WELCOME (again)

FITXA TÈCNICA

Títol original: Welcome
 

Direcció:	Philippe Lioret
Guió:	Philippe Lioret
	Emanuuel Courcol Oliver Adam
Fotografía Laurent Dailland   Montaje Andrea Sedlàcková

Repartiment:

• Vincent Lindon
• Firat Ayverdi
• Audrey Dana
• Derya Ayverdi
• Thierry Godard

Dissortadament Welcome torna a estar d’actualitat; fa ben poc amb l’incendi del campament d’emigrants a Calais. L’alumnat d’enguany també l’ha sentit ben prop.

Aquesta pel·lícula reflecteix una situació que actualment està succeint, encara hui hi ha països en guerra en els que els seus habitants han de fugir perquè si es queden l’únic destí que tenen és la mort. Aquest film ho mostra tot tal com és, el protagonista tria creuar el canal de la Mànega nadant, perquè no pot fer-ho d’una altra manera. Tot i que sap que és molt difícil, ho ha de fer per amor. Poca gent es disposa a ajudar-lo, tal com hui en dia. A més, la gent que ajuda els refugiats de guerra pot tindre greus problemes.

El protagonista ho intenta una vegada però el seu entrenador de natació, la persona que més li està ajudant, preocupat crida als guardacostes i aquests el trauen després d’estar 5 hores nadant. Encara que pareix senzill, no ho va ser, va haver de dir que era el seu fill, perquè si no estava segur que no el buscarien per ser un refugiat.

Al cap del temps, després d’entrenar dia a dia, el protagonista torna a intentar creuar-lo, amb la mala sort que a només 800 metres, els guardacostes anglesos el veuen, ell intenta que no l’agafem perquè sap que el tornarien a França. Finalment prefereix la mort abans que tornar a França. Laura Navarro

De la hipocresia

Welcome és un film que reflecteix la crisi dels refugiats tal qual és en la realitat. Si bé no és difícil fer una pel·lícula amb quatre immigrants que es troben al carrer, és admirable la manera en la qual Anees Bazmee plasma la misèria que envolta els refugiats.

Un detall que em va cridar prou l’atenció va ser quan el veí del protagonista francés va cridar la policia quan va descobrir que estava acollint als dos iraquians. Hi ha un pla en què, després de discutir, el veí tanca la porta i es pot apreciar que a terra hi ha una estora que fica Welcome. Potser és aquesta l’escena més simbòlica del film, ja que mostra la hipocresia de la gent que, encara que a la porta de sa casa tinguen un cartell de benvinguda, de la porta cap a dins son hostils i egoistes.

I encara que és només un film, és veritat. Aquestes coses passen, i la gent, per molt que diguen “welcome”, a l’hora de la veritat no s’ímpliquen, la qual cosa demostra que no només hi ha una crisi de refugiats, sinó també una crisi de valors a escala social. Ana Romero

Welcomeestà d’actualitat per un preciós film recent:  Le Havre,  tan prop del Calais que ens mostra la pel.lícula de Lioret. Aquest film recent torna a tractar el tema de l’emigració des d’una òptica ben original, tan per l’optimisme com per l’anacronia volguda. No és, però, el cas de Welcome, film que allarguen i comenten els nostres alumnes.

 TOT CANVIANT EL FINAL

Si hi ha un comentari que es repeteix entre l’alumnat en cadascuna de les pel.lícules que expliquen situacions reals o amb un rerafons social és: “El final no m’ha agradat”. Potser perquè agradar té un to positiu, feliç, i les històries haurien d’alegrar-nos la vida. Hi ha realitzadors, però, que ens volen narrar trossos de la realitat, potser perquè són d’allò més optimistes i pensen que només contant la veritat podem ajudar a millorar-la.

La proposta creativa estava clara. Aquesta vegada l’alumnat de Valencià: llengua i imatge canvia els comentaris (mantenim els del curs passat, d’ahí ‘again’) per propostes diferents per a un final ‘més feliç’. De vegades, tanmateix, aconsegueixen augmentar la tragèdia final.

Quan el Bilal està creuant el canal de la Mànega, els anglesos el veuen i ell no pot escapar i el pugen al vaixell. El xiquet es fica a plorar perquè pensa que el van a tornar a França, però el porten a Anglaterra perquè és un refugiat de guerra i com que ja està en terres angleses l’han d’acceptar allí.
El Bilal, quan ix del camp de concentració on estava, mira el paper de la direcció de la Mina i el telèfon de Simon i està tot banyat i no entén res. Ell va preguntant a tothom si algú la coneix, però mai ningú diu que sí. Mireya Jiménez

 Bilal creua el canal d’Anglaterra. Però els guardacostes el troben i se’l porten a centre d’immigrants. Quan surt del centre a buscar a la Mina, però el problema és que no la troba. Va trucar al germà de la Mina, i li va dir que no estaven a l’Anglaterra. Que ells estaven en Iraq, on la seua germana estava contraent matrimoni. El Bilal es torna boig, perquè tot l’esforç que havia fet no li ha servit per a res. El noi és adoptat per una família, qui li donen els papers. Quan la Mina torna a Anglaterra amb el seu marit, es dóna compte que el seu ex havia obtingut els papers i que ell estava allí per ella. Però com que ella estava casada amb el seu cosí, no tenia cap possibilitat amb ell. El Bilal queda en veure la Mina. I ella es dóna compte que aun esta enamora d’ell, el Bilal li diu que deixe al seu marit. Per anar-se’n junts. Però ella li diu que no és possible, perquè esta emborrassada del seu marit, el Bilal li diu que no hi ha cap problema, que poden estar junts sense problema. Però la Mina no accepta, i finalment el Bilal li fa cas. No juga amb el Manchester, però sí que va fer cas al seu amic i es va fer nadador. Hakima Zaitouni

El Bilal estava creuant el canal quan va ser sorprés per un vaixell pesquer, el van pujar i li van donar treball durant dos mesos. La Mina va en fermar a causa de no menjar, per la qual cosa no es va poder casar. El jove va ser admés a l’Anglaterra per ser un refugiat del seu país que estava en guerra. La Mina i l’emigrant es van veure, però el pare la Mina no el volia, la qual cosa va fer que s’escaparen els dos a França a la recerca de Simon. Van comprar dos passatges de vaixell, aquest es va afonar a meitat trajecte i es van morir tots dos junts. Van ser reconeguts per Simon, el qual va cridar a la família la Mina per contar-li la trista noticia. El canal va passar a ser vigilat per l’exèrcit anglés i francés perquè mai més ningú intentara creuar-lo.
Però els dos governs també van fer un pla per ajudar als emigrants per aconseguir els papers per viure en el país i deixar de ser emigrants. Però l’ajuda era sols per a aquells en què els sues països estaven o acabaven d’eixir d’una guerra. Alberto Jiménez

En aquesta pel·lícula es tracten temes molt diversos. Un dels temes que mes m’ha agradat i mes m’ha cridat l’atenció ha estat el de la caritat. Se’ns presenta d’una forma molt directa en la pel·lícula, ja que el protagonista és un immigrant il·legal. El jove kurd es veu desemparat a França al no tenir a ningú que li ajude a viatjar a Anglaterra. Veurem les primeres mostres de caritat en voluntaris que gràcies a la seua bona voluntat i interés pels altres, decideixen ajudar a gent del carrer que ho necessite proporcionant-li menjar i beguda a aquells que ho necessiten.També apreciem la caritat en el Francés que decideix ajudar al jove immigrant, principalment per impressionar a la seua exdona, cosa que aconsegueix ràpidament, però a mesura que passa el temps van forjant nous llaços i estrenyent-los cada vegada més, per la qual cosa la caritat que mostra el Francés serà ara per voluntat pròpia i no influenciada per factors externs.
Però no sempre se’ns mostrés a la caritat de manera positiva en la pel·lícula, també ens ensenyés la falta de desig moral per ajudar als altres i fins i tot trobem dificultats imposades pel propi govern d’un país “civilitzat” en el qual es castigava de forma legal i implacable als qui intentaren ajudar a aquestes persones desemparades..Sebastian Ramirez

Final diferent: Bilal no pot escapar dels guardacostes i l’agafen. El tornen a França, on Simon el vol ajudar de nou deixant de banda els problemes que pot tindre. Simon li busca treball, però és clar, com és il·legal ningú el vol, aleshores Simon fa que finalment Bilal aconsegueix pasaport. Però primer necessitava diners per anar, troba un treball de forner en una tenda, després d’un any la Mina ja està casada amb el seu marit que no vull, però el Bilal ja té els diners suficients doncs va cap a l’Anglaterra per a escapar amb la seua dona.
En arribar a Anglaterra acompanyat de Simon, agafen a Simon perquè havia tingut contacte amb la mafia per a aconseguir el pasaport de Bilal. Simon li diu a Bilal que no pense en ell, que ha de anar amb Mina per a casar-se amb ella. Bilal li prometeix que tornarà per ell, Bilal un poc alterat va córrer cap a casa de la Mina. Va trobar al pare de la Mina on li va expulsar de la seua casa, Mina ix corrent darrere d’ell.
Aleshores va escapar de la seua casa sense agafar res i es van quedar en un hotel uns dies per a poder salvar a Simon, quan va aconseguir tot els diners per a liberar-li, els tres van tornar a França per a tindre una nova vida.
Simon va tornar amb la seua ex i Bilal va tindre 2 fills amb la Mina. Cristina Garcia

  

Bilal aconsegueix arribar a la seua destinació (concretament, a la costa anglesa), evadint sense problemes el vaixell del guardacostes, però arriba just el dia del casament de la Mina. Així doncs, davant que es troba cansat, agafa un taxi i, davant que hi tarda 2 hores en arribar, ho aconseguix gràcies al paper on té apuntada l’adreça de la Mina. Però quan s’apropa a la seua casa, una veïna de la Mina li diu que es troba en l’església de Londres, a punt de casar-se. Així doncs, Bilal torna a agafar un taxi i arriba a l’ església, i entra just quan Mina havia de vessar el seu “marit”, i Bilal li declara els seus sentiments. La Mina decideix suspendre la boda per quedar-se amb Bilal, i els pares de la Mina li donen una oportunitat. Daniel Tarin

Bilal mor. Però Simon i la seua dona intenten escapar de la policia junts perquè els busquen per ajudar als immigrants i els volen ficar a la presó. Van amb el seu Renault Clio en una persecució amb tres cotxes de policia després de 20 minuts de persecució ell i la dona tenen un accident i mor la dona en l’acte.
S’emporten a Simon a l’hospital i al cap d’una setmana mor per les ferides graus que tenia. La policia crida a casa de la Mina per a informar de la mort de Bilal i la Mina s’escapa de sa casa se suïcida en el mar, en la mateixa costa on havia mort el Bilal. Pero abans de morir la Mina escriu una nota dient que volia que la soterraren amb Bilal. Però la seua família va voler que la soterraran a Anglaterra. Jose Arjona

Quan el Bilal està creuant el canal de la Mànega, els anglesos el veuen i ell no pot escapar i el pugen al vaixell. El xiquet es fica a plorar perquè pensa que el van a tornar a França, però el porten a Anglaterra perquè és un refugiat de guerra i com que ja està en terres angleses l’han d’acceptar allí.
El Bilal, quan ix del camp de concentració on estava, mira el paper de la direcció de la Mina i el telèfon de Simon i esta tot banyat i no entén res. Ell va preguntan a tothom si algú la coneix, però mai ningú diu que sí. Jorge Rovira

El tema que vaig a tractar és la dedicació. – En aquesta pel·lícula, Bilal mostra una força de voluntat impressionant. De primer passa 4000 kilòmetres fins a França i intentant travessar el canal de la Mànega va ser detés. El van portar a jutjat, però va ser lliberat perquè van decidir que és un refugiat de guerra i, segons la llei, han de proporcionar li refugi. Va decidir que amb camió no en podria fer el passatge, ja que tenia una fòbia a les bosses que s’havia de ficar al cap. Va preferir la idea de travessar el canal nedant. Per lo boig que semblava això, finalment el va fer. Ho va provar dues vegades, una el van detenir uns pescadors i el van tornar cap a França. A la segona, va estar tan prop d’aconseguir-ho, però altra vegada van intervenir els oficials. Intentant fugir-ne, s’ha ofegat desgraciadament. Aquest fet mostra un comportament de dedicació extrem. Tot el sofriment que va patir fou per a aconseguir un únic fet que s’havia proposat, veure a la seua noia. Amb el fi d’aconseguir travessar el canal, anava cada dia a una piscina per a entrenar-se, on va conéixer a un home que el va entrenar i li va ajudar amb tot el que podia. Tal era la seua dedicació, que es quedava a practicar fins i tot a nit, quan tancava la piscina. No se vosaltres, però a mi m’agradaria posseir la seua dedicació. Hristo Mladenchev

Quan Bilal estava creuant el canal de. Els que estaven en el vaixell d’Anglaterra els va veure i van anar per ell, quan ja estaven prop es van donar conter que el xic ja no estava,Bilal es va submergir baix de l’aigua amb molta precisió, els navegants del vaixell en donar-se conter que no estava es va anar i Bilal amb molt d’atenció va continuar nadant fins a quan el vaixell s’havia allunyat. Amb molt esforç i esgotament va aconseguir creuar i entrar a Anglaterra. Ell es va posar en contacte amb la seua nóvia i ella li va dir el dia en què es casava i l’hora. Quan va arribar el dia, estava a punt de casar-se amb el xic que son pare li obligava, quan va aparéixer Bilal i va parar la boda, li va entregar l’anell que li va donar el seu amic Simon el pare d’ella es va cabrejar i va fer que l’expulsaren de la boda, i va continuar. No va aconseguir que no es casara però dos dies després, ell va parlar amb Mina i van quedar en fugir d’Anglaterra en secret. Aquell mateix dia van partir a França, ella estava trist per què s’allunyava de la seua família i ames no sabien res d’això però per altre costat estava feliç perquè anava a tenir una vida al costat del xic que volia. Paula Fernández

Bilal va nedant pel Canal de la Mànega per a anar a Anglaterra i estar amb la seua novia Mina, que s’ha casat, obligada, amb un cosí del seu pare que ella no coneixia. Quan li falten 600 metres per a arribar a la costa li pica una medusa que li paralitza la cama. Després un pescador el porta a l’hospital i criden a Mina. Passat un temps ell es cura i li dóna l’anell que li havia regalat Simon, de diamants i safirs, com a símbol que vol que es case amb ella. Mina accepta. A la boda acut el seu entrenador de natació, Simon, i la seva dona, que ha  tornat amb ell. Andrea Caro

Quan Bilal esta a punt d’arribar a la costa, els policies l’agafen i el porten detés. Després el duen a judici i, en ser la segona vegada que intentava entrar a Anglaterra, el declaren culpable i el porten a la presó. Després d’uns quants dies, desesperat, fuig de la presó per aconseguir arribar abans de la boda de Mina i li demana que no es case amb l’altre… però la policia entra en l’església i el porta a la presó una altra vegada. Després d’una hora ho intenta de nou i ho aconseguix. Arriba a l’església i para la boda però la policia el troba i el torna a la presó.
5 anys després ix lliure i intenta buscar la seua nóvia però ja era massa tard perquè el seu pare l’havia obligat a casar-se finalment, i va tindre dos fills, anomenat un d’ells Bilal. Torna al seu país on es rebutjat pels seus pares i per la seua família però coneix a una noia. S’enamoren i acaben per crear-se la seua pròpia família i oblidarse del passat i anant a França. Bidal i Simon es fan molt bon amics i decideixen viure en el mateix edifici junts. Simon reconquesta a la seua ex-novia i es tornen a casar. Lorena Micula

Bilal aconsegueix anar a Anglaterra nadant i quan arriba es dóna compte  que li falta l’adreça de la seva nóvia. Arriba a una cabina de telèfon i crida a Simon i li la diu. Quan arriba a la casa de Mina no hi ha ningú i se’n va a apassejar. Arriba a un camp de futbol i comença a jugar. Un observador el fitxa per al Manchester de juvenils i al poc de temps el pugen al primer equip a jugar amb el més grans. La Mina es separa del seu marit i es casa amb el Bilal i viuen molt feliços i tenen 4 fills. Javi Alarcón

Bilal se’n va anar de casa de Simon cap a la platja per a poder creuar nadant el canal de la Mànega. Simon se’n va a buscar-lo però no el troba. Mentre, Bilal, quan estava nadant va veure un vaixell i va intentar que no el veieren, però els que anaven en el vaixell sí que el van veure. Bilal, quan es va donar compte que el seguien els va evitar sumergint-se baix l’aigua, els que estaven en el barco era la família de la seua novia i Mina. Bilal es van enfonsar  però Mina es va tirar a l’aigua per a intentar salvar-lo.
Quan Bilal es va despertar estava en casa de la seua nóvia. Es va alçar i va anar cap a on estava Mina i es va agenollar i va traure l’anell que li havia donat Simon i li va demanar matrimoni i ella li va dir que ja s’havia casat. Bilal va tornar a França i es va entrenar per a ser nadador professional i va acabar ser el millor nadador del món. Jaime Muñoz

Mentre Bilal està creuant l’estret de la Mànega, la seua núvia Mina s’està casant amb el seu promés, però es penedeix de casar-se amb aquell desconegut i surt de la església, dirigint-se al port, on ella esperava trobar el seu estimat.
Bilal, que estava nedant, es para i comença a recordar la seua infància, amistats, família, Mina… D’una forma nostàlgica i anecdòtica, mentre succeix aquest fet, Bilal comença a afonar-se en la mar, on la temperatura és inferior a deu graus centígrads, i on no pot estar més d’una hora. Finalment, transcorregut mig minut, s’adona que s’està afonant i torna a la superfície i aturdit per l’afonament reprén l’activitat. A l’altra part de l’estret, Simon, el seu professor de natació i gran amic no sap on es troba, ja que van quedar per a prendre un café i Bilal no hi va acudir a l’encontre. Simon està desesperat, ja que Bilal és el més paregut a un fill per a ell i l’estima molt, ja que la seua dona no els pot tenir perquè va tenir un accident de trànsit i es quedà en una cadira de rodes, amb les cames i l’estómac destrossats per la col·lissió d’aquest.
Mentre Bilal arriba a la costa anglesa, s’adona que s’està apropant un vaixell, però no sap molt bé quina procedéncia té. Quan està a menys de 50 metres, veu a Mina i torna a recordar tots els moments que van passar junts. Mina s’adona que el nadador és Bilal i ràpidament s’introdueïx a l’aigua i comença a enfonsar-se, però malauradament, passa un vaixell pesquer i l’agafen amb la xarxa de pesca, ell de sobte intenta escapar, però és molt tard i finalment acabà ofegat. Pablo Trigueros

Bilal desapareix i es veu que esta nadant en el mar intentant creuar el canal per vore la seua novia Mina però  apareix un vaixell de guardacostes anglesos que el cacen i el porten a la presó d’Anglaterra per immigrant il·legal. Quan aconsegueix sortir es dóna compte que era de nit i va corrent a veure a Mina però en arribar no recorda l’adreça i ha perdut el paper on la tenia anotada. Simon apareix i li conta que ell ha pagat la fiança i que té la nota, Bilal corre fins al domicili de Mina però quan aplega s’havia cassat amb el amic de son pare. Bilal deprimit per no poder casar-se amb ella torna a França amb l’amic i continua entrenant per a ser un bon nedador. Finalment el no haver-se casat en Mina el va ajudar a fer-se un campió de natació i competir en els jocs olímpics però en el fons seguia estant enamorat de Mina i encara que tenia fama i fortuna era molt infeliç. Alejandro Ocaña

Quan Simon es dóna compte que Bilal s’havia deixat l’adreça a casa, decideix anar a buscar-lo per ajudar-lo a creuar el canal de la Mànega, per a que poguera veure la seva estimada, i intentar convèncer els pares de Mina per a que no la casaren amb el seu cosí, sinó que la casaren amb Bilal, que era de qui estava enamorada realment. Quan mou cap a Anglaterra, s’entera que Bilal ja havia arribat a Anglaterra però no sabia on havia deixat l’adreça de Mina, aleshores aquest, truca a Simon i li diu que havia perdut l’adreça, i ell li contesta que ell estava de camí per a ajudar-lo. Aleshores queden en un lloc en concret i li dóna l’adreça. Van junts a casa de Mina i encara que els costara, acaben convencent els pares per a que es casara amb Bilal. Aquests celebren la boda, i encara que el pare de Mina no estiguera d’acord del tot, la boda transcorre perfectament. Aleshores, Bilal aconsegueix els papers, i es posa a jugar a futbol, que era el seu somni. Va començar anant a l’escola de futbol d’un equip anglès poc conegut, però aconsegueix ser fitxat per el Newcastle, que encara que no siga l’equip on volia jugar, és bo. Podria arribar a jugar amb el Manchester United, però encara faltava un temps per a ser fitxat. Jesús Albiol

EL CURS PASSAT JA EN PARLÀVEM
Welcome ens conta la història de un jove que vol anar a Anglatera per poder reunir-se amb la seva núvia Mina. Bilal intentarà fer el possible per estar amb ella i per això recorre a Simon que intentara fer tot el que puga per ajudar-lo, ja que el considera com si fos un fill. Ens transmet una història de superació i de valentia per part de Bilal a més es topa amb altres problemes com que a la Mina la volen obligar a casar-se amb un altre home. Bilal farà el possible per arribar nedant.
La pel·lícula  m’ha agradat molt. A més, no és de les típiques ‘americanes’ que sempre acaben be per a tots i molt feliços en aquesta ens conta una història veritablement apassionant i ens diu que per amor es poden fer moltes coses, fins i tot ariscar la vida i renunciar a alguns somnis. Beatriz

‘’Welcome’’ així es diu el film del director frances Philippe Lioret que ens conta la història de Bilal, un jove Kurd que intenta emigrar a Anglaterra per a vore a la seua núvia que acaba d’emigrar a aquell país, però el seu viatge es para bruscament quan a França el detenen creuant la frontera. Allà coneix Simon, monitor de natació i el seu entrenador quan ell comença a preparar-se per a creuar l’estret nadant. Aquest film mostra dues històries d’amor diferents, la de Simon, que acaba de divorciar-se de la seua dona, i la de Bilal que vol vore a la seua novia, Mina, a la qual son pare la vol casar amb un amic d’ell, amb molts diners. Quan Bilal s’adona de la situacio, intenta anar nedant, la primera vegada l’agafen, la segona… S’haurà de vore per a comprovar-ho. Dani

Bilial un jove de 17 anys ha creuat tota Europa per reunir-se amb la seva amada, una xica de la seva edat que viu a Anglaterra. Bilial arriba il·legalment a França, vol arribar a Anglaterra creuant el  canal de la Mànega. En la seua estada a França coneix Simon un campió de natació que treballava en una piscina. En eixa piscina Simon li dona classes de natació però insiteix que no creue el canal, ja que nedar en el mar és molt diferent a nedar en una piscina. A banda de la gran distancia també estan els grans corrents i a més és una zona molt transitada per vaixells. Bilal no escolta a Simon…  Ángel Alarcón

Bilial, un jove de nacionalitat kurda, ha travessat Europa per a reunir-se amb la seua novia que ha emigrat a Anglaterra. Però el recorregut es para a Calais, un ploble de França, i li impedeixen creuar el Canal de la Mànega. Aixi coneix Simon, un mestre de natació. Aquest asombrat per la seua vida, i per tot el que ha fet per a veure a la seua novia, l’ajuda molt. Bilal fa tot el possible per travessar cap a Anglaterra però… Sergiu

La pel·lícula de Welcome m’ha agrada’t molt. En ella es tracten diversos temes, com l’amor, la immigració, la vida dels musulmans, etc. En Bilal vol eixir de França cap a Londres per a aconseguir veure la seva novia, la Mina. Encara que ho té molt difícil per la seua procedència, lluita contra tot per l’amor que l’uneix a ella. Un amor, am tot, impossible perquè a ella l’obliguen a casar-se amb un home que ella no vol i quasi ni coneix. Pareix molt dur haver de separar-te del teu amor, però és una situació molt comuna en el món musulmà. També es tracta l’amor en altres seqüències de la pel·lícula amb Simon, l’home que ajuda en Bilal, amb la seva dona, mostrant que és veritat la dita que diu que on va haver foc queden cendres.
Un altre tema que tracta la pel·lícula és la lluita per a aconseguir un somni, com és per a d’ell ser un jugador de futbol del Manchester United. No es planteja ni per un moment deixar anar els seus somnis i començar una nova vida a França, enlloc de fer ninguna bogeria com la que té pensada per a arribar a Londres, amb un gran final inesperat provocat pero la por que té, perquè durant la seua vida ha vist que no podia confiar en quasi ningú, i menys en l’ajuda de la policia, etc.
És molt lleig veure com la gent de la ciutat on en Bilal arriba es tan egoista, que enlloc de guardar un  secret i ser bones persones, critiquen i denuncien tot el que veuen.
Espere que tots els que vegen aquesta pel·lícula sapiguen apreciar el que representa i intentar ajudar a que açò canvie a partir d’ara, i tots siguem tractats com a persones, no com a animals. A més, és molt bona i us agradarà molt, també el final, que representa la fi d’un somni que durarà per a sempre. Nerea Hernàndez

Bilal és un jove de 17 anys. Ha creuat l´Orient proxim i Europa per reunir-se amb la seua novia, en Anglaterra. Però s’ha d’esperar a França  perquè li impidixen creuar el Canal de la Manega. Decideix aprendre a nadar i així creuar aquest canal nadant. Bilal comença classes de natació am un professor que l´adopta en sa casa, potser per a salvar la seua relació amb la seua dona, que és molt caritativa i li agrada ajudar als més desfavorits. Cristian Sánchez

Welcome es una pel.lícula que d´un xic de 17 anys anomenat Bilal que vol creuar nedant el canal de França a Anglaterra. Vol anar a Londres i així reunir-se amb la seva núvia Mina i té la idea de dedicar-se al futbol professional jugant en el Manchester United.  Simon, un moniotorm de natació, l’ajuda portant-lo a sa casa a dormir i a menjar arriscant-se a que el detinguen per portar estrangers il.legals a casa però a ell li dóna igual i l’ajuda en tot el que pot fer, encara que intenta convercer-lo que es una botgeria i que seria molt millor que es quedés a França i intentar escomençar una nova vida allí.

Aquesta pel.lícula m´ha agradat molt perque es una pel.lícula molt diferent a les típiques americanes, es una pel.lícula europea que podria ser veritat en la vida real no com les americanes que sempre acaben bé per a tots i no podrien passar en la realitat. Lluís