Cinc exemplars s’escampen d’aquest arbre ombriu. Arrapa les parets del centre, vora l’hort i al jardí de la Figuera.
Ferran, amb destresa, l’ha educat i el procura esporgar les setmanes culturals.
Amb tot, l’animalet no deixa de crèixer, potser per veure el sol.
Tamara Gómez, protectora d’imatge d’aquest arç, súbtilment el despulla i resta sense fulla.
Ens confessa, però, que no troba poesia alguna que ens en parle.
Doncs…
El repte està servit.
Prometem un convit
a qui, des d’ara al març,
trobe un poema a l’arç.
I si aplega primer
el treurem al febrer.
