No, no és cap arbre de l’Institut. L’ametler hi era però se’l va tragar una caseta veïna dels laboratoris. Amb tot, ve al cas penjar aquestes dues fotos per entendre com la tardor ha estat una primavera d’estiu i com l’hivern, encara avui, no s’ha decidit a entrar. Una masovera ens diu que els ametllers són molt innocents i, a la miqueta de calor que els mostre el gener, ja s’enganyen i obren llurs flors.
El fred, no se’l mengen les rates.
Déu ens lliure de frares i capellans… i dels freds tardans.
D’aquestes dues dites podem sospitar, sense massa risc, que alguna ametla es gelarà. Els savis de la muntanya ens diuen que la flor no pateix massa però quan es fa ametleta, si aplega fred, que aplegarà, es gela. El que els fa por és el fred del febrer i març.
La segona dita, sentida entre anticlericals tossals, sembla digna d’aquell Anselm Turmeda.
I passa que les fotos que havíem d’haver penjat dels nostres arbres s’han ajornat, tardorals com són, perquè no els havia caigut encara tota la fulla. Ja tenim, però, el nostre oró. I aquesta setmana vindrà la figuera, la servera, el saüc…
