THE STATION AGENT. Vías cruzadas

Un nou exemple de traïció en la traducció ens el dóna aquesta preciositat de film de Tom Mc Carthy (també realitzador del magnífic The visitor, 2008), que va guanyar el premi del públic del famós festival de Sundance (el de Robert Redford), els premis dels jurats dels festivals de Valladolid i Marraqueix, tots al 2003. Potser els distribuïdors d’ací també volien jugar amb el que havia donat aquell Short Cuts de Robert Altman, traït com a Vidas Cruzadas.

L’amistat és el tema bàsic d’aquesta meravella i no hi ha personatge del film que no ens enamore, tot i les marcades diferències de personalitat. ‘La solitud es porta millor quan és compartida’ Aquesta paradoxa que hem llegit en algun lloc s’adiu perfectament a l’argument d’aquest Cap d’Estació, que recorre vies solitàries i troba d’altres vies-vides que s’hi creuen. Potser també, açò explique la traducció-traició del títol en espanyol.  

FITXA TÈCNICATÍTOL ORIGINAL:  The Station Agent     ANY:2003     PAÍS:  USA
DIRECCIÓ: Thomas McCarthy        GUIÓ:  Thomas McCarthy
MÚSICA:  Stephen Trask                   FOTOGRAFIA:  Oliver Bokelberg

REPARTIMENT:   Patricia Clarkson , Peter Dinklage , Bobby Cannavale , Michelle Williams.
PRODUCTORA:   Miramax
PREMIS: 2003: Premis BAFTA: Millor guió original
2003: Festival de Sundance: Premi del Públic, Millor guió, Premi Esp. Jurat (Clarkson)
2003: Festival de San Sebastià: Premi Especial del Jurat

GÈNERE:  Drama,Cinema independent, l’amistat

Aquest drama tracta de com 3 persones totalment diferents de gustos, però que els unia unes poques coses, la marginació de la societat i que han tingut una vida molt difícil, cada u de distinta forma. Aquesta cinta et fa reflexionar de com la gent pot arribar a ser tan cruel en alguns casos, i aquesta cosa els va ajuntar fortament a banda de tindre problemes entre ells.
Primerament la pel·lícula presenta Fin, un home amb una deficiència, és nano, la gent li ha estat fent la vida impossible, i per això no volia arrimar-se a ningú, és un home molt reservat, però també molt bo, no te rancúnia amb ningú. Per la desgràcia del fet que es va morir el seu soci, va haver de viure en l’estació, on va aparèixer Joe, un xic cubà que té al seu pare malalt i ha de treballar fent el que feia el seu pare, aquest home pareixia no tindre bons amics, ell no més volia eixir i divertir-se, però finalment gràcies a Fin a fer més coses. I per últim, el tercer personatge, Olívia, una dona madura que es va aïllar de la gent que li feia recordar al seu difunt fill tots els dies, a més del seu marit el qual no més vol parlar amb ella.
En conclusió, aquesta pel·lícula valora moltes coses, l’amistat tan forta de tindre amb qui recolzar-te en els moments roïns, a més del que ja he dit, la soledat, i que a més l’amistat o l’agraïment només es pot demostrar d’una forma, sinó també amb un bes, sense haver de ser un compromís de nòvio.
Cristina García Maya

The station agent és una pel·lícula que ens pot aportar molt a les nostres vides, ja que aquesta societat no respecta les persones, ni tampoc les valoren. Per això aquesta pel·lícula ens ensenya a què per molt diferent que siga una persona a nosaltres no hem de faltar-li el respecte, ja que la persona pot sentir-se ofesa, en aquest cas Fin, una persona d’estatura petita, que se sent diàriament ofés pels comentaris que li fan i per això no se socialitza amb les persones, ja que li fan sentir-se diferent. Però coneix Joe, una persona que té cura de son pare, ja que està malalt i Olívia, una dona separada, que sofrís per un fill que es va morir. Els tres empatitzen i acaben sent amics, cada un amb els seus problemes s’ajuden i es consolen mútuament.
Paula Fernàndez

La pel·lícula ha estat molt entretinguda, encara que haig de reconéixer que al principi va ser una mica avorrida. Respecte als personatges són tan diferents i alhora tan iguals que a partir de que es van conéixer no podien estar els tres separats, van aprendre a estar els tres junts perquè encara que no ho volien reconèixer sabien que es feien falta els tres. Fin és un personatge d’alçada petita, per la qual cosa tots es burlen d’ell. Olivia és una dona separada i se li va morir el seu fill al que troba afaltar moltíssim i per ultim està Joe, un cubà que té un bar, el pare del qual està malalt.
Alberto Jiménez

El tema central de la pel·lícula és l’amistat i la soledat. Els tres personatges comparteixen el mateix sentiment, la soledat. Fin el protagonista principal se sent sol perquè el discriminen per patir nanisme, després Joe és un personatge peculiar i encara que no estiga sol, és molt pesat. I per últim Olivia és una dona que ha perdut el seu fill de dos anys i des que el va perdre la seua vida no té sentit.
El títol fa referencia a la seua relació perquè al principi no es coneixen de res i al final acaben sent amics i encontrant una via en comú. És un film que t’ensenye molts valors de la vida, com ara l’amistat, l’amor i no discriminar a la gent per com és.
Ximo Martínez

La pel.lícula tracta de tres persones diferents, però a la vegada molt paregudes.Un d’ells, Fin, és nanet, sempre ha estat sol perquè no ha tingut confiança per a parlar amb ningú, ja que el tracten con una persona diferent, per exemple quan va pel carrer la gent li diu coses o quan va a comprar el fotografien…Un altre personatge és Olivia que està separada i el seu fill va morir, a les hores es sent sola, i a més esta enamorada del seu ex-marit. L’últim és Joe que és cuiner i té una furgoneta prop de casa de Fin, a més son pare està malalt.

Els tres es fan amics i encara que cadascú te un caràcter i una personalitat molt diferent, desprès de conèixer-se no podrien viure enfadats uns amb els altres. Marina Esteve

I EL CURS PASSAT DEIEN…
 

Aquest film ens mostra alguna cosa més enllà de les aparences i del que sempre estem acostumats a vore, pel·lícules amb molt pressupost i efectes especials. Fin, un home nano viu en una estació on coneix a Joe, un venedor ambulant que disfruta de la seua vida encara que té problemes familiars, i Olivia, una dona separada del seu home, molt adolorida per la mort del seu fill. Encara que aquest film gira al voltant d’aquestos tres personatges es veu clarament l’evolució de cadascun d’ells, l’amistat que va més enllà de l’aspecte físic i l’eronyança que es pot arribar a tindre pels bons amics. Fin en un principi era un home reservat, que no expressava els seus sentiments, apassionat pel món del trens i que preferia quedar-se en casa abans que sortir al carrer pels comentaris ofensius que poden ferir els seus sentiments, canvia dràsticament gràcies a l’ajuda de Joe, cubà que fa honor al dit carpe diem que finalment, comença a llegir llibres per plaer i distracció, cosa que abans mai hauria fet. Olivia es deixa ajudar per professionals i els seus amics, que són de gran ajuda. Laura Montalban

Fin és un xic que arriba a l’estació i no te a ningú que estiga en ell, es recolza en la passió que presenta en tot moment cap als trens. Coneix a Joe, que és completament diferent a ell, no tenen res en comú, ni el caràcter ni els pensaments i molt menys els costums. En Joe veiem que és molt obert. mes extrovertit, de fet és ell el que en un primer moment s’acosta a Fin, li agrada molt jugar i sobretot parlar i veiem que no és tant educat com Fin. En canvi, Fin, molt mes educat, mostra respecte cap a tot el món, en tots els moments, fins i tot quan sap que a qui observen és a ell. És molt mes reservat i solitari. En un primer moment veiem que a Fin pareix que no li agrada molt la companyia d’eixe estrany per a ell potser podria ser perquè tota la seva vida ha estat acostumat a que l’observen i a no mirar mes enllà de la seva estatura i a vore que en veritat és un home com un altre i, en ocasions, més bona persona que alguns. Poc a poc veiem un clara evolució i Fin va notant que vertaderament a Joe li agrada estar amb ell. Li costa acostumar-se a la companyia però o aconsegueix. Junts van a veure com passa el tren, veuen pel·lícules i passen el temps junts encara que no parlen massa.
També cal destacar el personatge d’Olivia, una dona més madura que ells, divorciada i que acaba de perdre a un fill. I també hi fan amistat.
Ningun dels personatges té cap semblança entre si; són tot el contrari, però el que volia aconseguir el director precisament era això que ens adonarem que les semblances o contradiccions no són prou per a que ens fixem en una persona i enseguida la refusem. Però pareix que el punt en comú que vulga trobar és que totes les persones tenim problemes i passem per situacions difícils i de confiança en nosaltres mateixos i en altra gent. S’han de trencar eixes barreres i vore mes enllà d’un simple problema de estatura. En ocasions les persones que menys es pensem són les que mes ens plenen com la historia de vertadera amistat d’Olivia, Fin i Joe que sempre que es necessitaven han estat units.
Pel que fa a l’estètica direm que és un film molt senzill, no té grans fotografies ni filmacions però pareix importar que el pressupost és el que menys va preocupar a l’autor per a fer aquest film crec que el que volia remarcar eren altres aspectes de la vida quotidiana que en un moment o altre tots podem arribar a sofrir. Beatriz Hidalgo

En aquest llargmetratge el tema principal és l’amistat. Al llarg de tot el film observem com l’amistat està per damunt de totes les coses i els personatges sempre acaben ajudant-se encara que hagueren renyit abans.

El personatge principal és Fin, un enanet que després de la mort del seu company de treball i únic amic, es trasllada a una estació de tren abandonada al camp, en Nova Jersey. El que Fin vol es aïllarse de la gent i estar tranquil, pero no pot evitar involucrar-se en les vides dels seus veïns. Es fa amic de Joe, venedor de frankfurts i hamburgueses; i també d’una xica, Olivia Harris, que acabava de tindre una tragèdia familiar, amb la mort del seu fill Sam. El temps lliure que té el passa amb aquestes dos persones amb les quals va agafant confiança al llarg de la pel·lícula. Fin sempre es preocupa per Olivia ja que es dóna compte que té problemas amb el seu marit. També té una relació d’amistat amb una xiqueta de color negre i amb una rossa.

Observem en aquesta pel·lícula que l’amistat està per damunt de tot, mentre moltes persones es burlen d’aquest personatge, altres intenten fer-se amic d’ell, i encara que discuteixen, al final sempre acaben ajundant-se, com bons amics. Pablo Berbel

El tema central de The station agent és l’amistat entre els personatges. Aquestos són tres; el principal és Fin, un nanet que després de la mort del seu company de treball i únic amic, se’n va a una estació de tren que està abandonada. Fin vol aïllar-se de la gent i estar a soles , però quan coneix els seus veïns passa molt de temps amb ells. L’altre es Joe, que es venedor de frankfurts i hamburgueses i també d’una xica, Olivia Harris, un personatge amb un paper molt tràgic ja que el seu fill Sam, es va morir. Els tres estan relacionats ja que s’entenen molt bé al llarg de la pel.lícula. Un exemple molt clar el podem vore quan els demés se’n riuen de Fin per la seua alçària, ells no li donen importància i es una cosa que poca gent fa. Malgrat que tenen moltes baralles, acaben s’empre sent amics i junts. Sara Segura

 

D’ aquest film m’agradaria destacar la particular amistat que hi ha entre els personatges. Fin, després de la mort del seu únic amic canviara de residència i viurà en una  vella estació de tren. Allí coneixerà Joe, un personatge molt peculiar. Primer Fin rebutjarà la seua amistat amb Joe perquè Fin té complexe, perquè es un enanet. També coneix Olivia, una dona que  no ha superat la pèrdua del seu fill. Però amb el temps Fin acabarà acceptant tant a Joe com Olivia i entre ells es crearà una forta amistat on tots s’ajuden a superar els problemes i complexes o traumes que sofreixen. Una amistat complexa però a la vegada senzilla. Complexa perquè els personatges travessen una situació difícil però senzilla perquè gràcies a la amistat superaran els diferents problemes. Àngel Alarcón

The Station Agent ens conta una meravellosa història d’amistat entre tres persones que un principi són molt diferents encara que si aprofundim més, ens adonem que els tres tenen problemes i que es troben en soledat. En el cas de Fin, el protagonista principal, és nano i se sent observa’t cada cop que està envoltat de gent; Joe és cubà i el seu pare està malalt i ha de cuidar d’ell i per últim, Olivia és una dona que va perdre al seu fill i des d’aleshores sent que la seua vida no té sentit. Durant tota la pel·lícula està present el símbol del tren i cadascú pot interpretar amb llibertat el que el director vol transmetre. Una de les interpretacions podria ser un encreuament de les tres vides o també com a un canvi de “via”, fent referència a l’evolució dels personatges durant el film. En aquest film podem aprendre moltes coses, entre elles que les persones ens sentim atretes per altres persones i moltes vegades no sabem per què. No sempre és per un físic i el exemple és Fin, que atrau a una xica jove i guapa. És una pel·lícula recomanable, no perquè siga una gran producció sinó perquè ens mostra valors que moltes vegades no els valorem i que són molt importants. Tamara Gómez

En aquesta fotografia podem observar l’amistat que posseeixen aquestes tres persones encara sense conèixer-se des de fa molt de temps. Anomenem amistat a aqueixa relació afectiva entre dues o més persones. L’amistat és una de les relacions interpersonals que la majoria dels persones utilitzen en la vida. Aquesta amistat naix quan els personatges troben inquietuds comuns. Hi ha amistats que naixen als pocs minuts de relacionar-se i d’altres que tarden anys en fer-ho; aquesta naix en molt poc de temps però es fa molt fluida. La veritable amistat dura tota la vida. L’amistat es demostra en la preocupació per l’amic, interessant-se pel benestar, problemes i èxits. Per això procuren reunir-se, comunicar-se o conviure entre ells. Un amic és el que esta amb tu en tot moment, el que t’alça quan estàs decaigut. És en la tristesa on l’amistat es posa a prova. Cristian Sànchez

Aquest film m’ha sorprés per varies raons: primerament és un pel.lícula d’un cost mol baix, es nota perquè quasi sempre son els mateixos escenaris al llarg del film i soles ixen 3 personatges principals: Fin, un nanet; Joe, un cubà molt parlador però bona persona i Olívia, una xica que té problemes amb el marit i a part té una depressió molt gran per la mort del seu fill Sam. Els tres es coneixen per circumstàncies diverses: Fin va a viure a una estació abandonada i Joe té la seua tenda davant de l’estació. I Olivia va a vegades a comprar a la tenda de Joe. Però que la película siga de baix cost no vol dir en absolut que siga roïna, el director vol destacar coses mes profundes del que a simple vista es poden veure. Vol remarcar per damunt de tot l’amistat i els prejudicis que tenim. Tots tres tenen problemes. Fin es vol allunyar i aïllar-se de tothom perquè sempre l’estan discriminant per la seua curta estatura. Està molt ben reflectit perquè és el que passa a la vida real, és a dir, aquest film no entra en la “utopia” típica de quasi totes les pel.lícules que hi ha, que tots han d’acabar feliços i casant-se o ha d’haver algún mort de per mig. També Joe té problemes amb el seu pare, i Olivia, com ja he dit, té problemes amb el seu marit. A més d’aquestos tres personatges ix també una bibliotecària, que es una xica jove que es completament el contrari a Fin, pero a pesar d’açò, ella confia en ell i li conta el seu problema: està embarassada i no vol dir-ho al seu nuvi. És un clar exemple de que de vegades es necessita una persona totalment oposta a tu per a que la amistat puga sorgir. I tornant als prejudicis: m’ha encantat la manera com ho ha reflectit el director al llarg del film. Totes les persones de la nostra cultura i societat actual hem sigut manipulats per a mirar les diferències individuals: així, mires a cada persona i el que realment ens impacta es la seua raça, religió, patriotisme, riquesa, classe, inclinacions sexuals o polítiques i cada forma d’identificació arbritrària separatista ha servit per a crear una població facilment controlada en mans de uns pocs. També ens fixem en si és més alt, més baix, més tonto o més intel.ligent, més jove, més ric… Fem estes distincions i les posem en diferents categories, i tractem a les persones basant-nos en aquestes categoríes, creant d’aquesta manera una societat individualitzada i separada entre persones que són com nosaltres. Però si realment mirem bé, si mirem l’essència de cada persona, tots som iguals. Una cosa molt bonica es estar amb una persona i adonar-te’n del que es pareix realment a tu i no del que es diferencia, perquè l’essencia en mi és, de fet, la mateixa essència que la teua. I, d’aquesta manera, entenem que tots som un i que ens hem de deixar de prejudicis per a poder ixir en davant. Jesús Albiol

En aquesta pel·lícula es tracten diferents temes actuals, però el que més m’ha cridat l’atenció és el tracte especial que reben les persones que són, per dir-ho d’alguna forma, especials. Aquesta foto és de la seqüencia en la que el protagonista, que pateix nanisme, va al supermercat per a fer unes compres i com  a la dependenta li va cridar l’atenció, li va fer una foto, cosa que no se perquè ho va fer. Apart d’aquesta seqüència també en trobem d’altres en les quals el protagonista es humillat per ser nanet com en la que esta passejant pel carrer i una colla de xiquets li diu: “On  t’has deixat a Blancaneus?” Sara  Kedar.

Aquest film tracta sobretot de l’amistat que és el que vol destacar principalment l’autor, i com més ho destaca és amb el final de la pel·lícula. L’amistat està per damunt de totes les coses i sempre intenten ajudar-se els uns als altres. El personatge principal es diu Fin que es trasllada a una estació de trens per a aïllar-se i oblidar-se de la mort del seu company de treball i únic amic. En arribar a la estació es fa amic d’una xica que es diu Olivia a la qual se li havia mort el seu fill i també de Joe que és venedor de franckfurts. Fin intenta ajudar en tot moment la seua amiga Olivia perquè després de la mort del seu fill comença a tindre problemes amb el seu marit. Els tres amics tenen personalitats diferents i gustos diferents, però gràcies a la amistat que tenen deixen el problemes enrere.És un bonic film per a totes aquelles persones que pensen que l’amistat està per damunt de tot. Mª José López

En aquesta pel·lícula predominen diversos temes. Podem dir que un dels principals és la soletat. Els tres personatges més importants de l’obra ens mostren aquest sentiment des de diversos punts de vista i diversos casos diferents, però en realitat, és un gran motiu pel qual les seves vides es creuen, com aquelles vies del tren. Tots tres són persones molt diferents a causa de les vides que porten, però mitjançant el diàleg, passar el temps junts, i l’amistat, que és un altre tema del film, compartiran interessos i hobbies que, encara que a algú no li cridara l’atenció abans, descobrix en ells una satisfacció i una manera de passar el temps diferent. Belén Morillas.