En un racó de l’Institut, acomplexat per la verdor de la morera, subsisteix un saüc que allà als masos és rei d’apoteques i dida de constipats. Alejandro Ocaña n’ha fet el seguiment tardoral i ha trobat un poemeta que ens en parla.
Un baf de primavera
Ens ha arribat de lluny,
un regal del record
i un baf de primavera
que ens embriaga a tots dos.
Han caigut moltes pluges
amarant-nos l’enyor
i ens ha marcit la ufana
la flama de mil sols.
Però a despit de les hores,
sota el saüc en flor
encara avui flaireja
la mateixa sentor,
que a redós del saüquer
– llit de menta i fonoll –
aquella tarda tèbia
vam pujar al cel tu i jo.
Joan Adell Àlvarez
Brumari (Blanes, la Selva- 1938)
