Aquest arbre de ribàs, que orna tants bancals, ha anat guanyant presència al jardí de la Figuera. Amb la fulla composta com el freixe, però més arrodonida, al setembre s’omple de fruits del color de la tardor.
Sara Segura i Andrea Caro ens aporten l’evolució de la servera mentre es despulla i un fragment poètic.
SERVERA
En una nit obscura, et vaig trobar sense cercar-te.
Sabia que el meu esperit no estava preparat
doncs el meu cor insensible i desterrat
no creia en llegendes ni antigues arts.
Vaig reprimir uns intensos desitjos de parlar-te.
Quina bogeria vaig pensar, parlar-li a una servera!
De Iolair Faol
