valors de la pel.lícula.

                                                                                1-MARROC.  Caïm i Abel, l’espavilat i l’estúpid. Un tret perdut fa parar un autobús.
2-USA Conversa telefònica, ‘anirem demà’. L’endemà, nova conversa telefònica i prohibició de la boda. Recerca de cangurs i viatge a Mèxic.
3- MARROC Conversa del matrimoni. Viatge de reconciliació.
4- JAPÓ Partit de volei de Xieco i tensió amb el pare (van perdre la mare-dona) i dinar a un centre comercial. Reacció de la xica davant la incomunicació amb els xics (sense bragues)
5- MARROC “mort d’una turista americana”.

6- MÈXIC Tijuana, un món nou per als xiquets. Arribada al lloc de la boda… el pollastre amb el cap tallat.
7- MARROC l’autobús gira per anar a l’aldea del guia i trobar un metge. Malfiança dels estrangers (Turisme i viatjar)
 8- JAPÓ. Dentista (bes) i visita dels policies per parlar amb el pare de la xica. Seqüència televisions amigues (molta comunicació per a la incomunicació) La imatge del marroquinet a la Tv deprés d’haver estat detingut.
9- MARROC Els xiquets acollonits, els registres policials, localització de bales i tortura del que havia venut el rifle. Contrast entre la modernor de l’aparell repressiu i la vida de la gent
10 MÈXIC La boda i els costums dels diners a la jaqueta. Moment tendre de totes les edats
11- MARROC notícies sobre l’atac terrorista i el patiment de la dona que espera l’ambulància i la dona la calma amb una droga. La gent de l’autobús vol anar-se’n sense ella.
12 JAPÓ relació de Xieco amb xics i l’extasi necessari per a motivar la festa (ben diferent de l’ús de la dona marroquina), alcohol, imatges de multituds en la nit i a la disco música i silenci contrastats. Retorn frustrat. Crida a l’ajudant de policia que havia vingut abans.
13 MARROC Confessió dels xiquets a son pare. La foto del caçador japonés com element aclaratori. La policia que s’enfronta amb els xiquets i son pare.
14- MÈXIC Festa 15- MARROC Trets entre els xiquets i la policia.
16- MÈXIC – USA  Frontera interrogatori i fugida, abandonament al desert
17- MARROC  Tot esperant l’ambulància. Fotografia amb els fills del turista (aclareix la història, com abans la foto del caçador) els companys de viatge el deixen sol. L’ambulància no aplega perquè l’ambaixada enviarà un helicòpter (problemes polítics) solitud de Brad Pitt en una cultura diferent.

18- JAPÓ. Encontre de l’ajudant de policia i la jove que li explica que son pare res tenia a veure amb la mort de sa mare (incomunicació, equívocs.. l’abraç com a redempció) el pare caçador la raó de l’encontre. Rebuig del policia i nova frustració de la noia.
19 MARROC Del plor de la jove a la mort del germà i l’entrega del menut que trenca el rifle.
20 USA solitud al desert i aparició de la policia d’emigració, insolació dels menuts i detenció de la criada. Helicòpter a la recerca.
21 MARROC  Reconciliació del matrimoni. Pixar-se damunt ( humanitats i misèries com a Vicent Andrés Estellés) el bes i el plor 22 JAPÓ  Comiat i paper que escriu per al policia
23 USA la il.legaliat front a la humanitat (deportació de la criada) llei i justícia.
24 MARROC el xiquet mort i els records volant que lliga amb l’arribada de l’helicòpter per recollir l’americana. El primer món en helicòpter i l’admiració dels marroquins del poblet. Sobre la histèria antirerrorista…11-S. La dona a l’hospital; telefonada que lliga amb la primera seqüència. que hem trobat a la casa d’USA.
25 JAPÓ- conversa del policia amb el pare de la xica sobre el rifle regalat a Hassan i sobre el desenllaç de la mort de la mare de Xioco. En la TV anuncien el desenllaç del Marroc. La xica segueix nua al balcó (banda sonora impressionant) engany-desengany final amb les mans entrellaçades i el travelling final de pare-filla abraçats entre les llums de milers de pisos. LAS LUCES MÁS BRILLANTES EN LA NOCHE MÁS OSCURA

COMENTARI SOBRE LA PARADOXA DE LA COMUNICACIÓ

Cap al final del final descobrim quin és l’enllaç, malauradament, que uneix les tres històries: un rifle. El pare de Xioco li regalà el rifle a Hassan quan va estar al Marroc de caça encara que després el va vendre a un altre home (Abdullah) que vivia pels seus voltants. Abdullah lliura el rifle als seus dos fills per a que cuiden del ramat, però la competència que existeix entre ells porta a que Yussuf, el més espavilat, apunte amb el rifle a un autobús i que aconseguesca atinar-li a una americana que anava dins. Aquesta dona és Susan que està amb el seu marit a viatge al Marroc i han deixat als seus dos fills al càrrec d’una dona mexicana. D’aquesta manera s’entrellacen totes les històries.

Pel que fa als mitjans de comunicació, es fa una crítica a la manipulació de les notícies. Es conta que Susan està ferida per un atac terrorista i en realitat ha sigut un xiquet. D’aquesta manera es mostra el menyspreu envers els països àrabs dient que tots són terroristes. Als últims minuts, el pare de Xioco arriba a casa i es dirigeix cap al balcó amb la intenció de fer creure que Xioco pot haver-se llançat pel balcó. Però no, Xioco està al balcó nua i sumament trista. Quan el pare i la filla es troben, entrellacen les seues mans i després es donen una forta abraçada. Tot amb una banda sonora que reforça molt bé tota la barreja de sentiments que veiem. Xioco, al ser sorda-muda sent impotència de no poder comuncar-se amb la facilitat que tenen les altres persones. Xioco és jove i vol ser com la resta de les xiques i tindre una vida pròpia d’una adolescent. Però ella té la limitació del llenguatge i es veu frustrada, vol comunicar-se amb facilitat però no pot i se sent rebutjada per la majoria, sobretot els xics. En no poder-se comunicar amb paraules, ella vol acostar-se als xics i tindre sexe amb ells, ja que no pot comunicar-se amb paraules, vol comunicar-se amb el seu cos. Aquesta situació està agreujada pel suïcidi de sa mare, Xioco no és capaç de contar tot el que li passa, no pot i ho té tot guardat a dintre seu i això li porta a actuar d’aquesta manera. Babel ens mostra que viure en una ciutat com Tokio envoltats de milions de persones no implica comunicació i no per tindre més gent al teu voltant s’acaba la teua solitud. Paradoxalment, sol haver més comunicació en els pobles, on tot el món es coneix i no en grans centres urbans on tots són desconeguts per tu. En aquest cas, Xioco per la seua falta de comunicació i la seua angoixa per la mort de sa mare només necessitava tindre al pare al seu costat i una abraçada, algú que li donara el seu afecte sense cap condició i sense jutjar-la. Amb la frase final “las luces más brillantes de la más oscura noche” ens dóna a entendre que vivim en un món globalitzat en el que les comunicacions són difícils, no només a un nivell global entre distintes cultures, sinó entre membres d’una mateixa família, entre amics i companys. I que tots alguna vegada necessitem una persona que simplement ens done una abraçada, sense dir res, sense preguntar. Dins d’aquest món on cada vegada estem més individualitzats, primer som nosaltres i després els demés, els detalls més insignificants són els que assoleixen una major importància, per això, sempre necessitarem a algú que ens óbriga els seus braços sense ser jutjats. Tamara Gómez  

Molt bé, Tamara, podem afegir això de… Una abraçada a tothom… i a tota dona!

UN FINAL EMOTIU
Un gran film, amb un gran argument i una gran banda sonora. El que vaig a comentar, és el final tant emotiu i especial, que és quan Xieco es troba al balcó nueta i sola, açò representa molt bé la solitud d’ella front al món, és a dir, l’únic que vol és abraçar-se amb algú, un poc d’estima, per això intenta besar al dentista i al policia. Xieco, a banda de la solitud que pateix, també contribueix el fet d’estar sorda-muda, ja que ha d’escriure tota l’estona el que vol dir per a que l’entenguen, també pateix molt perquè no té mare pel fet d’haver-se suïcidat, i tots aquestos factors fan que l’actitud de Xieco enfront al món siga d’una manera determinada i no d’una altra, no sols pateix el desig carnal d’estar amb un home, sinó també una manca d’afectivitat.
També cal destacar l’engany-desengany de la seqüència en què el pare s’aproxima al balcó, i el director ens fa creure que s’ha tirat per la barana o que s’ha suïcidat i es troba en terra, i el que passa de veres és que està nueta mirant la ciutat, i quan el pare s’aproxima es donen una abraçada carregada d’emocions i de sentiments reprimits per la passivitat del pare i la manca de parlar i escoltar de la filla. La banda sonora, en aquesta part del film agafa una gran importància perquè representa l’abatiment dels personatges en front els problemes i els obstacles de la vida, és a dir, els problemes acumulats pels personatges amb la música pareix que els problemes s’aguditzen més i les sensacions dels protagonistes recobren més importància, ja que en el desenvolupament del film pareix que els sentiments no estiguen tant presents. Pablo Trigueros

Aquest film està molt ben fet perquè sap com canviar d’una seqüència a una altra. Apareixen tres països tant diferents, però a la vegada units per un rifle, el qual és utilitzat en un intent d’assassinat, segons la policia. El rifle pertany a un japonès, que va conèixer un africà i li va donar el rifle com a mostra d’agraïment. L’africà després li’l va vendre a un amic seu, que el necessitava per a caçar, però una mala jugada dels seus fills provoca l’accident que quasi mata una americana, que només estava de viatge amb la seva parella. Els policies, aleshores comencen la recerca de l’assassí, mitjançant les proves que deixen les bales dels trets que arriben a la dona nord-americana. Quan arriben a l’amo de l’arma, aquest diu que li la va vendre a un amic, i aleshores emprenen la recerca d’aquest. Quan els troben disparen a un dels fills, i l’acaben matant. Aleshores el germà confessa que el culpable és ell i l’arresten. L’americana aconsegueix recuperar-se, però el xiquet mor. La última imatge és la més important de tota la pel·lícula, ja que és la que més impacta, perquè et fa creure que Xieco s’ha tirat, però en realitat estava nua en el balcó. Aleshores es dóna la mà amb son pare i apareix la frase: Las luces mas brillantes en la noche mas oscura. Víctor Blanch

En un moment de la pel·lícula es fa patent la por que es té per les cultures desconegudes, ja que els turistes de l’autobús que anaven amb Richard (Brad Pitt) i Susan (Cate Blanchett) volen anar-se’n d’aquell poble per por a que els maten, tenen una por desmesurada a allò desconegut, fins i tot un dels turistes diu que en eixe poble van decapitar a trenta alemanys i això no es cert. Finalment els turistes abandonen per la por a Richard i Susan, que per cert estava ferida de bala i estaven esperant ajuda, i són els ‘assassins’ els que ajuden als americans, li fiquen punts a Susan, li donen drogues per a calmar-la, li donen refugi durant l’espera, és a dir, fan el que està a les seues mans per a ajudar-los. Quan finalment arriba l’helicòpter per a emportar-se a Richard i a Susan a l’hospital aquest ofereix diners al guia (l’home que els ajuda), i aquest el rebutja ja que no ho fa amb ànim de lucre sinó per humanitat, per ajudar a una persona.Bayron Gabarri

DE LA PRIMERA SEQÜÈNCIA

Probablement és la causant del desastre que ocurreix al film. Es situa a Marroc. Dos nens marroquis tenen l’obligació de cuidar el ramat, feina encomendada pel seu pare. Aquest també els deixa un rifle per protegir als animals, però els nens, com xiquets que són, busquen una altra manera de divertir-se, i no és altra que disparar amb el rifle. Un d’ells diu que alcança uns quants quilòmetres de distància, i ho proven, pero no es queden totalment convençuts. En eixe moment passa un autobús per la carretera, i els xiquets ho tenen clar: provarien la distància que alcancen les bales del rifle disparant a aquest vehicle. El més espavilat dels dos, i el que més punteria té es decideix a disparar. La bala impacta en l’autobús i una dona és la ferida. Primer no es donen compte del que havien fet, però prompte descobreixen que no havien fet res bo i comencen a còrrer. Pablo Berbel

Babel comença en Marroc, quan un home li ven un rifle al pare dels xiquets a canvi de diners i animals. L’home que ha comprat el rifle té dos fills cuidant de les cabres i li dóna el rifle a ells per a que maten els xacals. Un d’ells es més espavilat que l’altre ja que espia a la seua germana per un forat mentres es despulla i ella es deixa. Després es masturba pensant en ella. També sap disparar amb el rifle, l’altre no. Un dia, mentre pasturen amb les cabres, comencen a discutir perquè l’home que li va vendre el rifle deia que arribava a 2 km, i un deia que no, que era mentida. I va passar un autobús i el més espavilat va disparar per a comprovar si arribava. De sobte  es va parar l’autobús i se’n van anar corrents esglaiats. La policia va buscar-los i, en un moment de fugida, va trobar-los per la muntanya i van començar a disparar-los. Va alcançar el xiquet menys espavil·lat  i el van matar. El germà va agafar el rifle i va disparar a un policia. En vore que el seu germà havia mort, va trencar el rifle i es va entregar a la policia. Javi Alarcón

SEQÜÈNCIA 11

Un dels moments en què l’espectador pateix més tensió a “Babel” és quan la xica espera una ambulància des d’un lloc trist i insegur, mentre es debat entre la vida i la temuda mort. Aquesta ambulància significa molt per a ella ja que si arriba a temps hi cap la possibilitat de salvar la seva pròpia vida. Però si aquesta ambulància tarda uns minuts més, podria morir en aquesta trista habitació on es troba. D’aquesta manera, l’emorràgia que pateix a causa del cruel i immerescut tret, per part dels nens marroquins, podria agreujar-se i així patir molt més a l’hora de morir. Relacionem-ho amb la droga que la dona marroquí li ofereix per calmar el dolor que la xica sent, no només en el seu braç, sinó també per tot el seu cos, fins i tot també en la seva pròpia ment.
Tots som conscients que la droga és una substància que és preferible no consumir perquè en ocasions pot transtornar-nos o provocar atacs inadequats. Però en alguns països, com hem comprovat amb “Babel”, la droga s’empra com a mitjà terapèutic, o tranquil·litzador d’un gran dolor. D’aquesta manera, comprovem, una vegada més, que les cultures canvien radicalment la connotació d’alguns aspectes com ha sigut en aquest cas les drogues. Cristian Sánchez

 SEQÜENCIA 21

Aquesta seqüència és una de les que més m’ha agradat de tot el film, ja que crec que exalta un dels valors del film que és  la preocupació i la reconciliació. Ací veiem que després d’estar molt mala la xica li demana un favor al seu home i es que necessita pixar ja que porta una estona aguantant-se i abans no ho havia pogut fer, ell l’ajuda de seguida però ací no veiem sols una ajuda per compromís sinó que veiem que ell se sent malament i té com una necessitat d’ajudar-la durant tota la història d’aquestos dos personatges. Abans hem vist que no es duien massa bé ja que es com si es culparen mútuament de la pèrdua d’un xiquet. Veiem que no ha hagut comunicació entre ells fins a eixa escena, que abans no havien parlat molt sobre això i em fa pensar que el que ocorre també en aquesta història es la falta de comunicació. Més clarament ho veiem en el cas de la xinesa en no entendre-la ningú ni ella a altres, però en aquesta seqüencia també ho veiem. De vegades sols fa falta parlar per a aclarir les coses, ens mostra que vivim en una societat en la qual no hi ha  comunicació i l’enteniment no son massa abundants entre alguns de nosaltres.

En ajudar a Susan veiem una clara aproximació i una reconciliació molt emotiva. En ocasions el que ens ha passat i el que hagem viscut en el passat són fets que sempre estaran ahí però que han d’acabar sent oblidats per a deixar pas a nous i a una reconciliació que ens farà més feliços.

L’actriu en aquest cas ens transmet el seu dolor per mitjà dels seus ulls, de la seva expressió ja que veiem que no parla molt en el film, en canvi ell és el que està més preocupat i ha de desenvolupar-se en una cultura i societat que no es pareix gens a la seva, una feina complicada una altra mostra de les diferents cultures i de la integració a un nou lloc. Veiem que es una clara seqüència d’amor molt fort i que estan molt units.

Per últim vull afegir que encara que des d’un punt de vista diferent, és molt pareguda a Crash ja que totes les històries tenen alguna cosa en comú i al final en un punt o un altre topen, ja siguen els personatges o les cultures que hi ha entre les diferents seqüències del film. Beatriz Hidalgo

Escena 12

En aquestes escenes es veu la diferència de com emprar les drogues, en Japó, per aconseguir una situació d’èxtasi i comprendre la situació dels seus acompanyants. Un fum d’imatges on al principi Xieco se sent estranya per no haver experimentat abans, però cal adaptar-se. Vol lligar amb un noi que ha conegut en un parc i és qui li ha incitat a prendre drogues, però no pot fer-ho pels problemes de comunicació, encara que Xieco esforçant-se per aconseguir-ho veu que el noi està amb una altra i això li crea un estat de frustració, encara que ho torna a intentar amb el policia que havia vist uns dies abans. Obté la mateixa resposta, negativa. Hi observem una paradoxa amb Mèxic que la festa s’acompanya per l’alcohol i en Japó la festa és l’alcohol i les drogues. En Marroc les drogues s’utilitzen per pal·liar el dolor que té la dona causat per la bala que li havien disparat els xiquets. Encara que en tots els llocs del món hi existeixen aquestes substàncies, en cada un d’ells s’empra d’una manera diferent.

En esta seqüència ens comparen els diferents costums quant a la festa que hi ha entre Mèxic i el Japó. Ho observem en la boda del fill de la cuidadora on acompanyen la festa amb alcohol cosa que al Japó no passa ja que si no hi ha alcohol no hi ha festa. És molt curiós com els jóvens de Japó no s’ho passen bé sense alcohol. A Mèxic no passa això la festa es fa igual amb o sense alcohol no és massa important per a passar-t’ho bé. Sara Kedar

En aquesta pel·lícula m’ha impactat molt el final ja que la japonesa, Xioco, reacciona i actua d’una manera estranya durant tota l’estona i es incomprensible el per què. Realment ella no esta bé, té un problema que se sent sola en una ciutat com Tokio que esta plena de gent, però ella, amb l’absència de la seua mare, se sent buida, sense ningú que la comprenga i, a més a més, el fet de veure-la pegant-se un tir, és a dir, suïcidant-se davant seu, la impacta molt i li causa un trauma que no sap com superar. Per això, busca refugi en tots llocs i en totes les persones que l’envolten. Realment el seu pare li dóna el seu recolzament però ella el rebutja i intenta mantindre relacions sexuals amb algú per sentir que hi ha algú que la vulga. Tenia una amiga que podria entendre-la, ja que també era sorda-muda com ella, però en veure el menyspreu dels xics se sent pitjor i trenca en plors.

En l’última escena quasi em fa plorar en veure Xioco en la situació en què estava, les ganes de dir-li al món en el mal estat que ella estava, l’ajuda que necessitava, la falta que li feia sa mare i la traumatització en què estava. Va abraçar al seu pare i en eixe moment he intentat ficar-me en la seua pell i realment he sentit el mal que es passa estar en una vida on la teua mare no hi és, vivint això no em vull ni imaginar com és i com d’incompresa i sola se sentiria. Lorena Micula

PERDUTS EN EL DESERT   En aquesta escena ens adonem com la dida dels xiquets ha de prendre una decisió molt important que ella no vol però que és el millor per als xiquets. La xiqueta dormida, i el xiquet amb molt de por, els deixa davall d’una figuera i se’n va a buscar ajuda pel desert. Ella està més que cansada, no pot quasi caminar, sua i a la vegada cau al terra més d’una vegada, però ella no es rendeix i segueix buscant fins que passa un cotxe. Crida, però el cotxe segueix pel seu cami perquè no la veu. Com tot el cami segueix buscant desesperadament a alguna persona que passe i com bé diuen, tot esforç mereix la seua recompensa: passa un cotxe de policia. Aquesta seqüència va ser un poc impactant. La policia arresta la dida per no tenir el paper de documentació dels xiquets, van a buscar als xiquets i tot acaba bé menys quan la policia li diu a la dida que serà deportada al seu pais perquè està vivint il.legalment. Sara Segura

Una de les històries que es conta en la pel·lícula és la de dos xiquets  marroquins: el germà petit és molt espavilat i li agrada veure a la seua germana quan es despulla  i  el germà gran  no és tan espavilat com l’altre. Un dia, el seu pare va comprar un rifle per a que mataren els xacals per a que no es menjaren les cabres i als xiquets. Els va donar el rifle per a que practicaren. Primer va provar la seua punteria el xiquet major i no li va atinar al blanc, després va provar el xiquet menut i sí que va encertar.
Al dia següent els dos germans se’n van anar amb les cabres i va apareixer un xacal i van intentar matar-lo però no ho van aconseguir i els dos xiquets van començar a discutir perquè deien que el rifle no arribava a tres kilometres com li va dir el qui li va vendre el rifle. Aleshores, el germè més petit va dir que sí que arribava als tres kilometres i va disparar però no va passar res i ho va intentar una altra vegada a un autobús i van pensar que no el van tocar però l’autobús va parar i es van donar compte que sí. Així va ser com va començar el conflicte entre els Estats Units i el Marroc. Jaime Muñoz

Una dona d’origen llatí cuida uns xiquets americans però rep una cridada dels pares dels xiquets, no poden tornar a hora i la cuidadora ha de quedar-se a cuidar als xiquets. La dona intenta trobar una cangur substituta per a cuidar als nens però ninguna de les seues companyes pot ocupar-se d’ells.
La dona decideix portar-se els xiquets a la boda de el seu fill, a Mèxic. El  seu nebot els porta a la boda on els xiquets s’ho passen bé amb els menuts que hi havia en la festa, però arriba un moment on li tallen el coll a un pollastre i els xiquets es troben esglaiats. La festa continua en Mèxic i els xiquets s’ho passen d’allo mes bé en la família de la criada. Desprès de la festa els xiquets es dormen i la cangur i el nebot els porten a casa, els problemes comencen quan la policia de la frontera desconfia d’ells i no paren de buscar excuses per a denunciar-los, demannat els papers, dient que obri la guantera i el maleter per a vore si passen contraban, etc. Finalment el policia li pregunta al nebot si està begut i llavors arranca a fugir pel desert. Per assegurar-se la fugida deixa la tia i els xiquets en el desert… i van tombant fins que es fa de dia. A la xiqueta pareix que li dóna un colp de calor i la cuidadora els deixa enmig del desert per anar a buscar ajuda. La criada troba uns policies però no fan cas a que els xiquets s’havien perdut i se la porten com a immigrant il·legal. Al final acaba sent deportada però els xiquets són trobats. En la ultima escena apareix la cuidadora plorant amb el seu fill abraçant-la en Mèxic. Alejandro Ocaña

Babel és un film on el director juga molt bé amb el temps. Ens barreja diferents històries relacionades entre si. Primer la pel·lícula es situa en Marroc, on apareix la primera història. Una família marroquina compra un rifle per a matar animals. El rifle el porten els xiquets i, tot comprovant la potència de l’arma, fereixen una turista americana. Per una altra banda, a Tókio  una xica muda  té, evidentment, problemes de comunicació;  per això pensa que amb el sexe es solucionara tot. La policia interrogarà el seu pare per la venta d’un rfile. Altrament, un matrimoni americà  aplega a Marroc de vacances i pateixen un incident. Els xiquets es quedaran amb la dida en Amèrica però aquesta ha d’anar a Mèxic perquè el seu fill es casa i no pot deixar  els xiquets amb ningú. Aniran amb ella a Mèxic i allí els xiquets veuran uns costums diferents. Al tornar cap la seua casa tindran problemes…
Aquest film està molt ben construït i barreja molt bé les històries. Al final de la pel·lícula ens mostrarà la relació que tenen en comú. Alarcón

En l’escena 12, al Japó, Xeico i la seua amiga se’n van a un centre comercial i fora troben a uns amics, se coneixen i comencen a riures tots, a fer el boig i a veure per a fer festa amb companyia de l’èxtasi però a motivar més la festa. En els carrers hi ha molta gent, una multitud, i quan entren en la discoteca estan tots ballant i ella no escolta la música està en silenci i mira per tots els llocs i a tots els costats i veu al que li agradava besant-se amb una altra i se’n torna a sa casa. Quan entra al seu bloc, el porter li diu que cride al policia que li agradava, però el que volia era un poquet de carinyo i en arribar a sa casa li conta la historia del que va passar amb sa mare. Després apareix nueta i el policia l’abraça, perquè entén que necessita algú que la vulga. I  aleshores se’n va.Andrea Gas

Babel es caracteritza pels canvis sobtats d’espai i temps entre una i una altra  seqüència, amb imatges d’una escena en un lloc concret amb les d’una altra escena i el seu espai. Per exemple, contrastava la imatge del Marroc quan un home ven a un altre un rifle, i després eixien escenes de japonesos la qual cosa jo no entenia molt, però, a poc a poc, com anaven succeint coses en la pel·lícula anava entenent-ho tot. El pare de la xica japonesa era el que havia venut el rifle als marroquins. Hi ha una escena en la pel·lícula que vull destacar perquè em va agradar molt i em va transmetre molt de sentiment. És l’escena en què la xica americana, ja ferida, està amb el seu marit en el Marroc esperant un helicòpter per a que la traslladen a un hospital en condicions. En un moment concret ella té ganes de pixar, i aleshores ells dos es reconcilien d’una xicoteta baralla de parella.El personatge que més m’ha agradat ha sigut la dida dels xiquets, que eren fills de la parella americana. El seu personatge m’ha transmés bondat, sempre volia el bé per a tota aquella persona que l’envoltava i tenia afecte, li agradava ajudar a tot el món.

Finalment, recomane aquesta pel·lícula perquè transmet sentiments diferents segons les escenes; sentiments d’amor, d’intriga, de nervis,etc.MªJosé López

Aquest film aporta moltes coses a la mentalitat de les persones que el veuen. Parla de molts aspectes de la vida quotidiana que desgraciadament són molt perjudicials per a la societat, com el racisme, la discriminació, les nacionalitats amb fronteres…, entre d’altres. Tracta temes que al llarg del film es va enllaçant per tal que tot estiga relacionat. Es representen tres espais ben diferents, i en cada un hi ha un problema distint i comú. Ens mostra com està la societat en altres països, i no está molt bé, la veritat… Amb aquest film podem relexionar, es més, hauríem de reflexionar i parar-nos a pensar en com vivim la societat i com tratem a les persones diferents a nosaltres. Ens adonaríem que la majoria de les vegades, ens comportem d’una manera molt injusta, i això és essencialment el que vol transmetre el director d’aquesta pel·lícula.Belén Morillas

Aquest film està dividit en tres històries molt diferents entre sí, però a la vegada unides per un element clau: un rifle de caça. Per una part està la família americana; dona i marit -que tenen problemes matrimonials- amb dos fills -xiquet i xiqueta- d’uns vuit anys. Els pares decideixen viatjar al Marroc per a intentar solucionar els seus problemes, i els xiquets es queden amb la seva cuidadora; una mexicana. Al mateix temps apareixen dos xiquets del Marroc. Son pare va comprar un rifle per protegir el ramat d’ovelles, el rifle passa a mans del seus fills. Ells, tot provant el rifle per si estava desviat, decideixen apuntar a un autobús i li peguen a la dona del matrimoni americà. Més tard se sap que eixe rifle el va vendre un japonés. Aquest té una filla sordamuda. Així s’interrelacionen totes les històries. S’observen certs valors al llarg del film: La japonesa sordamuda simbolitza la falta de comunicació que hi ha en les societats actuals, més avançades tecnològicament, però més endarrerida en humanització. Es veu com es necessita l’alcohol i les drogues per a que comence la festa. mentre que a Mèxic l’alcohol soles va d’acompanyant. Jesús Albiol

CURS 2014-15

És la seqüència 24 que lliga tota la pel·lícula, perquè uneix la segona seqüència amb l’última que és quan la dona americana ja està en l’hospital. Comença quan els policies àrabs li peguen un tir al germà de Yussef, ve el helicòpter per a emportarse a la dona i els àrabs estan sorpresos perquè mai havien vist un igual, i menys al Marroc. D’ací ix tot que els musulmans la majoria són terroristes, perquè com la notícia arriba a cada part del món, doncs la gent comença a pensar mal, perquè segurament no hi havien vist mai alguna cosa igual.
I una cosa que ratlla molt el cap és el final de la pel·lícula perquè pareix que no tinga sentit, perquè acaba amb el principi de la pel·lícula. Comença amb el fill parlant amb el seu pare, però no diuen ni que li passa ni on està, però en el final es veu perquè està mal, és perquè la seua dona està ingressada i no sap el que li va a passar. Els xiquets també van desaparéixer en aquell desert deixant a tots l’espectadors amb la intriga de saber on estan, però al final es soluciona tot perquè es veu que no els ha passat res i que estan en sa casa esperant als seus pares. Amin Gahmmad

En l’escena 19, els policies disparen als xiquets i al pare, que escapen amb el fusell. Un dels trets li pega a la cama al xiquet major i el germà menor comença a disparar als policies. Son pare li deia que parara perquè això no els ajudaria a res, solament faria que empitjorar el castic que els imposarien els policies. El germà major amb la cama ferida intenta escapar i li peguen un tir a l’esquena i el maten. Quan el xiquet menor veu que el seu germà esta malferit, trenca el fusell contra una pedra i confessa als policies que ha sigut ell el responsable de tot, per tal que salven al seu germà i a son pare.

És una seqüencia trista que suposa el final de la història de Marroc. Et deixa amb una miqueta d’intriga, ja que no saps on acaba el xiquet i que passa en ell.
Tampoc se sap el que passa en el pare, i això deixa curiositat.

Richard Jones.És un home alt, de pèl bru, musculós i amb ulls blaus i viu en E.E.U.U. Ell és un home casat amb Susan Jones i tenen dos fills (Mike i Debbie). Richard i Susan van tindre un tercer fill però que va morir, amb aquest succés, Richard decideix anar-se’n per un temps i abandona a la seua dona i als seus dos fills. Ell al cap del temps torna, però la seva dona esta molt enfada per haver-los abandonat i no el perdona. Richard decideix invitar a la seva dona a un viatge al Marroc per intentar reconciliar-se, mentre anaven en el autobús per anar a una ciutat la seva dona, Susan, rep un tret quasi al coll i comença a desangrar-se.La porten a un poblat per a què li ajuden per a què Susan no morga, i el autobús, amb por als immigrants, marxa sense ells. En aquell poblat un veterinari els ajuda mentre enviaven una ambulància o un helicòpter per a portar-la a un hospital.

Per problemes polític tot açò tarda a arribar, però al final la traslladen a l’hospital i es recupera.Ells apareixen en molts telediaris per aquest fet, però al final tornen en els seus fills a casa i tot torna a la normalitat.Jorge Rovira

18- JAPÓ.

Xieco, és un personatge important del Japó, filla del caçador japonés que va vendre el rifle a un home marroquí. És una xica sordmuda, per tant utilitza el llenguatge de signes. Això fa que les seues amigues i elles, tinguen problemes per a relacionar-se amb els xics. A més va perdre a la seua mare, per tant, ella a faltar d’afecte, fa actes sexuals que nosaltres el veiem roí, lleig, com llepar el dit al policia, llepar-li tota la cara al dentista.. Aleshores quan va anar el policia a parlar amb ella sobre el seu pare, ella es va despullar, davant d’ell, oferint el seu cos, ja que ella buscava l’afecte, però el policia, la va detenir, la va rebutjar, i en veure a ella disgustada li va donar una abraçada, aleshores va començar a contar li que son pare no tenia res a veure amb la mort de sa mare, enfonsada, cavil·losa li va contar que quan sa mare es va suïcidar pel balcó ella ho va veure, ja que estava davant, això és un roí i dolorós record que va marcar a Xieco. Ella acaba escrivint al policia una nota que no es veu, que ella se’l guarda al policia en la seua butxaca, és a dir, que deixa a la imaginació de cada un el que contenia aquella nota que la xica li va escriure.

Aquesta pel·lícula és com un trencaclosques, ja que hi ha una relació entre les quatre circumstàncies que hi trobem. També podem veure les diferents cultures i costums que veiem en els diferents països, com menjar cuscús en les mans, arrancar li’l cap a les gallines, etc. I per això ja por a l’estranger i a les seues cultures. Sobretot parla de la incomunicació, incomunicació verbal (com els diferents idiomes, llenguatge de signes..) incomunicació entre els personatges, emocional, etc. També tracta molt el sofriment, com ens hem pogut donar conter en les diferents circumstàncies de la pel·lícula tenien problemes (Amelia és deportada cruelment a Mèxic, en el Marroc un germà mor i l’altre se’l porta la policia, la dona americana rep un tir, en japó Xieco sofrís la perduda de sa mare) i les diferències de classe, podem veure la gran diferencia entre Mèxic i Marroc amb el Japó, hi ha que el Japó està més desenvolupada i la tecnologia va avançada, mentre que en Marroc és quasi tot desèrtic i viuen amb les necessitats mínimes per a poder viure. Paula Fernández

En l’escena 20, la dona que cuidava als xiquets es va perdre amb ells.
Els va deixar a l’ombra mentre ella anava a buscar ajuda. Va caminar pel desert durant molt de temps buscant algú que li ajudara, i al fi va trobar un cotxe de policia que s’apropava. Li va demanar ajuda al policia, però la va detenir, perquè era una fugitiva. Insistia que necessitava ajuda per als xiquets, però se la va portar a la comissaria detinguda. Un dels xiquets patia una insolació, però en la pel·lícula no es veu que passa amb els xiquets, però se suposa que la policia els troba i els porta a l’hospital. Ho suposem perquè es veu un helicòpter que està buscant als xiquets pel desert.
La dona que cuidava els xiquets al final va ser presa, i els xiquets tornarien amb els seus pares, la policia d’immigració va ser l’encarregada de detenir a la dona i de salvar als xiquets en el desert.
Aquesta escena el que fa és que és el principi d’un final obert, ja que hem de suposar coses i imaginar-nos nosaltres el que ha pogut passar.

Yussef: xiquet àrab, germà menor de Ahmed. Yussef va disparar contra el autobús en el que viatjava Susan Jones. Yussef és masturbava i veia a la seva germana nueta. Xiquet del voltant de dotze anys, castany de pèl obscur. Amb bona punteria i que es va entregar per salvar el seu germà.
Això és el que fa Yussef al llarg de la pel·lícula, però em pogut observa que és un xiquet valent, sense por del que fa, un xiquet decidit. també es pot dir que Yussef trenca el rifle perquè el detinguen, és el moment en el qual confessa que ell és l’assassí perquè al seu germà l’ajuden i no el deixen morir.
El que passara amb aquest xiquet no ix al final de la pel·lícula, però podem pensar que el ficaran en un reformatori o inclús matar lo perquè si recordem ell en el mini tiroteig amb la policia va matar a un policia, la qual cosa li poden aplicar sentència de mort. Alberto Jiménez

Seqüència 7

En aquesta escena podem veure que hi ha uns turistes que viatgen al Marroc. Una de les turistes és malferida i l’han de portar a un hospital, però està molt lluny. El guia que els acompanya els diu que hi ha un metge a la seua aldea. Quan arriben a l’aldea, els turistes que els acompanyen senten por davant d’aquella gent. Un que pareix el lider els diu que han d’aanar-se’n abans que els maten i confon el Marroc amb Egipte. Quan troben un metge per a la dona, la gent mira al seu voltant i veu el que hi ha, però solament troben casa davant d’altra i molta terra. Volen deixar solsal matrimoni i el marit pega una bufeta a un dels turistes. Finalment, decideixen anar-se’n abandonar al matrimoni.

En aquest fragment destaca la incomprensió dels turistes sobre el poble marroquí i la generalització que en fan.

El que més m’ha cridat l’atenció en aquesta pel·lícula és la generalització de la gent. Es pensa que els marroquins són tots iguals i que tots són terroristes. Perquè veuen que tots porten mocadors i pensen que tots són males persones. Ja que hi ha una escena que ix al Japó es l’atac terrorista al Marroc mentre que els que han malferit a la dona havien sigut uns nois. I donen una mala imatge del país marroquí. També hi ha una altra escena es quan, el matrimoni esta de vacances al Marroc, i mengen en un restaurant. I demanen una coca-cola amb gel i la dona li tira el gel, perquè diu que no sap don l’han portat. Hakima Zaitouni

El que vol expressar és la diferent forma d’actuar dels policies d’un lloc a un altre per exemple en la frontera per a entrar a Mèxic la seguretat és mínima i dins de Mèxic hi ha molta delinqüència i no hi ha quasi seguretat.
D’altra banda en la frontera de volts a l’Estats Units assola pel fet de ser immigrants, els investiguen el cotxe a fons, els passen el control d’alcoholèmia i no paren fins a trobar un delit, però inclòs després quan passa tot l’incident que el xic abandona als xiquets i a la criada al mig del desert i la dona fa tot el possible per a intentar salvar els i busca ajuda els policies en ser immigrant s’inventen una esposa per a deportés del país.
En està pel·lícula és un exemple del qual passa en el món actualment, que aquesta plena de injusticia on i hi ha molt de racisme i por al diferent. En l’EUA és un del país on i a molta seguretat i encara que cada volta s’intenta reduir el racisme encara hi ha molts detalls xicotets que mostren que encara no s’han resolt com per exemple el clar exemple de la pel·lícula del qual hem estat parlant. Adrian Beltran

Al principi d’aquesta escena la criada porta els xiquets al seu país per a celebrar la boda del seu fill, perquè no podia deixar-li-els xiqueta ningú. Se suposava que els pares arribaven aquest dia però el pare va cridar per a dir-li a la criada que no anaven a arribar perquè havien tingut un accident, encara que era que la mare estava a punt de morir per un tir que li havien pegat al muscle i li havia travessat l’omòplat mentre que dormia a l’autobús de viatge per Marroc.

Aquest és un nou entorn per als xiquets. En aquesta seqüència es comunica amb l’altra escena anterior pel soroll de la ràdio. Entren al poble amb una ràdio amb música mexicana, bastant tràfic i molt de soroll. En aquesta boda mexicana, fan una tradició en què els xiquets entren a un corral de gallines i n’agafen unes poques i després el xiquet de la parella l’americana tria una de les dues i el xic agafa la gallina del coll li paga unes voltes i després li arrenca el cap i la deixa a terra i els xiquets corren darrere d’ella. Els xiquets es queden bocabadats perquè tant aquell lloc com aquella cultura són coses totalment diferent i noves per a ells.

Aquesta escena és on es comença a entendre un poc la pel·lícula, perquè és on es junta per fi els 3 entorns; Marroc, Mèxic i USA. Jose Arjona

En aquesta escena la dona mexicana, el seu nebot i els dos xiquets americans arriben a la frontera entre Mèxic i USA. Però no ho tenen gens fàcil per a eixir, ja que quan arriben, el policia comença a demanar coses fins que demana el permís de la mare o pare a què deixa els fills en responsabilitat de la dona mexicana, i el nebot d’aquesta comença a fugir, ja que la dona no té el permís. Així doncs, en Babel es tracta el tema de la il·legalitat, un tema que continua existint hui en dia. Concretament, l’acció il·legal portada a cap en la pel·lícula és l’escapada de les fronteres sense el permís adequat. Aixó ocorre sobretot en zones poc desenvolupades o en vies de desenvolupament, com Mèxic. Sol ocórrer perquè les persones no tenen una bona vida, i pensen que travessant la frontera tindran una millor vida en eixa zona, normalment més civilitzada. Quant al tema tractat, jo pense que s’hauria de permetre el pas a algunes determinades civilitzacions, i si la zona on es vol anar és una zona on es necessita permís, en cas de no tindre el permís requerit, no dificultar tant l’accés a les persones, com és el cas del mur que hi ha a Àfrica, on cada dia moren molts d’africans.

Un dels valors d’aquest film del qual m’agradaria parlar és el multilingüisme. Aquesta pel·lícula rep el títol de Babel, i no és per altra causa que per la diversitat del llenguatge, que té a vore amb un passatge de la Bíblia. En aquesta pel·lícula els llenguatges que es parlen són l’àrab, el japonés, l’anglés, el castellà i el llenguatge de signes. Així doncs, es vol transmetre el missatge que no sempre és fàcil comunicar-se, tant si vivim en la civilització com si no. També s’intenta donar a entendre que una de les coses més bones de la societat humana és la diversitat, ja que, sense aquesta, tot seria el mateix. Dani Tarín

3 MARROC- En aquesta seqüència apareixen dos nous personatges Susan i Richard. Aquest matrimoni esta en Marroc de viatge de reconciliació.
La seqüència comença amb el matrimoni en un restaurant demanant el menjar. En aquest moment es produeix un bilingüisme entre el cambrer i el marit. El cambrer li saluda en àrab. Després apareix una escena de transició, en la que van en autobús. En aquest moment, els xiquets àrabs disparen amb el fusell i lamentablement alcança a Susan en el muscle.
Aquesta seqüència esta enllaçada amb l’anterior. L’escena anterior acaba amb els sorolls de la música i continuació apareix en Marroc amb el soroll del desert i del restaurant.
També es produeix un flashback, és a dir, va enrere en el temps. Amb l’escena anterior avança en el temps fent la tocada i en aquesta torna enrere. Ximo Martínez

25 JAPÓ- Després d’una llarga investigació per part de la policia i tan extensa, que ha arribat des d’un país quasi a l’altra punta del món fins a Japó, van arribar a la conclusió que el pare de Xioco té que veure amb lo ocorregut en Marroc. En concret, el rifle amb el que ha sigut provocat l’accident, va ser propietat del pare de Xioco. Ell no té res més a veure amb el accident, però encara així l’inspector el troba i parlen sobre el tema. Finalment, el pare torna a casa i es troba la seua filla en el balcó nua i òbviament deprimida. S’abracen per fi i d’aquesta sensible manera acaba l’escena.

El xic marroquí que va disparar a la dona turista, desde l’inici de la pel·lícula ha tingut una aparença de ser tranquíl i responsable, o per lo menys, més responsable que el seu germà major. Aquestes falses conclusions es fan òbvies més enllà en el film. Del que es vèu, sempre segueix el que li demana el seu germà major, menys en el cas de les observacions que feia el germà xicotet a la seua germana mentres es vestia. Finalment, aquest germà xicotet fa un acte heroic, entregant la seua pròpia llibertat i probablement la seua pròpia vida, a canvi de la del seu pare i el seu germà. Això fou, el que més em va agradar d’aquest personatge. Hristo Mlandenchev