FITXA TÈCNICATÍTOL ORIGINAL: A Room with a View ANY: 1985 PAÍS: Regne Unit
DIRECCIÓ: James Ivory GUIÓ: Ruth Prawer Jhabvala
MÚSICA: Gabriel Yared FOTOGRAFIA: Tony Pierce-Roberts
REPARTIMENT: Maggie Smith, Helena Bonham-Carter, Denholm Elliott, Julian Sands, Simon Callow, Patrick Godfrey, Judi Dench, Fabia Drake, Joan Henley, Amanda Walker, Daniel Day-Lewis, Maria Britneva, Rosemary Leach, Rupert Graves, Peter Cellier, Mia Fothergill
PRODUCTORA: Goldcrest Films International
PREMIS: Als Estats Units
Premi Oscar 1987 : a la millor direcció d’art/ escenografía (Gianni Quaranta, Brian Ackland-Snow, Brian Savegar, Elio Altramura)
Premi Oscar 1987 : al millor disseny de vestuari (Jenny Beavan y John Bright)
Premi Oscar 1987 : al millor guió (Ruth Prawer Jhabvala)
Premi Globo de Oro 1987 : a l’actuació més destacada d’una actriu en un paper secundari – cine (Maggie Smith)
Premi NYFCC 1986 : a la millor fotografia (Tony Pierce-Roberts)
Premi NYFCC 1986 : al millor actor secundari (Daniel Day-Lewis)
Premi National Board of Review 1986 : a la millor pel·lícula
Premi National Board of Review 1986 : al millor actor secundari (Daniel Day-Lewis)
Premi Writers Guild of America 1987 : al millor guió – cine (Ruth Prawer Jhabvala)
Premi Kansas City Film Critics Circle 1987 : al millor actor secundari (Denholm Elliott)
Premi Kansas City Film Critics Circle 1987 : a la millor actriu secundària (Maggie Smith)
Premi Independent Spirit Awards 1987 : Distinció especial
A Europa
Premi BAFTA 1987 : a la millor actriu (Maggie Smith)
Premi BAFTA 1987 : a la millor actriu secundària (Judi Dench)
Premi BAFTA 1987 : al millor vestuari (Jenny Beavan y John Bright)
Premi BAFTA 1987 : a la millor pel·lícula (Ismail Merchant y James Ivory)
Premi BAFTA 1987 : al millor disseny de producció (Gianni Quaranta y Brian Ackland-Snow)
Premi London Critics Circle Film Awards 1987 : a la pel·lícula de l’any.
Premi David di Donatello 1987 : al millor director estranger (James Ivory)
Premi David di Donatello 1987 . A la millor pel·lícula estrangera (James Ivory)
Premis Sant Jordi de Cine 1987 : a la millor pel·lícula estrangera (James Ivory)
Premi Guild of German Art House Cinemas – Oro 1988 : a la millor pel·lícula estrangera
GÈNERE: Drama-Romanç
A room with a view ens conta la història d’una jove que viu en una societat reprimida, i que s’enamora d’un xic diferent als de l’època, en Florència. En la pel·lícula es fa una crítica a la societat d’aquell moment, a la repressió, a la falta de llibertat, etc. Lucy sofreix una evolució; al principi era una una jove reprimida que es comportava com una jove de la seua edat i de la seua època, però, quan s’enamora de George, es comença a veure una nova Lucy, més lliure i que pensa per ella mateixa. És una pel·lícula que destaca pels seus detalls cuidats en il·luminació i fotografia. La majoria d’escenes es roden en exteriors i la naturalesa assoleix una gran importància. Algunes de les escenes et fan sentir que es estàs veient un quadre del mateix Monet. Pel que fa a les escenes d’interiors, amb la il·luminació s’aconsegueix donar l’efecte que estàs vivint en eixa època. A banda, la decoració i el vestuari estan molt aconseguits i s’aconsegueix que siga realista. La música també es una de les protagonistes del film. Lucy toca el piano, al principi interpreta una música menys viva, però la música que interpreta Lucy va evolucionant com la seua personalitat. Un aspecte que m’ha agradat és que el romanç entre Lucy i George no es tracta d’una manera recarregada i ornamentada, té el punt just de romanticisme. És un film recomanable, sobretot, per la qualitat de la fotografia.
Tamara Gómez
Aquest meravellós film, “A room with a view“, pareix a primera vista una pel.lícula molt simple quant a argument i a treball, però si es profunditza un poc més es veu que té moltíssim de treball, sobretot referint-nos als detalls i a la caracterització dels personatges, per a que es pareguen el màxim possible als de la novel.la escrita per Forster.
Tracta sobre una noia, Lucy, que té una posició social elevada, de les families acomodades d’Anglaterra. Des del principi es veu que el seu caràcter no té res a vore amb la seua institutriu, una amiga de la mare de Lucy, la qual l’educa per a que siga el més refinada possible. Está molt ben reflectida la contraposició entre majors i joves, la part conservadora dels majors i l’espontaneÏtat i fogositat dels joves. Lucy viatja a Florència, i en una pensió coneix dos individus extranys però cautivadors. Es tracta d’un pare (Emerson) i del seu fill (George). El pare es caracteritza per l’extravagància i a la vegada pel misteri. És un lliurepensador, i el seu fill el segueix de prop. George s’enamora de Lucy, però ella està confosa i torna a Anglaterra per intentar oblidar-lo. Per un cúmul de casualitats, pare i fill acaben vivint en Anglaterra, al costat de la casa de Lucy. A la vegada, ella es compromet amb Cecil, el típic lord anglés estirat del segle XIX. Dubta a quin elegir dels dos, però es dóna compte que Cecil sols la vol com un objecte més del seu preciat mobiliari, i utilitzar-la per a mostrar-la com un trofeu. Diferent és el cas de George, ell veu a les dones capaces de pensar per si soles, de tractar-les com el que són: dones. Aquest diferent punt de vista pot ser degut a la diferent posició social, George no és de la classe alta, mentre que Cecil pertany, o creu pertànyer, a una posició social molt elevada.
I si hi ha un altra cosa que destacar d’aquesta pel.lícula es la perfecció dels escenaris on transcorre la història, sempre ple d’objectes per a que aparente millor l’època que representa. També el joc de llums que hi ha és molt important, ja que la llum, si se sap como utilitzar-la, pot fer meravelles. I finalment, la presència d’un “vel” en la imatge. Aquest efecte dona la sensació que és més antic i a la vegada més bonic, clar exemple són els paissatges que apareixen al llarg de tot el film, o bé emmarcats amb eixe vel, o emmarcats amb altres arbres, per a donar una sensació més familiar.
En definitiva, m’ha paregut una pel.lícula realment bona, tant el argument com tots els detalls que la caracteritzen, la fan única. Jesús Albiol
Aquest film britànic esta dirigit per James Ivory i tracta dels esdeveniments que li ocorren a Lucy, entre els quals destaca el viatge d’ella a Florència i l’arribada d’un noi que li pot arribar a canviar la vida… però ho tindrà difícil. “Una habitación con vistas” es el títol de la pel·lícula que jo no ho vaig entendre fins al final del film on es veu clarament el perquè es diu així i el significat que té per als dos protagonistes. Les escenes de paisatges que transcorren ens fan pensar que en tot moment podria ser un quadre d’eixos que estem acostumats a vore però que mai pensem que això tan bonic puga existir i en el aquest cas si que ho és. Els paisatges naturals carregats de flors, com quan es dirigeixen a fer un pic-nic, en els ambients de les cases, com quan Lucy es troba parlant amb una dona en l’habitació que té el piano ens fan adonar-nos del que he esemntat. Crec que per aquest costat el director va pensar molt bé el que estava fent i el que volia aconseguir, que el espectador es quede pendent d’eixos paisatges tant bonics i es fique en la situació de trobar-se allí.
També es poc freqüent la conversa entre els protagonistes, amb una simple mirada els protagonistes ja s’entenen.Pel que fa de un pas a l’altre d’escena el director posa imatges que, com he trobat en algunes crítiques, diu que tal vegada pot recordar al cine mut; pel que fa a la música també va prou acompanyada amb la transició de les escenes.
També es pot fer una comparació entre els dos mons, per una part el món més refinat de l’època que en aquest cas es referiria al anglesos, sobretot a la família de la protagonista i per una altra part el món mes rural o el de la natura i el més liberal. Però encara que viuen en mons diferents o contraposats es pot dir que durant tot el film veiem que Lucy pertany més a l’altre té una manera de pensar més liberal que la de la seva família i coincideix amb la del noi.
És un film molt ben elaborat pel que fa als plans que deia, al principi em va parèixer una mica avorrit pareixia de les típiques pel·lícules avorrides de anglesos de fa temps però no ha sigut així tracta essencialment del romanticisme i no és una de les típiques pel·lícules romàntiques també s’hi introdueix un to humorístic en molts casos, ens fa un repàs de la societat, de les seves costums i dels seues pensaments. M’ha agradat i la recomane. Beatriz Hidalgo
Lucy Honeychurch i la seua cosina Charlotte Bartlett van anar de vacances a Florència, i allí Lucy es va enamorar de George.Lucy torna a Anglaterra, i es promet amb un home que es deia Cecil, del qual no está enamorada. Al temps George torna a Anglaterra on está Lucy per a dir-li com l’estima, i aquesta trenca el seu compromís amb Cecil. És un film amb les característiques de temps passats, és a dir, el vestuari del personatges, els transports que s’utilitzen, etc. Ha estat bé perquè representa una història de amor i potser algunes persones es senten identificades amb ella. També m’ha agradat pels llocs on es desenvolupen les accions: la casa, amb jardins grandíssims i preciosos, en el quals destaca el color verd de la naturalesa. Maria José López
En A room with a view Lucy, una xica anglesa de família adinerada se’n va de viatge a Florència amb la seua tia. Allí coneix a George, un jove diferent a la societat tradicional de l’època. Lucy tornarà a la seva casa d’ Anglaterra. George, junt al seu pare , coincidirà amb Lucy en aquell lloc.
Aquest film mostra els difents pensaments que hi havia. Per un costat està el pensament tradicional, deixant a la dona com un objecte, mentre que per altre costat es veu un pensament més liberal i despreocupat, donant molta més importància a la dona.
D’aquesta pel·lícula m’ha cridat l’atenció els diversos paisatges que apareixen perquè són camps molt verds típics dels quadres de l’època. Tambè apareixen moltes escenes fotogràfiques basant-se en el contrallum per mostrar les escenes de dins de la casa.
En definitiva, pense que és un pel·licula on totes les escenes d’exterior i els decorats s’han treballat molt i s’ha conseguit un magnífic film. Àngel Alarcon
Aquest film té un estil antic. El que més destaca és el paisatge i la vestimenta que utilitzen. Els paisatges donen la sensació de tranquil·litat, ja que ixen moltes muntanyes desertes. La vestimenta i la decoració de la casa donen la sensació de riquesa, cosa que en poques pel.licules es nota. Dels personatges també vull destacar que es nota la classe de família que son, és a dir, una família amb diners però molt bona persona i amb molta educació. Cada personatge sap molt bé com ha d’interpretar el seu paper amb molta claretat. L’amor, els sentiments i les decisions són temes que destaquen durant tota la pel.lícula i el que més m’agrada. Per a finalitzar, cal destacar la música que dóna suport a les imatges i les fa mes boniques. Sara Segura
Una jove anomenada Lucy, de família adinerada viatja amb la seua cosina Charlotte, una dona major, a Itàlia, on coneixen dos homes espontanis i extravagants; George i el seu pare escriptor. George es va enamorant de Lucy tot i ser un home que no expressa els seus sentiments i Lucy comença a sentir el mateix però decideix enganyar els seus sentiments i retornar a la seua casa per oblidar-se d’ell i començar una nova vida amb Cecil, el seu futur marit. Les dues cosines decideixen no contar res del que va succeir en Itàlia a ningú, però circumstàncies de la vida fan retrobar-se George i Lucy. Aquesta decideix fugir una altra vegada del seus problemes i sentiments i vol anar a Grècia. Abans deixa el seu futur marit Cecil i en marxar, el pare de George parla amb ella i li diu que ha de fer cas als seus sentiments. Finalment George i Lucy retornen a Itàlia.
Aquest film cuida molt els aspectes estètics, com un pla de l’església de Sant Pau i no es veuen imperfeccions i com han dit els companys, les imatges naturals dels camps, són idíl·liques, precioses i dignes de pintar-les en quadres. Laura Montalban
Hi cal destacar tot allò que ens puga arribar als ulls, principalment ens crida l’ atenció a tot allò relacionat amb els paisatges que surten, ja que estàn elegits amb molta delicadesa i amb molta exactitud, relacionats totalment amb l’època en què està bassada la novel.la. També cal destacar els vestuari dels personatges i l’atrezzo que du cadascú. Cada personatge és diferent i tots porten un vestuari adequat. Els decorats d’interior són molt encertats ja que aquestos són de cases o establiments de classe alta i han de ser molt rics i ornamentats. Cristian Sánchez
“S’ha atribuït a James Ivory que es preocupa massa del preciosisme formal i per contra desunfla les trampes de les novel.les que adopta (habitualment de E.M. Foster). Tanmateix siga cert, no ho sé, però com pel·lícula, Una habitación con vistas em pareix excepcional. Sempre he admirat els seus exquisits enquadres, d’una gran bellesa, especialmente en les seqüències que transcorren en Florència; tota aquella transmet sensualitat, joia i desig de gaudir la vida. La protagonista, educada en la moralitat i “bones” costums, descobreix durant la seva estància en Itàlia totes aquestes sensacions. La música de Richard Robbins és un bon suport a les imàgens, però ademés s’utiliza a Puccini, amb el que la cosa no es pot millorar ja més.” (Qui ho diu?
En aquest film es cuida molt el detall, es pretén fer-ho tot amb molta precisió i molta sensualitat. La protagonista ens mostra el comportament de les jòvens típic de l’epoca i l’ocultació de les seves opinions. Només devia fer el que estava bé i el que millor imatge donara. Aquesta, mitjançant el seu enamorament d’un jove, es dóna compte que no era feliç sent com era i decideix deixar-ho tot i anar-se’n a una altra ciutat a viure amb el seu enamorat. Aixo trenca els esquemes de tota la seva família perque no estaven acostumats a vore eixos canvis en la jove, pero ho entenien i ho compartíen al vore que el jove ho passava malament quan escoltava que ella es casava amb un altre al que ella no volia. Belén Morillas
